HISTÒRIA DEL COMPTE DE VAROIC

El compte Guillem de Varoic era un virtuós cavaller que residia a Anglaterra. Als cinquanta-cinc anys va decidir dur a terme la tasca de peregrinació a Jerusalem i deixar les armes adolorit per les morts causades. El seu propòsit va ser comunicat a la seva esposa que tristament amb el seu fill, nadó, van plorar la seva partida. El compte va fer fer un anell amb les armes i va cedir la meitat d' aquest a la seva esposa. Va navegar cap a Alexandria on va desembarcar i més tard es dirigí cap a Jerusalem. Tot seguit va manar a uns mercaders que portessin un comunicat a la seva esposa on digués que ell havia mort just arribar. La comtessa va saber la trista nova. Al cap d' un temps el compte va tornar a la seva ciutat vestit d' ermità amb el propòsit de no ser reconegut. Duia cabells llargs y barba blanca fins a la cintura, també amb un hàbit gloriós de Sant Francesc, va viure fent penitencia durant aquell temps. I així va anar passant la seva miserable vida.

El rei de gran canària va fer proa a Anglaterra i en el port d' Antona va desembarcar tota la morisca sense que fos descobert i va a dur a terme la gran destrucció. Aquest es trobava enutjat perquè algunes naus corsàries havien robat en alguna vila del seu reialme. El rei d' Anglaterra va aplegar un nombrós exercit per tal de combatre als moros. Tot i que els Anglesos perdien contínuament, els moros no en quedaven satisfets, així que feien batalles continues a les ciutats. El rei d' Anglaterra es va veure obligat a sortir de la ciutat per la gran fam que hi havia, va fugir per les muntanyes de Gal·les i es va instal·lar a la ciutat de la comtessa que el va rebre honradament. El dia de Sant Joan els moros van aplegar un gran exercit davant de la ciutat de Varoic. El rei, en veure el seu poble destruït des de el cim de la torre va fer exclatar un sentiment de dol i es va tancar en una cambra. Una donzella amb un nadó al braços es va aparèixer al rei i li va dir que el primer home que veiés amb barba blanca demanant caritat que el beses a la boca i li pregués que li deixés l'hàbit per fer-lo capità de la seva gent.

Al dia següent, l'ermità va baixar a la ciutat de Varoic on va demanar caritat al rei, aquest recordant el somni va fer el que la donzella el manà. Quan el rei va explicar a l' ermità el succeït aquest es disposà a ajudar al rei així que el va demanar que el cedís unes robes de moro. Per la nit van atacar als moros cremant la zona on residien. El rei de les Canàries avergonyit, va fugir i es va refugiar al castell d' Alimburg on es va fer fort. Quatre dies desprès el rei moro va enviar uns ambaixadors al rei d' Anglaterra. El compte de Varoic, va idear un pla amb el rei per que aquest pensessin que havien rebut ajuda d'altres països i així es veurien obligats a fugir. Però els ambaixadors li van cedir una carta al rei on comunicava un enfrontament rei contra rei per tal de finalitzar la batalla. El rei no tenia possibilitats guanyar al rei moro debut al seu estat així que va cedir les seves robes al ermità que personalment va anar a demanar les seves armes a la comtessa. Aquesta desconeixia qui era però sorpresa pels de coneixements que posseïa l' ermità en demanar les armes li va suplicar que li digués qui era. Aquest només li va respondre que havia estat company íntim del compte i que junts van guanyar moltes batalles. L' ermità es va dirigir cap l'enfrontament i el rei moro armat amb fletxes el va ferir però tot seguit, el compte de Varoic li va tallar. Es va dur a terme l'acord que es va signar a l'escrit enviat per Abraim. Els moros van elegir un nou monarca es deia Cale ben Cale que era cavaller que va ordenar que tallessin el cap als ambaixadors. El rei es va enutjar en saber la notícia i va prometre no entrar en cap casa excepte en una església per escoltar missa fins que els moros no fossin fora del regne. El fill de la comtessa va haver d' assistir a la crida del rei on dolguda va haver de cedir-li el permís doncs també devia d' arribar a ser el bon cavaller que un dia el seu pare va ser. Van atacar als moros i van matar al Cale Ben Cale, el rei ermità va fer cavaller al seu fill ordenant que matés un moro molt gran i així ho va fer. L'ermità va fer cavar un gran vall per poder combatre als moros amb el seu pla ideat. Així va ser i els moros van ser derrotats. Es van destruir les naus que es trobaven a les costes d' Anglaterra i s' acordà que es matarien tots els moros que intentessin entrar al regne. Un dia l' ermità va decidir donar-se a conèixer a la seva dona. Va agafar la meitat de l'anell i se'l va cedir així doncs la comtessa en juntar les parts va comprendre que l'ermità era el seu marit i va desmallar-se. Quan va recobrar el coneixement el compte es trobava amb ella. En les festes que van fer per celebrar la seva arribada van repartir el botí. El rei li va pregar que restes amb ell a la cort oferint-li el principiat de Gal·les però l' ermità no va voler acceptar i va marxar on solia estar servint a Deu. El rei va cedir al seu fill la major part del regne i després va partir amb l'ermità vers Londres. La comtessa va demanar pocs dies després a l'ermità que tornés i que li deixés anar amb ella a pregar Deu i així ho va fer. Però al partir va arribar el comte de Notarbalam i els va pregar que l' acompanyessin a Londres per que el rei havia acordat matrimoni amb la filla del rei de França i volia tenir-los allí. La comtessa va haver d' acceptar la proposta i va partir vers Londres. I el compte va anar al seu ermitatge.

TIRANT I L'ERMITÀ

El rei va manar dur a terme un ordre de cavalleria de trenta gentilhomes a la cort general de Londres amb la fi de fer grans festes per celebrar el matrimoni amb la filla del rei de França. Pel camí, el jove Tirant lo Blanc es va adormir i el cavall sense saber on anar es va desviar a un camí que el va conduir on residia l' ermità, el jove es va presentar i va explicar el propòsit del rei. Tirant, en conèixer les batalles del comte el va demanar que l'ensenyes tot el que un cavaller a de tenir per triomfar. Tot seguit l' ermità el va cedir un llibre Arbre de batalles on es trobava escrit tot el que calia saber. El va llegir en veu alta i va comprendre el perquè de moltes coses. Els cavallers són escollits per les seves virtuts. Llavors el jove va preguntar sobre els millors cavallers de l' història i amablement l' ermità va anomenar uns quants i els actuals però seguidament, Tirant va demanar que pares sobre el compte de Varoic però l'ermità per no descobrir-se va negar que coneixes res d' ell. Li va donar el llibre i el va obligar a tornar amb els demés. El llibre l' ajudaria a resoldre els seus dubtes i a conèixer la significança de les armes. Va manar-li que el mostrés al Rei i als cavallers.

El rei va contreure matrimoni finalment amb la reina de França. Tirant va sortir de Londres i es va dirigir cap on residia l' Ermità.

Les grans festes de les bodes del rei d' Anglaterra

En arribar al prat va trobar a l'ermità que el va rebre amablement i tot seguit Tirant el va informar com va prometre sobre l' estat del rei i el que s' havia esdevingut al casament el dia de Sant Joan. El duc va fer prendre tres juristes de cada part i va fer sortir a la gent dels oficis de teixidors i alçant dues forques ben altes van manar les seves ànimes a l'infern. A l'endemà el Rei els va castigar amb la mort. Despres del primer acte, els menestrals, venien les representacions de diversos entremesos seguits per membres de l' esglèsia. El rei anava amb els que volien rebre l' odre de cavalleria, derrere venien els que no tenien muller. Després del rei anaven els grans senyors seguits de tots els homes viudos i les dones viudes. Al derrere anaven les monjes de tots els ordres, les seguien els oficials del regne i per últim anaven les dones públiques i tots els rufians.. a tres milles de Londres l'infanta esperava al rei. Es va dur a terme la ceremònia. Un dia el Duc de Lencastre va dur a terme un combat en manar obrir les portes del castell i els defensors es van negar. Però no obrien la porta així que la reina va suplicar que deixès pasar als seus servidors . El dèu de l' Amor era el senyor del castell que va escoltar els pregs de la reina i va obror la pora. El rei de l' amor va cedir la protestat absoluta a la reina per poder premiar als que naveguen en la mar d' amor i a desaparèixer. . la roca es va obrir en quatre parts on en cada una d' elles habia sales. A la sala del rei hi havia una dona tota d' argent. A la estança de ñlla reina una donzella d' or esmaltada. A l'altree apartament hi havia un bisbe i al quart un lleó d' or. En mig de les estances hi havia un nan deforme i mig d' acer que tenia una mà al cap i l' altre al ventre, i del melic li sortia vi vermell. Amunt del nan hi hvia un home d' argent.rere la roca un gran jarí amb animals salvatges.

Tirant rep l'ordre de cavalleria

L' ermità va preguntar si havien estat fabricades armes. Tirant va respondre afirmativament. Van ser fetes per combatre al duc de les Aigües Vives, el germà de duc de Borgonya, el duc de Cleves i altres. I també el fill del comte de Varoic. Tot segit l' ermità va preguntar per el premi de la solemne festa. Tirant no va voler respondre i ho va fer el seu cosí que va afirmar que va estar Tirant. Diafebus va explicar con va ser i la batalla que va ocasionar per aconseguir-ho.

Batalla amb el senyor de Vilesermes

Un dia el rei i la reina estant amb Agnès.. la filla del duc de Berrí. Tirant shi va acostar i agonollat li va suplicar. A l' endemà un cavaller francès experimentat d' armes anomenat senyor deles Vilesermes va anar a veure a Tirant

TIRANT A L'IMPERI GREC

ELS TURCS ENVAEIXEN L'IMPERI

El rei de Sicília havia rebut una carta de l' emperador de Constantinoble on comunicava la invasió de la seva terra per part del Soldà i el gran turc. Aquesta deia que volia que en Tirant anés al seu servei i que el donaria tot el que volgués a canvi. A continuació el rei de Sicília va ordenar al cavaller que anés a servir l' estat Imperial. I així va ser. L' emperador de Constatinoble, un cop allà, el va rebre amb molta alegria i el va nomenar capità general de tota la seva gent d' armes i de la justícia. L' emperador el va dur cap a la cambra on es trobava l'Emperatiu. va veure l'infanta i l' Estefania, la filla del Duc de Macedònia. També hi havia setanta dones i donzelles, totes elles de dol per la mort del fill de l'Emperador . L Emperador va exclamar que ja no tenien motius per estar tan tristos doncs Tirant estava allà per defensar-los dels enemics. Tirant no va poder evitar de mirar a la Carmesina ni un moment, doncs feia calor i aquesta mostrava el seu pit mig descordat. Després van sortir de la habitació i van entrar en una altra cambra on les parets eren empedrades i historiades amb els amors de Floris i Blancaflor, de Tisbe i Piram i a part d' ells, d'altres.

TIRANT I CARMESINA S'ENAMOREN

Un dia Tirant no va voler desallotjar la seva cambra perquè no podia parar de pensar en la princesa. Dialefus, el seu cosí, va veure que el cavaller fingia tenir un mal de cap per tenir un motiu per no sortir de la seva habitació, aleshores el va preguntar. Aquest tan sols va respondre trist que estimava. Tot seguit Dialefus va anar a veure a l' emperador per tal d' afavorir els amors del seu cosí. El parent d' en Tirant va parlar amb la Carmesina i mentint per ajudar al seu cosí va dir-li que en Tirant tan sols havia vingut per servir-la a ella i no pas per altre propòsit. Després de parlar amb la filla de l' Emperador es dirigí cap la cambra on residia en Tirant i el va abraçar de part de la princesa dient-li que ella l' estimava. La infanta va confessar els seus sentiments a l' Estefania. A l' endemà, Tirant va anar al palau ple de riqueses. Va anar a veure a l' Emperador i a la seva cambra, va preguntar en Tirant pel seu mal de cap el dia anterior. Aquest el va respondre amb una frase de doble sentit que tan sols la princesa va entendre. Dialefus va estar obligat a dur a la princesa un llibre de part d' en Tirant. Un dia Tirant acompanyat de Dialefus va anar a veure a Carmesina. Aquestos van començar a parlar amb veu baixa i afable. A l' hora de marxar en Tirant va voler besar-la a la mà però aquesta li oferí la part de dins de la mà perquè deia que era senyal d' amor. Aquest el dedicà unes paraules. Tirant, avanç de partir va confessar a la donzella els seus sentiments per primer cop i la cedí un mirall tot seguit la digué que la imatge que apareixia en ell li donaria la vida o la mort. La donzella temia que fos una altra i l' arribar a la cambra va veure reflex en el mirall i va comprendre que es referia a ella. Va començar a ballar i les donzelles la van preguntar el motiu de la seva felicitat. Carmesina va respondre i una donzella la va dir que un home que només servia al seu pare no era digne d' estimar-la, a continuació la princesa, ofesa, va marxar plorant. Abans de marxar, Tirant va anar a veure a la seva enamorada que no el va rebre amb molt bones intencions i el va ofendre tot dient-li que els seus costums no eren d' un home virtuós. Tirant va respondre-la demanant-li perdó per sentir amor per ella si era allò el que realment la ofenia.. agenollant-se va dir que es trauria la vida si la donzella no el tocava amb les seves mans. Al veure que aquesta no responia va marxar. Estefania va anar a veure a en Tirant ordenat per la dama i al veure que aquest s'estava despullant, es pensà que es volia treure la vida, llavors li va suplicar que no ho fes perquè la princesa no ho va dir amb mala intenció. La Carmesina es va posar un drap al cap per que no la reconeguessin i es va dirigir a la cambra d'en Tirant i el va demanar perdó. Li demanar que no atemptes contra la seva vida i tot prometent-lo la va besar.

TIRANT SURT DE CONSTANTINOBLE I MARXA CONTRA ELS TURCS

Dies després arribà a la cort un ambaixador de Constantinoble amb notícies de guerra. Deia que el soldat havia posat estat de setge a la ciutat del Duc i que s' havia proclamat Emperador de Grècia ,que no aixecaria el setge fins que no hagués pres al Duc i que després assetjaria Constantinoble. Tirant va oferir a marxar a ajudar-los en 6 dies. En arribar la nit, dos homes que coneixien bé les terres enemigues, van dur amb en Tirant i van lligar totes les egües que acompanyades per homes les van conduir a prop del camp enemic i ell va tornar a Constantinoble. Hi havia vuitanta-tres-mil combatents que es van presentar davant del rei el sisè dia quan tota la gent era fora. En Tirant tornà a palau per agafar les cartes que l'Emperador transmetia al Duc de Macedònia . Carmesina abans de que anés a veure al seu pare li pregà que guardés compte així que li va cedir la camisa que li va demanar i tot seguit se la va posar a sobre. Després va partir amb la llicència de l' Emperador cap la batalla.

TIRANT ATACA ALS TURCS PER SORPRESA

En el moment en que arribaven a la ciutat de Pericles,el soldà es trobava parlant amb el seu conseller que li explicava els plans de batalla. Volien agafar a l'Emperador i condemnar-lo a presó perpetua per així fer a la seva filla cambrera de la cort i l' Emperadriu cuinera de l' host. A l' endemà Tirant va cavalcar secretament prop del camp dels moros per conèixer el camp i es va tornar. Doncs ningú podia ni entrar ni sortir sense ser vist. El cavaller va tornar i va manar a tots que es preparessin per sortir per la nit cap el camp dels moros. Un cop allà es van dividir en bàndols; una part cap on era el Soldà i l' altra cap al Gran Turc. Els cavalls del cap dels moros en veure les egües es van revolucionar. Els moros en sentir tanta brega van sortir i en Tirant es va disposar a atacar en aquell mateix instant. Van fer una gran matança així que el Soldà i el Gran Turc en veure que havien perdut la batalla van decidir retirar-se i fugir. Tirant va reunir de nou els dos bàndols i van anar rere d' ells sense pietat fins a un gran pont de fusta que el Soldà va tallar perquè els cristians no poguessin seguir avançant. Els turcs van pujar dalt de la muntanya i van esperar l' arribada de tropes de reforç. Tirant va deixar de perseguir-los i va decidir assetjar-los.

ENVEJA DEL DUC DE MACEDÒNIA

El Duc de Macedònia va sortir de la ciutat i va robar el camp dels moros,va tancar tot el botí a la ciutat mentre Tirant perseguia als Turcs. Després el Duc va manar no deixar entrar Tirant ni a cap dels seus. Finalitzada la batalla en Tirant li oferí un camp al Duc però aquest contestà que preferia estar sol i a l' hora de dinar el mateix. Tirant no li va donar importància i va dinar amb els Ducs i Marquesos que es trobaven amb ell. En Tirant a l' endemà va pregar al Marqués de Sant Jordi i el compte d' Aigües Vives que anessin a veure al duc de Macedònia i li van demanar part del boti que va robar als moros, aquest es va negar. El Marqués indignat va ofendre al Duc de Macedònia. Els dos enviats van tornar cap el campament on residia el cavaller i li va explicar la ignorància del Duc a Tirant. Van voler enfrontar-se amb ell però en Tirant els va retindre . Durant uns dies en Tirant amb cavallers va cavalcar per les terres recobrant viles i castells que es trobaven en poder dels turcs . Dialefus aquella nit va partir a Constantinoble ordenat per Tirant

DIALEFUS A CONSTANTINOBLE

Quan va arribar a la ciutat el van rebre amb alegria. El poble estava ple de flors i exclamaven l' arribada de l' enviat, l' Emperador el va rebre i conduir a palau , Dialefus va explicar els fets de la guerra. Rere parlar amb ells va anar corrents a visitar a la Princesa i a l' Estefania, de la qual estava enamorat. La Carmesina va preguntar per en Tirant i aquest la va respondre amb paraules que la van afalagar. En Dialefus va preguntar a l' Estefania sobre el què faria si la Princesa pregués amb en Tirant com a marit, aquesta va respondre que prendria al més acostat parent d' en Tirant. Tot seguit l' emperador va cridar amb en Dialefus per que tornés al camp. Abans de partir van arribar a la ciutat cinc naus en honor d' en Tirant.

INSÍDIES DEL DUC DE MACEDÒNIA

Els turcs, cinc dies després van tornar en ordre de batalla i es van instal·lar a l'altra banda del riu trencat. Anaven les tropes del Gran Turc dirigides pel seu fill, després les del Rei d' Àsia, les del' Àfrica les del rei de Capadòcia, del rei d' Armínia, del rei d' Egipte i d' altres grans senyors amb la seva gent.

Un cop es van instaurar al camp van preparar-se i van atacar disparant cap el camp d' en Tirant i va traslladar el seu camp a la muntanya.

El Soldà no podia passar per el pont que havia tallat per atacar-los. Va manar reconstruir-lo. A cada banda del pont es trobava un castell un dels castells era del cavaller Malveí i l' altre del seu fill que es va fer molt amic d' en Tirant. El virtuós cavaller en secret va fer construir un vaixell i tallar arbres. Els Turcs van estar perseguint amb en Tirant un cop arreglat el pont de fusta. Els turcs es van dividir en dos . Un grup aniria amb el rei d' Egipte i l' altre amb el Soldà. El propòsit era tancar amb en Tirant per les dues bandes. Tirant en conèixer el pla va fer aixecar el camp i posar totes les tendes dins els castells .El Soldà volia fer una batalla mortal a l' endemà . Els cavallers d'En Tirant van enfonsar-se en plors i gemecs així que en Tirant va provar d' animar-los i encisar-los cap a la batalla.

El Duc de Macedònia va trametre secretament al seu escuder Alpí al l' Emperador. Aquest va dir-li a l'Emperador que havia fet malament en cedir la seva confiança amb en Tirant en comptes al Duc de Macedònia. Va dir-li que tots els homes havien mort i que en Tirant havia fugit. El Emperador el va creure. La ciutat plorava de dolor i esperant-se el pitjor. En Tirant en secret va anar al castell del cavaller Malveí. Va agafar totes les coses necessàries que va demanar. Va dur a terme la seva estratègia i les va dur al vaixell que va construir en secret. Van dirigir-se amb el vaixell cap el pont de fusta dels moros i quan van ser a prop els homes manats per en Tirant van prendre foc. Els moros, en veure's acabats, van fugir amb els Soldà. Tot es va cremar. Van decidir atacar a l' endemà per treure'ls les riqueses . Dialefus va voler fer-li saber aquest fet a l' Emperador. Pirimus va entrar a Constantinoble i va veure al poble desesperat. Va pensar que l'Emperador y la filla havien mort .va preguntar la causa d' aquell dolor. L' Emperador estava dolgut per l' esdeveniment que va explicar el conseller del Duc de macedònia i no el va voler rebre. La princesa va anar a la porta a rebre'l. Aquesta li va explicar el que els hi va explicar el Duc de Macedònia i aquest ho desmentí. La princesa li va explicar al seu pare i va demanar que empresonessin a l' escuder del Duc. A l' endemà van salpar naus amb vitualles per al camp de Tirant i Pírimus.

