• Títol del llibre:

“Tirant Lo Blanc”

• Génere:

Narratiu.

• Subgénere als quals pertany:

Novel·la de cavalleria.

• Autor:

Joanot Martorell

Va nèixer a Valencia el 1413 o el 1414 y morí el 1468. Pertanyia a una família de baixa noblesa. El seu pare, Francesc Martorell, i el seu avi Guillem Martorell també eren escriptors. Quan el seu pare morí a l'any 1435 la família va entrar en ruïna i aixó marcà molt la vida de'n Joanot perquè es va convertir en el cap i en l'hereu de la família.

Era un cavaller bregós, de vida agitada plena d'afers cavallerescos d'armes, i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria, a més es guiava en la seva vida per les novel·les cavalleresques. Joanot Martorell va escriure una col·lecció de lletres de batalla que ens mostren el seu temperament, les escrivía per defensar el que ell creia que eren els seus drets. Té interés per les formes cortesanes i pel bon gust.

Els combats més interessants que va tenir varen ser:

-entre 1437 i 1445 amb el seu cosí Joan de Montpalau.

-entre 1444 i 1450 amb Gonçalbo d'Híjar, comandador de Muntalbà.

Per aquests duels va viatjar molt i va aconseguir molta experiencia que aprofità en les seves obres, per mala sort va perdre molts diners i possessions i com a panyora li va donar a Martí Joan de Galba aquesta novel·la.

• Tema principal del llibre:

Les aventures del cavaller Tirant Lo Blanc

• Exposició de l'argument:

La història de Tirant lo Blanc es divideix en cinc parts:

Tirant a Anglaterra.

Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes.

Tirant a l'Imperi Grec.

Tirant al Nord d'Àfrica.

Tirant torna a l'Imperi Grec.

Tirant a Anglaterra:

El comte de Varoic era un conegut i valerós cavaller que un dia, desprès de anar en peregrinació a Jerusalem, va decidir fer-se ermità. Quan era a la seva ermita es trobà amb un aspirant a cavaller qua anava a veure les festes que es feien per celebrar el matrimoni del rei. En Tirant va prometre que tornaria desprès de les festes i li contaria tot.

Quan en Tirant tornà va anar a xerrar amb l'ermità amb els seus companys cavallers, i el seu cosí Diafebus contà a l'ermità com en Tirant havia estat declarat millor cavaller de les festes i com havia vençut totes les batalles que sorgiren.

Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes:

Tirant viatjà fins a l'illa de Rodes per ajudar al gran Mestre de Rodes a qui havien invaït els mamelucs del soldà d'Alcaire i els mals cristians genovesos. En Tirant anavaja acompanyat, per sorpresa, del príncep de França, Felip. En Felip era un home molt avar i groller, que essent a la cort de Sicília es va enamorar de la Princesa Ricomana i ella d'ell. En Tirant alliberà l'illa de Rodes dels invasors, i desprès d'una peregrinació a Terra Santa aconsegueix que en Felip es casàs amb Ricomana, qui desconfiava molt del Príncep i li va fer passar moltes proves, però en Felip les passà gràcies a l'ajut de'n Tirant i de la sort, ocultant la seva grolleria i fent-li creure que era un príncep educat, gentil i noble.

Tirant a l'Imperi Grec:

En Tirant anà fins l'Imperi Grec per ajudar l'emperador de Constantinoble a qui havien atacat el Soldà i el Gran Turc.

Tirant va ser rebut molt honorablement i l'Emperador, en pressència de tots, el va nomenar Capità General de tot el seu exèrcit. A més va conèixer a la seva filla, Carmesina, i es va enamorar d'ella a l'instant. El seu cosí Diafebus ho va arreglar tot quan descobrí que Carmesina també estava enamorada de'n Tirant, però na Carmesina no podia afirmar el seu amor, per la seva noblesa. En Tirant atacà els turcs i guanyà, però per culpa de l'envejós duc de Macedònia a la cort es varen creure que havien perdut i que en Tirant els havia traït. Tot s'arreglà gràcies a en Diafebus, qui contà la veritat de les actuacions de Tirant i de les maldats del duc de Macedònia.

