Alejandro Llorens

Alexia Gascó

Marc Raventós

Ana Faura

4t ESO

Índex:

• Etapes del son

• Tipus de somnis

• El significat dels somnis

• Els somnàmbuls

• Motius del trastorn del son

ELS TRASTORNS DEL SON
Classificació dels trastorns:
Els trastorns del son més comuns

• L’ insomni

• Hipersòmnia

• Narcolèpsia
  Síndrome de les cames inquietes (RLS)

• Apnea del son

• Trastorns del ritme circ adià
  Parasòmnies
  Els trastorns del son en els adolescents
  Els trastorns del son en relació a l’estudi

• Dependència del son a les drogues

• Malalties dels sons

• Notícies

• Enquestes als joves

• Entrevista especialista

Àmbit temàtic: El trastorn del son

Subtítol: Què ens passa quan tanquem els ulls?

Introducció: Finsfa poc es considerava que els trastorns del son eren un problema sobretot per als sectors de més edat de la nostra població. Immediatament va sorgir la idea que si seria possible prevenir el desenvolupament de moltes de les alteracions de tota la vida del son en adults mitjançant una millor avaluació i tractament dirigit a aquest objectiu en els més joves. 
Avui en dia, no tan sols es reconeix la importància de la intervenció primerenca en aquests trastorns, sinó que es considera essencial el seu tractament per tal de reduir la considerable disfunció social i escolar que pot ocasionar en els nens i adolescents que ho pateixen.

Objectius:

• Descobrir si les hipòtesis són certes.

• Conèixer més coses sobre els somnis.

• Comprovar què fem per la nit.

• Analitzar quines són les funcions principals del son.

• Aprendre i saber diferenciar les diferents fases per les que passa el son.

• Analitzar les causes dels problemes alhora de dormir.

Hipòtesis:

• Els trastorns del son encara s’estan investigant ja que desconeixem moltes coses.

• Les persones somnàmbules o que parlen dormits s’adormen més ràpid i costa despertar-los.

• Un somni és una representació dels nostres secrets i les nostres coses més íntimes.

• Quan ens despertem mentre estem somiant ens en recordem dels somnis, en canvi quan ens despertem després d’haver somiat no ens en recordem.

• Els joves pateixen més trastorns del son que els adults.

• El principal problema de la població és que dorm menys hores de les necessàries.

• Les dones acostumen a patir més trastorns del son que els homes.

• Els trastorns de son que pateixen els adults són més greus que els dels nens/adolescents.

• Es pateixen més trastorns del son actualment que fa unes dècades

• El trastorn del son que més pateix la nostra societat és l’insomni.

• Els joves no donen la suficient importància trastorns del son.

1. EL SON

El concepte del son com a funció cerebral s’engloba principalment en la recuperació diària del cansament físic i mental, així com també la recuperació d’energies consumides durant les activitats al llarg de tot el dia. És llavors quan denominem el son com un estat de suspensió de les activitats mentals conscients i la voluntat que es produeix de forma periòdica i que permet el repòs dels músculs i el sistema nerviós. Aquest son està produït per l’hormona de la son que genera el cos quan arriba la nit: la melatonina.

El son provoca que el cos iniciï un estat de repòs imprescindible que permet al

organisme recuperar-se del desgast d’energia produït durant les activitats en el

període de vigília. D’aquesta manera durant aquest període el cos està inactiu: la

despesa d’energia és la bàsica i mínima, el ritme cardíac s’alenteix, la pressió arterial disminueix, els músculs es relaxen, les inspiracions són més prolongades, les espiracions més curtes... Però mentre el cos està inactiu, el cervell està pel contrari actiu, ja que és quan genera més glucosa (substància que el fa funcionar) i per tant es pot considerar que el cervell mai descansa.

• Etapes del son

L’activitat cerebral passa per diferents fases en les que varien les ones que s’emet. La profunditat del son no és igual en tota la seva duració, ja que s’alternen fases de son lleuger amb fases de son profund.

Les 5 fases cícliques són:

▪ Etapa 1: Somnolència inicial

▪ Etapa 2: Son lleuger o superficial

▪ Etapa 3: Son profund

▪ Etapa 4: Son profund de ones lentes

▪ Etapa 5: REM, “Rapid Eye Movement” o el que és el mateix “Moviments oculars ràpids” (MOR).

En la primera etapa de somnolència els ulls se’t comencen a tancar pel cansament,

l’activitat muscular disminueix, el moviment dels ulls s’alenteix, la respiració es torna més uniforme... Els elèctrodes col·locats a l’àrea frontal registren ones beta d’alta freqüència (entre 13 i 50 cicles per segon) però també ones alfa en les zones parietals i occipitals que van desapareixent provocant un traçat de l’electroencefalograma irregular i deixen entreveure l’aparició de les ones theta. Durant aquesta etapa, l’activitat cerebral disminueix en comparació a l’activitat cerebral de la vigília i el subjecte es pot despertar amb gran facilitat, cosa que comporta que a la pregunta de si dormien contestin que no. Acostuma a durar entre 30 segons i uns minuts i pot anar acompanyat de sensacions corporals com lleugeresa o pesadesa, al·lucinacions...

En l’etapa de son lleuger, que apareix aproximadament 10 minuts després, el moviment dels ulls i les ones cerebrals es fan cada cop més lentes. Aquest son ja no és superficial com en la primera fase però el subjecte pot retornar fàcilment a l’estat de vigília amb un dèbil soroll. Es caracteritza per la presència de fusos en el son (agrupacions d’ones amb una freqüència mitjana, entre 12 i 14 cicles per segon que tenen una durada entre els 0.5 i els 1.5 segons). A més s’observa la presència de certs pics de voltatge alt anomenats complexes K que interrompen el ritme de les ones theta.

En el tercer estadi del son anomenat son profund o delta trobem agrupats les etapes 3 i 4. La tercera fase, es considera un període de transició cap al son profund de la fase quarta, i es veu caracteritzat per l’aparició d’ones delta que seguiran en la fase quarta. També s’observa un descens de la temperatura i la pressió arterial, alentiment de la respiració i la freqüència cardíaca.

En l’estadi quart, el son profund està marcat per unes ones cerebrals cada cop més pausades i lentes (delta amb la presència esporàdica de ones theta), on tampoc

trobem activitat muscular ni moviments oculars. La relaxació muscular és màxima i no acostumen a observar-se moviments ja que provocarien una interrupció del son profund seguits de breus períodes de son de les dues primeres fases. Normalment aquest estadi sol prolongar- se entre 60 o 70 minuts. Si algú intentés despertar-nos en aquestes etapes hauria d’utilitzar forts estímuls acústics o tàctils per aconseguir-ho. És per això que les persones que es desperten durant l’estadi de son profund acostumen a sentir-se confusos i desorientats per uns minuts fins que es desperten al complet. Per últim, durant l’etapa de REM les funcions vitals es tornen extremadament irregulars: la respiració es torna més ràpida i irregular, els ulls es mouen ràpidament en totes direccions (provocant una activació del conjunt de músculs del rostre, contracció dels de la laringe i dels dits), els músculs de les extremitats es paralitzen temporalment, el batec del cor augmenta (augmentant el flux sanguini i el consum d’oxigen)... El registre que obtenim en l’electroencefalograma és similar al que trobem en períodes de vigília, amb períodes d’ones ràpides i de sincronitzades on es poden observar dos tipus: ones ràpides en forma de dents de serra i ones theta. És en aquesta etapa també quan somiem, sobretot recordem somnis il·lògics i estranys. Per aconseguir recordar-lo ens hem de despertar mentre transcorre la fase.

- La nutrició

Una bona dieta alimentària, facilita un bon son. En les dietes en què hi ha una manca de vitamines, minerals o altres substàncies nutritives les alteracions del son són molt probables. Generalment podem dir que els aliments rics en hidrats de carboni afavoreixen el son, mentre que els rics en proteïnes l’alteren. Una altra manera de facilitar un bon son és evitar menjars copiosos, el sopar ha de ser lleuger i s’han d’evitar els aliments que portin massa grassa i picants.

Alhora d’escollir doncs què menjar, s’haurà de tenir en compte aquells que produeixen alteracions en el son. D’ entre aquests destaquen:

-Vitamina B: S’ha demostrat que molts pacients amb trastorns del son han millorat amb aliments que incloïen vitamina B. És molt aconsellable per superar dificultats alhora de conciliar el son o pels que tendeixen a despertar-se per la nit sovint.

-Calci: Té un efecte relaxant sobre el sistema nerviós central, el qual facilita el son.

-Magnesi, cinc, cobre i ferro: Una alimentació amb deficiències d’aquests minerals pot provocar alteracions del son. Podríem trobar aquests minerals en productes integrals (magnesi), fruits secs (cinc, cobre), les llenties (ferro)....

-Triptòfan: És un aminoàcid que apareix en una gran diversitat d’aliments com la carn, peix, pollastre, ous, llet, formatge, hortalisses i mongetes. A partir d’aquest aminoàcid el cervell elabora serotonina, un neurotransmissor químic que redueix l’activitat nerviosa i per tant indueix al son.

- L’exercici físic

En general, l’exercici físic millora la qualitat del son. La pràctica d’exercici de forma regular ajuda a conciliar el son i millora la seva qualitat. No obstant, s’ha de tenir en compte el moment del dia en què aquest es realitza i la seva intensitat, ja que la pràctica poques hores abans d’anar a dormir o acabar totalment esgotat es alhora perjudicial.

Recentment, s’ha descobert que no només és l’exercici el què millora la qualitat del son, sinó que l’augment de temperatura també ajuda. En una persona normal, la temperatura fluctua al llarg del dia, provocant un increment durant el dia, arribant al màxim a mitja tarda i descendint per la nit amb el mínim entre les 4 o les 5 del matí. Basant-nos en això, la persona que realitza exercici unes 5-6 hores abans d’anar a dormir, augmentarà la temperatura, per tant farà que al ficar-se al llit la temperatura hagi de baixar més i com més descendeixi la temperatura més profund i constant serà el son. Per aquest motiu doncs, l’exercici també es podria substituir per un bany d’aigua calenta, ja que la funció sobre el cos seria la mateixa.

ELS TRASTORNS DEL SON

Podríem englobar aquell ampli grup de desordres que afecten al desenvolupament normal del cicle son-vigília. Aquests trastorns inclouen qualsevol tipus de dificultats per conciliar el son o aguantar despert, quedar-se dormit en moments inapropiats, dormir excessivament o conductes paranormals relacionades amb el son.

Actualment, segons l’Associació Espanyola de Malalts del Son, un 30% de la població espanyola pateix algun trastorn de la son. També es pot distingir que el 33% de la població adulta del país en pateix, amb relació al 25% de la població infantil.

Per tant podem observar que els trastorns de la son es produeixen més en adults però també en trobem en els nens. Mundialment el percentatge s’eleva fins al 45% de la població.

També dades específiques d’aquesta Associació constaten que les dones majors de 40 anys són més habituals a patir trastorns. Mentre que les estadístiques diuen que els adolescents són els que millor dormen d’ entre tota la població, ja que passen la gran part del son en les fases del son profund, la tercera i quarta fase.

• Classificació dels trastorns

L’ Associació Psiquiàtrica d’Amèrica va dur a terme una classificació dels

trastorns del son:

· Disòmnies

- Insomni

- Hipersòmnia

- Narcolèpsia

- Trastorns del son relacionats amb la respiració

▪ Síndrome de l’apnea obstructiva del son

▪ Síndrome de l’apnea central del son

▪ Síndrome de l’hipoventilació alveolar

- Trastorns del ritme circadià

▪ Somni retardat

▪ Jet lag

▪ Canvis de torn de treball

▪ No especificat

- Disomnia no especificada

· Parasomnies

- Malsons

- Somnilòquia

- Somnambulisme

- Parasomnia no especificada

·Trastorns relacionats amb un trastorn mental

· Altres trastorns del son

- Degut a una malaltia mèdica

▪ Crisis epilèptiques

▪ Migranyes cròniques

▪ Asma relacionat amb el son

▪ Símptomes cardiovasculars relacionats amb el son

- Degut a substàncies

▪ Alcohol

▪ Amfetamines i estimulants

▪ Cafeïna

▪ Cocaïna

▪ Sedants, hipnòtics i ansiolítics

Conforme a la classificació anterior dels trastorns del son trobem que es poden dividir en 4 grups, dels quals els 2 primers serien els més quotidians: les disomnies i parasomnies.

Les disomnies són trastorns de la duració, el ritme o somnis diferents dels normals. És a dir que les disomnies són trastorns de la quantitat, qualitat o temporalitat del son. En canvi les parasomnies són trastorns de la conducta durant el son associats amb episodis breus o parcials de despertar, sense que es produeixi una interrupció important del son.

Quant a altres classificacions, trobaríem que els més de 100 trastorns del son també es poden agrupar en relació amb la temàtica:

- Problemes per conciliar el son o romandre despert: Insomni, trastorn del son hipnòtic dependent (insomni que es produeix quan un deixa de prendre certs somnífers), trastorn del son dependent d’estimulants...

- Problemes per romandre despert: Hipersòmnia, narcolèpsia, apnea del son, síndrome de les cames inquietes...

- Problemes per mantenir un horari regular de son: Síndrome del desfasament horari, trastorn per canvis en els torns de treball, son paradoxal (la persona dorm una quantitat de temps diferent a la que ell creu), etc.

- Conductes que interrompen el son: Malsons, terrors nocturns,

somnambulisme… (parasomnies)

Els trastorns del son més comuns :

• L’ insomni

El més comú dels trastorns del son i també el més freqüent en els adults, amb un percentatge major en dones i gent gran. Gairebé un terç de la població adulta el pateix, i el problema persisteix en el 10% de la població en general. Tot i l’alt tant per cent, només 1 de cada 10 persones reben el tractament adequat al insomni. Aquest trastorn es pot referir tant a la dificultat per conciliar el son, mantenir-lo com a la duració o qualitat d’aquest; tot i disposant de la oportunitat i condicions apropiades pel son.

Dintre de l’ insomni distingim tres classes d’aquest:

• Transitori  persisteix durant menys d’una setmana

• De curta durada  entre 1 i 4 setmanes

• Crònic  persisteix durant mesos

També pot classificar-se entre primari; en els casos que el pacient es trobi en un estat constant de hipervigilància o secundari; com en la majoria de casos causat per la mala higiene del son, abús de fàrmacs o altres substàncies, trastorns psiquiàtrics/mèdics/neurològics...

Les causes de l’ insomni doncs poden ser molt variades però els podríem agrupar en causes internes i externes.

CAUSES INTERNES

▪ Ansietat: Les persones ansioses acostumen a partir un insomni crònic i el seu insomni es veu provocat per les inquietuds o tensions del dia quotidià.

▪ Depressió: Aquest trastorn s’associa a períodes de tristesa, cansament, pèrdua de gana i insomni.

▪ Molèsties a les cames: Aquelles persones que alhora d’iniciar el son pateixen una desagradables sensació a les cames que les obliga a moure-les perquè desapareix-hi pateixen del síndrome de les cames inquietes.

▪ Sacsejades a les cames: Les persones que ho pateixen senten com per la nit en gran freqüència flexionen genolls i peus.

▪Dolors fisiològics (insomni associat a altres patologies)

- Reumàtiques (fibromialgia o artrosis): Les persones que ho pateixen acostumen a tenir un son lleuger, fragmentat i de mala qualitat degut als dolors musculars i oseoarticulars.

- Cardíaques (angina de pit): Els malalts, durant la fase REM del son, senten un dolor al pit (degut a la falta de reg sanguini) que s’estén en ombros i coll i impedeix un bon descans.

- Endocrines i metabòliques (Hipertiroïdisme): Les persones diagnosticades pateixen un mal funcionament de la glàndula tiroides que els produeix problemes per tenir un son profund i ininterromput.

- Neurològiques:

1. Alzheimer: Aquesta alteració provoca insomni i agitació, que es tradueix en somnolència durant el dia.

2. Parkinson: Els pacients perceben dificultats per dormir i també pateixen un son fragmentat (sobretot en la fase REM) degut a tremolors, enrampades dolorosos, canvis de posició en el llit.

3. Epilèpsia: Els malalts poden patir per la nit i sense adonar-se, petites

- Digestives: Les persones diagnosticades d’esofagitis, és a dir quan es produeix un fallo en la vàlvula superior del estómac que comporta que el menjar del estómac passi al esòfag.

- Psiquiàtriques:

1. Trastorn de la personalitat: Es produeixen alteracions en els hàbits del

son degut a els horaris caòtics i la desorganització que pateixen els

pacients amb aquest trastorn.

2. Trastorn esquizofrènic: Els esquizofrènics es caracteritzen per viure

llargs períodes de vigília lligats a una important activitat durant el dia.

Aquesta necessitat d’activitat provoca que les persones que ho pateixen

no puguin dormir gaires hores seguides durant la nit.

3. Trastorn somatoformes: En aquests casos, per exemple els

hipocondríacs, estan sotmesos a una gran tensió i pànic a causa dels

seus pensaments obsessius i això provoca que tinguin dificultats per

adormir-se i pateixin d’un son no reparador.

4. Trastorn obsessiu – compulsiu: Com passava en el cas anterior, qui

pateix aquest trastorn acumula una gran quantitat de tensió, idees... i això

impedeix que es concentrin i que puguin conciliar fàcilment el son. Al

mateix temps, el nombre de despertars durant la nit és abundant degut

també als pensaments obsessius.

CAUSES EXTERNES

▪ Consum de tòxics i excitants: Substàncies que redueixen la somnolència però impedeixen arribar a les fases profundes del son i provoquen un son curt i menys reparador.

Heroïna, coca, LSD, amfetamines, crack, èxtasis...= es

manifesta el insomni durant l’etapa d’abstinència.

Xantines (cafè, te, cacau, Coca-cola...)= alteracions del son

Nicotina= provoca dificultats per iniciar i pot generar despertars a causa de l’abstinència.

Substàncies

Alcohol= impedeix que el son sigui profund i per tant reparador

Medicaments ( com els corticoides, teofil·lines, preparats de

tiroides, anticancerígens...) =provoquen dificultats per mantenir

el son.

▪ Factors ambientals: Són condicions del medi que ens impedeixen dormir o mantenir el son durant la nit sense interrupcions.

CONSEQÜÈNCIES

Aquesta falta de son comporta que durant el dia següent es produeixi falta de concentració, irritabilitat, fatiga, pèrdua de memòria temporal, somnolència.. Així també els pacients que ho pateixen seran més propensos a patir depressions, accidents, etc.

COM SOLUCIONAR L’ INSOMNI?

Avui en dia es coneixen moltes formes per combatre el insomni lleu sense recórrer als medicaments. Per exemple facilitar la relaxació abans d’anar a dormir, no prendre estimulants, fer ioga, no suplir la son nocturna amb migdiades, evitar activitats intenses o sopars abundants abans d’anar al llit, intentar dormir en el mateix lloc, dur a terme teràpia amb plantes medicinals (valerianes, til·les...), etc. Però en casos més extrems aquestes solucions es poden quedar curtes, i és aquí on l’ insomni pot ser tractat amb fàrmacs anomenats hipnòtics.

Antigament s’utilitzava l’alcohol com un d’aquests medicaments hipnòtics, però es va comprovar que provocava efectes negatius com un son interromput, de mala qualitat amb atordiment i somnolència excessiva l’endemà. Actualment s’utilitzen majoritàriament les benzodiazepines seguit dels antihistamínics i la melatonina; sent aquests dos últims no considerats com a hipnòtics però sí com a medicaments d’ajuda enfront als problemes de son.

· Hipersòmnia

La hipersòmnia és un trastorn del son que consisteix en una tendència a adormir-se en situacions anormals degut a un excés de somnolència diürna que es produeix durant un mínim d’un mes i que té per conseqüència un deteriorament funcional significatiu. És a dir que les persones que ho pateixen tenen una facilitat excessiva per conciliar el son durant el dia tot i tenir un descans correcte durant la nit.

· Narcolèpsia

Trastorn neurològic crònic causat per la incapacitat cerebral de regular els cicles de somni i despertar. És a dir es basa en episodis incontrolables de son, de curta durada (d’ entre uns segons a diversos minuts) on el pacient és incapaç de controlar els impulsos de son i s’adorm involuntàriament. Segons els tests de lactància (el temps que tardem en adormir-nos), s’ha pogut comprovar que els pacients no poden controlar l’instin i en menys de 5 minuts ja dormen. Un altra característica principal d’aquest trastorn i que es pot considerar l’element neurofisiològic diferenciador de la narcolèpsia és l’entrada en la fase REM del son abans dels 15-20 minuts després d’iniciar-lo, en comptes de fer-ho en fases superficials, i a més el nombre d’entrades en la fase REM durant el son és superior al habitual. Per tant vol dir que es modifiquen les fases del son en aquests pacients.

CAUSES

Les causes d’aquest trastorn no estan del tot definides encara, però se sap que la narcolèpsia és un desordre neurològic crònic genètic i per tant hereditari. S’estan analitzant encara ara factors mediambientals en el naixement o en la vida com traumatisme cranial lleu, estrès, infeccions no especificades... Alhora de diagnosticar-la serà fàcil si es presenten la somnolència i la cataplexia junts. En el cas que no fos així el trastorn podria passar desapercebut.

COM SOLUCIONAR LA NARCOLÈPSIA?

Quant a tractament, la narcolèpsia es podria solucionar o millorar per mitjà de vàries opcions però us farem esment de la més raonable i llògica. Utilitzant un tractament no farmacològic com seria regular els hàbits de son tot recomanant fer 3 o 4 migdiades d’ entre 10 i 15 minuts, regular els horaris dels somnis nocturns, evitar la ingesta d’alcohol o aliments rics en carbohidrats que afavoreixen l’aparició de la somnolència excessiva diürna,...

· Síndrome de les cames inquietes (RLS)

Trastorn neurològic que afecta a un 5% de la població i que està caracteritzat per sensacions desagradables en les cames i un impuls incontrolable de moure's quan s'està descansant, de tal manera que es podria convertir en un dels possibles desencadenants de l’ insomni.

El RLS ocorre en ambdós sexes, però és més vist en les dones. Encara que el síndrome pot començar a qualsevol edat, la majoria dels pacients severament afectats són d'edat mitja o majors, ja que la severitat del trastorn es veu incrementada amb els anys. Els pacients majors sofreixen els símptomes amb més freqüència i durant períodes de temps més llargs.

· Apnea del son

El concepte apnea es defineix com la falta d’entrada i sortida d’aire dels pulmons, però dins d’aquesta parada de respiració hem de distingir entre hiperpnea, o parada respiratòria parcial (menys de 50% de reducció del flux d’aire); i l’apnea, o parada respiratòria total.

L’apnea del son és un trastorn que es caracteritza per la interrupció sobtada de la respiració mentre es dorm. Se sol caracteritzar per uns roncs forts que es prolonguen de manera regular durant un temps, fins que són interromputs per un període de silenci (tall en la respiració) que dura més de 10 segons. Es considera un trastorn quan aquests talls o apnees es produeixen un mínim de 5-6 vegades per nit. Aquest trastorn

està relacionat amb la obessitat i la disminució del to muscular a causa de l’edat.

Tot i que aquest trastorn encara està avui en dia poc estudiat, els experts creuen que hi hauria tres causes principals al trastorn:

1. La pèrdua del to del teixit muscular del coll i faringe a causa d’una disfunció neurològica

2. El bloqueig de la gola que es veu obstruïda pels músculs de la faringe i la llengua, un cop relaxats durant el son (després de la pèrdua muscular).

D’aquesta manera aquest bloqueig impedeix que circuli l’aire o que la

respiració sigui més complicada i sorollosa.

3. La obesitat: les persones amb excés de pes poden patir obstruccions de la faringe si es produeix una excessiva quantitat de teixit adipós que reduís les vies respiratòries fins a impedir la respiració.

COM SOLUCIONAR L’APNEA DEL SON?

En primer lloc cal descartar que l’apnea es produeixi per causes de malformacions o anomalies facials; així com també per inflamacions de la faringe, amígdales... En aquests casos la solució al trastorn seria més aviat quirúrgica. Un cop descartat, es deuen optar per altres tractaments diferenciats segons la gravetat del cas

Algunes de les mesures a realitzar serien: perdre pes (per evitar la flacidesa de la faringe), no prendre alcohol ni sedants (per evitar la relaxació muscular de la faringe), no dormir boca amunt (per evitar roncs més profunds), dormir un mínim de 8 hores diàries i mantenir horaris regulars de son entre d’altres.

· Trastorns del ritme circadià

La sincronització dels períodes de son i vigília és el resultat complex de processos circadians. En molts casos, els intents per dormir o mantenir-se despert poder donar lloc a pertorbacions del son i la vigília, és a dir a trastorns del son del ritme circadià. Aquestes pertorbacions poden tenir molts orígens però tots tenen com a resultat el desajust essencial instint de son-vigília.

• Retràs de fase del son

REs defineix com un canvi de retràs en el cicle circadià del son-vigília juntament amb la poca capacitat alhora d’avançar els ritmes circadians com a resposta a les indicacions temporals ambientals

• De fase avançada del son

Es defineix com un avanç dels horaris de vigília-son en relació amb el horari convencional establert, el que deriva doncs a somnolència tardana o vesperina així com també un insomni de manteniment, tot i que un cop adormits presenten un son profund normal i no existeixen canvis d’humor importants durant la vigília. Els pacients inicien el son rutinàriament entre les 18.00 i les 21.00 hores provocant que perdin o evitin realitzar activitats socials al vespre degut a la seva necessitat d’anar-se a dormir més d’hora del que és habitual. Com a conseqüència, el despertar es dóna pel matí, però bastant abans de l’alba i per tant abans del que és necessari. Per tant en resum els elements diferenciadors d’aquest trastorn seran el despertar matiner precoç i la somnolència tardana.

Aquest trastorn del ritme circadià es dóna majoritàriament en persones grans, ancianes, ja que tendeixen a retirar-se abans i a aixecar-se més d’hora. Una de les causes es relaciona amb els factors psicosocials que els envolten és a dir; aïllament, menor exposició a la llum, escassetat de activitats programades... que poden incrementar la pèrdua de sincronització dels ritmes circadians.

• De son-vigília irregular

Aquest trastorn del ritme circadià consisteix en un comportament desorganitzat i irregular de la fase de vigília-son de manera temporal. Els pacients que ho pateixen tenen un son fragmentat en blocs breus (episodis) marcats per una gran variabilitat i per la inexistència de patrons circadians. Pocs d’aquests episodis tindran una duració normal i el pacient intercalarà períodes de vigília i son sense cap criteri fixat. Les queixes principals d’aquests pacients són: insomni d’inici del son, escàs manteniment del son durant la nit o excessiva somnolència diürna amb freqüents atacs de son breus.

• De recorregut lliure o sense restricció

Es caracteritza per símptomes de son degut a la incapacitat del ritme circadià d’estar sincronitzat en un període de 24 hores ja que es sincronitza en un període major o presenta un recorregut lliure. La duració mitjana del cicle de son-vigília en aquests pacients està a la vora de les 25 hores i en casos extrems poden arribar fins i tot a les 27 hores.

En general, cada poques setmanes el període de son entra o surt dels horaris convencionals. Quan aquests coincideixen és possible que no existeixi cap queixa sobre el son i que per tant l’atenció diürna sigui normal, però quan no coincideixen llavors els pacients són incapaços de programar activitats socials normals degut a l’excessiva somnolència provocada pel desajust del ritme.

Normalment el síndrome s’ha descrit en una majoria dels casos (70%) en persones cegues, ja siguin lactants, nens o adults.

• Trastorn del Jet-Lag

És el síndrome que implica un desfasament temporal entre el horari del cicle-vigília i el patró de son i vigília degut a un canvi en el fus horari. Els símptomes inclouen diverses dificultats per iniciar i mantenir el son, excessiva somnolència , disminució de l’atenció i trastorns somàtics (malestar general, problemes gastrointestinals, ...) com a conseqüència de travessar diversos fusos horaris. La gravetat i els símptomes varien en funció de diversos factors com el número de fusos horaris travessats, la direcció del viatge (est o oest), els horaris de sortida i d’arribada, la quantitat i qualitat de son durant el vol, l’edat de la persona que viatja…

Quant a fusos horaris s’experimenta algun trastorn del son que perdura entre 2 i 4 dies quan es travessen entre 3 i 4 fusos horaris, Quan travessem 6 o més fusos horaris els símptomes s’agreugen i els trastorns poden persistir entre 7 i 10 dies. Pel que fa a la direcció del viatge, un viatge cap a l’est accentuarà més el jet-lag que un cap a l’oest.

• Trastorn de treball a torns

El trastorn es defineix com una alteració del ritme circadià degut als horaris de treball caracteritzada per insomni o somnolència excessiva que es produeix en relació a les hores laborals programades durant el període de son habitual. Aquest trastorn es produeix en treballadors que ocupen els torns nocturns o matinals. Poden desenvolupar alguns dels trastorns següents: son diürn escurçat i interromput després del torn nocturn, sensació de son irresistible en el treball, somnolència al viatjar després de tornada cap a casa, dificultats per iniciar i mantenir el son nocturn en les nits lliures... i també afecta al grau d’actitud, memòria, coordinació, etc. que es troben el punt més baix durant el torn nocturn.

El patró de trastorn en aquests casos es basa doncs en una latència del son menor, menor temps en el total d’hores de descans, reducció de les fases 1 i 2 i prolongació de la 3 i la 4, així com també una latència variable en el son REM. I pel que fa a l’epidemiologia, ho pateixen treballadors normalment barons entre 18 i 60 anys en un 20%. També s’ha comprovat que un 10% de tots els treballadors comencen a desenvolupar aquests símptomes però lleus poc després d’haver iniciat l’horari.

·Parasòmnies

S’agrupen sota aquest grup tots aquells fenòmens nocturns que molesten als qui conviuen amb els afectats. Aquest trastorn és molt freqüent en edats infantils però hi ha alguns que també els pateixen joves (com el somnambulisme, malsons...) o els adults (somnambulisme).

• SOMNAMBULISME

Trastorn que es troba dins del grup de les parasomnies i que es basa en una sèrie de comportaments complexes que s’inicien durant un “despertar” en el son d’ones lentes (fases 3 i 4, durant la primera part de la nit) i que pot culminar amb comportaments de deambulació de manera inconscient, a més d’un estat alterat de la consciència i el judici. En aquests casos es poden donar actes comuns com menjar, orinar, dutxar-se, veure la televisió o en casos més greus intents de tirar-se per la finestra. Podem distingir entre els casos lleus, on sol s’incorporaren del llit mentre es dorm i casos més greus on es pot arribar a l’individu corrent per casa. Aquest trastorn afecta ambdós sexes, al igual que pot afectar a totes les edats (infants, adolescents i adults), tot i ser més corrent (17%) durant la infància amb el pic de prevalença màxima als 12 anys i en el cas dels adults (4%) afectar a més homes que dones. Com en el cas de la narcolèpsia, no s’ha trobat encara la causa exacte d’aquest trastorn; podent ser fruit de situacions d’ ansietat ja viscudes previstes en un futur, com també basar-se en causes genètiques (la concordança amb bessons homozigòtics és sis vegades superior a la de bessons dizigòtics).

La freqüència d’aquesta alteració varia segons el pacient, però normalment es produeix diàriament o fins hi tot varis cops en una mateixa nit. En tots aquests casos el somnambulisme no té efectes negatius en el pacient ja que el son no és interromput i tampoc hi ha conseqüències. Les úniques conseqüències que comporten són petits graus d’amnèsia (depenent del temps transcorregut des de l’episodi). Tot i així no tots els casos es poden agrupar en el grup anterior escrit. Trobem alguns casos, pocs, de somnambulisme en que els pacients es tornen agressius inconscientment (sobretot passa en casos de somnambulisme juvenil).

En els casos de somnambulisme agressiu, el trastorn es caracteritza per actes bruscs, involuntaris i incoherents. Sovint aquests episodis van acompanyats de suor, pal·lidesa, ansietat i fins i tot taquicàrdia. També poden parlar però utilitzant mots il·lògics i sense tenir ells consciencia de que ho estan fent. En aquests casos el pacient, fora de control, pot autolesionar-se o lesionar a les persones del seu entorn que intentin calmar-lo. L’origen d’aquesta agressivitat es troba molts cops a causa d’un atac imaginari d’una tercera persona contra el pacient i els del seu entorn. Segons relats de pacients, ells sol intenten protegir, cridant, amenaçant, acusant... al personatge imaginari.

Les seqüeles que queden en aquells pacients on el somnambulisme no ha arribat a un estat agressiu són normalment passades desapercebudes o nul·les. Però ens els casos on el pacient es torna agressiu les marques, inflamacions pels cops, destrosses en el mobiliari.... sí són visibles i els hi demostra que la vaga història que recorda ha estat més que un somni. Quan això succeeix els pacients tendeixen a preocupar-se pel descontrol dels seus actes fins el punt que a vegades prefereixen lligar-se al llit per assegurar que l’episodi no es repeteixi.

El diagnòstic en aquests casos es fonamenta dels relats dels episodis que puguin aportar tant familiars, com les parelles... En tots els casos s’ha de comprovar que aquest trastorn no es tracti de cap alteració mental, i per això normalment anirà acompanyat d’uns tests i un estudi del son.

Per últim, ja identificat i valorat el trastorn aquest té solucions farmacològiques per tal de pal·liar els episodis. També a vegades s’incorporen teràpies de recolzament psicològic per ajudar al pacient a resoldre la seva ansietat o dubtes sobre el trastorn.

• PARLAR EN SOMNIS

Aquest trastorn, té l’origen en la infància (aproximadament un 10% dels nens entre 3 i 10 anys parlen durant el son per la nit) però pot persistir al llarg de la vida. També és anomenat somnilòquia i consisteix en l’emissió breu i infreqüent de sons que van des de la vocalització fins a converses totalment elaborades sovint amb una carga emocional (amb sentit o sense). Les causes d’aquest trastorn s’han basat en l’estrès (inestabilitat psicològica), la pèrdua de son, una psicopatologia, factors genètics... La somnilòquia es considera per això, un factor benigne amb resolució majoritàriament espontània, que molts cops acompanya al somnambulisme i els malsons, sense cap mena d’importància en el pacient, a no ser que interrompin el son del pacient o de la parella/familiars o que els condueixin a situacions vergonyoses no desitjades.

Actualment no s’ha descrit cap mena de tractament ja que no és considerada una patologia. L’única solució es basaria en evitar situacions estressants així com mantenir una bona higiene del son.

• MALSONS

Igual com passava amb el parlar en somnis, aquest trastorn d’origen infantil també pot persistir durant tota la vida. Es caracteritza per tenir sons amb un contingut emocional fort que alteren, angustien al pacient i provoquen despertars abruptes en els pacients.

Aquests malsons apareixen durant la fase d’ones lentes (fases 1 i 2) o en casos en la fase REM del son i es caracteritzen per una major freqüència respiratòria i cardíaca, excessiva sudoració, dilatació de les pupil·les, augment del to muscular... així com confusió, i fins i tot privació del son en casos més greus, com a conseqüències.

Alhora de la prevalença, afecta entre un 1 i un 6.5% durant la infància, 2% en adults, un 1% en majors de 65 anys i no existeix una diferenciació entre gèneres. Quant a les causes no estan definides però el factor genètic obté pel moment un paper important i en quant a tractament, normalment no és necessari perquè acostuma a solucionar-se sol durant l’adolescència. Si no és així es podrien medicar aquells casos en els quals la causa estigués relacionada amb un tipus de personalitat que ho provoqués, com per exemple les persones amb personalitat ansiosa o depressiva.

• BRUXISME

El bruxisme és l’hàbit involuntari de prémer o esmussar les dents de manera conscient o de manera inconscient. Com a conseqüència es produeix una fricció de les estructures dentals que provoquen un soroll molt molest i que acaba derivant doncs a problemes de salut bucal i d’higiene del son. Acostuma a aparèixer en la segona fase del son i també en les transicions entre estadis.

El bruxisme té una incidència bastant similar en homes i dones però no en l’edat.

Aquest trastorn acostuma a aparèixer entre els 17 i els 20 anys i acostuma a desaparèixer a partir dels 40, encara que també ho pot fer en qualsevol moment de la vida.

Quant a les causes d’aquest trastorn, considerat com a parasomnia dins del grup de les no especificades, no s’han establert encara unes hipòtesis 100% segures sobre el seu origen. Principalment però se li han atorgat com a causes factors psicològics emocionals com l’ansietat, la frustració o la hostilitat així com també una causa genètica. Aquesta última es basa en l’herència de condicions bucals que predisposin al bruxisme (és a dir, origen en alguna malformació intrabucal).

Les conseqüències d’aquesta parasomnia són varies i no totes estan relacionades amb el son. El bruxisme va acompanyat de moviments corporals en un elevat nombre de casos, cosa que provoca un despertar parcial inconscient per al pacient però que influeix en la profunditat del seu son (son superficial). En casos greus, el pacient es pot despertar inclús pels forts sorolls que ell mateix provoca. Per altra banda, el bruxisme també s’associa a un insomni però en aquest cas de la parella que no pot dormir degut al soroll.

Finalment, aquest trastorn també deriva a conseqüències físiques com dislocació de la mandíbula, desgast en l’esmalt, cefalees, dolors muscular facial...

· Els trastorns del son en els adolescents

En l’etapa de l’adolescència, estudis epidemiològics han demostrat que un 40% dels joves pateixen trastorns del son. Durant aquesta etapa de canvi està comprovat que pels adolescents són necessàries entre unes 8 hores i mitja i 9 hores de son. Això demostra que és l’etapa on més hores s’hauria de dormir, però pel contrari és la que menys hores es dorm ja que molts joves no dormen més de 7 hores cada nit. Aquest dèficit pot derivar doncs a que es produeixi una major accidentalitat, un baix rendiment acadèmic, un augment de la irritabilitat i somnolència diürna (que porta a la ingesta d’estimulants per mantenir-se despert). També a vegades el trastorn del son en els joves és degut a problemas personals i acadèmics.

En l’adolescència es donen varis trastorns del son però els més comuns són els patrons irregulars de vigília/son, el insomni, el síndrome de la fase de son retardada, la mala qualitat del son, la somnolència diürna i les parasomnies (de forma menys freqüent). En molts casos els adults afirmen que molts dels seus problemes van començar de forma lleu en la adolescència; per això és tant important educar als joves alhora d’establir una rutina de son sana i no menysprear el descans.

Quant a les causes dels patrons irregulars de vigília/son podríem nombrar moltes i de ben variades. Un dels principals motius seria la vida social nocturna, ja sigui per sortides a bars i discoteques com pels xats d’ Internet. És en aquesta edat en la què troben una nova llibertat per disposar del temps i les activitats d’acord amb els seus criteris. Això comporta que molts joves col·loquin l’oci i la vida social per davant de necessitats bàsiques com el descans ja que no li donen la suficient importància al son perquè ho veuen com una pèrdua de temps. Si aquesta idea li sumem el fet de que en les habitacions disposen del material requerit per mantenir-los entretinguts i desperts (com ara l’ordinador, la televisió, l’equip de música, el telèfon...), ens és fàcil entendre que l’hora d’anar a dormir cada cop costi més arribar.

Un altre fet que posi en perill els hàbits correcte del son és la ingestió de substàncies estimulants o el consum d’alcohol. En l’adolescència s’inicia el consum de substàncies com el cafè, la Coca-Cola, l’alcohol, etc. que són perjudicials alhora de conciliar el son.

Per exemple molts joves recorren al cafè i als refrescs per contrarestar els efectes de la falta de son per les diverses causes (ja sigui per estudiar, sortir de festa...). Això els fa estar en un estat de somnolència que empitjoren al no descansar.

Altres consumeixen unes taxes d’alcohol que provoquen que alhora de dormir el seu son sigui molt superficial i poc reparador, comportant així que prescindeixin del son.

Per últim, els joves experimenten un desequilibri entre les hores que dormen els dies laborals i les que dormen els caps de setmana. Durant la setmana s’exposen a moltes activitats, tan escolars com extraescolars, que els obliguen a canviar les prioritats en els hàbits de son. El estudi es torna més intens i necessiten més hores que molts cops retiren del son.

Aquest canvi fa que els joves redueixin el nombre d’hores de descans durant la setmana, i aquestes es van acumulant dia rere dia. Si durant la els dies laborals dorms cada dia 1 hora menys del que et pertoca, el dissabte hauràs de recuperar 5 hores. És per això que per molt que aquell dia en dormis 9, a efectes de son serà com si n’haguessis dormit sol 4 hores. A aquest trastorn se’l anomena privació crònica del son i actualment és comú en la majoria d’adolescents degut als atapeïts horaris.

Un altre trastorn de son comú és el síndrome de la fase del son retardada.

Habitualment s’havia taxat als adolescents de mandrosos i irresponsables per anar-se a dormir tard i pel matí llavors tenir grans dificultats per llevar-se. Actualment, estudis han demostrat que aquest fet té una “excusa” científica. Tot ésser viu està sotmès a una espècie de “rellotge biològic” que marca el ritme de l’organisme i es repeteix de manera periòdica, Aquests rellotges acostumen a tenir una periodicitat circadiana (o el que és el mateix: de 24 hores), però en l’etapa de l’adolescència els joves pateixen un retràs en el rellotge que provoca que els cicles passin a ser d’unes 25 a 26 hores.

Aquest canvi en el ritme circadià sembla deures al fet de que la melatonina, una hormona del cervell, es produeix més tard per la nit en els adolescents en comparació amb els nens i els adults. Com a conseqüència d’aquest retràs, la sensació de son apareix més tard a la nit i per tant, es desplaça l’hora de despertar-se. Aquest desajust és una de les raons per les quals els joves no dormen les hores necessàries si volen seguir el ritme social establert i pel matí es compliqui llevar-los.

Sumat a tots els problemes anteriors, trobem que entre un 6% i un 8% dels adolescents pateixen insomni. Aquest està causat sobretot per l’estrès que es sotmeten els joves pel ritme d’exigència escolar, exàmens, activitats extraescolars...

Però l’estrès no és l’únic desencadenant del insomni, hi ha d’altres com les molèsties físiques (refredats, maldecaps, mal de panxa...) o problemes emocionals (discussions amb els pares, parella, amics...).. En un percentatge inferior, no tan comú, també trobem que els joves poden patir el síndrome de les cames inquietes, l’apnea obstructiva del son, narcolèpsia, malsons, etc.

Finalment trobem que ens molts casos adolescents, les parasomnies persisteixen des de la infància sense alterar de manera greu el cicle de son ja que en la immensa majoria de casos és en l’adolescència on comencen a desaparèixer gradualment aquests trastorns d’origen infantil. També és en aquesta etapa de transició entre el nen i l’adult on apareixen els primers símptomes de la narcolèpsia que perdurarà de forma crònica durant la resta de la vida.

• Els trastorns del son en relació a l’estudi

Encara que actualment no estigui del tot ben definit quins hàbits del son influeixen en el desenvolupament dels trastorns del son, especialistes assenyalen que en períodes de alta exigència on els joves destines hores de son per al estudi, és necessari recompensar les hores de son perdudes intentant descansar millor quan es té la possibilitat de fer-ho (un cop passats els període d’exàmens). Segons els estudis duts a terme pels neuròlegs de la Universitat Catòlica, en moments en que s’hagin de sotmetre a un gran esforç d’estudi han de considerar que es pot adaptar l’horari de son però fins a un límit biològic que cal respectar. Els trastorns apareixen generalment quan es prolonguen aquests períodes d’irregularitat en la rutina del son i comencen a veure’s afectades àrees del funcionament de l’individu (rendiment intel·lectual, acadèmic, laboral, convivència social...).

També, alhora d’establir els horaris d’estudi i descans s’han de tenir en compte els anomenats tipus o fenotips que tenen que veure amb els hàbits de son. És a dir cada persona té una manera de funcionar; hi haurà gent que es trobarà en millors condicions per estudiar al matí i d’altres que estaran molt és actius a la nit. Per tant és important que cada persona sàpiga en quins moments funciona millor per poder ordenar les hores en que ha d’estudiar i les hores en que podrà descansar.

Generalment, els trastorns derivats del estudi es centren en la mala qualitat del son, ja que moltes vegades aquest es veu fragmentat de manera que desapareixen les etapes profundes del son, com l’etapa REM. En aquests casos on desapareix el son REM, acabant agreujant-se ja que aquesta etapa està relacionada amb el intel·lecte així com amb la funció de consolidació del què s’ha après durant el dia.

Segons els estudis duts a terme, en un descans normal, l’etapa REM correspon a la segona meitat de la nit, per tant s’ha de prioritzar aquest son per sobre de tots els Els trastorns del son altres. És a dir que si s’ha escollit estudiar i després dormir, és preferible que a partir de les 3 del matí es descansi i no al revés.

Finalment, de forma resumida podríem dir que per tal d’aconseguir combinar satisfactòriament l’estudi en un període d’exàmens i el bon descans caldria seguir les pautes recomanades com: respectar sempre el descans així com la segona meitat de la nit, conèixer les necessitats personals de son i intentar-les respectar al màxim, reposar i “recuperar” el son que s’ha privat per l’estudi i per últim no forçar el límit ja que sent joves tenim la capacitat d’adaptar-nos als nous horaris però amb el temps pot arribar-nos a passar factura i esdevenir greus trastorns crònics.

Notícies:

Trastorns de son i desmotivació dels astronautes que 'van anar' a Mart

Ho revela un estudi sobre els sis astronautes que van simular durant 520 dies un viatge espacial

http://www.vilaweb.cat/noticia/4071784/20130108/trastorns-desmotivacio-astronautes-anar-mart.html

El trastorn del son a la fase REM provoca malalties degeneratives com el Parkinson

http://cornelladellobregat.portaldetuciudad.com/ca-es/noticias/el-trastorn-del-son-a-la-fase-rem-provoca-malalties-degeneratives-com-el-parkinson-cornelladellobregat-006_2_6_387664_64.html

Hem buscat aquestes notícies per internet ja que volem demostrar que el trastorn del son és una realitat, és una de les raons per les que hem triat aquest treball, perquè és un tema que ens trobem en la vida quotidiana i que molta gent la pateix a la vegada que no coneix res sobre el tema.

Amb aquestes notícies hem obtingut molta informació sobre el trastorn del son que ens ha ajudat a la realització del treball.

Hi ha molta gent que intenta explicar i aportar respostes sobre aquest tema però és molt difícil de saber coses sobre aquest tema i per raons com aquesta ens hem proposat fer-lo.

Ens hem adonat de múltiples malalties que pot generar el trastorn del son.

Sobre les dues notícies:

1. Podem observar com cada cop més es van fent estudis sobre el son i proves per obtenir respostes, aquests astronautes van passar molt temps.
   Formaven part d'un viatge simulat de les agències espacials europea i russa a Mart, d'anada i tornada, per comprovar la capacitat de resistència de l'ésser humà.
   Al cap de més d’un any un estudi basat en els resultats de l'experiment, indica que durant l' enclaustrament la majoria de voluntaris van experimentar trastorns de son, canvis d'humor, estrès i desmotivació.

2. El 82 per cent de les persones que tenen un diagnòstic de trastorn del son a la fase REM, a partir dels 60 anys desenvolupen malalties degeneratives com el Parkinson i algun tipus de demència. Ho diu un estudi impulsat per l'Hospital Clínic.
   Els pacients amb trastorns del son a la fase REM tenen malsons en què els ataquen o els persegueixen i reaccionen clavant cops de puny i puntades de peu, i també ploren o criden. Segons l'autor de l'estudi, Àlex Iranzo, és important que qui té aquest comportament comprovi si té o no el trastorn a la fase REM.

Enquestes als joves:

Esment d’algun comentari respecte les enquestes.

Les enquestes que hem dut a terme per el treball de recerca es basen en l’anàlisi de l’aparició i efecte dels trastorns del son en els joves d’ entre 15 i 19 anys; sent els grups de 16 i 17 anys els més abundants. Alhora de realitzar-les es va intentar que el grup fos homogeni en qüestió de sexe, per tal de que no es convertís en una possible variable estranya.

En les enquestes dutes a terme s’observa principalment que els joves d’avui en dia no dormen les hores suficients que el cos els hi demana i que, per contradictori que sembli, un 65 % dels joves accepten i estan d’acord amb aquesta afirmació; per tant en són conscients. Segons els estudis dels professionals els joves necessiten entre 8 hores i mitja i 9 hores de descans. Però en la pràctica, només un 5% d’aquests joves

compleixen i descansen les hores que els hi pertoca. Del 95% dels joves que en resta, trobem que sol 1% d’aquests dorm més de 9 hores, i per tant hi ha un 94% dels joves que no segueixen els bons hàbits de son. Aquestes dades podrien ser molt significatives alhora d’analitzar el fracàs escolar, ja que la gran majoria de joves afronta el ritme escolar sense estar en les màximes condicions saludables.

Conclusió de les enquestes:

Després de dur a terme les enquestes i processar amb la informació que teníem anteriorment podem concloure dades importants sobre el son en l’adolescència. S’han elaborat moltes hipòtesis sobre el mal descans i el trencament de les normes durant aquest període, així com també els joves han infravalorat la importància del seu descans alhora d’afrontar el ritme diari al què estan exposats. Una cosa està clara doncs: el son no es recupera, una teoria que molts joves encara creuen i s’aferren per contrarestar el dèficit produït durant la setmana. Així doncs, relacionat amb la idea anterior, podem comprovar que els joves saben i són conscients que no dormen les hores necessàries però tot i així segueixes sense canviar res al respecte. D’aquesta manera corroborem que el seu ritme de son-vigília es veu alterat pels mals hàbits de l’etapa (festes, alcohol, utilitzar les hores de descans per poder fer front a l’estudi/deures...) i les noves tecnologies que els enganxen fins a altes hores de la nit i alhora això condiciona que adquireixin mals hàbits com la

migdiada o la gran recuperació d’hores al cap de setmana per tal de contrarestar. Però a diferència del què creiem, no són només aquestes les causes que poden provocar l’aparició de desajustos. El alt nombre de joves amb problemes per conciliar el son ens demostra que, encara que les causes anteriors siguin les majoritàries, també trobem una causa biològica que ajuda al desenvolupament d’aquests trastorns: el trastorn del ritme circadià de retràs de la fase del son, que fa que els joves desenvolupin de manera crònica un retràs alhora d’anar a dormir que els impedeix adormir-se dintre d’un horari convencional i per tant que els hi costi molt llevar-se l’endemà d’hora.

En definitiva els joves també pateixen trastorns del son igual que els adults, sense haver-hi diferència. Entre els més comuns trobem doncs l’ insomni (és una incapacitat crònica de dormir), les parasomnies (és un trastorn de la conducta del son, fa que es produeixin interrupcions metre dorms) i el trastorn de retràs de fase. I per últim, podem concloure que aquests són donats per varis motius; entre els quals hi ha mals hàbits, les noves

tecnologies, factors emocionals (les emocions es viuen més intenses en aquesta edat).

el ritme escolar...

Entrevista a un especialista:

Quants tipus de trastorn del son existeixen i quins son els trastorn de son mes comuns?

• Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) fins ara s’han descobert 88 diferents tipus del trastorn del son.

• Si fem un estudi en la població general, trobarem que l'insomni és el més freqüent. L'insomni crònic afecta el 8-10% de la població adulta, i l'insomni transitori-aquell que es manté durant diverses setmanes però després remet-, s'estima que afecta al voltant del 40% de la població de qualsevol país occidental. Ara bé, si el que volem determinar és la causa més freqüent per la qual les persones van o són derivades a una Unitat de Son, l'apnea del son és llavors la causa més freqüent, i la pateix entre el 3 i el 5% la població general.

Quin és el cas més extrem que has vist?

• Doncs un cas molt extrem i molt trist que vaig veure és fa uns 2 anys quan vam ingressar a una dona amb trastorn familiar fatal, aquest trastorn és una malaltia neurològica hereditària i molt poc freqüent, que es basa en una complexa alteració genètica, en què l'afectat pateix un insomni progressiu, que no es pot tractar amb fàrmacs, i que arriba a alterar el funcionament del sistema nerviós central, fins que al cap de mesos, o uns pocs anys, ocasiona la mort del pacient. I vaig tenir la ocasió de parlar uns quants cops amb aquesta dóna i em va explicar que no va voler tenir fills per no passar-los aquesta malaltia i que la seva mare també va morir d’això. Parlar amb aquella dóna em va fer donar-me compte de lo injusta que pot arribar a ser la vida.

Les persones cegues somien?

• Les persones que s’han quedat sense vista després del naixement, poden veure imatges en els seus somnis. I la gent que neix cega, també somia encara que no vegi imatges, els seus somnis són igual de viscuts i involucren més als seus altres sentits com olor, tacte i so. És difícil per a una persona que pot veure, imaginar això, però la necessitat del cos pel somni és tan fort que és capaç de manejar virtualment totes les situacions físiques perquè això passi.

Quan estem somiant i somiem amb persones que quan ens despertem no sabem qui son, la nostra ment s’inventa a aquestes persones o son persones que coneixem?

• Quan somiem, és natural que en els nostres somnis estiguin plens d'estranys que formen part del nostre somni, però la teva ment no inventa les seves cares, són cares de gent real que hem conegut al llarg de la nostra vida, però que no recordem. Per exemple podria ser que el malvat assassí del teu últim somni podria ser la persona que vas veure a la gasolinera fa anys. Tots hem vist centenars i centenars de cares al llarg de les nostres vides, de manera que la nostra ment té una infinitat de personatges que utilitza durant el nostre somnis.

Totes les persones somien en color o hi ha persones que somien en blanc i negre?

• No tothom somia en color, al voltant del 12% de la gent somia només en blanc i negre. La resta somia a color. Totes les persones tendim a somiar amb coses en comú, situacions relatives a l'escola, ser perseguits, córrer lent en algun lloc, caure, arribar tard, dents caient, volar, etc. És desconegut si els somnis relacionats amb violència o mort, tenen una càrrega emocional més fort sobre les persones que somien a color contra les persones que somien només en blanc i negre.

Que representen els somnis?

• La principal funció del somni és reparar l'organisme per poder seguir la vida en condicions òptimes. És una funció fisiològica, però en el somni apareixen materials cognitius de difícil interpretació i amb un alt contingut emocional, als quals moltes vegades se'ls dóna diverses interpretacions. Alguns autors com Hobson ho consideren com un producte fisiològic que hauria de ser oblidat com més aviat. Altres autors segueixen mantenint i fonamentant fisiològicament la teoria de Freud que són desitjos reprimits que sorgeixen en moments en què baixa la censura.

Per què hi ha persones que són somnàmbules i d’altres que no ho son?

• Encara no s’ha trobat encara la causa exacte de perquè hi ha algunes persones són somnàmbules i d’altres que no ho són. Podria ser fruit de persones que pateixen situacions d’ ansietat ja viscudes previstes en un futur, com també basar-se en causes genètiques (la concordança amb bessons homozigòtics és sis vegades superior a la de bessons dizigòtics).

Els somnis de les persones adultes són diferents que els dels nens?

• Existeixen diferències entre el patró de son infantil i el dels adults: cicles més curts, més lleuger, més despertars. La quantitat de son depèn de:

• activitat física

• Edat

• diferències fisiològiques

• pautes

• I és molt més freqüent en els nens tenir malsons normalment perquè se senten incòmodes on dormen o per males experiències o coses que han vist que no els a agradat o traumes, en canvi els adults no solen tenir malsons perquè se senten a gust en l'ambient on dormen, però en el cas que els tinguin ja és, normalment, per un trauma

Per què és necessari dormir tantes hores?

• El cervell, per poder romandre en vigília, necessita regenerar durant un temps, i això és el que té lloc durant el son. Necessitem dormir durant un període de sis a vuit hores, depenent de les característiques individuals, per poder estar despert durant 16 hores. El somni és un període en el qual el cervell 'va al taller' per regenerar-se. És fonamentalment el cervell el que necessita el son, encara que després és el cervell el que controla el cos, per això, si el cervell 'no va al taller', això acaba afectant a la resta de l'organisme.

CONCLUSIONS FINALS

Després de finalitzar el nostre treball de recerca i acabar de reunir totes les dades, podem extreure molta informació sobre el son i els seus trastorns, així com també aquella informació que ens permet respondre a les hipòtesis que havíem plantejat en un principi.

En un primer lloc podem corroborar que tota la branca dels trastorns del son com a ciència encara es troba en fase d’investigació tal com havíem previst. Per afirmar això ens basem sobretot en la part pràctica, és a dir, la poca informació de què disposen els pacients que ho pateixen (per exemple només hi ha una associació d’ajuda a nivell nacional, ASENARCO) o els aparells específics que es requereixen per tal de poder diagnosticar al 100% algun trastorn del son, que no es disposaven moltes 2 o 3 dècades enrere.

Amb tot això no volem dir que manqui informació sobre els trastorns o que encara no es disposi d’un servei sanitari al complet. Al contrari actualment el nombre d’estudis s’ha multiplicat cosa que ens permet arribar a entendre que la informació d’aqu´a uns anys seguirà el mateix camí de desenvolupament així facilitant la informació a la gent

A la epidemiologia d’aquests trastorns, trobem que en el nostre país un terç de la població adulta respecte al 45% de la població mundial. Això ens permet obtenir les dades comparatives entre Espanya i la resta del món tot concloent que, tot i la forta influència, no arriba a nivells tan alts com a la resta de països, el trastorn.

També en relació a la epidemiologia trobem que tal com havíem previst els trastorns afecten a un percentatge superior de dones (de més de 40 anys) que homes de manera generalitzada, segons l’Associació Espanyola del Son. Tot i això cal tenir en compte que cada trastorn tindrà de manera específica la seva epidemiologia.

Una hipòtesis formulada erròniament és la que diu que els joves pateixen més trastorns que els adults. També segons dades estadístiques de l’Associació, es pot comprovar que els joves són els que millor dormen perquè passen molta estona en fases profundes del son. A diferència del què es percep o del què la gent creu, el col·lectiu dels joves no pateix tants trastorns del son com els adults. El que passa és que des de fa unes dècades els joves han empitjorat molt els seus hàbits, provocant alteracions en les estructures del seu descans, o s’han vist condicionats molts cops pel ritme accelerat escolar. És a dir, els seus trastorns tenen moltes més causes socials que un cop passades la crisi, normalitzen amb més facilitat que els adults.

En base a la comparativa anterior sobre joves i adults, podem analitzar una altra hipòtesis: els trastorns dels adults són més greus que els dels joves. Segons la informació i dades que hem pogut obtenir de les entrevistes aquesta hipòtesis és falsa, ja que la gravetat dels trastorns no depèn del grup de població que afecti. Cada cas és un món a part i no es pot englobar el concepte de la gravetat.

BIBLIOGRAFIA

WEBS

-http://www.psicoarea.org/dsm_iv.htm

-http://www.biopsicologia.net/fichas/page_2142.html

-http://fc.viguera.com/sueno2009/course/viewnolog.php?id=56

-http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/piernas_inquietas.htm

http://enfermedades--raras.blogspot.com/2009/02/narcolepsia.html

http://www.cun.es/areadesalud/enfermedades/sistema-nervioso/hipersomnias/

http://kidshealth.org/teen/en_espanol/cuerpo/sleep_esp.html

http://www.bbmundo.com/teens/articulo.asp?title_A=Trastornos+del+sueño+en+los+adolescentes&idCanal=5&idCat=&filter=6141

http://www.direcmed.cl/Noticias/Direcmed/40-de-los-adolescentes-presentatrastornos-del-sueno.html

http://www.rincondelasalud.com/es/articulos/saludgeneral_parasomnias_54.html#prim

LLIBRES

-Los trastornos del sueño- Buela Casal y Juan Carlos Sierra

-Dormir sin descanso: trastornos del sueño- Dr. Estivill

-Trastornos del sueño y enfermedades neurológicas- Antonio Culebras