QÜESTIONARI DE LA INTRODUCCIÓ

1- Què suposa per a Joanot Martorell el fet de pèrtanyer a una família de la mitjana noblesa valenciana?

La família Martorell, hagué d'afrontar al llarg de tot el segle XV una pèrdua de prestigi i una davallada en la posició econòmica i social. L'avi i el pare de Joanot encara havien ocupat càrrecs importants al servei de la corona del rei Martí l'Humà. Amb l'entronització de la casa dels Trastàmara a la Corona d'Aragó i amb l'absentisme d'Alfons el Magnánim, aquest serveis funcionarials que complia la família dels Martorell a palau es perderen, i la família hagué de veure com el patrimoni anava disminuint d'una forma alarmant.

Els Martorell, es resistiren a la nova situació i s'afanyaren a mantenir llurs possessions i unes formes de viure folgades, cosa que van haver de pagar amb discòrdies, plets judicials, bandositats, conflictes armats i empresonaments, que incrementaren i acceleraren una ruïna econòmica ja anunciada.

2- Què és un matrimoni secret i de quina manera afecta la família Martorell?

Un cosí de la familia, anomentat Joan de Monpalau, festejava amb Damiata, germana de Joanot, un día la posseí carnlment i li donà clandestinament paraula de matrimoni, això va se run matrimoni secret, però Joan de Monpalau posteriorment va negar la seva paraula i abandonà a Damiata.

Així que Damitia va ser casada en secret, posseïda i després abandonada. Aquest fet tacà l'honor de Damiata i de tota la família Martorell.

3- Quina relació s'establí entre els Martorell i el poeta Ausiàs March?

Ausiàs March, a l'any 1437, establia capitulacions matrimonials amb Isabel, però com que desconfiaba que rebria dels Martorell el dot que havien promès a la germana, anava diferint el moment de la boda.

Galceran, germà d'Isabel la defensà i trameté a Ausiàs March un <<cartell de deseiximent>>, perquè no havia complert el compromís matrimonial, i així desafiava i s'adjudicava el dret a perjudicar-lo i danyar-lo en els seus béns.

D'aquesta manera Ausiàs March i els Martorell van entrar en guerra.

4- Per quin motiu ha de viatjar a Anglaterra l'autor d'aquesta novel·la?

El 12 de maig de 1437 Joanot adreçava a Joan de Monpalau una lletra de batalla en què li exigia reparr el tort a l'honor de la seva germana, la seva família i el seu propi. Davant la negativa de l'inculpat Joanot envià setze lletres més, donant lloc a un conlficte que havia de resoldre's davant un jutge en una batalla a tota ultrança.

Per aquest motiu Joanot viatjar cap a Anglaterra per cercar un jutge a l'alçada de la gravetat dels fets.

5- Quines repercusions té en la vida i l'obra de Martorell l'estada a la cort anglesa?

Joanot residí a Anglaterra desde 1438 fins un any després, aquesta estada fou ben productiva per ell en molts aspectes. Joanot entrà en contacte amb la lluïda Cort d'Anglaterra, es familiaritzà amb els seus costums cavallerescos, féu coneixença i amistat amb càrrecs importants ( entre els el rei Enric VI ), que li devia obrir les portes de la seva bilbioteca on Joanot va poder llegir el Guy de Warwick, que versionarà desprès anomenant-lo Guillem de Varoic, i molts altres llibres.

Es probable també que Joanot fos adobat a cavaller per rei Enric VI.

6- Per què és important la correspondència cavalleresca que mantenen l'autor i Felip Boïl?

Jaume Ripoll va desafiar a Joanot, trametent-li una lletra de batalla insultant, així que Joanot li respongué i en la seva lletra ofengué el cavaller errant Felip Boïl, del qual Jaume Ripoll n'era servidor.

Aquesta correspondència entre Jaume Ripoll i Joanot informa de que temps enrere Felip Boïl havia desafiat a Joanot Martorell.

7- És veritat que Martorell es dedicà a la pràctica del bandidatge? Per què?

Sí, cap d'un escamot de delinqüents i moros es convertí en lladre i assassí, que roba per la seva propia subsitència ja que es trobava en la ruïna.

8- Quina relació té l'obra que porta per títol Guillem de Varoic amb Tirant lo Blanc i amb el Llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull?

La primera part del Guillem de Varoic és una versió lliure i resumida d'un episodi de la novel·la Guy de Warwick, i la segona adapta els preceptes que formulà Ramon Llull en el seu Llibre de l'ordre de cavalleria.

No hi ha dubte de que el Guillem de Varoic és un primer projecte literari, vistes les semblançes argumentals i els paral·lelismes textuals que aquesta història presenta amb els trenta-nou primers capítols del Tirant.

9- Quin any comença i quin any s'acaba la redacció d'aquesta novel·la?

Joanot deixa constança de que començà a redactar l'obra el 2 de gener de 1460, i gràcies a recerques documentals externes s'ha esbrinat queel moment de finalització va ser a principis de l'any 1464.

10- A qui dedica Martorell el tirant i per què?

Li dedica a l'infant Ferran de Portugal, això s'ha d'interpretar com una lloança cap Ferran de Joanot.

Les expedicions i lluites africanes de Ferran presenten més d'una similitud amb les de Tirant lo Blanc.

Podem pensar que quan Joanot passà per Portugal i fer amistats amb Ferran, del qual es coneix que també fou un autèntic cavaller errant.

11- Quan esdevé real el cavaller errant de la ficció del segle XII?

Al segle XV esdevingué una figura real, ja que els cavallers van començar a prendre l'ordre de cavalleria com un sistema étic i un model a seguir, el convertiren en una pràctica de viure.

12- Quina crònica influí directament en la redacció del Tirant?

La Crònica de Ramon Muntaner.

13- Què vol dir que la geografia novel·lesca del tirant lo Blanc, és ben realista?

Tirant trepitjà països perfectament localitzables en un mapa, com Anglaterra, Sicília, Rodes, l'Imperi bizantí, etc. en absolut fantasiosos, sinò existents.

14- Els antropònims de la novel·la són reals o inventats?

En el Tirant conviuen personatgesamb noms ben reals , com el Gran Caramany, el duc de Sinòpoli, amb altresd'inventats pel novel·lista, ja sigui a partir de topònims reals, com el comte de Plegamans, o prestats per la tradició literària, com Diafebus o Hipòlit, o fruits de l'enginy de l'autor, com Maragdina.

15- Qui és el referent més directe de Tirant lo Blanc, de qui adopta anècdotes i caraterístiques vitals?

Roger de Flor, biografiat per Ramon Muntaner en la Crònica.

16- Esmenta algunes de les tècniques i mitjans narratius típics de les cròniques que es troben en el Tirant?

Algunes de les tècniques són el detallisme, la precisió, les enumeracions, l'ús i abús de les xifres... i entre els mitjans destaquem la construcció d'una escena a través dels parlaments dels personatges, recurs de veracitat d'alt rendiment en el Tirant, i la introducció a la ficció d'un biagrat quadre de personatges secundaris i de personatges col·lectius que ramifiquen i enriqueixen la trama bàsica de la novel·la i l'acosten a la vida.

17- Quines són les dues liçons importants que Martorell va extreure dels cronistes?

La primera, la història podia ser matèria de novel·la i, per la seva aprt, l'escriptura falsament històrica eral'enginy més adequat per aprendre a mentir, per construir una ficció.

La segona, molt més sorprenent, és un dels ingredients més innovadors del Tirant : la capacitat de filtrar en la novel·la elements esparsos de la pròpia vida.

18- Comenta aquest text: Tirant lo Blanc duu a terme l'expulsió radical de tots els turcs de l'imperi grec i recupera Constantinoble per a la cristiandat, acomplint una empresa que ningú no gosava emprendre en la realitat i que més d'una persona ja devia haver-ne abdicat amb amarga consciència.

El fet de que Tirant expulsés els turc i ningú més no gosés a fer-ho el converteix en un heroi indiscutible davant els ulls de tothom.

19- Amb quina altra novel·la seva, inacabada, comença Martorell la redacció del Tirant?

Comença amb Guillem de Varoic.

20- Comenta aquest text: La novel·la, gènere omnivor per tradició, es converteix, a la tardor de l'edat mitjana, en una mena d'enciclopèdia i de manual alhora.

En una novel·la es pot trobar principis sobre el regiment de la cosa pública i la conducta dels prínceps, estratègies militars, exemples o màximes morals, debats sobre la natura de la dona, un model de carta d'amor o de lletra de batalla, arguments per plantejar qüestions d'amor... coses i situacions quotidianes que qualsevol persona de l'época podria fer servir havent llegit una novel·la que en el seu contingut hi figurès qualsevol cosa abans nombrada.

EL TIRANT LO BLANC I LA CRÍTICA LITERÀRIA

1-“LA MILLOR NOVEL·LA SEGONS EL MILLOR NOVEL·LISTA”. A quina obra i a quin autor fa referènia aquesta frase

Miguel de Cervantes considera la millor novel·la el Tirant lo Blanc, això ho sabem perquè en una pàgina de El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha que ell va escriure nombra, afalaga i impulsa al lector a sentir curiositat per llegir el Tirant .

2- Qui afrima que “Tirant lo Blanc és arrencat de la realitat social de mitjan segle XV i el seu autor hi recull tot un seguit de riques experiències personals” ?

Martí de Riquer. Ell veu el Tirant com si hi hagués un lloc on no hi hagués passat el temps i s'hagués quedat a mitjans de segle XV, allí es veu reflexada en gran part la vida de l'autor i les seves pròpies experiències i també ens podem introduïr en un món imaginat per l'autor, encara que molt realista, tot això ho podem veure a través del seu llibre, per això diu que el Tirant és arrencat de la realitat social d'aquest segle.

3-Per què Martí de Riquer afirma que tant el Curial e Güelfa com el Tirant lo Blanc són dues novel·les cavalleresques?

Perquè són dos libres que palren de cavalleries però d'una manera molt realista, amb personatges heroics però humans, transcorren en indrets reals i la novel·la conté noms de persones que realment havien existit. Així el lector es més ala idea de que allò que està llegint realment ha passat, perquè no conté elementsextraordinaris, ni màgics, ni increïbles, són elements reals.

4- Quina relació té aquest text amb la pregunta anterior?: “El Tirant i el Curial manquen d'elements meravellosos, tenen uns protagonistes molt forts i molt valents, però això sempre dintre d'una mesura humana, s'esdevenen en terres conegudes i perfectament localitzables, en un temps pròxim i en un ambient immediat”.

Encara que la novel·la sigui imaginada, és molt realista pel fet que conté moltes experiències persoanls de l'autor. Això dòna peu a que et puguis fer una idea molt més aproximada i que et puguis creure el que estás llegint, endinsarte en el molt del Tirant i en el segle XV.

El altres llibres de cavalleries parlen d'un elements imaginats molt més díficils de creure, per això, a un lector li costa més imaginar i posar-se en la situació de la novel·la que está llegint, per la manca d'elements reals del text.

5- Escriu el nom de tots els autors que hi ha en aquest apartat i que han fet la crítica literària del Tirant lo Blanc.

Miguel de Cervantes, Martí de Riquer, Albert G. Hauff, Lola Badia i Dámaso Alonso.