RENDICIÓ DELS MOROS. ELS COMSELLS DEL SAVI SALOMÓ

Els moros van decidir enviar el savi moro Abdal·la a Tirant un cop perduda tota l' esperança. Aquest al ser davant d' en Tirant, amb humilitat, va fer-li reverència i el demanar que els perdonés la vida. En Tirant ho va acceptar així que va demanar que rendissin les seves armes. Un cop en Tirant va tenir totes les armes va fer captius als moros. Els cavallerS van demanar que els enviés el savi moro però perquè els digués alguna cosa. Aquest va dedicar unes paraules explicant com devia ser el príncep els consells van ser escoltats i els grans senyors van demanar amb en Tirant que el deixes en llibertat, el va fer lliure Al cap de dos dies van arribar les naus amb les vitualles i Tirant. Un cop allà van robar les riqueses dels moros i les van repartir a la seva gent.

JUSTÍCIA DE L' EMPERADOR

Dialefus va a anar a la cambra de la princesa i va transmetre-la l' amor que en Tirant sentia per ella.

Pocs dies més tard a la plaça del mercat es va manar que es portessin tots els presos moros i cristians. Va llegir una sentencia. Aquesta es degradava de l'art de gentilesa i l' ordre de cavalleria i de perdre tot el seu honor i fama.

Després de la sentència dotze cavallers vestits de vermell van procedir la cerimònia de degradació juntament amb el rei. El Duc d' Andria no va poder suportar tal deshonor i va morir allà mateix. Els va manar donar-se a conèixer per tota la ciutat per que tots coneguessin el seu deshonor i després els va tornar a tancar a la presó. Al dia següent els captius turcs que no podien pagar rescat a les ciutats de Venècia, Sicília Roma i Itàlia per baratar-los a canvi d' armes, els va manar a lluitar contra els turcs.

MATRIMONI SECRET D' ESTEFANIA I DIALEFUS

Abans de partir , Dialefus va anar a veure a la princesa a la cambra. Va trobar a l' Estefania. Li va confessar el seu amor. Aquesta el va respondre i amb llàgrimes als ulls va plorar la partida de Dialefus cap a Constantinoble manada per l' Emperador. Va entrar la princesa acompanyada de Plaerdemavida. Van estar totes dues burlant i Carmesina va intervindre cedint-li una càrrega d'or. Estefania a la seva cambra va escriure un albarà. Dialefus amb llicència de Carmesina la va abraçar i la va besar a la boca tres vegades. L' Estefania li va cedir la carta a Dialefus. La princesa el va llegir en veu alta. Aquesta deia que prenia com a marit amb En Dialefus. Estefania no era filla del Duc de Macedònia, el seu pare era un príncep virtuós ric, germà de l'emperador que quan va morir li va donar al ducat. La mare va prendre el comte Albó per marit.

Mentres eren a la ciutat, els turcs eren vençuts constantment i van deliberar de quina forma podien donar mort amb en Tirant. Van decidir que el rei d' Egipte el raptés a batalla a ultrança. Com que no el podien matar en batalla,com a bon cavaller que era, volien portar-lo amb un pla per combatre'l.

DESAFIAMENT DEL REI D' EGIPTE

El Soldà tenia un servidor, aquest es va batejar en camp cristià amb el nom de Ciprès de Partenó, des de aquell dia espiava el camp el Soldà en benefici de Tirant Quan es va assabentar del propòsit del rei d' Egipte va intentar d' evitar-ho donant a conèixer la traïció del rei amb en Tirant. El Rei d'Egipte va manar un comunicat amb en Tirant on demanava un enfrontament. El Duc de Macedònia va opinar dient que hauria de respondre'l dient-li que estimava a la princesa. Aquest es va negar doncs no volia que l' Emperador tingués cap sospita d' ell.

Tirant va fer que el secretari escrivís el consell de tots els nobles per trametre'l a l' Emperadriu per previndre l'enutjament. Tirant va respondre acceptant l' enfrontament amb condicions d' armes.

El Duc de Macedònia davant de tots, deixant-se emportar per la seva gelosia va ofendre amb en Tirant dient-li que mereixia ser mort en oli bullent per tot el que estava fent. En Tirant va respondre ofenent-lo.

El secretari posava les raons per escrit per endur-les a l' endemà a Contantinoble. El duc volia evitar que en Tirant fos acompanyat però aquest amb unes paraules va fer intervenir el Marquès de Sant Jordi que li afirmà que sempre li seria lleial. Tots volien ser lleials al cavaller i seguir els seus manaments. Va manar que es preparessin per la batalla. Naus de Sicília amb vitualles i homes d' armes trameses per Felip arriben arribat a l' Imperi. Es van lliurar les escriptures de batalla a l' Emperador amb el rei d' Egipte. L' Emperador va dir a carmesina que els seus cavaller volien que en Tirant digués que era el seu enamorat. La princesa va respondre amb amabilitat que li plaïa que cavaller tan virtuosos fossin servidors seus. El dia que la princesa va partir no van veure cap home d' ames prop del campament d' en Tirant. Tirant aquella nit havia acampat al campament dels Turcs. En saber la vinguda de l' Emperador el sentor Malveí va enviar un missatger a Tirant que va demanar que l' hostalges al seu castell. Tirant va guardar en secret la nova.

LA GRAN BATALLA CONTRA ELS TURCS

Aquella nit tothom va pujar a cavall. Dialefus es va amagar amb homes armats amb llances per ordre d' En Tirant per tal d' atacar-los. Però aquest cop l' estratègia va fallar doncs homes del Soldà van voler prevenir tot atac sobtat. cadascun dels bàndols es va organitzar per tal d' atacar amb honor. Quan les tropes van ser apunt, un missatger enviat per el rei Egipte va comunicar que el mataria amb les seves mans. Tirant va respondre sense importància. Els turcs van disparar una bombarda que no van fer cap mal a les tropes d' en Tirant. Van començar a cavalcar rere les senyals dels capitans dels bàndols. Van començar a perseguir als cristians pensant que fugien. L' Emperador en veure-ho , va pensar que la batalla estava perduda. En Tirant va veure que la gent de peu mora havia passat l amagatall on estava Dialefus, va alçar la bandera i es van aturar i van atacar. En Tirant va reconèixer al rei de Capadòcia pel lleó daurat i es van enfrontar contra els cristians i turcs. El rei d' Egipte va dir al rei de Capdòcia i d' Àfrica que en Tirant devia morir. El Duc de Macedònia va trair amb En Tirant i es va enfrontar. Els tres reis moros van envestir Tirant. El rei d' Àfrica va trobar el duc de Macedònia que estava molt a prop d' Tirant i el va matar travessant-li una llança pel pit. El rei d' Egipte en veure a Tirant ferit el va voler atacar un cop es va posar en peus però el senyor d' Agramunt li va traspassar la cama. Al llançar-li una llançar en Tirant va perdre quatre queixals. Tirant va tornar a la batalla en busca del rei d' Egipte. Dialefus no rebia la senyal de sortida del seu cosí i no parava de maleir-lo tot pensant que ell volia emportar--se els honors i va sortir a la celada. El Soldà en veure tanta gent es va donar per perdut i va fugir cap a la ciutat de Bellpuig. El rei d' Egipte va decidir fer-se fort a la ciutat que havia estat del Marquès de Sant Jordi.. a l'endemà en Tirant va combatre la ciutat. Sant Jordi va cridar a Jacob que va obrir la porta perquè els homes del marques entressin sense que el rei d' Egipte s' adones. El marqués va agafar el Rei pels cabells i li va passar la daga pel coll. Tirant va obtindre la victòria. Si Dialefus hagués fet cas el Soldà hauria mort.

Quinze dies després Ciprès de Partenó va sortir secretament de la ciutat i va anar a camp cristià. Aquest va informar sobre els fets. Naus Genoveses portaven de la filla del sobirà de l'Índia per donar-la muller al Soldà

IV

TIRANT AL NORD D' ÀFRICA

TIRANT, CAPTIU, OBTÉ LA LLIBERTAT DE LA SEVA VIRTUT DE CABALLERÍA.

Tirant es va tirar a l' aigua i va atènyer la costa escapolint-se dels moros. Cabdillo de los Cabdillos havia sortit a caçar. Una llebre s' amargà a la costa on restava Tirant secretament. L'ambaixador va sentir compassió del cavaller i va anomenar-lo el seu quart fill, doncs era miracle no haver mort . Perquè el rei de Tunis no sabes que tenia va fer cavalcar en una atzembla i el va trametre a un castell dels seus. Al cap de tres mesos el Cabdillo va tornar i va trobar al rei de Tremissèn desconsolat ja que Escariano, el rei de' Etiòpia estava tancat i li va suplicar que ajudes en batalla. Aquest va acceptar. Tirant va preparar una estratègia. Es van situar en secret en un castell de Tremissèn. Tirant es va disfressar de mosso d' un moro. Simulava ser pastor juntament amb un altre moro i va dur a terme el seu pla. Tirant va anar a buscar al rei i el va tornar a la ciutat de Tremissèn. El rei li pregà que no es separés d' ell. La filla del rei en veure la voluntat d' en Tirant va dir que estava enamorat d' ell i que volia prendre'l per marit.

TIRANT AMB ASTÚCIA, VENÇ EL REI ESCARIANO

Tirant va fer fortificar molt bé la ciutat de Tremissèn . Tirant i el Cabdillo van anar a defendre la ciutat més important del regne, Linac. Jacob, un jueu molt ric va sortit en secret de la ciutat i va anar al camp del rei Escariano. Volia casar a la seva filla amb un jueu. Davant del rei li proposà un pacte. Escariano va acceptar i la va prometre que els seus homes estarien a la porta mitjanit. Van prendre la ciutat i palau i van matar el rei de Tremissèn i raptar la seva filla, la van tancar en un castell anomenat Mont Tuber. Escariano va ordenar lligar a Jacob per por que el traís.Tirant va trobar un cristià que coneixia plorant i el va consolar dient-li que si l' ajudava a prendre el castell de Mont Tuber seria lliure i ric, i va prometre que l' ajudaria. L' albanès va ser assotat i li van tallar les orelles per robar el tresor . va suplicar Tirant que prenguessin al rei Escariano. Aquest va agafar gran confiança a l' albanès així que Tirant en va cridar en secret per trair-lo. L' albanès va ser lliure i tornat al seu país. Tirant ca combatre als missatgers enviats per Escariano.

TIRANT EVANGELITZA ELS INFIDELS

La reina va suplicar a Tirant que fos senyor de la seva terra per el servei que havia fet. Tirant va respondre que el seu cor era ocupat per la donzella Carmesina i que apart ell era cristià i ella mora. Va dir-li que si era per allò ella es faria al cristianisme. I la va fer cristiana. Escariano va voler convertir-se també amb els demés moros. Els reis que venien en ajuda d' Escariano, en assabentar-se que havia traït al seu Deu li van prendre el regne.

