1.1.a- Societat que reflectix l'autor:

Una societat medieval i culta, que se serveix en un ambient cavalleresc i amb interminables batalles, composta de caballers, emperadors, reignes, infants,…cuyo el seu principal objectiu es l'honor i l'amor. Tambè apareixen personatges con les doncelles sotmets a les ordres dels amos.

1.1.b- L'acció transcurreix...:

En el capitol 1:

En la illa de Silícia

En Constantinoble

En el palau

En Nápoles i Roma

En el capitol 2:

En la posada

En el palau

El monasteri

En el capitol 3:

En la posada

En el palau

En constantinoble

En el capitol 4:

En el prat

Campament

Muntanyes

En el capitol 5:

Campaments del moros i cristians

En el capitol 6:

Campament

En el capitol 7:

En el campament cristià i dels Turcs

En la muntanya

En el capitol 8:

Ciutat del rei d'egipte

Campament dels moros

Praderia

Castell

En el capitol 9:

El castell

El port

En els territoris costaners

En el capitol 10:

Port

Campament

Poble

Mar

En el capitol 11:

En la Cort

La ciutat de Constantinoble

En el capitol 12 :

En el palau

En el capitol 13 :

En el palau

En el capitol 14:

El palau

Nau

1.1.c i d- Els personatges:

-Carmesina: és un personatge encisador i força idealitzat per l'autor. L'autor no ens mostra una gran

complexitat psicològica, ens presenta una nena de catorze anys molt llesta i amb enginy, moguda únicament per la idea de mantenir la seua virginitat i no lliurar"se a qualsevol, ja que la seva clase social ho impedeix. S'enamora bojament de Tirant, i l'autor ens dona una imatge innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n'adona del fets i acaba morint pel seu amor.

És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc, es coneixen en el moment en que Tirant va a defendre l'Imperi Grec, i que està una mica moguda per la idea de perdre la viginitat, però que al final l'acaba perdent amb Tirant.

-Tirant lo Blanc: comença sent un home normal i corrent, però a la història es veu com va evolucionant a la seua classe social, fins arribar a ser un gran cavaller amb el seu propi exercit. Tirant té dues facetes, la de el valent e inteligent cavaller i el tímid enamorat dabant Carmesina. Ell és el personatge principal de la història, al voltant d'ell gira tot l'argument.

-Guillem de Varoic: va ser un comte que es va retirar per fer-se ermità, en aquesta faceta va coneixer a Tirant, quant Tirant anava cap a Anglaterra per fer-se cavaller, aquest personatge no isc molt a la novel.la, però ell és el que escolta la història que li conta Diafebus al voltant de Tirant.

-Diafebus: és el cosí de Tirant i el que va anar amb Guillem de Varoic per contar-li-les aventures de Tirant, desde el seu nombrament com a cavaller fins a la seua mort. Diafebus és com el narrador de l'història.

-Plaerdemavida: és una donzella de la princesa, al començament s'enamora de Hipolit, però després aquest es marxa amb l'Emperadriu. Plaerdemavida ajuda a Tirant a les escenes eròtiques amb Carmesina.

-Hipolit: és l'escuder de Tirant, va eixir amb la donzella Estefania, però més tard la deixa i es va amb l'Emperadriu.

-Emperadriu: és la mare Carmesina i la dona de l'Emperador, encara que aquesta l'és infiel i es marxa amb Hipolit.

-Viuda reposada: és una donzella que vol robar el amor de Tirant cap a Carmesina.

1.3- Característiques de la novel·la de cavalleries i de la novel·la cavalleresca:

Novel·la de cavalleries: génere narratiu que tuvo su màxim esplendor en España mitjançant els segles XIV y XVII, i que en el seu moment també es va nombrar llibre de caballerías.

