Literatura


Tirant lo blanc; Joanot Martorell

1 Escriu un resum de la introducció.

Joanot Martorell va néixer a València entre 1405 i 1411. Tenia quatre germans i tres germanes. Eren una família de mitjana noblesa valenciana, però durant el s.XV van haver d’afrontar una pèrdua de desprestigi i una davallada en la posició econòmica i social. El seu pare i el seu avi havien tingut càrrecs importants en la cort, però amb l’entronització dels Trastàmara, els seus serveis es van acabar. Al 1435, va morir el seu pare, Francesc Martorell, i Joanot i el seu germà van assumir la responsabilitat de casar les seves germanes. Aquests casaments van portar greus problemes a la família.

Joanot va tenir que anar a Londres per combatre en una batalla a ultrança, ja que a Aragó, no havia trobat cap jutge. Però al final no es va celebrar el combat, perquè el conflicte es va resoldre de mutu acord entre les dues parts. L’estada a Anglaterra va ser positiva per l’escriptor. Va estar en contacte amb la cort anglesa, i segurament va llegir molt llibres importants.

Al cap d’uns anys, quan va tornar a València, va tenir alguns conflictes amb diferents cavallers, i molts homes el desafiaven a prendre armes. Finalment, no sabem on va passar els últims anys d la seva vida, ja que no s’ha conservat cap documentació. Va morir al 1465, segurament a València.

A Joanot se li atribueix l’obra “Guillem de Varoic”. Relata com el comte de Varoic es reclou en un ermita. Anglaterra estava sent conquerida pels sarraïns, i el rei té un somni on se li revela que ha de fer capità de les seves tropes el primer home que li demani caritat. A l’endemà es troba a Guillem de Varoic, i li fa comandar la guerra. La segona part narra com a Guillem, que tornava ser ermità, se li presenta un jove escuder que volia ser cavaller, i Guillem li dona un bons consells. Aquest llibre no és un producte brut de Martorell, va ser elaborat a partir de la refosa d’altres llibres.

Martorell, va començar a escriure Tirant lo Blanc el 2 de gener de 1460, i es creu que el va acabar al 1464. L’escriptor va crear una trama narrativa, uns personatges, un espai i un temps novel·lescos, encara que són mentida. El novel·lista s’instal·la en un terreny de frontera entre realitat i imaginari, en què els límits entre l’un i l’altre són reconeguts constantment per l’escriptura.

A la Edat mitjana, la cavalleria va tenir un paper molt important. El prototipus de cavaller errant va ser creat en la novel·la, i amb els temps, la feudalitat medieval va anar assumint la cavalleria, que era un sistema ètic. Però al segle XV, els cavallers errants, van esdevenir reals.

Les Cròniques catalanes són molt importants. Es proposen de descriure un passat recent, per tal de conservar la memòria per mitjà de l’escrit, i per a que les generacions futures puguin prendre l’exemple. Sovint, el propi cronista va viure els relats que ell explica. El Tirant lo Blanc és com una falsa crònica, ja que hi apareix un guió biogràfic i les aventures tenen format d’esdeveniment històric. A més, Martorell extreu de les cròniques la tècnica per escriure el Tirant.

Quan es va començar a escriure el Tirant, Constantinobla estava sent presa. Per això Tirant posa tot el seu esforç al servei de la fe cristiana i expulsa tots els turcs i recupera Constantinobla.

A la novel·la és molt important el joc de personatges i Martorell desplega eines de ironia, desengany, humorisme, ambigüitat.. I d’ingredient més innovador és que la novel·la explorava les possibilitats de la realitat.

Les penúries econòmiques de Martorell, van fer que li donés una copia manuscrita del Tirant al seu veí Martí Joan de Galba. El 20 de Novembre de 1489, el Tirant lo Blanc va sortir imprès a València.

2 Defineix els termes següents:

-Justa: S’acostumava a celebrar en ocasió de festes cortesanes i enfrontava dos cavallers que solien combatre a cavall en un born o lliça delimitat amb tanques de fusta al mig que limitava el camp de cada cavaller i evitava que els cavalls topessin. Els combatents lluitaven amb llances preparades per no ferir el contrari, ja que es tractava d’un simulacre.

-Torneig: Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l'arbitratge d'un altre cavaller experimentat o més d'un. El joc solia consistir en tres temps: primer hi havia una justa, amb combat a peu; després l’enfrontament entre les quadrilles de cavallers; i finalment la concessió de premis. El torneig es realitzava en un espai preparat, anomenat born. Per als cavallers, triomfar en un torneig és molt important perquè podia millorar la seva situació econòmica, podia enamorar una donzella, o ser “fitxat” per un exèrcit.

-Pas d’armes: Eren una manifestaciómolt vistosa de la cavalleria. Consistien en el següent: un cavaller, anomenat el “mantenidor”, se situava en un lloc estratègic, com ara un camí, o un pont. Es plantava allà, ben armat i prohibia el pas a tots els cavallers que s’hi presentaven, anomenat “aventurers”. El mantenidor abans de començar s’havia assegurat de difondre’l per tot arreu, de manera que la propaganda hi atrauria molts cavaller que desitjaven viure aventures. El manteniment del pas acostumava a durar molts dies o mesos, durant els quals s’havien de trencar llances i disputar algunes batalles.

-Vot cavalleresc: Consistia en la declaració que feia un cavaller d’abstenir-se de fer una determinada cosa fens haver participat en un fet d’armes en unes determinades condicions. Eren molt freqüents al segle XV. S’exterioritzaven amb un detall cridaner, de manera que tothom pogués veure que qui el portava havia fet un vot. El vot permetia als cavallers exercitar-se en les armes només pel plaer d’exhibir-se i constituïa un entrenament per poder dur a terme amb èxit la vida cavalleresca.

-Lletra de batalla: Carta que un cavaller ofès o agreujat trametia, per mitjà d’un oficial d’armes, a un altre cavaller que considerava el seu ofensor mitjançant la qual el reptava a combatre. En aquesta mena de combats, el cavaller que es creia ofès per un altre, el requeria a lluitar davant d’un jutge competent fins que l’un dels dos fos mort, es confesses vençut o atorgués que no tenia raó. En la correspondència que s’intercanviaven els cavallers, figurava sempre el segell de les armes del cavaller i la seva signatura autògrafa.

-Cartell de deseiximent:El deseiximentera el trencament fer per un vassall de l'homenatge que havia fet al senyor. Amb el temps, però, significà l'acte jurídic pel qual una persona formalitzava l'antagonisme cap a una altra, per tal de solucionar la dissensió mitjançant l'ús de les armes. Representava l'inici de les hostilitats entre els afectats i, molt sovint, entre llurs parents, vassalls i amics.

-Rei d’armes o heralds: Eren oficials d’armes, funcionaris vinculats a la cort d’un sobirà o d’un senyor, experts en qüestions de cavalleria i en heràldica: En temps de pau s’encarregaven de vigilar la realització justa dels combats entre cavallers. En temps de guerra, ordenaven les tropes, ja que s’arrengleraven segons la procedència feudal, feien de parlamentaris abans de combat, cavalcaven al costat del cap de la host per identificar els enemics i, acabada la batalla, recollien les banderes dels vençuts i recorrien el camp per reconèixer els morts i comptar-los.

-Porsavant:és una de les tres categories dels oficis d'armes. En aquesta professió es començava sent porsavant, que és el lloc que s’ocupa al començament més de vint anys, sent de bona condició i sabent escriure i llegir. Més endavant es pot arribar a ser herald o rei d'armes.

3 Elabora una caracterització del personatge de Felip, cinquè fill del rei de França. En quins aspectes aquest personatge falta a la cortesia?

Felip sembla un home una mica mal educat i poc cortès per ser el Rei de França. Tirant ho sabia, i per això està sempre pendent d’ ell, per evitar que fes alguna grosseria.

Quan anaven a dinar amb el rei i la infanta, Tirant volia quedar-se de peu per vigilar a Felip, però el rei li va dir que el duc de Messina li estava esperant. Felip es va comportar bé al principi, va voler sostenir l’aiguamans al rei i després a l’infanta, encara que ells no ho consentiren. Però després, quan estaven a taula, van servir el pa, però ningú el va tocar, esperant que portessin el menjar. Al contrari, Felip va agafar el pa, i el va tallar en dotze llesques. Tothom va començar a riure i a burlar-se d’ell, pensant que allò que havia fet era un entremès. Tirant, es va assabentar d’allò que havia passat, i per salvar a felip va posar una moneda d’or a cada llesca, i les va donar a dotze pobres. Al fer això el rei i la infanta van parar de riure i van preguntar el significat d’això que havia fet. Tirant els explicà que els reis de França havien instituït que els fills que no havien rebut encara l’orde de cavalleria, abans de menjar tenien que tallar dotze llesques i posar a cadascuna, una moneda de plata, i després ho donaven en veneració dels dotze apòstols. I que quan havien rebut l’orde de cavalleria, posaven monedes d’or, com ho havia fet ara amb Felip. Al rei li va agradar molt això, i va dir que era la caritat més bella que havia sentit mai.

