DE JOANOT MARTORELL.

ÍNDEX.

PÀGINA.

Joanot Martorell va néixer a València entre els anys 1405 i 1411. Era un

dels vuits fills de Francesc Martorell i Damiata Abelló.

Els Martorells eren una família de la mitjana noblesa valenciana, que

hagué d'afrontar al llarg del segle XV una gradual pèrdua de prestigi i una

davallada més contundent en la posició econòmica i social. L'avi i el pare

de Joanot encara havien ocupat càrrecs importants al servei de la

monarquia del rei Martí l'Humà, el darrer monarca dels casal de Barcelona.

Amb la entronització de la casa dels Trastàmara a la Corona d'Aragó i

sobretot amb l'absentisme d'Alfons el Magnànim, que concidí amb la

generació de Martorell i els seus germans, aquests serveis curials es

pederen i la família hagué de veure com el patrimoni anava minvant de

forma alarmant. Els Martorell, tanmateix, es resistiren a la nova situació i

s'afanyaren en tot moment a mantenir llurs possessions i unes formes de

viure folgades, però les formes d'aconseguir-ho no van fer sinó, augmentar

i accelerar una ruïna econòmica que ja havia estat anunciada.

El seu pare morí l'any 1435 i després de tot de conflictes sentimentals entre

membres de la família, l'honor de les germanes Martorell havia estat tacat,

i en conseqüència, es qüestionava l'honor de tots els membres del clan

familiar. A tot això es va sumar la seva estada a Anglaterra, la qual li va

servir com a gran experiència, la seva estada aValència on va haver de

resoldre un seriós conflicte patrimonial, el desafiament que li va brindar

Jaume Ripoll l'agost de 1442...Tots aquests i altres fets no van fer res més

que portar-lo a la ruïna i fer-lo fins i tot bandoler mal vist. Després del seu

empresonament a València per assaltant, les notícies documentals sobre el

novel-lista són escasses, no sabem què fou d'ell durant la decàda dels

cinquanta.

Joanot Martorell devia morir durant el primer quadrimestre de 1465 (abans

del 24 d'abril), lo més probable a València. L'escriptor restà solter tota la

seva vida, i, pel que sabem ara per ara, no deixà descendència.

2. Explica quina és la diferència que hi ha entre una novel-la de cavalleries i una novel-la cavallaresca. Posa'n exemples de cada tipus.

Les novel-les de cavalleria són novel-les plenes d'elements meravellosos i

trangressions espaciotemporals i històriques, en canvi, les novel-les

cavalleresques són ben diferents en el fonamental: l'element meravellòs i

sobrenatural.

Els llibres de cavalleria narren les aventures i les proeses d'un cavaller

errant dotat d'un valor i una força exagerats, que venç tota mena d'enemics

enmig d'un món ple de fantasies i meravelles. Es tracta de novel-les de

caràcter inversemblant que reprodueixen un ambient de fantasia i somni.

La novel-la cavalleresca, en canvi, és un gènere narratiu en prosa, en què

el protagonista és un heroi que personofica l'ideal de cavalleria. Aquest

personatge novel-lesc té un referent real a tot Europa durant els segles XIV

i XV, en un moment en què les funcions pròpies de la cavalleria, nascuda el

segle XI com a estament militar, ara són desenvolupades per l'exèrcit. En

aquest nou gènere literari, seguint la tradició artúrica, encara hi tenen

cabuda les aventures i gestes dels cavalletrs, però sense una presència

determinant: la de l'element meravellòs.

En resum, el que diferència la novel-la de cavalleries de la cavalleresca és

l'element versemblant, del qual les novel-les de cavalleria n'estan

mancades.

De novel-les de cavalleria “L'Amadís de Gaula” i el “Palmarín de

Inglaterra” són dues de les obres més respresentatives. Mentres que “Tirant

lo Blanc” i “Curial e Güelfa” són dues obres a destacar en la novel-la

cavalleresca.

3. Argumenta a favor d'aquesta afirmació: La novel-la TIRANT LO BLANC és una novel-la versemblant i representativa de la societat del seu temps.

L'escriptor va viure, com molts d'altres cavallers d'aquella época, de forma

com deia la literatura cavalleresca, seguint el seu model, per tant, aquesta

forma de vida influeix en la seva obra.

Per començar a defensar la versemblança de la obra cal analitzar el

personatge principal, en Tirant. En Tirant és un personatge d'allò més

humà: té problemes, s'enamora, s'ha de curar les grans ferides que es fa en

lluites, té defectes, desitjos...es a dir, té “coses” humanes. No és com els

cavallers de novel-les fantàstiques que lluiten ells sols contra 50 enemics i

ni tans sols resulten ferits, aquest cas es contrari. Tirant en els seus reptes

lluita un contra un, o bé quan ho fa contra grans grups ell també disposa

d'ajuda, i tot i així sempre surt greument ferit.

La obra està formada per personatges forts i valents, sempre dins de les

característiques humanes.

A part d'aquest aspecte, també es veu la seva versemblança amb el fet que

parla de moments històrics, es a dir, de la societat del seu temps. Això es

veu en la referència a la caiguda de Constantinoble a mans turques, en el

seu interès per la guerra, la descripció que fa de les classes socials de la

Edat Mitjana, els diferents punts geogràfics que esmenta i els quals són

fidels a la realitat...També es troben tot de noms que corresponen als de

personatges històrics que visqueren al s. XV.

En resum, Tirant lo Blanc podem dir que és una novel-la versemblant i

representativa de la época ja que està allunyada de les novel-les

inveresmblants com Lancelot, entre d'altres característiques ja esmentades

anteriorment.

4. Explica com és el personatge de Tirant.

En Tirant és clarament el personatge central de la novel-la, tot passa al seu

voltant i ell sempre està present, per tant, és una cosa que no es

pot discutir.

Ell és un típic personatge medieval, que està ficat continuament en

aventures guerreres i amoroses, com quasi bé tots els personatges de la

época.

En Tirant es passa pràcticament tota la novel-la d'un cantó a un altre. Passa

per Anglaterra, Sicília, Grècia, Àfrica...i en cada lloc rep un repte que

soluciona amb la seva astúcia i intel-ligència, i a més a més fa tornar boges

a les dones que el coneixen. Però ell només s'enamora de Carmseina per la

qual lluitarà de forma incondicional fins aconseguir-la. Per poder estar

junts hauran de fer front moltes envejes, impediments, mentides de dones

com la Viuda reposada...

Què és el que enamora de Tirant? En Tirant és un home cortès, gentil,

amable, valent, fidel, bo, cuidadós, delicat, dolç, hàbil en l'ús de les armes,

que se sap fer escoltar, gens venjatiu, es a dir, que si es vol venjar retarà a

una batalla, però que en cap moment de la història matarà per venjança, ...

en resum, és el perfecte cavaller, la gent l'admira tan que fins i tot

alguns enemics amb els que lluita i guanya, sel's fa amics, fins i tot

converteix a persones de religió mulsmumana al cristianisme...es per tant

un gran cristià i una gran persona . Això ho veiem en la quantitat de ferides

que s'ha de curar per haver participat en lluites, en el seu gran

enamorament de la princesa Carmesina, en com pateix quan es pensa que la

princesa no el correspon, en com ajuda als seus pròxims...Per acabar: es un

personatge exemplar