Novel·la cavalleresca: La novel·la de cavalleria, nascuda a l'empara de les corts de Bretanya cap al s. XIII; amb el seus personatges de Lancelot, Perceval o Galvany, models de l'ideal cavalleresc, havia nascut sota un signe de la fantasia: inconcreció temporal i geogràfica, aventures impossible, espais tipificats, cavallers de qualitats sobrehumanes, gegants, dracs, mags... que en les seus continuacions s'havien perpetuat i fet cada vegada més increïbles. El Tirant, en canvi, presenta una cavalleria possible " i necessària" a la sua societat: creïble i versemblant, que obeeix tant al canvi de gustos estètics, cada cop més pròxims a la realitat, com a les necessitats del món de la cavalleria al s. XV: un món que el lector, pot considerar pròxim al seu i a través del qual pot refermar la validesa de l'estament a què pertany i, en definitiva, la necessitat de la seua existència i del lloc que ocupa en la societat

El llibre ho deixa ben clar, amb un model de cavaller exemplar i humà alhora: possible i creïble. I encara més explícitament, amb un pròleg, la intenció del qual no admet discussió. Tot aquest conjunt d'elements versemblants són el que li dóna la aquesta modernitat al Tirant.

2.1.- Elabora i ompli una fitxa-resum:

CAPITOL

1

2

3

4

ESCENARIS

En la illa de ilícia

En Constantinoble

En el palau

En Nápoles i Roma

Posada

Palau

Esglèsia

Posada

Palau

Constantinoble

Prats

Muntanyes

Campaments

Pelidas

TEMPS

la duració del viatge

(8 dies)

15 dies

6 dies

Duració de la batalla

FETS PRINCIPALS

El Rei de Sicília rep una carta de l'emperador

grec on li demana ajuda en la guerra contra

els turcs i crida a Tirant per a servir-lo. Tirant s'enamora de

Carmesina. L'anomenen capità major.

Tirant declara el seu amor a Carmesina d'una

forma molt romàntica.

14.000 homes s'instalaren en una gran

praderia. L'Emperador cridra a Tirant per a

que convoque tots els homes posibles per a

combatir. Tirant le demana a Carmesina la seva camisa per que es va a la 1ª batalla.

Espien el campament dels enemics. Els

enemics manen a 4 homes a vigilar, però

Tirant se n'adona i envia 7 homes per a

matar"los. Tingueren una batalla amb els

turcs, que guanyaren. Tornen a acampar en

una muntanya

5

Campament dels moros

i cristians

Duració del pacte entre

els turcs i el Rei d'Egipte

Els turcs envien al Rei d'Egipte per a que

mate a Tirant. El retà a un combat. Pero un

criat dels turcs es volgué fer cristià, i

informava a Tirant de tots els moviments

turcs.

6

Campament

Duració del intercanvi de cartes.

Tirant acepta el repte, pero amb condicions.

Despres de enviar"la el Duc de Macedonia li

ho recrimina i li diu que deixe el càrrec.

7

En el campament cristià i dels Turcs

En la muntanya

Duració de la batalla.

Feren la 3ª batalla contra els turcs, fou molt

sagnosa i morí molta gent, entre ells el Duc

de Macedonia que traí a Tirant. Els moros en

veure que no guanyaven fugiren.

8

Ciutat del Rei d'Egipte

Campament dels moros

Praderia

Castell

Duració del

conqueriment i el dia que Tirant queda amb la

princesa.

Descansaren en aquella ciutat i tornaren a

atacar els turcs, es feren amb la ciutat i feren

presoner al Rei d'Egipte. L'Emperador li dona

un comptat a Tirant i nombra a Diafebus

Gran Conestable i compte de Sant Ángel. A la nit ells quedaren, i Plaerdemavida els veu.

9

El castell

El port

En els territoris costaners

Duració del somni i 2

dies despres.

Ella li conta a Estefanía el que havia vist per

la nit com si fos un somni. Tirant assetja les

naus aprofitant que no estaven.

10

Port

Campament

Poble

Mar

Duració de la batalla

entre les naus.

Tirant prepara un consell i quan torna al

campament molts soldats havien mort. Tornà

a reunir soldats i naus, es feren a la mar, es

va fer amb naus turques i va fer presoner al rei.

11

Cort

Constantinoble Duració de la conversa

dels embaixadors.

A l'Emperador li proposen 3 coses: una treva

de 3 mesos, un rescat pels 2 presoners i el casament de la princesa amb el Gran Soldà.

Sols aceptà la 1ª. Tirant va anar a veure a la

princesa i quasi es descobert.

12

Palau

Duració de la estrategia

de Plaerdemavida.

Tirant acepta la proposta de Plaerdemavida

de gitar"se amb la princesa. Mentre la

princesa era dormint es varen posar al seu

costat i començaren a trocar"la i ella crida

Tirant tingué que escapar, i escapant es

trenca una cama.

13

Palau

Duració del disgust de

Tirant.

La viuda no soportava a Tirant i arreglà les

coses per a dir que a la princesa li agradava

un esclau, ell s'ho va creure, i la viuda eixi

amb la seua.

14

Palau

Nau

Duració de la mentida de

la viuda i del naufragi.

Quan anaven a eixir per mar, la princesa i

Plaerdemavida li expliquen que tot havia

estat una mentida de la viuda, va ser

descoberta. La galera naufragà, arribaren a

costes d'Àfrica. Al temps, Tirant torna a

Constantinoble i es casa amb la princesa

Carmesina. La novel·la acava a

Constantinoble amb la mort de Tirant,

despres d'haver aconseguit el títol

d'Emperador de l'Imperi Grec.