Quan Tirant i Diafebus tornaren al castell tots dos es varen veure en secret amb Carmesina i Estefania (donzella de Carmesina que acabava de casar-se, en secret. amb Diafebus), tot això es observat per Plaerdemavida, donzella que està a favor de l'amor de Tirant i Carmesina. Però la dida de Carmesina, la Viuda Reposada, també Viuda Reposada enganya a Tirant fent-lo creure que Carmesina estima a un esclau negre. Tirant mol enfadat i adolorit mata a l'esclau i s'embarca a una galera per anar a lluitar contra els moros. Plaerdemavida s'embarca a ell i l'explica que tot ha estat un engany de la Viuda Reposada.

La nau de Tirant es va enfonsar i Tirant i Plaerdemavida arribaren a la Costa d'Àfrica, cada un pel seu costat.

Tirant al Nord d'Àfrica:

Tirant és recollit pel Cabdillo de los Cabdillos, important noble del regne de Tremissèn, que l'envià al seu castell. En el castell, el fill, contravenint la voluntat del pare, tracta Tirant com a captiu i el carrega de cadenes. El Cabdillo allibera Tirant quan aquest venç al rei Escariano i a més allibera al Rei i a la seva filla. La filla del Rei es converteix en Reina per la mort del seu marit i el seu pare, com ella estima Tirant, per ell es converteix al cristianisme i amb ella tot el seu regne i el rei Escariano, que estava presoner, amb els seus vassalls. En Tirant es torna a trobar amb Plaerdemavida, que havia estat recogida per uns moros i tots junts tornen a l'Imperi Grec per ajudar a l'Emperador en la lluita contra el Soldà.

Tirant torna a l'Imperi Grec.

Abans de tornar Tirant, la Viuda Reposada, assabentada de la seva tornada es mata. En Tirant venç als moros i aconsegueix que la seva dona Carmesina li doni la seva virginitat. Tirant i Carmesina es casen publicament, però quan Tirant torna de reconquistar les terres dels turcs emmalalteix graument i desprès de fer testament i acomiadar-se de les persones estimades mor sense poder veure per última vegada a la seva estimada. L'Emperador mor de dolor i desprès mor la seva filla. Hipòlit, hereu de'n Tirant i l'Emperadriu, hereva de Carmesina, es casen, fent realitat el seu somni ja que eren amants.

Hipòlit, el nou Emperador, soterra a l'Emperador en una bella tomba en Constantinoble i desprès soterra a Tirant amb Carmesina a Bretanya, a una esglèsia molt ben adornada.

• Retrat físic i psíquic dels personatges més importants:

Tirant lo Blanc: Cavaller molt valent, dreste en armes que sempre que lluita guanya. És molt astut i està enamorat de Carmesina, la filla de l'Emperador de l'Imperi Grec, físicament es molt bell i es veu a primera vista que es un cavaller i que respecta les lleis de cavallería. Tos els duels que manté amb un altre cavaller els guanya, pero amb esforç i intel·ligència, ya que de molts surt ferit. Es molt astut i moltes batalles les guanya només amb la astúcia, ya que no sempre està en el band amb més homes o més fort. El seu amor es Carmesina, qui li fa patir molt ya que no pot tornar-li tot l'afecte perquè Carmesina es filla d'Emperador. Finalment Carmesina i ell es casen i amb això Tirant és més feliç que si haguès guanyat mil batalles a la vegada.

Carmesina: Filla de l'Emperador de l'Imperi Grec. Enamora a Tirant la primera vegada que la veu pels seus grans pits i la seva bellesa. Ella també està molt enamorada, però oculta la seva pasió. Es molt crédula, ya que a la mínima cosa que li diguin de Tirant ya se la creu, i amb això, el pobre Tirant les pasa molt magres.

Diafebus: És el cosí de Tirant, li dòna molt bons consells i finalment es converteix en el gran Conestable de l'Emperador i en marit de Estefanía, la filla del duc de Macedònia. És un personatge molt fidel al seu cosí i l'estima molt, però també és un poquet desconfiat ya que en una batalla creient que Tirant s'havia oblidat d'ell el va desobeir i fastidiar així tots els plans de Tirant.

Guillem de Varoic: És un cavaller molt valerós i savi que es converteix en ermità. Quan és ermità coneix a Tirant i l'ajuda a convertir-se en cavaller donant-li molt bons consells. Desprès Tirant torna a la seva ermita i li conta com s'ha convertit en cavaller. Quan es torna ermità duu una barba blanca i un hàbit vell i esparracat; a més estava molt prim i pàl·lid a causa de la molta penitència que feia.

