ESTRUCTURA

La novel·la esta separada en cinc parts o fragments que fan referencia a la situació geográfica de Tirant en eixe moment: I, Tirant a Anglaterra; II, Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes; III, Tirant a l'Imperi Grec; IV, Tirant al Nord d'Àfrica; V, Tirant torna a l'Imperi Grec.

CONTEXT DE L'OBRA/ AUTOR.

València era el centre de la literatura catalana del segle XV, encara que l'esperit medieval regnava sobre els nous aires renaixentistes. Sense comptar un petit grup d'humanistes, la literatura catalana va seguir la ideologia i estètica medieval i el Renaixement. Amb aquest panorama va néixer Martorell que va rebre influències de dos tipus: Ramon Llull i el llibre de l'ordre de cavalleria, Rois de Carella, Enrique de Villena, Dante i Baccaccio.

Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa, durant molt de temps establerta a Gandia. Francesc Martorell, pare de Joanot fou cambrer del mateix rei i jurat a València, morí entre els anys 1433 i 1437. Martorell era uns dels set fills que tingueren Damiata de Montpalau i Francesc Martorell. Tots els indicis diuen que Joanot va néixer a Gandia al voltant de l'any 1413 1414. Joanot ja amb la designació de cavaller ("mossèn Johanot Martorell"), apareix atestat, per primera vegada, en el document del 14 de març del 1433.

El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva gran obra Tirant Lo Blanc, que dedicà a l'infant Ferran de Portugal, príncep que residí a Barcelona almenys des de l'agost de 1464 fins al maig de l'any següent, a la cort del seu germà Pere el Conestable, proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era parent més pròxim a Catalunya.

En l'època en que es va escriure el Tirant hi havia tres grans corrents de la prosa catalana: les cròniques històriques, els textos didàctics, i la novel·la.

En aquesta època València és el principal focus de cultura i economia. Els autors valencians tenen moltes inquietuds intel·lectuals i afanys de modernitat, això fa que sigui un dels motius que fa que sigui un nucli més important. Juntament amb Joanot Martorell hi havia altres autor de molta importància com podien ser: Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Lluís de Carella entre d'altres.

GÈNERE

És una novel.la del segle xv, de tipus cavalleresca, escrita en prosa.

PUNT DE VISTA

El llibre està narrat en 3ª persona del singular, i és omniscient, però en alguns casos el mateix Tirant lo Blanc parla, és a dir, en 1ª persona del singular. Joanot Martorell reflexa clarament la vida i els costums de la noblesa valenciana del segle XV.

ARGUMENT (contingut, model narració)

La història comença amb l'acceptació de la capitania de l'exercit del Rei d'Anglaterra per un ermità, que guanya als moros.

Passat un temps, s'anuncia el matrimoni del Rei d'Anglaterra amb la filla del Rei de França. Tirant es desplaça a Anglaterra desde Bretanya per assistir-hi per rebre l'ordre de cavalleria. Pel camí, troba a l'ermità que llegeix un llibre de cavalleria, que en acomiadr-se, li regala. Tirant torna a Bretanya famós i fet cava-ller per la lluita amb un competidor.

El soldà del Caire vol apoderar-se de l'illa de Rodes, Tirant ho vol impedir, compra una galera en la qual Felip de França hi entra d'amagat. Felip i Ricomana (infanta del regne de Sicília) s'enamoren. Però Ricomana veu que Felip és una mica beneit i el posa a prova, però Felip és ajudat per Tirant. Tirant va alliverar moltíssims captius cristians i va cremar la nau del capità dels genovesos, van tornat a Rodes i a Sicília, i es va trobar amb Ricomana, que a la fi s'acaba casan amb Felip i Tirant mentrestant s'en va a lluitar contra els moros.

Els turcs han invaït l'imperi de Constantinoble, i demana que Tirant els vingui a salvar. Tirant en arribar allà el posen com a capità de l'exèrcit , i allà coneix a la princesa Carmesina i que tots dos s'enamoren, però apareix la dida de la princesa que es la Viuda Reposadam i que farà lo possible per separar-los. El duc de Macedònia té molta enveja de Tirant, perquè no va poguer aturar els turcs i en canvi Tirant si. Quan Tirant arriba al camp de Batalla, els Turcs com que veuen que no tenen res a fer es busquen aliats per matar-lo, però al final ell acaba guanyan la Batalla. Diafebus i Estefania, Carmesina i Tirant segueixen amb les seves aventures amoroses, però hi ha també Plaerdemavida una donzella molt simpàtica que també ajuda a que segueixin les seves aventures amoroses. Tirant s'en va a lluitar contra la marina turca, que també en surt vencedor de la batalla i amb presoners. Un cop recuperat Tirant perquè el van ferir, va anar al nord d'Àfrica on també guanya una batalla, després allibera l'imperi grec. Tirant torna amb Carmesina i li demana la mà. I Tirant ja és molt feliç i allibera als homens cristians, però la felicitat durarà poc, ja que al final Tirant mort en una batalla, i Carmesina de tanta pena també acaba morint.

No hi ha una prediominança clara de model de discurs, alterna els dos tipus de diàleg, apareixen descripcions. Així i tot, la narració té un paper important.

TEMA

Dos són els temes principals de l'obra:

El primer es l'honor cavalleresc i les batalles que Tirant te amb els turcs, els genovesos i els moros.

El segon és l'amor, que es reflecteix en el seu romanç amb Carmesina.

PERSONTATGES

-TIRANT LO BLANC: Era un cavaller valentíssim en les armes, liberal, animós, savi, i destre en totes les coses. Principal protagonista.

-CARMESINA: Era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com si fossin fils d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïen com pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades.

-DIAFEBUS: Cosí de Tirant, és com el narrador de l'història, i és el que conta les gestes del seu cosí, a qui es plenament fidel. Es casa amb la filla del duc de Macedónia, Estefania.

-GUILLEM DE VAROIC: És un valent i honrat cavaller que es va retirar de les armes per fer-se ermità, fent creure a la seva dona que havia mort. Així coneix a Tirant, i escolta la historia que li conta Diafebus de quan Tirant es armat cavaller.

-ESTEFANIA: És un personatge rodò ja que sofreix molts canvis. Té molts canvis d'humor. És molt llesta.

-HIPÒLIT: és l'escuder i nebot de Tirant, i es casa amb la Emperatriu, pel que hereda l'imperi de Bizanci. Quan ella mor, es casa amb la fia del Rei d'Anglaterra, amb qui te cinq fills.

-EMPERATRIU: és la dona de l'Emperador, encara que aquesta s'enamora d'Hipòlot, l'és infidel i marxa amb ell.

-PLAERDEMAVIDA: és una doncella de la princesa Carmesina, que ajuda a aquesta i a Tirant a estar junts.

ESPAI O LLOCS ON OCORREN ELS FETS

L'espai en que és desenvolupa la història es molt variat

pèls continus viatges que realitza Tirant. Tirant passa per una gran varietat d' escenaris, comença a la ermita; després

continua la seua aventura a Anglaterra amb el dol amb el Senyor

de les Vilesermes; més tard es marxa a Sicília on a va ajudar a

alliberar a Rodas del Soldà d'Alcaire; després d'aquesta lluita

marxa a l'Imperi Grec on té part quasi tota la història i

on s'enamora de Carmesina, ací a Constantinoble té grans victòries

per a alliberar el poble Grec del Soldà d'Alcaire i del Gran

Turc, encara que aquestos tornaren a intentar un atac per mixta

naval però els va eixir malament; Tirant els segueix fins el

nord d'Àfrica.

A part de totes les ciutats que recorre, en elles es pot

visionar distints escenaris com castells, jardins, camps de

batalla, cases, etc.

CAPÍTOL INTERESSANT

Mort de Tirant

A Adrianòpolis, Tirant agafa una pulmonia i veu venir la seva mort. Abans, es confesa i fa testament a favor d'Hipòlit i escriu una carta a Carmesina. Mor de camí a Constantinoble, on dessitjava anar per veure la seva enamorada per última vegada. L'Emperador, trist i plorós, no va poder resistir veure la seva filla en aquell estat i va morir. Carmesina, en veure la mort del seu marit i abocada sobre el cadáver, amb l'ànima adolorida sent que també ha arribat la seva última hora. Així, confesa públicament els seus pecats i fa testament a favor de la seva mare. Finalment, Carmesina mor sobre el cos de Tirant.

CONCLUSIÓ

El llibre del Tirant lo Blanc, escrit per Joanot Martorell és bastant amè si es té en conter que està dividit en molts capítols de poc contingut, que cadascun conta poc a poc i detalladament el que va passant al voltant de la història.

És bastant interessant, tot i que no m'haguera plantejat haver-lo llegit si no és per que me l'obliguen llegir. He comprovat que la literatura valenciana és molt bona. I contant amb que no m'agraden gens les obres de cavallers o cavalleresques aquesta m'ha agradat, és interessant.

El llibre és bastant creïble, ja que Tirant no es posa com el típic heroi de conte, sinó com un guerrer ideal humà que lluita i es fa malbé com qualsevol altre humà.

El nivell de llenguatge, al principi hem pareixia una mica difícil, però, poc a poc, mentre anava llegint vaig anar entenent-lo. Pel que he pogut veure fins ara, és que al principi sempre em costa habituar-me al tipus de llenguatge, però poc a poc vaig acostumant-me.

ÍNDEX

PORTADA 1

ESTRUCTURA 2

CONTEXT 2

GÈNERE 3

PUNT DE VISTA 3

ARGUMENT 3,4

TEMA 4

PERSONATGES 4,5

ESPAI O LLOCS 5

CAPÍTOL 5,6

CONCLUSIÓ 6

ÍNDEX 7