2.2 Resum de l'argument

Tot va començar quan uns dels millors cavallers d'Anglaterra, es va despullar de les armes i va fer-se ermità, el seu nom era Guillem de Varoic.
El rei d'Anglaterra convocava justes per celebrar el seu matrimoni. Un jove anomenat Tirant Lo Blanc va voler anar-hi per rebre l'ordre de cavalleria. De camí es va extraviar i va aparéixer a la casa de Guillem. Com Tirant no savia lluitar, Guillem va donar-li doctrina, a canvi de que un cop acabades les festes tornés a visitar-lo, amb els seus amics. Diafebus, cosí de Tirant, li va contar com va lluitar Tirant. Diafebus li va dir que quan Tirant va arribar al camp de batallla, va lluitar amb els homens més perillosos. Va lluitar amb el Senyor de les Vilesernes pel fermall de la bella Agnés. Tirant li va guanyar i es va fer famós i tot els cavallers van voler lluitar amb ell i tots van morir.
Acabades les festes, al rei d'Anglaterra encara li va quedar temps per instituir un ordre de cavalleria; lórdre de la Garrotera o de la lligacama, aquest ordre, es va fer per una extravagància del rei, amb una donzella, i ell vol que tothom recordés aquesta fraternitat i aquest ordre.
Tirant, amb els seus cavallers es van anar a Sicília i a Rodes perquè uns dies abans els genovesos amb els moros, van voler conquistar Rodes, però no ho van aconseguir, i El soldà d´Alcaire es va irritar i va decidir atacarla una altra vegada.
Tirant va anar acompanyat per Felip, infant menor del Rei de França i gràcies a Tirant, Rodes va estar en pau.
Felip es va enamorar de la Infanta, i mentres això va ocòrrer Tirant va fer cremar la nau del capità dels genovesos perquè volien tornar a atacar. Tirant alliverà moltíssims captius cristians i tornà a Rodes i a Sicília, i es va trobar amb Ricomana, la promessa de Felip, encara que ella no sap si Felip es un bon marit. A la fi Ricomana i Felip es casen i Tirant s'en va a combatre els moros.
Tirant s'ha d'anar a combatre per al l'Imperi Grec que es troba en molta dificultat per l'atac dels moros. Pero Tirant s'enamora de Carmesina, Princesa de Constantinoble, Tirant està molt trist. Diafebus li conta a Carmesina que Tirant està enamorat d'ella i ella diu què també està enamorada i començen a intercanviar regals.
Tirant es va anar a lluitar contra els turcs perquè el Duc de Macedonia no podia aturar-los. Quan Tirant arriba al camp de Batalla, els Turcs començen a perdre i decideixen retrocedir. Els turcs es busquen aliats per matar a Tirant, però no ho aconsegueixen. Tirant guanya la Batalla.
Al finlizar la batalla Tirant va a veure a Carmesina, i vol acostar-se amb ella però la princesa diu que no vol. Estefania una de les donzelles de la princesa diu a Tirant i a Diafebus que vagen a la cambra d'Estefania i Carmesina, per la nit.
Plaerdemavida una altra donzella, va veure tot el que va passar en la cambra; Tirant es va agenollar davant la Princesa, ell volia tocar el cos d'ella, peró la princesa el va detindre i li va dir que quan arribara el moment oportú faria l'amor amb Tirant.
Tirant s'ha d'anar a combatre contra la marina turca. Tirant va guanyar la batalla i va agafar presoners. Ell va ser ferit en el combat per això hauria de fer llit alguns dies.
Uns dies desprès Tirant va entrar a la cambra de la princesa, van estar parlant i l'Emperadriu es va adonar de tot pero Tirant i la Princesa no volien que l'Emperador ho-sabés.
Plaerdemavida va convidar a Tirant a contemplar el bany de la princesa, per un forat de la pared. Tirant va veure tot el bany de la princesa, desprès del bany i quan la Princesa dorm Plaerdemavida introdueix Tirant en el llit de la princesa, la Princesa va fer un crit molt fort, i les seves donzelles i l'Emperadriu es van aixecar i van anar depresa a la cambra de Carmesina, Tirant va sortir de la cambra per una finestra i es va trencar la cama, mentre la princesa, per encobrir Tirant va dir a les donzelles i a l'Emperadriu que havien rates al palau.
Mentre Tirant es recuperava de la caiguda, Hipòlit un amic de Tirant va enamorar-se de l'Emperadriu, i com l'Emperadriu tenia falta d'amor, van fer l'amor.
Una volta recuperat Tirant, va anar al nord d'Africa on guanya la batalla, despres alliberan l'imperi grec, gràcies una altra vegada a Plaerdemavida, Tirant consuma la felicitat amb Carmesina, i demana la mà de Carmesina.
Al fi Tirant es feliç, i ha d'alliberar a homens cristians. En una batalla, Tirant mor i per la pena de la mort de Tirant, Carmesina mor també.

2.5 Analisi del personatgte de la princesa Carmelina

Ès un personatge encisador i força idealitzat per l'autor. L'autor no ens mostra una gran

complexitat psicològica, ens presenta una nena de catorze anys molt llesta i amb enginy, moguda únicament per la idea de mantenir la seua virginitat i no lliurar"se a qualsevol, ja que la seva clase social ho impedeix. S'enamora bojament de Tirant, i l'autor ens dona una imatge innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n'adona del fets i acaba morint pel seu amor.

És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc, es coneixen en el moment en que Tirant va a defendre l'Imperi Grec, i que està una mica moguda per la idea de perdre la viginitat, però que al final l'acaba perdent amb Tirant.

De moment no e tingut el gust de escoltar la seva veu, pel cual nose com parla, pèro segón el llibre parla amb una veu suave i agradable, amb un llenguatge culte i ric.

Amb Tirant es comporta d'una forma agradable i reacciona bé ante les paraules de Tirant.

Amb el rest dels personatges es comporta con a princesa que és pero sin tanta seriedad i donant mès confianza als personatges que estàn mès cercans a ella.

2.7 Funciò dels episodis: