Resums de cada capítol oficial

Capítol 10

El rei d'Anglaterra va fer capità del seu exèrcit a un ermità, la intenció del qual era encendre magranes per fer fora del poble als moros.

Capítol 11

El rei d'Anglaterra, per donar-li les gràcies per tot el que ha fet, quan són a taula el tracta molt bé. Tant, que tots al veure-ho es queden bocabadats.

Capítol 12

Els camps dels moros s'encengueren a mitjanit i aquests fugiren ben lluny. Va haver-hi molts morts. Els cristians van robar els camps dels moros.

Capítol 28

En la boda del rei d'Anglaterra, hi havia d'anar un gentilhome, el qual s'adormí damunt el seu cavall. Conegué un ermità.

Capítol 29

Tirant lo Blanc es presentà a l'ermità. Aquest volia rebre l'ordre de cavalleria.

Capítol 30

Tirant li pregunta si ell era cavaller i aquest li respongué que feia 50 anys que havia rebut l'ordre.

Capítol 31

Tirant li pregunta què és l'ordre de cavalleria. Aquest li llegí un capítol d'un llibre, en el qual deia com fou trobat aquest ordre.

Capítol 32

En el capítol que l'ermità li llegí, deia que cavaller és un entre mil homes elegits. L'ermità li digué que ell era digne de rebre l'ordre de cavalleria, tot i que ésser cavaller comporta un gran esforç i fatiga. é

Capítol 33

Els cavallers tenen l'obligació de defensar l'església, per tant han de fer qualsevol cosa per ella. És així com el cavaller s'enfrontà, perquè era l'ambaixador de Constantinoble, amb el capità dels turcs que volien desfer l'altar major.

Capítol 34

L'ambaixador conseguí fer fora el capità turc i les seves tropes, deixant l'Església, millor del que estava. Tots li donaren les gràcies a l'ambaixador, per haver salvat l'Església. Mentre l'ermità li explicava a Tirant aquestes anècdotes, ell hi mostrava un gran interès.

Capítol 60

El cavaller Tirant li demanà a la bella Agnès, filla del duc de Berrí i parenta de la reina d'Anglaterra, el fermall que duia al pit, així la podria defensar en tot moment. Ella acceptà i li cedí. El dia següent el senyor de les Vilesermes, cavaller francès, li demanà a Tirant que li donés el fermall, ja que deia que Tirant no se'l mereixia tant com se'l mereixia ell.

Capítol 61

Tirant no va voler trencar la promesa que havia fet i per tant no li va donar el fermall. Hi va haver un petit enfrontament entre els dos cavallers.

Capítol 62

El senyor de Vilesermes li escriu una lletra a Tirant, per tal de ficar-li la por al cos i per a que li cedís el fermall.

Capítol 63

Tirant, que acabava de complir els vint anys, i no tenia molta experiència, li mostrà la lletra a Jerusalem, rei d'armes, i li demanà consell

Capítol 64

Jerusalem li diu a Tirant que pot combatre aquest cavaller, i que a Tirant sempre li mantindrà l'honor. Jerusalem diu que el millor jutge per a la batalla és Clarós de Clarença.

Tirant dóna resposta a Vilesermes, en el paper blanc i fou Jerusalem qui li portà i quedaren en que la batalla es faria aquella mateixa nit.

Vilesermes li diu com serà la batalla.

Capítol 65

El senyor de Vilesermes, juntament amb Jerusalem, anaren a buscar les armes.

El jutge en desacord en que el combat tingués lloc durant la nit, Així que decidí que es faria l'endemà al matí, mentre el rei estaria a missa. Anaren cap al bosc i desprès del repartiment de les armes, el jutge parlà.

Capítol 66

Quan la batalla era a punt de començar, el jutge va aconseguir que els dos cavallers parlessin

Capítol 67

Però, els cavallers, havien arribat fins allí amb un propòsit, la lluita. Així que començaren, fins que Vilesermes morí i a Tirant ven poc li faltava.

El jutge anà a avisar al rei i als jutges del camp, d'aquest succés.

Capítol 85

Estaven ballant unes donzelles amb cavallers, quan a una d'elles li va caure la lligacama. Aprofità un dels cavallers per parlar amb el rei, sobre la que tenia amagada de la reina i se la tragué.

Cada cavaller era obligat a dur la garrotera.

Capítol 98

Tirant arriba a Nantes. El duc de Bretanya al saber que arribava els va anar a rebre.

El dia de Rams les 27 naus foren a la vista de Rodes.

Entrada la mitjanit, Simó de Far, volgué entrar al castell ja que tenia una cosa important per a dir al mestre. Al final el deixaren entrar. Simó de Far demanà de estar a soles amb el mestre. Així ho van fer.

Capítol 99

Simó de Far digué que Déu havia concedit el seu orde la gràcia més gran. Li digué també que havien robat les ballestes i al comprovar-ho s'adonaren que tenia raó. Havien estat dos frares genovesos i havien robat unes 500 ballestes.

Moriren 1300 genovesos. El capità exposà al soldà tot allò que havia passat a Rodes. El mestre redactà lletres per al Papa.

Foren elegits 4 ambaixadors, un d'ells, era Tirant, el qual comprà una nau i la feu armar i proveir de vitualles.

Capítol 101

Felip i Tirant foren invitats a un convit amb els reis. Quan portaren el pa a taula, Felip el llescà tot sencer. Els presents en la taula se'n rigueren. Tirant en veure-ho posà un ducat en cada llesca i ho féu donar als pobres.

Capítol 102

Tirant explicà que quan encara no tens l'ordre de cavalleria és normal de fer el que Felip va fer amb el pa. El rei, s'excusà.

Capítol 105

Tirant promet a un mariner que si cremava la nau dels genovesos li donaria 3000 ducats d'or.

Capítol 106

El mariner posà foc en una de les naus, en la qual moriren una gran quantitat de genovesos. Tirant el recompensà.

Capítol 110

La infanta de Sicília volia el consell del filòsof de Calàbria abans de casar-se amb Felip. Aquest, el mateix dia en que arribà l'empresonaren per haver mort a un rufià. El filòsof semblava un d'aquells que saben la vida de tothom. Al final, aconseguí parlà amb la infanta li digué que Felip no li convenia. El posà a prova i la infanta s'adonà que Tirant tenia raó en tot el que li havia dit sobre Felip.

Capítol 118

Tirant, s'enamora profundament de Carmesina.

Capítol 119

Diafebus es queda amb Tirant i li digué que el amor era més bonic del que és pensava, que no era tant dolorós.

Capítol 126

Tirant diu a la princesa que la seva tristesa prové perquè ama, però no digué res més.

Capítol 127

Fent un joc amb l'espill, Tirant declara el seu amor declara el seu amor a Carmesina.

La Viuda està en contra de que Carmesina estigui amb Tirant i es per això que li solta una explicació, la qual fereix els sentiments de Carmesina.

Diafebus va a parlar amb Carmesina.

Capítol 133

Tirant i les seves tropes vencen als turcs.

Capítol 134

El duc i el marquès tenen una petita discussió, ja que pensen coses diferents. Tirant, fou qui posà pau en ells.

Capítol 157

Les tropes de Tirant, aquest cop es veuen dirigides a una nova batalla en la qual el rei de Capadòcia, el rei d' Àfrica i el rei d' Egipte s'enfrontaren contra Tirant.

Tirant, però, matà el rei de Capadòcia. Al rei d' Egipte el van fer presoner.

Tirant i els reis, estaven preocupats per Diafebus, el qual no donava senyals de vida.

La princesa tornà al castell de Malveí.

Capítol 163

Plaerdemavida s'assabenta que durant la nit Tirant anirà a la cambra de Carmesina a veure-la. Aquesta, li explicarà a la princesa, com si ella ho hagués somiat, per donar-li a entendre el que realment ha passat.

