TIRANT LO BLANC

AUTOR

Joanot Martorell va ser un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s'ha conservat la data exacta del seu naixement, però es pensa que va succeir entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València, mentre que la seva família era originària de La Safor. Martí de Riquer, un dels crítics literaris que més i millor han estudiat la seva obra, situa aquesta data entre 1413 i 1414. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell va participar força de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, així com en duels per qüestions d'honor.

Els primers documents escrits que parlen de la seva figura ja l'esmenten com a cavaller el 1433. Poc després, el 1435, moriria el seu pare Francesc Martorell, deixant en Joanot com a hereu universal dels seus béns. La intervenció de la reina Maria, dona d'Alfons el Magnànim, va aconseguir aturar la lluita a mort amb el seu cosí Joan de Montpalau, a causa de la negativa de la germana de l'escriptor a casar-se amb aquest cavaller. L'estada a Anglaterra, entre el 1938-1939, va ser important per en Joanot Martorell. Hi va llegir llibres que més tard l'ajudarien en la seva vocació literària i, a més a més, va conèixer cavallers de tot el món que arribaven a la cort anglesa a la recerca d'aventures. Es pensa que hi va trobar els materials per a escriure la primera part del Tirant lo Blanc.

És indubtable, segons els estudiosos, que el Tirant beu de la realitat de la seva època: lluites fratricides, cavallers, amors difícils barrejats amb l'honor i amb els interessos familiars en joc. D'entre les influències trobades, hi ha la història del anglonormand Guy de Warwik i la llegenda anglesa de l'ordre de la Garrotera. També un cert esperit de venjança contra aquells cavallers -el seu cosí i Gonçalbo d'Híjar, entre d'altres- a qui no es va poder enfrontar en el camp de batalla.

Es pensa que va començar la redacció de la seva obra cabdal el 1460, després d'un viatge a Itàlia. El Tirant lo Blanc va ser dedicat a l'infant Ferran de Portugal, germà del rei català Pere el Conestable. Sembla que quan Martorell va acabar el llibre, arruïnat, va empenyorar el manuscrit cap al 1464 a Martí Joan de Galva per una quantitat de diners. Tradicionalment s'havia considerat aquest com a coautor de la novel·la, però els especialistes han rebutjat aquesta teoria.

A més del Tirant, a Martorell se li atribueix l'escriptura d'una altra obra, Flor de Cavalleria, però només es conserva el començament. Abans de redactar el Tirant va escriure sobre Guillem de Varoic, un relat que va restar inacabat i que es considera com una mena d'esbós dels primers capítols del seu únic llibre que ens ha arribat complet, el Tirant lo Blanc.

La mort de l'escriptor i cavaller va tenir lloc l'any 1465.

ESDEVENIMENTS

Tirant a Anglaterra. La novel·la inicia amb la història del Comte Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a Déu i reclòs en una ermita. Tirant, camí d'Anglaterra per assistir a les festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya del seu grup i va a parar a l'ermita. Aquí rep consell de l'ermità i un tractat de cavalleria. En partir Tirant per seguir el seu camí, promet a l'ermità passar per allà per explicar-li com s'havien dut a terme les festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per l'ermita. Diafebus, cosí de Tirant, fa saber a l'ermità els fets d'armes que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les festes. També li explica com aquest va adquirir un gran prestigi i l'ordre de cavalleria.

Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes Tirant i el príncep Felip, en assabentar-se que els genovesos han posat setge a l'illa de Rodes, es dirigeixen cap a l'illa per combatre'ls. Abans, però, fan una estada a Sicília, on Felip s'enamora de Ricomana. Aquesta, sospitant de la beneiteria del príncep, el posa a prova, però sempre està pel mig Tirant, mirant d'esmenar les rucades de Felip.

Tirant i Felip es dirigeixen cap a l'illa de Rodes, on aconsegueixen amb èxit la fugida dels enemics. De tornada, Ricomana segueix amb el joc i, gràcies a un equívoc, finalment cedex a casar-se amb Felip.

Tirant a l'Imperi Grec L'Emperador demana ajuda a Tirant per combatre els turcs. Quan arriba, a Constantinoble el nombren Capità. Aquí coneix a Carmesina, la filla de l'Emperador, de la qual s'enamora bojament i la sedueix. La dida de la Princesa, la Viuda Reposada, consumida per l'enveja, mou cel i terra perquè aquest amor no sigui possible. Per altra banda, Plaerdemavida fa el que pot perquè els enamorats es vegin secretament.

Tirant, com a bon cavaller, venç els turcs diverses vegades. En tornar de les batalles, Diafebus i Estefania es casen en secret i, més endavant, es celebren les bodes públicament. A més a més, a la cort neix un altre amor: Hipòlit s'enamora de l'Emperadriu.
Tirant, decidit i recuperat de les ferides, s'embarca per tornar al camp de batalla, molt irat i decebut per les maleses que la Viuda Reposada li havia explicat sobre la Princesa. Plaerdemavida, parla amb Tirant i ho desmenteix. A causa d'una mala marea, la galera naufraga, (Tirant i Plaerdemavida salven les seves vides)

Tirant al Nord d'Àfrica El Cabdillo troba a Tirant després d'haver naufragat i el fa captiu, però l'allibera a la vegada per la seva virtut de cavaller. Tirant, molt agraït, l'ajuda entrant en combat contra els enemics. La Reina, atreta per Tirant, li declara el seu amor, però Tirant segueix fidel a l'amor de Carmesina. Estant en aquesta situació, la Reina vol seguir la fe de Tirant, el qual li dóna el baptisme. Seguidament, molts altres sarraïns segueixen l'exemple de la Reina i, d'aquesta manera, Tirant evangelitza gran quantitat d'infidels.

Més endavant, Tirant i Plaerdemavida es troben i retornen a Constantinoble per defensar-la dels turcs. Abans, però, Plaerdemavida i Diafebus es casen.

Tirant torna a l'Imperi Grec La Viuda Reposada, en saber que Tirant torna, es mata per temor. Tirant aconsegueix propostes de pau per part dels turcs. L'Emperador, molt agraït, li dóna la mà de la seva filla Carmesina, però per desventura, Tirant emmalalteix i mor. L'Emperador, en veure tantes lamentacions i, molt afectat per la mort de Tirant, també mor. Acte seguit, Carmesina, sense poder aguantar tant de dolor causat per la pèrdua del seu pare i del seu estimat, també mor. L'Emperadriu es casa amb Hipòlit i aquest, convertit en Emperador, fa enterrar els cossos dels enamorats dignament.

TEMPS I ESPAI

Com acabem d'explicar, l'espai on transcorren els esdeveniments són l'illa d'Anglaterra, l'illa de Rodes, Sicília, l'Imperi Grec i el nord d'Àfrica. També cal esmentar el mar Mediterrani en general per on navega, naufraga...

El temps recau en el període històric de les guerres entre grecs i turcs, recuperar Constantinoble (que va caure en mans dels turcs el 1453). S. XV

PERSONATGES PRINCIPALS

-Tirant és un cavaller valent, fort, hàbil amb les armes, un gran estratega militar, amb gran ànim i amb dots de comandament, a més de ser un cortesà educat i gentil. Tirant se'ns presenta complex i ric psicològicament i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments, alhora molt humans, en consonància amb la varietat de situacions que es donen a la novel·la.

-Carmesina és un personatge encisador, malgrat que, possiblement és el de menys complexitat psicològica de tota la novel·la, moguda únicament per la idea de preservar la seva virginitat. Una actitud simple i unidireccional plenament justificada a la novel·la. En primer lloc, perquè és justament aquest fet el que manté la tensió dels episodis amorosos. I en segon lloc perquè Carmesina, de fet, exigeix de Tirant com a princesa imperial que és una posició social que ell només pot guanyar vencent els turcs.

-Diafebus cosí de Tirant, és com el narrador de l'història, i és el que conta les gestes del seu cosí, a qui es plenament fidel. Es casa amb la filla del duc de Macedònia, Estefania .

- Guillem de Varoic és un valent i honrat cavaller que es va retirar de les armes per fer-se ermità, fent creure a la seva dona que ha mort. Així coneix a Tirant, tot escoltant la història que li conta Diafebus de quan Tirant es armat cavaller.

- Hipòlit és l'escuder i nebot de Tirant, i es casa amb l'Emperatriu, pel que hereda l'imperi de Bizanci. Quan ella mor, es casa amb la filla del Rei d'Anglaterra, amb qui te cinc fills.

-Viuda Reposada, una dida severa, que es transforma, sobtadament enamorada de Tirant, fins a extrems grotescos, com en l'escena en què es despulla i suplica les carícies del cavaller.

- Plaerdemavida, possiblement el personatge més simpàtic i entremaliat de la narració. Aquesta donzella, imprescindible en els amors de Tirant i Carmesina, graciosa, sovint desvergonyida i sempre intencionada en els afers eròtics, és l'única que no viu aventures sexuals. Sembla com si el seu erotisme es satisfés amb una mena de contemplació física i mental de les aventures dels altres.

- l'Emperadriu portes enfora manté una imatge dignitat, honestedat i noblesa, i portes endins es lliura amb una alegria juvenil a l'adulteri amb el jove Hipòlit, en una relació de marcades connotacions incestuoses.

ORDRE, VELOCITAT, LLENGUA

La velocitat de la narració és prou curiosa. Al principi de la història narra els aconteiximents amb una velocitat “normal” i inclús es va arrelentint quant conta les batalles amb tot detall i els afers amorosos i eròtics; però al final de la història quan conta el desenllaç de l'alliberament de l'Imperi Grec per part de Tirant i la mort del cavaller i carmesina, la velocitat de la narració es caogira en un ritme frenètic, contant moltes coses en molt poc de temps.

La novel.la va reseguint un ordre cronològic d'acord més o menys amb el que diuen els historiadors i sempre marcant l'espai on transcorren els fets en eixe moment.

En quant a la llengua, el Tirant lo Blanc és un text riquíssim. D'una banda els parlaments més altisonants són mostra del que hem anomenat estil de valenciana prosa però, de l'altra, alguns diàlegs ràpids i farcits de modismes i refranys, testimonien la vivesa i la creativitat de la llengua popular. A més a més presenta molts particularismes valencians (dialecte geogràfic), arcaismes, arabismes i castellanismes.

TEMPS I NARRADOR

El llibre està narrat en tercera persona del singular, i el narrador és omniscient, però en alguns casos el mateix Tirant parla en primera persona del singular o d'altres personatges conten la història des de dins, subdesenvolupant-se diverses historietes dintre de l'argument principal.

OPINIÓ PERSONAL

Diuen que n'és el millor llibre de la literatura catalana, llibre que grans escriptors de molt països han pres com a exemple, llibre que talla de socarrel amb la idea de que el personatge principal només pot morir en batalla, com un autèntic heroi. Paral.lelament, cal ressaltar la forma amb que Martorell descriu les aventures amoroses entre Tirant i carmesina sobretot, amb un cert grau d'erotisme però carregat de sentiments.

Després d'haver llegit aquesta obra no m'estranya gens que es considere una gran obra de la literatura mundial, refoçant la mediatització de la nostra llengua, donant-la a conèixer a d'altres cultures i demostrant que la literatura catalana és tant o més rica que moltes altres literatures que ens volen negar l'existència.