Tirant lo blanc

1. Context històric del s.XV a la corona d'Aragò.

L'any 1348 sorgeix la pesta negra. Es produeix una crisi i això provocarà un canvi radical a la societat de l'època. La pesta acaba amb 2/3 de la població i això produeix:

-Crisi demogràfica ! crisi econòmica ! crisi social (pèrdua del poder de la noblesa.)

Formalment el segle XV comprèn els anys 1401-1500 ambdós inclosos. És cridat "segle de les innovacions" i obre l'era dels descobriments. Per a la història occidental és l'últim segle de l'edat Mitjana i el primer de l'edat Moderna, prenent-se convencionalment com moment de divisió entre elles l'any 1492 (Descobriment d'Amèrica) o el 1453 (presa de Constantinoble pels turcs i invenció de la impremta)

2. Situació en que es troba l'estament cavalleresc

El nobles tenien una sola funció: fer la guerra. Però, amb la pesta, la guerra s'acaba i els nobles tenen que buscar-se una justificació del seu ser. Llavors, creen una institució anomenada ordre de cavalleria, la qual és extreta dels llibres de cavalleries. Aquesta institució nomes en poden formar part els nobles i poden tenir armes, cavalls i armadures. La seva finalitat és:

-Aconseguir la pau.

-La conquesta de la terra promesa, Jerusalem.

-L'expulsió dels Turcs de les terres Cristianes.

3. Biografia del Joanot Martorell

El seu naixement se situa entre el 1405 i el 1410 en la ciutat de València en una noble família originària de Gandía, però establerta a València des de 1400. Va ser senyor dels llocs de Murla i Benibraf. Va tenir una vida agitada, saltejada de llancis cavallerescos i assumptes amorosos així com nombrosos viatges. En un d'aquells va viatjar a Anglaterra, on, de passada, va traduir el poema del segle XII Guy de Warwick. El seu avi va ser conseller real, i el seu pare va ser majordom del rei Martín l'Humà.

Joanot mai es va casar i no va tenir descendència.

De la seva manera de vida dóna fe l'episodi que no va participar, sinó que va ser protagonitzat pels seus germans. La seva germana, Isabel Martorell, havia casat amb el també cavaller-poeta Ausiàs March, i aquella va morir al segon any de matrimoni. Ella era hereva de béns importants de la família Martorell. Els seus germans van pledejar i van arribar a desafiar a Ausiàs March. També en una ocasió Joanot Martorell va desafiar al seu cosí Joan de Montpalau que pel que sembla havia jagut en amors amb una germana seva, promès matrimoni i es va negar a complir la seva promesa. A partir del 1433 es data com el primer nomenament de Joanot com a cavaller. Ell era dels quals buscaven baralles ja que li agradaven molt les renyines entre cavallers, ja fora per raons d'honor o per interessos més materials, i a més com és el que feien tots els cavallers ja se sentia a gust. De totes les seves batalles entre cavallers tenim informació a partir de lletres de batalles que Martorell va escriure durant tota la seva vida. Després de la venda dels seus senyorius, es va incrementar la ruïna econòmica. Martí Joan de Galba, instal·lat a València, li prestava molts diners perquè passava moltes necessitats. La data de la seva mort se situa entre març i abril de 1468.

4. Datació i autoria de “Tirant lo Blanc”.

Martorell començà a escriure la novel·la el 2 de gener de 1460. No va tardar més de 5 anys en escriure-la, ja que va morir al 1465. En aquella època, el manuscrit de Tirant, el tenia Martí Joan de Galba, a qui l'havia donat com a penyora d'un préstec. La impremta a València no va arribar fins al 1474. Però no va ser fins el 1489 que Joan de Galba va començar a fer passos per poder publicar la novel·la. Quan per fi es va començar a imprimir l'obra, Joan de Galba morí, i no veié el llibre imprès.

La novel·la impresa va sortir de la impremta de Nicolau Spindeler el 20 de novembre de 1490. i se'n va fer una tirada de 715 exemplars, a partir de llavors es van començar a fer impressions a Barcelona, Valladolid, etc.

Sobre la seva autoria, existeixen dues teories:

-Que té dos autors. Aquesta teoria es basa en:

•que l'obra té dos estils de reacció: un, que és molt més culta i un altre de més senzill.

• i que el final ocorre molt ràpid.

-Que l'obra té un autor i que Martí Joan de Galba nomes va separar-los en capítols. Els dos estils d'escriptura són justificats dient que Joanot Martorell ho va voler així.

5. Fonts d'inspiració de l'autor.

Les fonts d'inspiració de l'autor són dos:

- els llibres que a llegir (clàssics, Ramon Llull, cròniques, Ausiàs March, contes orientals...)

-Tot allò que ha viscut (viatges, batalles,...)

6. L'estructura de l'obra.

L'obra original esta dividida en capítols, en total 487, però aquets capítols es poden dividir en 5 episodis ficticis i lineals.

Aquets capítols són:

-TIRANT A ANGLATERRA

Va des del capítol 1 al 97. Explica com és Tirant. Tirant és bretó i es desplaça cap a Gran Bretanya. En el seu camí, s'adorm a sobre dels cavall i va a parar a una ermita. Allà trobarà a Guillem de Varoic, un antic cavaller que va voler alliberar-se de tot el món cavalleresc, l'ermità que viu a l'ermita. Aquest ensenyarà a Tirant a comportar-se com un bon cavaller amb l'ajuda del llibre “L'ordre de cavalleries”. Un cop preparat, Tirant segueix el seu camí cap a Anglaterra. Allà lluita, guanya i es nombrat pel rei d'Anglaterra cavaller.

Els personatges principals són: el vell ermità anomenat Guillem de Varoic, els contrincants de Tirant i el propi Tirant lo Blanc.

-TIRANT A SICILIA I A RODES

Va des del capítol 98 al 114. Explica com Tirant, el rei de Sicília i el príncep Felip se'n van a Rodes a lluitar contra els turcs. Tirant aconsegueix alliberar l'illa de Rodes de les mans de Soldà i paral·lelament ajuda a que l'Infant Felip i la princesa Ricomana estiguin promesos. Però finalment aconseguir aquesta acció només ho pot aconseguir l'Infant Felip.

-TIRANT A CONSTANTINOBLE

Va des del capítol 115 al 269. és la part més extensa de l'obra i la més important. Es mou sempre entre 2 histories:

-Batalles contra els Turcs.

-Vida amorosa a Palau.

El rei de Constantinoble dóna permís a Tirant perquè obri les finestres de la cambra on es troben l'emperadriu i la princesa Carmesina les quals ploren per la mort del seu fill i germà. Per la calor que feia en aquella cambra quan Tirant obra les finestres veu els pits de Carmesina i des de aquell moment queda enamorat d' ella. Tirant es declara a Carmesina mitjançant un mirall i li diu: “Senyora , la imatge que hi veureu em donaria mort o vida. Però la Viuda Reposada també vol aconseguir a Tirant, i tot i que Plaerdemavida ajuda a Tirant i a Carmesina trobar-se i es jurem amor etern, la Viuda Reposada amb enganys fa que els enamorats pensin que l'altre no els estima. Però Plaerdemavida ho descobreix i ho explica a Carmesina i li vol explicar a tirant però aquet ha de marxar a una de les seves batalles, a salvar el poble del Duc de Macedònia que ha estat atac pel Gran Turc i el Saldà. Així que decideix seguir-lo es posa en el vaixell, però amb tanta mala sort que aquet naufraga i Plaerdemavida s'agafa ben fort a una fusta i arribà a la costa d'Àfrica tota nua. Un moro li dona unes robes perquè es pugui vestir i decideix anar a buscar a Tirant.

-TIRANT AL NORD D'ÀFRICA

Va des del capítol 297 al 407. és la part on passen més successos surrealistes. Desprès de que el vaixell on Tirant hi anava, Plaerdemavida, disfressada de mora, el busca i troba la tenda on s'allotja. Entra a la tenda de Tirant. Aquest la reconeix i anuncia la seva arribada i la de la noia a Constantinoble. La Viuda Reposada en assabentar-se es suïcida amb un bregatge. A Constantinoble es fan grans festes i finalment els reis cedeixen el seu imperi a Tirant i la mà de la seva filla Carmesina.

-RETORN A L'IMPERI GREC

Va des del capítol 408 al 487. Tirant lluita contra els Turcs i guanya. La boda entre Carmesina i Tirant no és possible ja que varen fer bodes sordes, a més, Tirant mor de una malaltia quan torna d'una batalla. El rei també mor i Carmesina, al veure que els dos homes més importants de la seva via han mort, mor de pena i dolor. L'emperadriu i Hipòlit és casaran i quedaran com a reis.

7. Tirant lo blanc, considerada novel·la total

És una novel·la total per què apareixen tots els temes possibles i per que treballa amb tots els elements possibles. En podem trobar:

• Canvi de narrador i punt de vista.

• Diversos tipus de diàleg.

• Caracterització dels personatges profunda.

• Gran descripció.

Inclou temàtiques molt diverses i juga molt amb les tècniques narratives.

8. Informació sobre la llengua i l'estil utilitzat a Tirant lo Blanc

Llengua ! A la dedicatòria de l'epíleg del Tirant lo Blanc el lector topa amb una afirmació sorprenent: la novel·la, se'ns diu, és escrita en “llengua vulgar valenciana”,

Martorell hi modernitza el lèxic i el dota de trets dialectals valencians. En síntesi, i a més dels valencianismes específics, la llengua del Tirant elimina radicalment els arcaismes i incorpora arabismes, castellanismes i mots francesos vinculats al vocabulari cavalleresc.

Estil ! Estilísticament, dos nivells es juxtaposen al Tirant la Blanc. D'una banda, un estil culte i retòric, l'estil de la prosa valenciana,introduït a la literatura pel corrent humorístic. Es tracta d'una prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges, que és present als parlaments, als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits i que intenta de reflectir, morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.

El segon nivell estilístic és el nivell col·loquial. Cal relacionar-lo amb el propòsit de Martorell d'incorporar la realitat quotidiana a l'obra, propòsit que és aconseguit amb la utilització de la parla viva i popular de la seva època: refranys, frases fetes, interjeccions, exclamacions.

Està escrit en llengua catalana del segle XV que segueix el model d'estil de la conselleria reial que inclou trets dialectals valencians i arabismes.

9. El temps

La seva durada és indeterminada per que en cap moment concret diu cap data.

10. Personatges

Els personatges més importants dels diversos capítols són:

• Primera part: el vell ermità anomenat Guillem de Varoic, els contrincants de Tirant, el propi Tirant lo Blanc, Agnès i Diafèbus.

• Segona part: el Rei de Sicília, l' Infant Felip, Diafebus, la reina de Sicília, el mariner Cataquefaràs i Tirant.

• Tercera part: Emperador de l'imperi Grec(Frederic), la senyora Emperadriu, la princesa Carmesina, Duc de Macedònia, Diafebus, Hipòlit, la Viuda Reposada, Plaerdamavida, el Gran Turc i el Soldà, Estefania, Tirant i Carmesina.

• Quarta part: Plaerdemavida, Tirant lo Blanc,Soldà, Viuda Reposada, els Reis de Constantinoble i Carmesina.

• Cinquena part: Tirant, Diafebus, Hipòlit, Carmesina, el Rei Escariano, el Rei de Fes.

11. Descripció dels personatges

Els trets físics dels personatges principals són:

Tirant: un noi ben plantat, intel·ligent i amb totes les característiques d'u cavaller de l'època. Fins que coneix a Carmesina. Llavors apareixen els seus trets més humans i sentimentals.

Carmesina: és una princesa de 14 anys i la seva única preocupació és conservar la virginitat. Representava l'anatomia física de l'època: rossa i de pell blanca.

Plaerdemavida: la donzella més noble de la cort de la princesa i al millor amiga d'aquesta. És intel·ligent, desvergonyida i farà tot lo possible perquè la relació entre Tirant i Carmesina surti bé.

La Viuda Reposada: té 18 anys i quan veu a Tirant, ràpidament s'enamora d'ell i intenta que la relació de Carmesina i Tirant s'espatlli.