Capítol 202

L'emperadriu juntament amb Carmesina i d'altres donzelles li gasten una broma a Tirant, en la qual fan a veure que un moro cau a l'aigua per tal de saber perquè sempre porta les mateixes mitges, així el moro al mullar-li potser se li escapa alguna paraula.

Capítol 203

Tirant esbroncà al moro, com si la broma hagués estat idea seva. Ell no digué res.

Capítol 207

Tirant li donà diamants, robins i perles al captiu moro. I així va poder ser lliure.

Capítol 218

Estefania està realment enamorada. Li diu a Tirant que la seva gran il·lusió seria que ell estigués present en la seva boda.

Capítol 219

Tirant suplica a l'emperador, l'emperadriu i a la princesa que es faci el matrimoni entre Estefania de Macedònia i el seu germà, el comte de Sant Àngel.

Capítol 220

L'emperador no donà resposta, la hi va cedir a la seva esposa i la seva filla. L'endemà es celebrà la boda. Tirant no estava gens content. Aquella nit Plaerdemavida posà uns gatets a la finestra de la cambra de la núvia, i aquesta, no podia dormir del soroll.

Capítol 231

Plaerdemavida amaga a Tirant a l'habitació de la princesa. Aquesta, es despulla i es banya sense saber que Tirant està present. Mentre les donzelles dormen, Plaerdemavida introdueix a Tirant, tot nu, al llit de la princesa, mentre aquesta, dorm.

Capítol 233

Tirant aprofita mentre la princesa dorm per tocar-la. La princesa es pensa que qui la toca és Plaerdemavida, fins que s'adona que qui la toca no és precisament una dona i llavors veu a Tirant. Cridà molt fort del ensurt, tant que despertà a les altres donzelles i tothom s'acostà a la cambra. Tirant marxà del terrat a l'hort amb una corda. Aquest es trencà una cama. La princesa digué que havia cridat perquè hi havia una rata dins el llit.

Capítol 234

Tirant s'amagà dins la porta de l'hort. No tenia forces ni per aixecar-se.

Hipòlit i el Vescomte que no sabien on era, l'anaren a buscar. Hipòlit sentí que en el hort algú cridava i semblava la veu d'una donzella, però, quan hi van entrar hi trobaren a Tirant tot ferit. L'ajudaren a sortir d'allí.

Capítol 260

Els metges visitaren a l'emperadriu, ja que li feia molt mal el cap. Digué a les donzelles que anessin a dormir, ja que no es trobava bé. Quant totes dormien anà al terrat on hi havia Hipòlit. Es besaren mostrant-se així una gran passió entre ells, al final entraren a la cambra.

Capítol 262

Es despullaren i es ficaren al llit. Restaren gairebé tota la nit desperts, parlant de les seves coses. L'endemà al matí, Eliseu, una de les donzelles entrà a la cambra. I en veure aquell noi s'endugué un bon ensurt. Va tenir d'excusar-se davant les altres donzelles i els metges per tal de que no entressin a la cambra. Finalment ella despertà a la parella, per a que ell pogués fugir d'allí.

Capítol 283

La Viuda fa tot el possible per separar Tirant de la princesa tan es així que fa disfressar a Plaerdemavida, la qual es fa passar per un moro hortolà que contínuament juga amb la princesa, tocant-li les parts del cos. Tirant que està a la porta de l'hort en veure-ho li comencen a caure les llàgrimes.

Capítol 312

Tirant rescata el captiu amb els seus diners. Tenien presoner a l'albanès, el qual aconseguí escapar-se.

Capítol 313

A l'albanès el que més li sap greu es haver perdut l'honor i la fama. Li diu al rei que si vol, li pot portar noticies dels enemics. Anà a veure a Tirant per explicar-li que li havien dit i desprès tornà al castell, on fou ben rebut pel rei Escariano.

Capítol 412

La donzella i el cavaller Espèrcius, en la cambra d'ella es ficaren al llit.

Capítol 413

Espèrcius i la donzella l'endemà es dirigiren a la caseta on hi havia els amics d'ell, desprès se'n anaren a casa el pastor, on s' instal·là la donzella. A poc a poc l'illa es repoblà. Espèrcius i la seva senyora foren els senyors de l'illa, els quals tingueren fills i filles.

Capítol 434

Tirant va a la cambra de la reina de Fes a parlar sobre la seva filla. Aquesta va dir-li a la seva filla, que podien dormir juntes, ja que li havia de contar coses sobre Tirant. El que ella no sabia era, que Tirant estava present.

Capítol 435

Tirant li dona les gràcies a la reina per tot el que ha fet. Finalment es despulla i se'n va al llit on està la princesa. La reina se'n va a dormir.

Capítol 436

La princesa parlà a Tirant, com si el desgraciés fins que diu mira la teva princesa morta, llavors Tirant s' assustà i anà a buscar la reina. Li tiraren aigua a la cara i recobrà el sentit.

Capítol 437

La princesa diu a Tirant que no ha actuat com un cavaller ja que ella se sent ofesa. Tirant i la princesa dormiren en el mateix llit.

Parelles de personatges que surten al llibre.

Tirant i Carmesina

Neix entre ells, una bonica història d'amor. Són els protagonistes principals de la novel·la. Carmesina, filla de l'emperador, s'enamorarà a primera vista d'en Tirant.

Carmesina no vol que hi hagi relacions sexuals fins després del matrimoni.

Tirant i la Viuda Reposada

La Viuda no aguantava veure a Tirant i Carmesina feliços i això passava perquè ella estava bojament enamorada de Tirant, malgrat aquest amor mai va ésser correspongut.

Diafebus i Estefania

Una bonica història d'amor, que amaga aquesta parella. Sols en tenen constància d'ella Plaerdemavida, Tirant i Carmesina.

Finalment es casen.

Emperador i Emperadriu

Evidentment és el matrimoni, pares de Carmesina.

Emperadriu i Hipòlit

És una relació que la veritat no m'esperava per res del món.

L' Emperadriu és la típica sempre fidel al seu marit, que en aquest cas li posa els cuernos amb el jove Hipòlit. Mantenen relacions sexuals.

Felip i Ricomana

Aquesta parella s'enamoren bojament l'un de l'altre. Arriben a casar-se també.

Diferència entre Tirant i les altres novel·les de cavalleries

La novel·la de Tirant lo Blanc és molt coneguda i popular, ja que en ella és viu molta acció. Les aventures d'armes i d'amor del cavaller fa que en ella visquis una sensació d' intriga mentre llegeixes.

A diferència d'altres novel·les és que aquesta és versemblant. Això vol dir que tot i que els personatges son imaginaris, podrien ser perfectament retrats de persones que han sigut reals.

El llenguatge en la novel·la és molt divers, tot depèn de cada situació.

3.Justifica les paraules de Cervantes en el Quixot: “ he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos, es el mejor libro del mundo ”.

Tirant lo Blanc, és un llibre interessant, doncs és una novel·la que va seguint una trama d'uns fets que com he esmentat anteriorment podrien arribar a ésser reals. Els personatges són de carn i ossos, doncs la seva manera d'actuar es perfectament igual a la manera d'actuar dels humans. Com en gairebé tots els llibres s'estableixen unes relacions amoroses, la més important de la novel·la, la relació entre Tirant i Carmesina. En aquest llibre principalment és mostren els diversos viatges que fa Tirant per tal de poder lluitar en les diverses batalles, que Tirant, com a cavaller que és ha de superar en tot moment.

Per mi el més interessant del llibre són les relacions amoroses que s'hi estableixen. Crec també que és un llibre dirigit especialment a la gent que estima la història, ja que de vegades et dona la sensació que et perds una mica.

El llibre és fàcil d'entendre, tot i que utilitza de vegades un vocabulari massa rebuscat.

La multitud de personatges que surten en el llibre, pot esdevenir de vegades un problema, perquè et fas un embolic i no saps ben bé qui és cada u.

9