4 Fixa l’atenció en el tractament particular que fa Joanot Martorell; per exemple, quins trets de la bellesa de Carmesina entren pels ulls de Tirant?

Mentre l’emperador parlava amb Tirant, els seus ulls només estaven pendents de la bellesa de Carmesina. Per la calor que feia, estava descordada, mostrant als pits dues pomes de paradís, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que després no trobaren la porta per on sortir.

Tirant es va anar a la posada, i va dir que no volia dinar perquè li feia mal el cap, però estava ferit per aquella passió.

5 Fes una exposició raonada de l’estratagema de les egües. Com es realitza? Com es distribueixen les bèsties en el campament enemic? Quin desori provoca entre la morisma? Permet d’hostilitzar l’enemic i d’assetjar-lo?

Quan era de nit, Tirant va fer sortir tota la gent de la ciutat i darrere de tota la gent d’armes hi havia tres mil homes amb les egües. Quan estaven a prop del camp, va fer apartar a tota la gent d’armes, per a que les egües poguessin passar sense que els altres cavalls les sentissin.

Quan les egües estaven a l’entrada del camp, els homes que anaven a peu van entrar amb elles. Al sentir les egües, els cavalls que hi havia al camp es van soltar, i van anar darrere seu. Quan els cavallers del camp van veure això, van sortir de les tendes en camisa i desarmats. Al cap d’una estona, va arribar Tirant i va atacar als turcs, matant a molts d’ells.

El Duc de Macedònia, ho va escoltar tot, i al veure que no hi quedava cap enemic, va robar tot el que hi havia en el camp: or, argent, robes, armes, joies... Es va emportar tot això a la vila, que estava mig destruïda, però gràcies a aquestes riqueses, es va fer rica.

6 El somni fingit de Plaerdemavida. Aquest és un dels episodis del Tirant en què la tècnica narrativa és més complexa. Descompon totes les peces en joc i explica posteriorment com han estat muntades.

L'episodi de les bodes sordes, que celebren Tirant i Carmesina, Diafebus i Estefania en una cambra del castell de Malveí, espiats per Plaerdemavida, és un dels més atractius de la novel·la. Apareix una sensualitat i llibertat moral amb un domini de la tècnica narrativa extraordinari.

Plaerdemavida espia des de darrere de la porta com les dues parelles passen la nit amb jocs amorosos. El matí següent explica a les avergonyides protagonistes el que ha "somiat"; és a dir, en realitat, allò que ha vist per l'escletxa: com les dones ja estaven perfumades, els homes amb les armes preparades i els llençols blancs i nets, per a “rebre la sang de la batalla” i com els quatre es gitaren al mateix llit.

Diafebus i Estefania ho feren ràpid, sense vergonya, amb les protestes lògiques, però sense cap complicació més greu.

Al contrari, Carmesina es va resistir a que ella i Tirant donaren fi als seus desitjos tan dolça i alegrement como ho havien fet els seus companys de cambra. I l'endemà Estefania, amb el regust del pecat, i Carmesina, innocent encara, escolten, avergonyides i divertides alhora, el relat de les empreses nocturnes que elles mateixes havien protagonitzat. mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

7 Contrasta la relació de Tirant i Carmesina amb la relació de Diafebus i Estefania. Has de recordar que Diafebus i Estefania s’han promès amb anterioritat, doncs, es troben emparats pel contacte de matrimoni secret.

La relació amorosa entre Diafebus i Estefania és molt liberal per l’època, ja que encara que ningú sabia que mantenien un afer amorós tret de Plaerdemavida, Tirant i Carmesina, entre ells no hi havia secrets. Ells veien el sexe com una cosa natural i ho vivien sense cap complicació. Des del primer moment en que van saber que s’estimaven, no van pensar en la diferència de classes socials a que pertanyien ni als perjudicis envers la virginitat i la seva pèrdua.

A més la seva relació acaba en una boda, gràcies a Tirant, que va demanar al Emperador el permís per celebrar-la.

En canvi, la relació amorosa entre Tirant i Carmesina comença molt tímidament, amb petits detalls. A més, Carmesina sentia un gran respecte per la seva virginitat i castedat, i no permetia que Tirant la posseís.

D’altra banda, serien bons exemples de les pressions públiques que el lliure desenvolupament de les relacions amoroses sofreix, com de les mentides del món públic, oficial.. etc. Diafebus i Estefania representen tot el contrari: la naturalitat, la espontaneïtat, l'alegre llibertat de la pràctica amorosa gens traumàtica del sexe.

8 Explica la burla que l’emperadriu i les altres dames preparen a Tirant. En què consisteix? Quina finalitat persegueix?

L’Emperadriu s’havia fixat en que Tirant portava, les mateixes mitges i la mateixa sabata brodada. Encuriosida per aquest fet, explica el seu pla a la princesa i a les altres donzelles.

La burla consistia en fer entrar a l’aigua un esclau moro, perquè tregui de la barca a coll a Tirant, i quan sigui a l’aigua, que el moro faci veure que cau i que li mulli el peu en què porta la sabata brodada, ja que en totes les festes només havia portat aquelles mitges.

La finalitat es que si el moro li mulla solament el peu en què porta la mitja i la sabata brodada, podran saber si ho fa per amor o si ho fa per desesperació.

9 Com sap Tirant sortir airós de la burla que li han parat? Com transforma el ridícul que ha fet en un acte de generositat?

Quan el moro va entrar a l’aigua, on era la barca, i prengué Tirant a coll, va fer veure que queia, aparentant que feia grans esforços pel pes que portava, i quan volgué mullar el peu a Tirant, li va mullar tot el cos.

Llavors quan Tirant s’adonà que era una burla agafà el moro pels cabells i el pregà que es gités a terra. Després li posà el peu de la sabata sobre el cap i va fer el seu vot solemne amb paraules dient-li al moro que l’havia avergonyit, però que no estava ofès. Llavors li va donar els diamants i les perles que portava, i es va despullar i li va donar la seva roba. D’aquesta manera el moro va considerar que havia estat posat en llibertat.

10 On resideix la malícia de l’ardit de Plaerdemavida? Exposa-ho raonadament.

Plaerdemavida va posar cinc gatets petits a la finestra de Diafebus i Estefania per a que es passessin tota la nit miolant. Plaerdemavida va anar a veure a l'emperador i li va dir que temia que Estefania estigués morta ja que estava tota la nit cridant. L'emperador va a anar a veure que passava i van preguntar que passava dins, els altres van dir que estaven dormint. Però Plaerdemavida va dir que aquelles paraules eren mentides.

L’Emperador digué que si no tingués dona, no dubtaria en casar-se amb Plaerdemavida. En aquell moment, la Emperadriu va anar a la cambra de l’emperador, i va veure que no hi havia ningú, i un patge li va dir que estava a la cambra de la núvia. Quan Plaerdemavida la va veure, li va dir que tan de bo es morís aviat, perquè així es podria casar amb l’emperador.

11 Aquests fragments són plens de metàfores i eufemismes sexuals. Localitza’ls.

-“Sembla que ja us ha passat el dolor i la pressura de la batalla”: Martorell compara el sexe amb la guerra

-“Que el dolor et vingui pels talons!”: En una ocasió Plaerdemavida va dir a Estefania que havia sentit dir als metges que a les dones el dolor comença a les ungles, després als peus, puja als genolls i a les cuixes, i entra pel secret, i aquí dona un gran turment i se’n puja al cap, torba el cervell, i engendra el mal de caure.

- “Aquell saborós ai”: És el lament que Plaerdemavida va sentir dir a Estefania en les bodes sordes del castell de Malveí.

- “T’has enviat el pinyol”: És una metàfora molt comú al s. XV. En un poema aristocràtic en cobles titulat “El procés de les olives”, apareix en cada cobla, i en posició de rima, les paraules olives, pinyol, caragol i genives, sempre amb doble sentit.

12. Fes una caracterització del personatge de l’emperadriu. Tingues present que és una dona casada que comet adulteri.

L’emperadriu era muller de l’emperador de l’Imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial i sofisticada manté una relació amb Hipòlit, un jove cavaller que és el nebot de Tirant. Més tard, ella el pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell, que explicarà a l’Emperador, el seu marit, en forma de somni on apareixen Hipòlit i el seu germà, que és qui demana a l’emperadriu que prengui a Hipòlit com a fill.

La relació entre l’emperadriu i Hipòlit es basa més en el sexe que no en l’amor i no es podria considerar incest ja que no són de la mateixa sang.

Aquesta relació crida molt l’atenció en la novel·la, per què és difícil d’esperar que una dona casada, i a més l’emperadriu, mantingui relacions amb un home jove d’una classe social més baixa.

13. El monòleg-plany de Carmesina és farcit de tòpics literaris. Sabries assenyalar-ne alguns? Per exemple: la hipèrbole que compara la consumació de l’amor amb la mort. Com hi al·ludeix la princesa?

Carmesina compara la consumació de l’amor amb una batalla. Ella al principi demana a Tirant que no utilitzi tota la seva bel·licosa força, ja que les forces d’una donzella no són suficients per a resistir un cavaller. Per això li diu que tingui pietat i compassió, i que no faci mal a la dona que estima. Finalment, acaba el seu monòleg amb aquestes paraules: “ Oh, esperança de la meva vida, vet ací la teva princesa morta!”. Això significa que ha perdut la seva virginitat, allò que guardava pel matrimoni.

També apareix el tòpic literari del Carpe diem (d’aprofitar el moment),que éspresent tant en la literatura clàssica com en la medieval. Aquest tòpic parla de queel temps s’esfumainevitablement,amb el motiu de gaudir dels plaers de l’amor. Relacionat amb aquest tòpic trobem un altre, Vita punctum est, que vol dir que la vida es curta.

A part, també podríem parlar del tòpic Collige virgo roses, que vol dir que les noies han d’aprofitar la seva joventut, i els plaers de l’amor. En aquest cas, podria referir-se a Carmesina, ja que ara que és jove, ha d’aprofitar el temps i gaudir de l’amor.

14.Busca en aquest episodi exemples de llenguatge militar aplicat metafòricament al camp semàntic de l’amor.

En aquest capítol de la novel·la apareixen moltes comparacions i metàfores que relacionen l’amor amb la guerra. Aquests són alguns exemples:

- “No us tindré de cavaller si no us veig vencedor de la delitosa batalla, endurir el combat, feriu fort amb els esperons car així pertany a cavaller, com Tirant vèncer la batalla i per força d’armes entrà al castell, les armes d’amor no han de tallar, n’hi ha de rompre’s, n’hi ha de ferir l’enamorada llança.”

- “Cavaller gloriós, despulleu-vos en camisa i, descalç, aneu a posar-vos al costat d’aquella qui us estima més que a la seva dia; i feriu fort els esperons, car així pertany a cavaller, i deixeu debanda qualsevol mena de pietat”.

ACTIVITATS GENERALS

15. Situa’t a la part de la novel·la que transcorre a l’Imperi grec. Fes un llistat de les principals seqüències bèl·liques, i una altre de les principals seqüències amoroses d’aquesta part de la novel·la.

  • Seqüències bèl·liques:
  • Tirant al camp de batalla: Tirant i els seus seguidors aconsegueixen la victòria contra els turcs
  • La batalla campal del riu Transimeno: Tirant lluita contra el Gran Turc i el rei d’Egipte, i torna a aconseguir una altra victòria.
  • La batalla naval contra els turcs: una altra gran batalla en que Tirant torna a aconseguir un altra victòria empresonant al Gran Caramany i el rei de la sobirania Índia.
  • Seqüències amoroses:
  • L’amor a primera vista de Tirant i Carmesina.
  • Tirant declara el seu amor a Carmesina amb un espill.
  • La relació secreta de Diafebus i Estefania.
  • La boda de Diafebus i Estefania.
  • El romanç entre l’Emperadriu i Hipòlit.

16 Explica quines semblances i diferències trobes entre el Tirant lo Blanc i una novel·la actual. Quins són els trets que configuren el Tirant lo Blanc com una novel·la medieval, com una novel·la dl segle XV?

La primera diferència i la més clara és el llenguatge. Actualment s'utilitza un català més modern i amb altres paraules, o les paraules tenen un altre significat. També, una novel·la actual no presenta aquest tipus de guerres i batalles i els amors són diferents, la castedat avui dia no es mira tant i els amors o situacions amoroses es plantegen d'una altra manera. Avui dia un enamorament i no presenta una situació tan greu com el dolor que sent Tirant, que creu que acabarà amb la mort.

La principal semblança amb les novel·les, és que el protagonista és un home que es pot posar malalt, s’enamora, i és ferit. Això no succeïa a les novel·les de cavalleria, ja que en aquestes, el protagonista era un home amb poders, que no podia morir i no tenia sentiments.

És una novel·la escrita al s. XV però té molts trets medievals, com les batalles i les lluites i la vida a Palau o al castell.




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar