INTRODUCCIÓ

En aquest treball, el que hem fet ha set classificar els diferents tipus de transmissió segons:

• -el sentit de la direcció de la informació: simplex, semi-duplex i duplex.

• -els tipus d'enllaç: en sèrie i en paral·lel

• -els mètodes de sincronoització: síncrona i assíncrona.

• -el tipus de senyal que es transmet: analògica i digital.

En l'últim apartat del treball també hem comentat una mica el tema de les perturbacions.

El primer que volem fer però,en aquesta introducció, és definir-vos què s'enten per transmissió i parlar-vos d'ella de forma una mica general.

Així doncs transmissió es defineix com la comunicació de dades mitjançant la propagació i el processament de senyals. En la transmissió de dades s'haurà de tenir en compte la seva naturaleza, com es propaga físicament i els ajustos i processaments que seran necessaris al llarg del camí per assegurar-nos que les dades rebudes són inteligibles. Per què una transmissió es realitzi amb èxit, és fonamental la qualitat de la senyal i les característiques del medi de transmissió.

La transmissió de dades entre un emissor i un receptor es realitza a través d'ones electromagnètiques que poden ser:

• Continues: la senyal varia suaument en el temps.

• Discretes: és aquella en la que la intensitat es manté constant durant un interval de temps, després del qual la senyal varia a un altre valor constant.

Els medis de transmissió poden ésser:

• Guiats: les ones es transmeten confiant-les a través d'un camí físic.

• Punt a punt; si proporciona un enllaç directe (en el camí de transmissió entre 2 dispositius(receptor/emissor) no hi ha cap altre dispositiu que no sigui un repetidor o un apmlificador) entre els dos únics dispositius que comparteixen el medi.

• Multipunt; el medi és compartit per més de 2 dispositius.

Esquema transmisión guiada punto a punto:

Transmisor/receptor Medio Amplificador Medio Transmisor /receptor

o repetidor

0 o más

Esquema transmisión guiada multipunto:

Transmisor/receptor Transmisor/receptor Transmisor/receptor Transmisor/receptor

Medio Amplificador o repetidor Medio

0 o más

• No guiats: proporcionen una forma de transmetres les ones electromagnètiques però sense canalitzar. Com per exemple en la propagació a través de l'aire, el mar o el buit.

MODES DE TRANSMISSIÓ SEGONS EL SENTIT DE LA DIRECCIÓ DE LA INFORMACIÓ.

Segons el sentit de la direcció de la informació, la transmissió la classifiquem en: simplex, semiduplex(half-duplex) i duplex(full-duplex).

1-SIMPLEX:

En aquest cas, la informació es transmet d'un interlocutor A a un altre B sempre en el mateix sentit, per tant, A sempre serà l'emissor i B sempre serà el receptor. Per fer aquest tipus de conexió, en tindrem prou amb 2 cables.

A B

2-SEMIDUPLEX:

En aquest cas la informació es pot transmetre en ambdos sentits però no alhora, per tant, els dos interlocutors A i B tant poden fer d'emissor com de receptor però mai al mateix moment, quan un és emissor, l'altre és receptor. Per aquesta conexió tan es pot realitzar amb 2 com amb 4 cables. Si es fa amb 2 cables s'hauran d'instal·lar supresors d'eco (l'eco és degut a un fenòmen de reflexiodel receptor cap a l'emissor).

A B

A B

3-DUPLEX:

En aquest 3er i últim cas de tipues de transmissió segons el sentit de la direcció de la informació, aquesta es pot transmetre en ambdos sentits i simultàniament. Per tant els interlocutors A i B són emissors i receptors al mateix moment. Per aquestes conexions s'acostuma a utilitzar 4 cables, però també és possible realitzar-les amb 2 encara que es compliqui la instal·lació.

A B

MODES DE TRANSMISSIÓ SEGONS ELS TIPUS D'ENLLAÇ.

Els bits, que representen informació codificada, es poden transmetre seqüencialment, bit a bit (en sèrie), o bé agrupats en paraules, transmatent-se els bits d'una paraula simultàniament i la paraula seqüencialment (en paral·lel). Ja heu vist donccs que segons el tipus d'enllaç, la transmissió la classifiquem en: transmissió en sèrie i transmissió en paral·lel.

1-TRANSMISSIÓ EN SÈRIE.

En aquest tipus de transmissió la informació es transmet bit a bit, i per tant és una trnasmissió una mica lenta. Aquesta s'utilitza quan la distànicia entre l'emissor i el receptor és superior a 1 o 2 metres. En aquestes situacions hem d'utilitzar en cada extrem de la línia de transmissió uns modems, en els quals una ona portadora és modulada per la senyal a transmetre o desmodulada per extreure la informació útil.

Aquesta transmissió en sèrie és més econòmica que la d'en paral·lel i és per això que s'utilitza en la transmissió a mitja i llargues distàncies.

2-TRANSMISSIÓ EN PARAL·LEL

Aquest tipus de transmissió ens permet transemetre en un mateix instant tots els bits d'un caràcter (grup de 8 bits) o d'una paraula (aquesta última són grups de 4, 8, 16, 32,...bits) , el què implica un medi de transmissió amb tants canals com bits tingui l'element de base. Aquests fils s'agrupen en el què anomenem BUS. Aquesta transmissió és més ràpida que la transmissió en sèrie, però també és més costosa econòmicament i per tant només s'utilitza en distàncies curtes.

El bus pot adoptar diferents configuracions:

• Pot ésser únic, i per tant s'encarrega d'atendre els sistemes intern i extern ell mateix, però el risc de saturació pot ser alt si es conecten molts dispositius.

• Aquest bus únic es pot dividir en 3 de separats:

• el bus de dades bidireccional.

• el bus de direccions unidireccional.

• el bus de control.

• També es pot estructurar en un doble bus amb separació de funcions:

• bus de memories, bus d'entrada/sortida.

• bus extern, bus intern.

• Estructura amb tres busos:

• bus intern, bus d'accés a la RAM, bus extern.

TIPUS DE TRANSMISSIÓ SEGONS EL MÈTODE DE SINCRONITZACIÓ.

En aquest apartat, la classificació de la transmissió s'ha fet segons el métode que s'utilitza per sincronitzar l'emissor i el receptor. Aquesta sincronització és necessària perquè el receptor pugui reconstruir les dades, ja que si no hi hagués aquesta sincronització el receptor podria mostrar en moments erronis, i per tant, no es reconstruiria la senyal enviada per l'emissor.

Doncs tenint en compte els mètodes de sincronització, la transmissió la classifiquem en: tronsmissió sincrona i transmissió assíncrona.

1-TRANSMISSIÓ SÍNCRONA.

Aquest tipus de transmissió utilitza trames que permeten enviar seqüències compactes de dades (missatge). Permet velocitats de transmissió que supern de bon tros els 9.600 baudis. Cada missatge va precedit d'informació destinada a la sincronització entre l'emissor i el receptor. En aquesta transmissió, una senyal de rellotge única regeix en l'emissor la transmissió d'informació i indica al receptor quan ha d'inspeccionar l'estat de la línia. Si la distància entre emissor i receptor és molt curta, es pot acceptar que la senyal de rellotge sigui transmesa per un suport separat, un altre cable, però normalment, la informació de rellotge anirà inclosa en la transmissió de dades i el receptor haurà de reconstruir la senyal de rellotge a partir de la informació de rellotge que l'hi envia l'emissor.

Per mantenir la sincronització durant la transmissió pot ser que s'insertin caràcters de sincronització dins les dades transmeses.

2-TRANSMISSIÓ ASSÍNCRONA.

Aquest tipus de transmissió envia byte a byte, i aquest byte està format per:

-1 bit d'inici

-6 bits d'informació útil

-1 bit de final.

En aquest tipus de transmissió l'interval de temps entre 2 caràcters consecutius no està determinat, i per tant necessita una senyal d'inici (START) i una senyal de final (STOP). La duració en temps de la transmissió d'un START és el mateix que d'un bit mentre que la duració d'un STOP pot ésser 1, 1,5 o 2 bits segons el cas.

La senyal d'inici posa en funcinament en el receptor un rellotge que segmentarà la senyal que es trobi a la línia segons una freqüència determinada per la velocitat de transmissió; i la senyal de final provoca que el receptor torni a estar en estat de detectar un nou caràcter a la línia.

La necessitat de senyals d'inici i final fa que l'espai d'informació útil quedi reduit ja que per passar, per exemple, 8 bits d'informació útil, en necessitem com a mínim 11 ja que hi hem d'afegir un d'inici i com a mínim 1 de final. La velocitat de transmissió també és inferior a la transmissió síncrona.

TIPUS DE TRANSMISSIÓ SEGONS EL TIPUS DE SENYAL.

En aquest punt, el que hem fet, ha set classificar la transmissió segons el tipus de senyal que es transmet. Aquesta senyal pot ser anàlogica o digital, i per tant, la transmissió també la classifiquem en transmissió digital i transmissió analògica.Primer de tot, abans d'entrar a explicar els tipus de transmissió, el què farem serà definir dada i senyal.

Dades:

Les dades analògiques poden pendre valors en cert interval continu, com serien el video i la veu on els valors d'intensitat varien continuament, l'exemple més pròxim és la senyal d'audio o dades acústiques que en forma d'ones de so es poden percebre directament per els sers humans.

Les dades digitals prenen valors discrets, com per exemple les cadenes de caràcters o textos.

Senyals:

Una senyal analògica és una ona electromagnètica que varia continuament. Depenent del seu espectre, la senyal es podrà propagar per una sèrie de medis.

Una senyal digital és una seqüència de impulsos de tensió que es poden transmetre a través d'un cable; per exemple, un nivell de tensió positiva constant pot representar un 1 binari i un nivell de tensió negativa pot representar un 0.

Un cop definits dades i senyals, ja podem entrar en el què són els tipus de transmissió segons el senyal que es transmet:

1-TRANSMISSIÓ ANALÒGICA:

Es la forma de transmetre les senyals analògiques tant si el contingut de les dades és analògic o digital. La senyal s'anirà dibilitant o augmentant conforma la distància augmenti, per el què és necessari que en aquest sistema de transmissió s'incloguin amplificadors que augmentin l'energia de la senyal, però al mateix temps, aquests amplificadors, amplifiquen components de soroll que fan que la senyal es distorsioni, en cas de dades digitals s'introduirien errors.

2-TRANSMISSIÓ DIGITAL:

Aquesta depèn del contingut de la senyal:

• La senyal digital tant sols es pot transmetre a una distància limitada (ja que poden introduir-se errors en les dades transmeses), per aconseguir distàncies majors s'utilitzarà un repetidor que al rebre la senyal digital regenererà el patró de 1 i 0 i els torna a retransmetre, enviant-se l'atenuació.

• La senyal analògica utilitzarà la mateixa tècnica anterior si la senyal transmesa transporta dades digitals, el sistema de transmissió utilitzarà repetidors en lloc d'amplificadors, recuperant les dades digitals a partir de la senyal analògica i generant una senyal analògica neta.

	Transmissió analògica	Transmissió digital
Senyal analògica	Es propaga a través d'amplificadors; es tracta d'igual manera si la senyal s'utilitza per representar dades analògiques o digitals.	Es suposa que la senyal analògica representa dades digitals. La senyal es propaga a través de repetidors, en cada repetidor 2 dades digitals s'obtenen de la senyal d'entrada i s'utilitzen per regenerar una nova senyal analògica de sortida.
Senyal digital	No s'utilitza.	La senyal digital representa una cadena de 1 i 0, que poden representar dades digitals o ser el resultat de codificació de dades analògiques. La senyal es propaga a través de repetidors, que recuperen la cadena de la senyal d'entrada i generen la nova cadena de sortida.

PERTURBACIONS EN LA TRANSMISSIÓ.

Qualsevol sistema de comunicació ha d'acceptar que la senyal que rep diferirà de la senyal transmitida degut a adversitats i contratemps en la transmissió. En cas de senyals analògiques les alteracions degraderan la qualitat de la senyal, mentres que en les senyals digitals es produiran bits erronis.

Les perturbacions més significatives són:

-Atenuació i distorció d'atenuació.

-Distorció de retard.

-Soroll.

1.-ATENUACIÓ

L'energia de la senyal decau amb la distància, en els medis guiats aquesta reducció és logarítmica, mentres que en medis no guiats l'atenuació és una funció més complexa de la distància i depen de les condicions atmosfèriques. Es poden realitzar tres consideracions:

-La senyal ha de tenir suficient energia per què el receptor pugui detectar-la i interpretar-la adecuadament.

-Per poder ésser rebuda sense errors, la senyal ha de conservar un nivell major que el soroll.

-L'atenuació és funció creixent de la freqüència.

Els dos primers problemes es poden resoldre controlant l'energia de la senyal utilitzant amplificadors o repetidors. El tercer problema és rellevant en el cas de les senyals analògiques. Degut a que l'atenuació varia en funció de la freqüència, la senyal està distorsionada, per el què es redueix la inteligibilitat. Per resoldre aquest problema existeixen tècniques per equalitzar l'atenuació en una banda de freqüències.

2.-DISTORCIÓ DE RETARD.

Aquest és un fenomen peculiar dels medis guiats, la distorció està causada perquè la velocitat de propagació de la senyal en el medi varia amb la freqüència. Per tant les diferents components en freqüència de la senyal arribaran al receptor en instants diferents de temps produint que la senyal estigui distorsionada degut al retard variable que pateixen els seus components.

3.-SOROLL.

Tota senyal rebuda consistirà en la senyal transmesa modificada per les distorcions introduides per el sistema de transmissió, a més de senyals no desitjades que s'inserten entre l'emissor i el receptor i a les que es denomina soroll. El soroll és el factor que més limita les prestacions d'un sistema de comunicació, i pot classificar-se segons el seu origen:

• Soroll tèrmic: degut a l'agitació tèrmica dins del conductor, està present en els dispositius electrònics i medis de transmissió i és ocasionat per la temperatura. No es pot eliminar.

• Soroll d'intermodulació: es produeix quan senyals de diferents freqüències comparteixen el mateix medi de transmissió.

• Diafonia: es tracta d'un acoplament no desitjat entre les línies que transporten la senyal.

• Soroll impulsiu: els sorolls anterior es poden preveure i són de magnitud constant, per el què és possible idear un sistema de transmissió que els eviti. Però el soroll impulsio és no continu i està constituit per impulsos o pics irregulars de curta duració i d'amplitud gran. Estan generats per diverses causes com poden ser perturbacions electromagnètiques exteriors (tempestes) o fallos i defectes en els sistemes de comunicació.

BIBLIOGRAFIA

Per realitzar aquest treball sobre els tipus de transmissió hem consultat els següents llibres:

- Stallings,William. “Comunicaciones y redes de computadores.”.Editorial: Prentice Hall 5ª Edición.

- Macchi,Cesar.; Guilbert, Jean- François.” Teleinformática”. Editorial: Omega.

- Alabau, Antonio.; Riera, Juan. “Teleinformática y redes de computadores”. Editorial: Marcombo 2ª edición. Serie: Mundo electrónico.

- Félix Rábago, Jose. “Introducción a las redes locales.” Editorial: Anaya Multimedia

- Collin, S. “Ordenadores, interfaces y redes de comunicación.” Editorial: Masson

INDEX

Pagina 0 Index.

Pagina 1 Introducció.

• Definició de transmissió.

• Els medis de transmissió.

Pagina 2 Modes de transmissió segons el sentit de la transmissió.

• Simplex.

• Semiduplex (Half-duplex).

• duplex (Full-duplex).

Pagina 3 Modes de transmissió segons el tipus d'enllaç.

• Transmissió en sèrie.

• Transmissió en paral.lel.

Pgina 4 Tipus de transmissió segons el mètode de sincronització.

• Transmissió Sincrona.

• Transmissió Assíncrona.

Pagina 5 Tipus de transmissió segons el tipus de senyal.

• Transmissió analogica.

• Transmissió digital.

Pagina 6 Perturbacions en la transmissió.

• Esquema de la transmisió analogica i digital.

• Definició de perturbacions.

• Atenuació.

Pagina 7 Perturbacions en la transmissió. (Cont.)

• Distorció de retard.

• Soroll. (Clases)

Pagina 8 Bibliografia.