RETROBAMENT DE TIRANT I PLAERDAMAVIDA

Els moros es preparaven per assaltar Tremissèn. Va haver un gran mortaldat de moros. La guerra, acabada la treva, va continuar amb fortes i cruels batalles. El senyor d' Agramunt va partir amb combatents i va subjugar moltes ciutats, viles i castells i tant sols quedava Montàgaba. Els regidors es van panadir quan eren a prop i van decidir morir, el senyor, davant de tal burla va posar setge a la cuitat i va assaltar-la on va morir per un tret de ballesta. Tirant va combatre poderosament. Entre la morisma de donzelles es trobava Plaerdamavida disfressada com a tal. Les donzelles van fer gran reverencia a Tirant. Plaerdamavida va replicar-li amb una mala resposta. Tirant va respondre que ella no dia conèixer deu perquè era mora. Plaerdamavida fesa va fer menció a tots els seus fets passats doncs es creia que ja havia oblidat de qui va ser un dia. Va preguntar perquè sabia tots els seus fets. Quan va sentir-la parlar Tirant va caure esmorteir al haver-li estat mencionat el record de la seva muller i el rei Escariano va prendre a la donzella i la va amenaçar de mort. La donzella va prendre a Tirant a la seva falda i quan aquest va recobrar el coneixement va dir-li qui era aquest la va agafar molt fort i la va besar moltes vegades a la boca i la va prometre fer-la reina.

Després de les festes Tirant va fer prepara una nau on va trametre a Plaerdamavida a Constatinoble en socors de l' Emperador Melquesedec va explicar-li a l' Emperador tot el que Tirant havia fet a terres seves, Carmesina doncs, va saber que el seu marit seguia viu.

V

TIRANT TORNA A L' IMPERI GREC

TIRANT S' EMBARCA PER SOCÓRRER L' EMPERADOR

Melquisedec va arribar a l' imperi i Tirant es trobava a Caramèn. Tirant va pensar que tot havia acabat en haver conquistat les terres haver matat a tots els reis. Tirant es va informar de les misèries i tristeses de l' imperi, va llegir els precs de l' emperador que li suplicava ajuda i també va llegir una carta de Carmesina que la va fer perdre els sentits . Va demanar que l' ajudessin a recobrar l' Imperi que el Soldà i el Gran Turc havien ocupat i va manar galeres cap a Constatinoble. Tan aviat com Escariano va partir de Contestinoble , Tirant va fer embarcar tota la seva gent i moltes vitualles, i va navegar. Un cavaller anomenat Sinegerus va vestir a la morisca i, de nit i va dir que era cavaller de Tirant i li va comunicar que aquest el suplicava que posés en ordre la seva cavalleria. L' emperador va avisar a Hipòlit immediatament i va demanar que complís el desitjós de Tirant. Carmesina va fer un comunicat al cavaller per en Tirant dient-li que tornés aviat.

LA VIUDA REPOSADA ES MATA PER TEMOR DE TIRANT

La vídua Reposada en assabentar-se que Tirant tornava i era a prop va sentir temor i es va tancar a la seva cambra pensant que Tirant la condemnaria cruelment. I va decidir matar-se ella mateixa amb betzines. S' ho va veure en un got d' aigua i es va posar al llit, al cap d'un temps la seva ànima era a l' infern.

TIRANT PREN L' ESTOL DEL SOLDÀ I POSA SETGE ALS MOROS.

Tirant pensava envestir l' estol moro per sorpresa i va manar que quan l' abordessin, totes les seves naus fessin gran remor de tabals... Van salpar el por de Troia quietament sense fer soroll, aquell dia els moros no els van poder veure així que van atacar per sorpresa. Van obtindre la victòria molt ràpidament.. A l'endemà Tirant va fingir que s' anava enduent-se les naus del Soldà. Quan els Turcs van veure que l' estol de Tirant sortia del port prenen les seves fustes, van pensar que s' anaven amb el guany. Tirant va desembarcar a quatre llegues de la ciutat quan aquest van pensar que Tirant ja no les seguia. Una vegada instal·lats en el camp, el virtuós cavaller va enviar espies al camp dels moros i va trametre un missatge a la ciutat de Constantinoble.

El soldà i el Gran Turc es veien morts i la seva situació era desesperant, es veien en mans d' en Tirant. Entre ells discutien el que seria millor fer, uns deien que potser era millor combatre la ciutat , altres oferir batalla campal a Tirant pensant que amb la seva bona cavalleria podrien trencar el setge. Si en Tirant no acceptava la treva, combatrien la ciutat i en últim cas moririen com a cavaller amb l' espasa a la mà. Tirant va suplicar a Plaerdamavida que portes les naus a Constantinoble consolides aquella que tenia la seva ànima captiva.

Al matí el fill del Gran Caramany i el príncep de Sixa, van anar al camp d' en Tirant com a ambaixadors dels turcs i els va fer ostaljar honorablement.

TIRANT VENÇ LA DOLÇA BATALLA I PER LA FORÇA DE LES ARMES ENTRA AL CASTELL

Tirant ja havent demanat permís a l' Emperador, va pensar que ja potser tenia permís per veure a la seva estimada Carmesina. Arribada la nit va fer proa cap Constantinoble. Un cop al port es va disfressar per anar al palau de l' Emperador. Quan la reina de Fes el va veure va sentir una gran alegria. La reina es va separar de Tirant i va anar a la cambra de Carmesina que es disposava a allitar-se aquesta li pregà que anés a dormir aquella nit amb ella. En sentir que anomenava en Tirant va anar corrents cap a la cambra. La princesa va fer despullar a Tirant per retrobar-se amb aquella que més estimava i el van dur a la cambra on es trobava la princesa i els van deixar sols. Tirant va anar a buscar a Plaerdamavida perquè pensava que l' havia mort. Quan va tornar aquest van tornar a passar la nit junts..

A l' endemà Tirant va anar a veure a Hipòlit i disfressar va anar a veure a l' Emperador. I li va explicar l' ambaixada dels moros. Quan Tirant va anar a acomiadar-se de Carmesina, la duquessa de Macedònia, vestida de burell, va suplicar-li als peus que tingués misericòrdia d' ella i del seu cosí captiu Diafebus. I la va prometre que serien allà en poc d' un mes Tirant es va despedir de la princesa aquella nit i va passar la nit amb ella, a l' endemà es va haver de separar de la seva estimada Carmesina. Va tornar al seu camp on va informar el rei de Sicília i el rei de Fes de la voluntat de l' Emperador.

RENDICIÓ DELS TURCS. ESPOSALLES DE TIRANT I CARMESINA

El virtuós capità al' endemà ca reunir els reis i grans senyors, va rebre els ambaixadors i els va comunicar la resposta de l' Emperador. Quan va ser davant el Soldà va recitar les paraules de Tirant van decidir acceptar el determini dels cristians i complir les seves condicions. Al dia següent van lliurar-se al camp de Tirant i després van fer rumb a Constantinoble .

Quan va arribar a les terres Tirant va ser molt ven rebut, a la plaça l' Emperadriu l' esperava amb la princesa. Quan Tirant i els presoners van ser a la vista de l' emperador es van agenollar. . no gaires dies després Tirant va ser acompanyat per rei de Sicília al seu camp. L' Emperador va dir a Tirant que si fos necessari renunciaria a la corona de l' imperi i que el faria Emeprador. Tirant va respondre que tan sols volia que el tingués per lleial servidor i captiu de la seva filla. La princesa el va besar dolçament. Tirant es va dirigir a l' Emperador per demanar-li permís per partir i així tornar aconseguir les terres ocupats pels turcs .l' Emperador va dir-li que havia fet un gran esforç pel seu regne que mai podrien pagar-li. Va pregar-li a la seva fill que el prengués per marit Van fer festes que van durar vuit dies, l' Emperador va fer crides per tot l' imperi perquè tingues Tirant com a primogènit seu i Cèsar de l' imperi que mort ell fos obeït com Emperador.

MORT DE TIRANT

Després d' haver recuperat totes les terres de l' Imperi, tornava a Constantinoble. Quan Tirant era a poc de Constantinoble, es va aturar a la ciutat d' Andrinòpolis esperant llicència de l' Emperador per entrar a la capital de l' Imperi. Estant passejant amb el rei Escariano i el rei de Sicília li va agafar un gran mal al costat que el van haver de portar el braços a la ciutat. Els metges no van poder trobar remei al seu dolor. Tirant en veure que es moria va fer venir un religiós i es va confessar. El rei de Fes enviava cuitadament de mentres un correu a l' Emperador comunicant-li el que passava. Tirant va fer testament. Suplicava als seus estimats que preguessin per ell i que distribuïssin cent mil ducats per sufragir la seva ànima e que portessin el seu cos a la Bretanya i que els seus bens siguessin repartits entre els dels seu llinatge i que Hipòlit el succeís. Després Tirant va dictar un breu per a la princesa on comunicava que no prengués la mort i que el recordés. L' Emperador va fer cridar a Hipòlit i els va pregar que cavalquessin amb els seus metges cap on era en Tirant. Van trobar a Tirant pel camí ja que no volia morir sense veure a la seva estimada Carmesina. El duc i Hipòlit el van besar per ordre seva. Tirant va cridar suplicant als sants i va morir en mans del seu cosí. Quan l' Emperador va saber que tirant era mort va plànyer davant del tron. La princesa que va veure que tothom plorava, es va llevar, es va abocar a la finestra i va veure al duc de Macedònia que feia un dolorós plany. La princesa va preguntar-la causa de tanta pena. I li van revelar que era mort. Va córrer cap l' església i es va estirar al llit junt amb el cos d' en Tirant lamentant-se. Van portar-la cap a palau per ordres del rei ja que aquesta no podia expressar el seu dol i s' arrancà els cabells i s' esgarrapar fins fer-se sang. Va fer cridar a la seva mare i al seu pare on va fer confessió de tots els seus pecats. L' emperador va morir en veure la seva filla tan trista. La princesa va suplicar que li portessin els dos cossos al seu llit. La princesa també va morir i va ser enterrada junta amb Tirant.

HIPÒLIT EMPERADOR

Hipòlit va fer reunir al rei de Sicília, el rei de Fes, el duc de macedònia, el marquès de Liçana i el vescomte de Branches mentres els funerals es preparaven i llavors els va dir que tot el poder restaria a mans de l' Emperadriu i que seria bo escollir un Emperador. Després de llegir els testaments de Carmesina i Tirant van duu a terme un elecció ja que el Cèsar havia deixat clar a l' hereu dels seus drets, Hipòlit i, la princesa Carmesina va deixar l' Imperi a mans de la seva mare. Així que es va decidir que l' Emperadriu prengués com a espòs a Hipòlit així doncs, Emperador del regne. Aquella nit el nou futur Emperador del Regne la va passar amb l' Emperadriu que acceptà casar-se amb ell. Es va duu a terme la sepultura. El primer dia va ser soterrat l' Emperador en una bella tomba. El segon dia es van fer exèquies de la Princesa i al tercer les de Tirant i van ser col·locats en una caixa cap a la Bretanya.

Dies després es va reunir a la cambra de L'Emperadriu Hipòlit i alguns reis : el de Sicília, de fes, Escariano i Macedònia que davant de la reina d' Etiòpia, de fes i la duquessa de Macedònia els van esposar. L'Emperador va manar fer dues caixes molt belles per als cossos de Tirant i Carmesina. Anaven amb vestits d' or perquè mai no es podrissin. El rei de Fes i els seus ducats van partir cap a la sepultura de Tirant. Pocs dies després van arribar a la ciutat de Nautes i van prendre les caixes on els cossos dels amats reposaven i els van soterrar dins una capella de volta. Hi havia representat un àngel que a les mans tenia l' espasa del Cèsar Tirant i dos àngels a cada banda amb els seus escuts. A la banda de la princesa hi havia unes transcripcions escrites en grec.

El rei de Fes i la reina van salpar vers el port de Tànger i el vescomte de Branches cap a Constantinoble per informar que Tirant havia estat sepultat. Hipòlit va donar el comtat de Benaixí al vescomte de Branches en premi els seus treballs. Al cap de pocs dies va treure de la presó el Soldà i el gran Turc. L' Emperador va ser molt estimat i va viure durant llarg temps però l' Emperadriu va morir als tres anys després de la seva filla i Hipòlit va prendre com a muller a la filla del rei d' Anglaterra amb la que va tenir tres fills i dues filles. El seu primogènit va ser anomenat Hipòlit i va governar. Quan l' emperador i l' Emperadriu van morir els van enterrar a la mateixa tomba .

TIRANT I CARMESINA AL CASTELL DE MALVEÍ

Tirant i el Duc de Pera es dirigien cap al castell de Malveí on havien estat la infanta i les donzelles. Tirant va demanar a Hipòlit que demanes a la princesa un permís per entrar i sortir del castell lliurament. La princesa li va concedir per consell d' Estefania. Quan en Tirant el va tenir a les seves mans, va entrar a la sala on es trobava Carmesina i va cridar en veu alta cridant la seva llibertat. Carmesina el va respondre que ningú l'estava empresonant, llavors la viuda Reposada, va aclarir que la presó era vestida d'amor.

Tirant juntament amb el duc de Pera, van estar parlant durant força temps. Més tard, d' amagades amb la princesa i la va fer mantenir la promesa que un dia li va fer abans de partir a Constantinoble. Posar les seves mans sobre la falda de Carmesina, fins que ella digué que volia que les seves mans tinguessin privilegi sobre ella.

Dies després, l' emperador va tornar al castell on el va informar sobre la mort del Comte de Bitínia. L'Emperador va cedir amb en Dialfebus l' ofici de Gran Conestable perquè Tirant ho va demanar i amb ell el comtat de Sant Àngel, però, aquest es negà a acceptar els honors. Així que li cedí els honor al seu cosí de nou.

L' emperador va preparar una festa, on Tirant obligà al seu cosí que anés a besar al rei en senyal de gratitut per haver rebut tants bons honors . La princesa es va ofendre quan no va acceptar i li preguntar si ho va fer perquè el comtat era seu, quan Tirant tan sols solia obtindré el títol d' Emperador per ser espòs seu.

A l' endemà, l'Emperador va donar l' anell de Conestable a Dialfebus i el va besar a la boca. A la festa en Tirant es trobava trist, va explicar els motius a la princesa que el va manar a veure l' Estefania per intentar trobar remei. Van acordar trobar solucions a les seves passions a la cambra de la Carmesina quan fos de nit.

Finalment, Tirant i Dialfebus, van anar a la cambra de nit ; Plaerdemavida va sospitar de la princesa, que no es va voler allitar i va estar alerta. Va tancar els ulls però no es va poder dormir, fins que Tirant i Dialfebus van entrar a l' habitació i a l'alba van marxar.

EL SOMNI DE PLAERDEMAVIDA

Plaerdemavida al dia següent les va veure endormiscades i fent-se la boja va preguntar que els feia mal. Aquestes van mentir. Fins que es va disposar a explicar-les un somni, llavors dissimuladament, va explicar el que van fer la nit anterior.

En somnis, Plaerdemavida, deia que espiava els fets d'en Tirant i la Carmesina per la porta i, també el que va fer Dialfebus amb l' Estefania, on més tard, la doncella el va fer fora de la seva cambra. Quan va finalitzar el somni, va dir que potser seria veritat. Les donzelles entre rialles van abandonar la cambra.

L' Emperador va fugir cap Costantinoble, Tirant plorà en veure com s'allunyava de la seva estimada, llavors, l' Emperador el va preguntar, però ell va mentir-li.

TIRANT VENÇ L' ESTOL DEL GRAN CARAMANY

La nit que van arribar, en Tirant va carregar d' homes i armes les seves naus i va partir mar endins. Quan van arribar al port de Bellpuig, els moros es van pensar que eren les naus que venien amb el Gran Caramany. Les naus van envestir les dels genovesos i es van endur les naus enemigues plenes de provisions. El Gran Caramany venia ven acompanyat i amb grans tresors.

Tirant va decidir combatre'l a la mar. Un mariner anomenat Galançó va proposar donar-els-hi un senyal d'alarma discretament per avisar-los quan veiéssim naus enemigues.

Quan van rebre el senyal es van disposar a partir cap la batalla. Poc a poc van anar salpant les diferents naus d' en Tirant. Un cop fora del port i prop dels turcs, en Tirant va encendre un llum i les altres naus també fins a setanta-quatre . Els turcs i els genovesos, van pensar que totes eren naus de guerra, i aquest van pensar que arribarien l' estol del Mestre de Rodes i el rei de Sicília amb els Venecians per tal de derrotar-los. Així que es van proposar no atacar. Van fugir i tornar a Turquia. La nau del gran Caramany va fer proa a Xipre pensant que podria prendre terra a Alexandria. Al mig dia la nau d'en Tirant va abordar la del Gran Caramany en un fort i admirable Combat durant tot el dia i nit. Tirant va ser ferit al braç i a la cuixa. L'endemà, al veure's perdut, el Gran Caramany va fer vestir ricament a la seva filla i la va llançar al mar juntament amb les altres doncelles amb una corda lligada al coll amb el tresor.

Tirant va tornar a la ciutat de Sant Jordi amb la nau presa i després a Constantinoble manat pel senyor de Malveí.

Els turcs, mentres tant, assaltaven constantment Sant Jordi. Dialfebus va enviar lletres a la cort demanant que tornés el seu messies i així va ser. Carmesina va perdre els sentits en pensar que no veuria més a Tirant un cop partís, Quan aquest es va assabentar, va anar a la seva cambra i la va besar els pits per ordre de Carmesina.

PROPOSTES DE PAU DEL SOLDÀ

El Soldà va decidir enviar a Constantinoble ambaixadors de pau. Entre ells es trobava Abdal.la Salomó i el rei d' Amínia, germà del Gran Caramany. Aquests van comunicar a sa majestat que venien de part del Soldà de Babilònia per tres motius:

1ª era pactar treves per mar i terra, una 2ª psar preu al rescat del Gran Caramany que li donaria or i pedres precioses, i una 3ª que proposava concòrdia i pau. El Soldà es tindria per fill de sa Majestat i li pregà que li donés la seva filla Carmesina com a esposa. Si te fill prendrà la regió del seu gran profeta Mafumet i si es filla, la religió cristiana, la princesa viurà en la seva religió i ell amb la seva. El Soldà en premi de cedir-li la seva filla li reconstruirà tots els mals ocasionats al seu imperi. Un cop escoltar l' Emperador es retirà. Van proposar atorgar treva de tres mesos.

Durant aquell temps, l' Emperador sol·licitava consells per respondreu al Soldà i atènyer la pau perquè atorgués el matrimoni.

Tirant un dia indignat, va dir el Soldà no era digna d' obtindrà a la Princesa com a muller. La princesa va respondre dient-li que la decisió de l' Emperador es basava en la seva. L' emperadriu va preguntat de que parlaven i Tirant ho explicar trist.

TIRANT, CAVALLER DE LA CALÇA BROBADA

Tirant va entrar a la cambra on es trobava la princesa i aquesta el va fer fora per tal de que l' Emperadriu el pogués veure. Tirant sense fer cas la va besar. L' Emperador va entrar a la cambra i Tirant es va amagar sota el vestit de Carmesina. Cuitadament en Tirant, va sortir i va intentar anar-se'n, però llavors va aparèixer un altre cop l' Emperador. I Carmesina va tornar amagar-lo. A la cambra, Tirant la va besar i després va haver de abandonar-la perquè el seu pare l' estava esperant. Finalment, sortir de l' habitació cuitadament. Tirant va fer bordar una calça per haver tocat allò que més desitjava de la princesa.

LES GRANS FESTES DE L' EMPERADOR ALS AMBAIXADORS

L' emperador va celebrar una festa i després de missa van anar al mercat on van acudir gran multitud de gent. A la meitat del dinar va arribar Dialfebus sense que ningú el conegués, anava ben acompanyat per treta gentil homes, al davant una donzella. Un cop davant l' emperador li va fer gran reverència. L' emperador va preguntar qui era i la donzella va respondre que era cavaller de ventura. El Conestable portava cadenes així que es va pensar que era presoner i llavors un servidor es va acostar a Dialfebus i després va dir a l' Emperador que duia escrit a l' escut. A la cinquena camera el Conestable va fer perdre la sella al Duc. Diafebus va descoronar el Duc. Tirant va preguntar qui era i es va disposar a batalla amb ell però el su cosí al veure-hova dir al jutge que no volia batallar més però tot i així es van haver d' enfrontar. Tot i així no el va voler ferir, ni en Tirant tampoc en veure com es dirigia cap a ell amb la llança. la va tirar a terra enutjat per no poder vèncer la injuria dels ducs. Van dur a Dialfebus a seure a la cadira de la sàvia Sibil.la. Quan l' Estefania va veure que era Diafebus es va caure. Les festes van durar vuit dies i molts cavallers es van esforçar inútilment per beure al Conestable a la cadira.

Cavalcant cap la ciutat del Duc de Pera per un torneig, la princesa va preguntar a Tirant per la calça i li va recordar el dia que el va amagar a la cambra. La princesa va dir que es podria bordar les dues cames amb el temps. Una vegada a la ciutat de Pera els cavallers van entrar en torneig. Tirant conduïa la meitat de la gent amb banderes blanques al cap i el duc de Pere amb verdes. Després del combat els cavallers van anar a Palau a dinar amb l' Emperador, van entrar quatre donzelles vestides de dol: Honor, Castedat, Esperança i Bellesa. Esperança va començar a parlar: Buscaven al rei Artús i potser ell la podia dir on el podria trobar. L' Emperador es va dirigir al port i a la nau on havien vingut, on van veure a la senyora gitada vestida de dol. L'Emperador va cedir-li un cavaller que la podria ajudar i la va portar a palau. La Reina Morgana només mirava l' espasa que duïa als genolls, L' Escalibour. Artús va treure l' espasa. La reina li va passar un petit robí pels ulls al seu germà que la va abraçar i besar. Morgana es va treure les robes de dol i va dansar en la festa. A l' endemà van anar al mercat per donar respostes, la seva filla no seria entregada com a esposa i que el Gran Caramany i el Sobirà de l' Índia només obtindrien la llibertat amb la promesa de pau i restitució de tot l' imperi. Després, van tornar a dur a terme la preparació per a la guerra contra els turcs.

LES MALDATS DE LA VIDUA REPOSADA

Tirant abans de marxar va pregar a Carmesina que l' atenyés el que ells no podia aconseguir, però aquesta es negà, es va enutjar i va maleir haver estat llibert de les mans del senyor de les Viselmes. A la nit la viuda Reposada, gelosa, va decidir- se a robar els amors de la princesa . Aquesta li digué que en Tirant li deia coses de mal gust que no demostraven estimar-la. Carmesina, va voler saber les paraules, a les hores li digué que Tirant era cruel i fals. Deia que l' Estefania i Plaerdemavida estaven d'acord de que en Tirant rebés d'ella allò que més desitjava i que si no la mataria i també al seu pare. Va dir que Tirant afirmava que Carmesina li semblava una donzella de poca vergonya. Que només estima a les dones pels seus bens i que aconseguiria allò que tant desitja. La vidua va aconsellar-la que s' allunyes poc a poc d'en Tirant i castigues a Plaerdemavida i Estefania per haber estat còmplices d' ell.

La vidua estava enamorada de Tirant. La princesa va despreciar a Plaerdemavida quan aquesta es va acostar per preguntar-la sobre el seu dól. Tirant va voler assabentar-se del patiment de la princesa però el va rebutjar. El Conestable va parlar amb l' Estefania per trobar solució.

Aquella nit, Estefania va tancar a la princesa amb ella a la cambra i va intentar parlar de en Tirant però la va fer callar.

BODES D'ESTEFANIA I DIAFEBUS

Un cop es van acomiadar per partir a la guerra, Estefania plorava a braços de Dialfebus per la seva partida. Però en Tirant va dir que parlaria amb l' Emperador perquè no partís i així casar-se . Va suplicar al seu senyor el proposat. Però l' Emperador li cedí la resposta a la seva filla perquè ell no li plaïa aquell casament.

Tirant va pregar a la princesa les possibilitats d' aquell matrimoni. L' Emperadriu el va acceptar. I a l' endemà la celebració de bodes. L' Emperador va anar a la cambra on es trobava la núvia perquè es pensaven que la estaven fent mal. Plaerdemavida va posar 5 gats que miolaven sense parar. L' Emperadriu va sentir que l' emperador li deia a Plaerdemavida que es casaria amb ella si no fos casat i aquesta al sentir-lo es va enutjar i dissimuladament Plaerdamavida el va rebutjar. Al dia següent van fer homenatge a Diafebus que va ser anomenat duc de Macedònia.

TIRANT INTENTA RETRE EL CASTELL I ES TRENCA UNA CAMA.

Van fer un dinar amb els parents de Roca. La viuda reposada, amb mala intenció va dir-li a carmesina que on anava amb aquells estrangers i va tornar a la cambra enutjada. Tirant es trobava trist, així que Plaerdamavida li va dir que a l' endemà prepararia un bany a la princesa i que quan aquesta estigués fora s' allites amb ella per així atènyer el que més desitjava. Tirant va acceptar després de molt insistir. El cavaller va anar a la cambra on es trobava la Carmesina i l' Emperadriu. Va quedar bocabadat en veure tanta bellesa que rodejava a la seva enamorada i no escoltava a l' Emperador. Plaerdamavida va dir a l' Emperador que li cedís la mà de la seva filla a Tirant. Aquest va preguntar a la seva filla si el volia com a marit però va contestar que quan aquest hagués fet fora tots els Turcs. La donzella mentres tant animava a Tirant . a la nit , Tirant ca entrar a Palau per la porta de l'hort i Plaerdamavida el va amagar a la cambra. La princesa es va començar a despullar i la donzella la va fer posar en llocs on en Tirant pogués visualitzar-la. De mentres aquesta la feia preguntes sobre en Tirant i el mencionava. La princesa creia que en Tirant preferia ser rei abans que tocar-la. Va entrar la Viuda Reposada i es va despullar per banyar-se . quan va ser adormida el ser pla es va dur a terme. Tirant va començar a tocar-la i Carmesina fingia mentre tant que era ella. Contínuament. Quan en Tirant va voler duu a la fi el seu desig, carmesina, pensant que era Plaerdamavida li va dir que no anés contra natura. Es va despertar i va veure en Tirant aleshores va començar a cridar i la va maleí. La Viuda en sentir el crit va despertar a les donzelles . va trobar la porta tancada. Tirant es va trencar una cama al intentar escapar d el' habitació.

RATES A PALAU TIRANT RESTA A CONSTANTINOBLE.

L' Emperadriu preguntar pel xivarri i Carmesina va mentir dient-li que havia estat una rata. Hipòlit va sentir la veu d' en Tirant gemegant de dolor i va preguntar qui era. Aquest, tenint por de ser descobert per un home de l' Emperador, va mentir dient que era una ànima. més tard confiat li va dir que era ell doncs sabia que es tractava d' Hipòlit. Van anar a buscar als metges fingint que s' havia caigut del cavall. L' endemà no podia partir cap la batalla així que van anar al Duc de Pere i Macedònia. Mentre tant el l' Emperador l'informà de les noves noticies. Aquella nit s' havien rebut lletres del marquès de Sant Jordi dient que havia vingut molta morisma. També que el rei de l' Índia Menor, el rei Enador, el rei Damasc de Verumtamen i d' altres havien vingut amb centenar de combatents. Tirant mentre tota la gent d' armes partia, es va quedar a Bellestar.

HIPÒLIT I L' EMPERADRIU

Hipòlit va parlar amb l' Emperadriu. Aquesta el va dir que la mala cara que feia era per l' estat de en Tirant i que ella també es sentia malament per aquell motiu. Aquest li respongués que no era pas per ell sinó perquè si estigués alguna senyora en el seu llit, no la deixaria reposar tant com ella feia. L' Emperadriu va presumir que Hipòlit devia estar enamorat d' ella i va preguntar a Plaerdamavida qui li feia passar tanta pena. Més tard el cavaller va tornar a la cambra de l' Emperadriu avergonyit i li va respondre a l' Emperadriu que ell estava enamorat d' ella però que per circumstancies d'edat i demés no li va voler dir mai res. Tot seguit aquesta el respongué que preferia que una altra donzella pregues el seu amor. En aquell moment va entrar l' Emperador. Tirant s' anava recuperant poc a poc i cada dia anava a veure a la seva estimada. Hipòlit distreia a l' Emperadriu mentre Tirant xerrava amb la princesa. Llavors li va dir que només desitjava estar amb ella. L' Emperadriu va quedar amb ell al terrat de la seva cambra i li va prometre el que li fos plaent a canvi de que el seu marit no ho sàpigues. A la nit va manar a les donzelles que s' anessin a dormir i tanquessin la seva cambra. Quan totes dormien, l' Emperadriu es va llevar del llit i es va dirigir al lloc on havia quedat amb el seu nou amor. Junts van sentir l' ultima fi d'amor a l' endemà una de les donzelles va entrar ala cambra de l' emperadriu i es va trobar a Hipòlit dormint amb ella .El seu marit trucava a la porta que sabia que havia estat ofès. Hipòlit es va amargar. Va entrar l' emperador amb el metge. Quan van marxar van fer sortir a totes les donzelles menys Eliseu. L' Emperadriu va fer tornar a Hipòlit al llit i va demanar a Eliseu que a partir d' aquell dia el servís com si fos ella mateixa. El va donar un collar en senyal de record del seu amor.

LA PERFÍDIA DELA VIUDA REPOSADA.

La Viuda Reposada sentia un enorme amor per Tirant així que va voler partir amb ell amb l' excusa de servir-lo. Amb mala intenció li va dir ala princesa que en Tirant la va pregar per parlar amb ella i que potser es tractaria d' una vilesa amb ella. I que un home així no la convenia. La Viuda va sortir i va dir a un patge que avises en Tirant per que la princesa volia parlar amb ell. Quan aquest va anar es va trobar amb la Viuda que li va dir que la princesa acabava de marxar amb l' Emperadriu i que l' havia fet responsable a ella de que restes amb ell mentre tant. La Viuda intentava convèncer de que la princesa no el convenia però aquest la respongué que estava enamorat de Carmesina. Amb excusa va dir-li que ho feia perquè sapigués que estava disposada a servir-lo. Però tot hi així va advertir-li que s' allunyés d' ella inventant-se mentides sobre ella. La viuda va prometre'l que li faria veure tot el citat amb els seus propis ulls.

MATRIMONI SECRET DE TIRANT i CARMESINA.

Es van dirigir cap a l' hort amb la Viuda. La princesa es va aturar a veure a Lauseta i aleshores la viuda Reposada va fer un senyal amb en Tirant perquè s' adonés del que estava fent. Tirant no volia creure el que veia perquè estava convençut de que tot era una invenció seva. Tirant i Carmesina es va allunyar i ell la va preguntar . Aquesta el va respondre que tant sols l' estimava a ell i que es donava en matrimoni i li cedia el seu cos. I es va mostrar com esposa seva. Després del triomf Tirant aconseguiria el dolç i saborós fruit d' amor que es cull en el matrimoni. Tocades les onze, en secret els dos enamorats es van trobar i es van entregar en matrimoni. Aquella nit va jugar molt i Plaerdamavida enutjada pel comportament d' En tirant el va anar a veure per dir-li que no participaria més en els seus amors. Doncs per vergonya la princesa seguia verge.

EL GRAN ENGANY DE LA VIUDA REPOSADA.

La Viuda Reposada va quedar amb en Tirant en secret. Es va dirigir a una casa que hi havia rere l' Hort i va preparar un llit molt ric. Va dur disfressat al cavaller a la casa de la vella. La Viuda tenia el seu pla ideat.

Va tornar a palau, va enviar a Lauseta a la ciutat de Pera i va fer sortir a la princesa a l' hort mentint-la Viuda va demanar a Plaerdamavida que es vestís com el moro Lauseta. Tirant en veure-la entrar es va pensar que es tractava de Lauseta. Totes dues entre rialles jugaven desvergonyides al joc. Per seguir el joc la Viuda reposada va donar-li un drap de fil i la pregà que s' ho poses sota les faldilles. Tirant estava adolorit, però no va poder marxar per impediment aleshores es va posar en el llit i la Viuda es va despullar i es va vestir com si hagués d' entrar en batalla. Aquesta volia fer oblidar a En Tirant la princesa però aquest no es va deixar vèncer. Quan la va veure nua va fugir del llit.

DESVENTURES DE TIRANT

A causa de l' enveja del Duc de Pera s' havia produït una greu desavinença entre ell i Diafebus. El propòsit era dur a terme la batalla contra els Turcs. L' Emperador estava en un estat de gran tristesa, quan la princesa el va veure el seu pare així es va desmaiar. Els metges no podien trobar el pols i Tirant va perdre els sentits i es va tornar a trencar la cama . va tornar en sí al cap d' un temps però encara estava dolgut per el que havia vist a l' hort. Una vella jueva va anar a veure a l' Emperador i li va proposar que ataqués al cavaller atacant-lo amb molta gent dins la cambra. I així ho va fer l' Emperador. Va cridar que venien els Turcs. Tirant va sortir i l' Emperador i els metges li van dir que primer mengés alguna cosa llavors es donà compte que tant sols havia estat un engany per fugir del dolor va veure a la princesa i es va tapar la cara per no veure-la. Van preparar deu galeres per partir vers el camp. La princesa va voler parlar amb Tirant però no va poder. Tirant pensava partir sense dir-li res a Carmesina i l' Emperadriu sentia dolor al veure que Hipòlit partia cap Transimeno. Tirant va explicar a Plaerdamavida que gràcies ala Viuda reposada va poder obrir els ulls i veure que la princesa tractava amb Lausetà i que per venjança volia matar aquell negre. Plaerdamavida va dir que era ella disfressada i va cridar a Hipòlit perquè Tirant no dubtes de la seva paraula i li va pregar que li portés la disfressa, s' ho va creure i va maleir la viuda. A la partida dues naus es van enfonsar i en Tirant va escriure un escrit dient que volia que el seu cos tingués una sepultura honrada. La galera s'omplia cada cop més d' aigua. Un cop d' aigua va endur-se'n a Plaerdamavida. Però va atènyer la costa i es va refugiar en arca de pescadors. Plaerdamavida es va acostar a un moro que venia i la va dir que la duria a casa . aquest havia estat captiu de cristians durant molts anys. Tirant va ser tramés com a captius a la ciutat de Tunis.

V

TIRANT TORNA A L' IMPERI GREC

TIRANT S' EMBARCA PER SOCÓRRER L' EMPERADOR

Melquisedec va arribar a l' imperi i Tirant es trobava a Caramèn. Tirant va pensar que tot havia acabat en haver conquistat les terres haver matat a tots els reis. Tirant es va informar de les misèries i tristeses de l' imperi, va llegir els precs de l' emperador que li suplicava ajuda i també va llegir una carta de Carmesina que la va fer perdre els sentits . Va demanar que l' ajudessin a recobrar l' Imperi que el Soldà i el Gran Turc havien ocupat i va manar galeres cap a Constatinoble. Tan aviat com Escariano va partir de Contestinoble , Tirant va fer embarcar tota la seva gent i moltes vitualles, i va navegar. Un cavaller anomenat Sinegerus va vestir a la morisca i, de nit i va dir que era cavaller de Tirant i li va comunicar que aquest el suplicava que posés en ordre la seva cavalleria. L' emperador va avisar a Hipòlit immediatament i va demanar que complís el desitjós de Tirant. Carmesina va fer un comunicat al cavaller per en Tirant dient-li que tornés aviat.

LA VIUDA REPOSADA ES MATA PER TEMOR DE TIRANT

La vídua Reposada en assabentar-se que Tirant tornava i era a prop va sentir temor i es va tancar a la seva cambra pensant que Tirant la condemnaria cruelment. I va decidir matar-se ella mateixa amb betzines. S' ho va veure en un got d' aigua i es va posar al llit, al cap d'un temps la seva ànima era a l' infern.

TIRANT PREN L' ESTOL DEL SOLDÀ I POSA SETGE ALS MOROS.

Tirant pensava envestir l' estol moro per sorpresa i va manar que quan l' abordessin, totes les seves naus fessin gran remor de tabals... Van salpar el por de Troia quietament sense fer soroll, aquell dia els moros no els van poder veure així que van atacar per sorpresa. Van obtindre la victòria molt ràpidament.. A l'endemà Tirant va fingir que s' anava enduent-se les naus del Soldà. Quan els Turcs van veure que l' estol de Tirant sortia del port prenen les seves fustes, van pensar que s' anaven amb el guany. Tirant va desembarcar a quatre llegues de la ciutat quan aquest van pensar que Tirant ja no les seguia. Una vegada instal·lats en el camp, el virtuós cavaller va enviar espies al camp dels moros i va trametre un missatge a la ciutat de Constantinoble.

El soldà i el Gran Turc es veien morts i la seva situació era desesperant, es veien en mans d' en Tirant. Entre ells discutien el que seria millor fer, uns deien que potser era millor combatre la ciutat , altres oferir batalla campal a Tirant pensant que amb la seva bona cavalleria podrien trencar el setge. Si en Tirant no acceptava la treva, combatrien la ciutat i en últim cas moririen com a cavaller amb l' espasa a la mà. Tirant va suplicar a Plaerdamavida que portes les naus a Constantinoble consolides aquella que tenia la seva ànima captiva.

Al matí el fill del Gran Caramany i el príncep de Sixa, van anar al camp d' en Tirant com a ambaixadors dels turcs i els va fer ostaljar honorablement.

TIRANT VENÇ LA DOLÇA BATALLA I PER LA FORÇA DE LES ARMES ENTRA AL CASTELL

Tirant ja havent demanat permís a l' Emperador, va pensar que ja potser tenia permís per veure a la seva estimada Carmesina. Arribada la nit va fer proa cap Constantinoble. Un cop al port es va disfressar per anar al palau de l' Emperador. Quan la reina de Fes el va veure va sentir una gran alegria. La reina es va separar de Tirant i va anar a la cambra de Carmesina que es disposava a allitar-se aquesta li pregà que anés a dormir aquella nit amb ella. En sentir que anomenava en Tirant va anar corrents cap a la cambra. La princesa va fer despullar a Tirant per retrobar-se amb aquella que més estimava i el van dur a la cambra on es trobava la princesa i els van deixar sols. Tirant va anar a buscar a Plaerdamavida perquè pensava que l' havia mort. Quan va tornar aquest van tornar a passar la nit junts..

A l' endemà Tirant va anar a veure a Hipòlit i disfressar va anar a veure a l' Emperador. I li va explicar l' ambaixada dels moros. Quan Tirant va anar a acomiadar-se de Carmesina, la duquessa de Macedònia, vestida de burell, va suplicar-li als peus que tingués misericòrdia d' ella i del seu cosí captiu Diafebus. I la va prometre que serien allà en poc d' un mes Tirant es va despedir de la princesa aquella nit i va passar la nit amb ella, a l' endemà es va haver de separar de la seva estimada Carmesina. Va tornar al seu camp on va informar el rei de Sicília i el rei de Fes de la voluntat de l' Emperador.

RENDICIÓ DELS TURCS. ESPOSALLES DE TIRANT I CARMESINA

El virtuós capità al' endemà ca reunir els reis i grans senyors, va rebre els ambaixadors i els va comunicar la resposta de l' Emperador. Quan va ser davant el Soldà va recitar les paraules de Tirant van decidir acceptar el determini dels cristians i complir les seves condicions. Al dia següent van lliurar-se al camp de Tirant i després van fer rumb a Constantinoble .

Quan va arribar a les terres Tirant va ser molt ven rebut, a la plaça l' Emperadriu l' esperava amb la princesa. Quan Tirant i els presoners van ser a la vista de l' emperador es van agenollar. . no gaires dies després Tirant va ser acompanyat per rei de Sicília al seu camp. L' Emperador va dir a Tirant que si fos necessari renunciaria a la corona de l' imperi i que el faria Emeprador. Tirant va respondre que tan sols volia que el tingués per lleial servidor i captiu de la seva filla. La princesa el va besar dolçament. Tirant es va dirigir a l' Emperador per demanar-li permís per partir i així tornar aconseguir les terres ocupats pels turcs .l' Emperador va dir-li que havia fet un gran esforç pel seu regne que mai podrien pagar-li. Va pregar-li a la seva fill que el prengués per marit Van fer festes que van durar vuit dies, l' Emperador va fer crides per tot l' imperi perquè tingues Tirant com a primogènit seu i Cèsar de l' imperi que mort ell fos obeït com Emperador.

MORT DE TIRANT

Després d' haver recuperat totes les terres de l' Imperi, tornava a Constantinoble. Quan Tirant era a poc de Constantinoble, es va aturar a la ciutat d' Andrinòpolis esperant llicència de l' Emperador per entrar a la capital de l' Imperi. Estant passejant amb el rei Escariano i el rei de Sicília li va agafar un gran mal al costat que el van haver de portar el braços a la ciutat. Els metges no van poder trobar remei al seu dolor. Tirant en veure que es moria va fer venir un religiós i es va confessar. El rei de Fes enviava cuitadament de mentres un correu a l' Emperador comunicant-li el que passava. Tirant va fer testament. Suplicava als seus estimats que preguessin per ell i que distribuïssin cent mil ducats per sufragir la seva ànima e que portessin el seu cos a la Bretanya i que els seus bens siguessin repartits entre els dels seu llinatge i que Hipòlit el succeís. Després Tirant va dictar un breu per a la princesa on comunicava que no prengués la mort i que el recordés. L' Emperador va fer cridar a Hipòlit i els va pregar que cavalquessin amb els seus metges cap on era en Tirant. Van trobar a Tirant pel camí ja que no volia morir sense veure a la seva estimada Carmesina. El duc i Hipòlit el van besar per ordre seva. Tirant va cridar suplicant als sants i va morir en mans del seu cosí. Quan l' Emperador va saber que tirant era mort va plànyer davant del tron. La princesa que va veure que tothom plorava, es va llevar, es va abocar a la finestra i va veure al duc de Macedònia que feia un dolorós plany. La princesa va preguntar-la causa de tanta pena. I li van revelar que era mort. Va córrer cap l' església i es va estirar al llit junt amb el cos d' en Tirant lamentant-se. Van portar-la cap a palau per ordres del rei ja que aquesta no podia expressar el seu dol i s' arrancà els cabells i s' esgarrapar fins fer-se sang. Va fer cridar a la seva mare i al seu pare on va fer confessió de tots els seus pecats. L' emperador va morir en veure la seva filla tan trista. La princesa va suplicar que li portessin els dos cossos al seu llit. La princesa també va morir i va ser enterrada junta amb Tirant.

HIPÒLIT EMPERADOR

Hipòlit va fer reunir al rei de Sicília, el rei de Fes, el duc de macedònia, el marquès de Liçana i el vescomte de Branches mentres els funerals es preparaven i llavors els va dir que tot el poder restaria a mans de l' Emperadriu i que seria bo escollir un Emperador. Després de llegir els testaments de Carmesina i Tirant van duu a terme un elecció ja que el Cèsar havia deixat clar a l' hereu dels seus drets, Hipòlit i, la princesa Carmesina va deixar l' Imperi a mans de la seva mare. Així que es va decidir que l' Emperadriu prengués com a espòs a Hipòlit així doncs, Emperador del regne. Aquella nit el nou futur Emperador del Regne la va passar amb l' Emperadriu que acceptà casar-se amb ell. Es va duu a terme la sepultura. El primer dia va ser soterrat l' Emperador en una bella tomba. El segon dia es van fer exèquies de la Princesa i al tercer les de Tirant i van ser col·locats en una caixa cap a la Bretanya.

Dies després es va reunir a la cambra de L'Emperadriu Hipòlit i alguns reis : el de Sicília, de fes, Escariano i Macedònia que davant de la reina d' Etiòpia, de fes i la duquessa de Macedònia els van esposar. L'Emperador va manar fer dues caixes molt belles per als cossos de Tirant i Carmesina. Anaven amb vestits d' or perquè mai no es podrissin. El rei de Fes i els seus ducats van partir cap a la sepultura de Tirant. Pocs dies després van arribar a la ciutat de Nautes i van prendre les caixes on els cossos dels amats reposaven i els van soterrar dins una capella de volta. Hi havia representat un àngel que a les mans tenia l' espasa del Cèsar Tirant i dos àngels a cada banda amb els seus escuts. A la banda de la princesa hi havia unes transcripcions escrites en grec.

El rei de Fes i la reina van salpar vers el port de Tànger i el vescomte de Branches cap a Constantinoble per informar que Tirant havia estat sepultat. Hipòlit va donar el comtat de Benaixí al vescomte de Branches en premi els seus treballs. Al cap de pocs dies va treure de la presó el Soldà i el gran Turc. L' Emperador va ser molt estimat i va viure durant llarg temps però l' Emperadriu va morir als tres anys després de la seva filla i Hipòlit va prendre com a muller a la filla del rei d' Anglaterra amb la que va tenir tres fills i dues filles. El seu primogènit va ser anomenat Hipòlit i va governar. Quan l' emperador i l' Emperadriu van morir els van enterrar a la mateixa tomba .

VERSEMBLANÇA i FICCIÓ

Es una novel·la versemblant i realista. Tirant lo Blanc es una novel·la que s' allunya del tipus de novel·la de cavalleria nascuda a les corts de la Gran Bretanya al segle XIII amb personatges com: Lancerot, Perceval o Galvay que simbolitzen l' ideal de cavalleresc i nascuda sota la fantasia on moltes de les accions formen part del món irreal amb espais fantàstics. La novel·la de Joanot Martorell en canvi ens proporciona un mon de cavalleria possible, creïble, encara que l' història no sigui real però el temps, els personatges i les accions que realitzen formen part del món real. Obeeix tant el canvi de gustos estètics pròxims a la realitat, com a les necessitats en el món de les cavalleries. El llibre s' afanya a deixar ben clar el món de les cavalleries on deixa ben clar el model de cavaller el qual el lector cortesà pot sentir-se identificat en l' estament al qual pertany.

La versemblança es una necessitat ideològica i literària. El mèrit d' en Joanot Martorell es adonar-se'n. Doncs en contra del corrent establert, encotillat per la tradició de les novel·les. L' autor es admirador de les cavalleries a la qual pertany. Així dons, la novel·la reflecteix la vida cavalleresca, els costums. Molts dels esdeveniments que la componen, podrien haver passat, doncs l' autor els relata fent us exclusiu de la realitat. Un exemple es el casament d' Tirant i carmesina on es nomenat cavaller, les festes del casament del rei d' Anglaterra on es descriu amb detall que encara que sembli meravellós, tot es artificial, també són un exemple els torneigs, l' explicació de l' ordre de la Garrotera, les campanyes militars, els combats amb ultrança etc. Posseeix observacions de la realitat en detalls domèstics com les armes o els vestits. El fet en el que Tirant participa en l' alliberament de l' illa de Rodes , es un fet real esdevingut en el 1444 on Jaume Vilagut va participar-hi de debò. També reflecteix els bàndols italians per la corona del regne de Sicília. Martorell adapta el seu protagonista en els temps que ell viu fen córrer així una geografia real del moment i a la divisió politico-geogràfica i també molts noms de reals cristians i moros ajustats a la realitat del segle XV: Gran Turc, el Soldà de Babilonia, El Gran Caramany i d' entre d' altres. Joanot Martorell actua com a novel·lista que es basa en fets reals fent així un reconeixement històric real del moment construint amb la seva realitat una novel·la de ficció. Hi ha episodis fantasiosos encara que es basa en la realitat. Són molt breus i rellevats: el primer per exemple la aparició del mític rei Artús i la seva germana Morgana. No es sap realment si es tracta d' una ficció o si són oferts com a personatges de ficció. La conversió de milers de moros al cristianisme es totalment irreal, el mateix passa en l' aventura del cavaller Espèrcius, que desencanta una donzella convertida en drac, típic dels llibres de cavalleries.

TIRANT: PERSONATGE DE CARN I OSSOS

S' ens mostra un virtuós cavaller calent, fort, hàbil amb les armes, gran estratègia militar, amb gran ànim i dots i cortesà i gentil. L' autor ens representa un personatge lluny dels altres llibres de cavalleries, doncs mentre que en els altres s' ens mostra un cavaller invencible fet tan sols d' una peça, aquests ens apareix amb un caràcter humanitari. Dintre del comportament humà i dels límits possibles. Aquest cavaller notable, venç sempre en el món e les cavalleries. La seva pertinença al llinatge de Roca Salada descendent del pare mític rei Artús, entroncat amb una nissaga de ressonàncies literàries de significació conegudes. Les escenes en les que aparèixTirant són dintre d' un marc possible que no s' allunya de la realitat on Joanot Martorell per boca de Diafebus, dona la raó lògica als historiadors. Les victòries es deuen al seu enginy i no a res sobrehumà i les batalles són resultat dels seus coneixements de l0art de la guerra i astúcia. En les escenes amoroses el seu caràcter humà es veu reflecteix enamorat de Carmesina. Les seves frustracions són desig amorós-sexual insatisfet. Algunes de les indecisions que el personatge posseeix en la novel·la, el porten a situacions ridícules com quan Plaerdamavida l' abandona a les fosques descalç i en camisa per mitja hora. El caràcter humanitari d' en Tirant es veu clarament en el moment de la seva mort. Perquè mor de malaltia. Es creu que el personatge reuneix elements inspirats de personatges històricament reals com en la figura de Roger Flor. Que es va embarcar en el 1302 cap a Constatinoble per posar-se al servei de l' >>Emperador al igual que en Tirant. Un cop allà es rebut honorablement però amb recel per alguns nobles i senyors. Aquest episodi recorda a l' arribada de Tirant a l' antiga Bizantí. El duc de Macedònia intenta matar-los traïció com van fer amb Roger de Flor. També quan en cabdill va ser anomenat Megaduc i cèsar de l' imperi es casa amb una filla de l' emperador. Per últim Roger flor mort assassinat a Andrinòpolis ciutat on mort en Tirant però en diferents circumstàncies..

Tirant es un personatge fictici perfectament ideologiat psquicament. Els demés personatges són menys perfectes que en Tirant però tots es troben caracteritzats. L' Emperador posseeix caràcters de contrapès imperial en comentaris col·loquials. La viuda reposada el mateix, principalment dida i severa, després enamorada de Tirant. Plaerdamadida destaca com a personatge simpàtic i entremaliat, intencionada sempre als plaers eròtics Carmesina es sens dubte un personatge encisador moguda per mantenir la seva virginitat en tot moment, aquesta s' allunya del model de la seva mare on duu a terme l' infidelitat amb Hipòlit. L' actitud de Carmesina es justificada a la novel·la perquè es manté en tensió en els episodis d' amor. Reflecteix la psicologia humana.

HUMORISME I SENSUALITAT

Són elements que caracteritzen a Tirant. Que fan la lectura divertida i atractiva `autor, sempre dins d' un to innovador i versemblant. Ens descriu les cerimònies d' un torneig fastuós, un situació faceciosa: les bajanades del príncep Felip, on l' Emperador busca una rata per invenció de la princesa, en el filòsof de Calàbia fa d' ell un home reposat.

L' humorisme s' empelta de sensualitat en les escenes amoroses com en l' episodi de Plaerdamavida que fa que es posi en el llit amb Carmesina per atènyer el seu desig fent-se passar per ella sense que la princesa se n' adoni. Aquesta sensualitat es divertida i atrevida. Reuneix també una subtilitat cortesana. La novel·la es plena de símbols com l' astúcia amb que Estefania amaga que no es verge posant cinc gats a la porta que miolaven o quan en Tirant borda una calça per haver tocat a Carmesina. Són elements d' un erotisme no disfressats utilitzats ja en altres llibres de cavalleries com : la història de l' esforçat cavaller Partinobles. En la novel·la d' n Tirant els elements es mostren pròxims al lector que li fan impossible d' oblidar la part del seu realisme.

OPINIÓ I VALORACIÓ PERSONAL

La Novel·la de Tirant lo Blanc m' ha semblat agradable a l'hora de llegir-la. No es una narració complicada d' entendre i els fets són interessants. El que fa que es senti curiositat per llegir-la i no es faci pesada, es la relació entre en Tirant i Carmesina ,doncs es sent una gran curiositat per saber el que succeirà finalment, el desenllaç. Les relacions que van sortint pel mig i les batalles en les que s' exposa Tirant són força divertides i interessants i sobretot reals on no sempre surt ben parat i fins i tot ferit en algunes situacions. Els fets, en basar-se en la realitat, fan que s' allunyi del tipus de llibres infantils en els que es veuen presents espais imaginaris, irreals com dracs o encanteris on el protagonista sempre guanya i mai queda ferit. El final de la novel·la es bastant trist ja que al llarg de la novel·la s' agafa estimació per algun dels personatges que apareixen constantment en la novel·la. El fet que apareguin personatges nous amb intencions curioses fan que no es faci una lectura pesada. Plaerdamavida es el personatge que més m' agradat personalment doncs es mostra sempre disposada a ajudar a Tirant en la seva relació i a l'hora ingenia uns plans curiosos i graciosos. El desenvolupament general del llibre m' ha agradat i no exposo cap critica a fer