Soldà: És el capità dels moros i qui lluita moltes vegades contra l'exèrcit de Tirant. És molt dolent, però acava vençut per Tirant qui li guanya en astúcia I intel·ligència.

• Vocabulari:

Atribolar: Torbar algú amb tribulacions.

Tribulació: Aflicció que torba l'ànim.

Setge: El fet d'encarcelar, amb instal·lacions estables, una ciutat o posició de l'enemic, amb el propòsit d'emparar-se'n.

Anorrear: Reduir a no res, destruir completament.

Flagell: Assot, càstig.

Abillat: Preparat, guarnit.

Bacinet: Casc que duien els cavallers amb les armadures.

Pavesina:

Foll: Boig.

Virolada: De colors diversos i vius.

Pabordes:

Vianda: Menjar.

Mitra: Capell alt i punxegut portat pels bisbes.

Calcedònia:

Cadafal: Plataforma elevada, en lloc públic, per destacar-hi els que hi pugen.

Canemàs: Teixit de fil de cànem que serveix de suport dels brodats.

Bavera:

Nafra: Ferida oberta.

Brial:

Bonet: Barret de quatre puntes que fou molt usat pels eclesiàstics.

Targes:

Coltell: Ganivet.

Copagorja:

Xarnera: Frontissa.

Frontissa: Conjunt de dues planxes subjectes a un mateix eix i collades respectivament a un muntant i un batent, que permetren d'obrir i tancar aquest.

Fel: Bilis. Fetge (per derivació).

Alà: Raça de cavall.

Engonal: Part del cos en que la cuixa se junta amb el ventre.

Recança: Greu que sap haver fet, o haver deixat de fer, alguna cosa.

Coc: Caçador.

Gali:

Beina: Estoig de la fulla d'una espasa o d'armes blanques més curtes.

Haca: Cavall petit i vigorós.

Guatlla: Ocell gallinaci de color terrós llistat d'ocre i negre, de carn apreciada, que és objecte de caça i també de cria en la granja.

Esparver: Ocell de presa de la família del falcònids.

Benjuí:

Algàlia:

Mesc: Substància olorosa extreta del mesquer.

Mesquer: Mamífer remugant.

Ast: Tija de ferro, amb un extrem punxegut, que traspassa un tros de carn o la despulla d'un animal sencer i serveix per a fer-los girar damunt un foc per tal de rostir-los.

Jussana:

Balaix:

Vànova: Cobrellit.

Jaspi: Varietat de curas de colors variats.

Pudicícia: Pudor, mala olor.

Celsitud: Majestat.

Eixelebrat: Que obra sense reflexió.

Terrabastall: Estrèpit de coses que cauen.

Dogal: Llaç amb que es lliga pel cos un animal.

Tossal: Elevació de terreny no gaire alta i poc rosta.

Avalot: Tumult multitudinari.

Esbalair: Deixar estupefacte.

Llagoter: Que adula.

Egregi: Il·lustre.

Eixorca: Estèril.

Pledejar: Lluitar juidicialment.

Menaxaut:

Amorval:

Uixer: Emplat subaltern d'un tribunal o de certes assemblees.

Exhortar: Induir amb frases persuasives.

Adés: En un temps passat o futur molt pròxim al present.

Gipó: Mena de jaqueta curta i cenyida.

Gambal: Corretja qua lliga l'estrep a la sella.

Sageta: Fletxa.

Reng: Clos disposat per a combatre-hi.

Junyir:

Atzembles:

Gonella: Peça de vestir antiga, amb cos i faldilla, que duien homes i dones.

Empegueir-se: Avergonyir-se.

Crossa: Bastó llarg, amb un travesser al cap damunt, per a repenjar-hi l'aixella i suplir un defecte de les cames o els peus.

Espletar:

Sisània:

Letícia:

Nefand: Molt dolent.

Enfellonir: Enutjar molt.

Gúmenes:

Moltó: Mascle castrat de l'ovella.

Llaor: Acció o efecte de lloar.

Forrellat: Tanca per a porta o finestra consistent en una barra de ferro que es fica en unes argolles fixes, de les quals una es amuntant.

Tabal: Timbal.

Noliejar: Llogar una nau, o part d'aquesta.

Estol: Esquadra.

Metzina: Sustancia tòxica que cusa efectes morbosos.

Orpiment:

Aigua-ros: