Tirant lo Blanc

Ens trobem a l'illa d'Anglaterra on un dels cavallers més famosos, Guillem de Varoic decideix retirar-se després d'una llarga carrera sanguinosa. Decideix fer un llarg viatge a Terra Santa per intentar redimir tots els seus pecats. Quan tornà féu córrer la veu de que havia mort i es féu ermità. Les tropes de moros arribaren a Angalterra per envair-la. Al rei se li aparegué una donzella que li digué: “Fes cap de l'exèrcit a la primera persona que et demani almoïna”. El rei feu el que li van dir i l'ermità accepta.

L'ermità li explicà que ell sabia fer unes magranes que podien vèncer a tot l'exèrcit dels moros ja que cremaven i si s'hi tirava aigua encara feien foc amb més força. A l'ermità li faltava un ingredient per poder fer les magarnes i aquest es trobava a casa de la comtessa. Un cop fetes les magranes el rei ordenà l'atac. L'atac es va produir i els moros es van veure obligats a marxar a corre-cuita.

Un cop acabada aquesta batalla el rei anuncià que es casaria amb una filla del rei de França i per això organitzà unes festes a la gran ciutat. En aquest casament hi van anar gent d'arreu a cavall. Uns dels genets es va adormir i va anar a parar a les mans de l'ermità. Li explica que es deia Tirant lo Blanc i que anava cap a les festes del casament del rei. Tirant demanà a l'ermità què era l'ordre de cavalleria. Ell li explicà de bon grat què era mitjançant dos capítols d'un llibre. Tirant marxà cap a les festes amb la condició de que tornaria per parlar amb l'ermità. Allí fou proclamat primer cavaller de totes les festes.

Un dia va veure una donzella molt bonica, la més bonica i li demanà el seu fermall. Agnès, la donzella, l'hi donà però un altre cavaller reclamà el que era seu i l'enfrontament acabà amb sang. El senyor de Vilesermes envià una carta a Tirant demanant poder fer un enfrontament amb ell. Tirant demanà consell a un rei d'armes. Al final es buscà una data pel combat. Tirant va deixar. triar les armes el senyor, el combat acabà amb la victoria de Tirant i la mort del contrincant.

Tirant va a la ciutat de Nantes on és rebut amb grans honors. Corren els rumors de que s'ha creat una nova ordre religiosa a l'illa de Rodes. De la ciutat marxen vint-i-sis vaixells per desfer l'ordre. Un cop allà preparen un atac, però l'escrivà ho explica tot a una donzella molt bonica que li diu a un cavaller. Aquest fa els possibles per parlar amb el mestre hi ho consegueix. Li explica que volen fer un atac sorpresa. Els de dintre el castell es preparen i maten a més de mil tres-cents genovesos tirant-los dins de les sitges.

Els genovesos es veuen obligats a marxar però van a buscar reforços i arriben a la xifra de cent trenta mil homes. Es fan grans batalles però els de dins el castell es queden sense vitualles i tenen molts problemes per sobreviure. El mestre decideix enviar cartes als grans cavallers. L'únic que els contesta és Tirant que prepara un vaixell amb un quants homes de confiança. Per arribar a Rodes tenen molts problemes i han de lluitar amb molta gent. Quan arriben a Rodes Tirant reparteix moltes provisions a la gent del castell que el reben amb grans aplaudiments.

Tirant crema la nau del capità i obliga a tots els genovesos a marxar de Rodes i deixar tranquil.la l'illa. Quan acabà de fer fora tots els genovesos de l'illa emprengué un viatge cap a Terra Santa, on va lluitar contra els moros i va salvar a molts cristians. Tots aquests cristians rescatats per Tirant es posen a les ordres del seu petit exèrcit.

Tirant i Felip fan una parada a Sicília. Felip coneix la filla del rei, i tots dos s'enamoren. Ella demana consell a un filòsof que li diguè que no era de prou classe. Felip demostrà que tenia molta classe perquè li donaren dos llits, un de luxe i l'altre normal i trià el de més valor. Finalment Felip i Ricomana es casen.

Tirant rep informacions de que l'imperi grec té molt problemes perquè rebia molts atacs del Gran Turc. Arribà a Constantinoble on és rebut pel rei. Tirant demanà poder saludar totes les donzelles. Tirant entrà i veiè la gran bellesa de Carmesina i se n'enamorà. Tirant continuà malalt d'amor. Parlà amb la princesa i li explicà de qui està enamorat.

Tirant fa un atacà per sorpresa el camp dels turcs amb un previ avís de tres assassinats. Els turcs es veuen obligats a marxar a correcuita per poder salvar la vida. Tirant organitza un dinar amb tota la noblesa i dona menjar els infidels.

Com era típic en aquella època quan se sortia d'una batalla se'n començava una altra. Es començava a preparar una batalla molt gran, al voltant d'un riu, la batalla de Transimeno. Quan la batalla començà Tirant ordenà la retirada de les seves tropes i just quan els turcs donaven la batalla per guanyada els de Tirant feren un brutal atac. Tirant fou ferit greument en aquesta batalla. Els turcs supervivents es refugiaren a un dels seus últims feus, la ciutat de Bellpuig. L'endemà al matí els cristians entraren triomfalment a la ciutat on hi havia molts queviures i tresors

L'emperador donà tot un comtat a Tirant que no l'accepta i el lliura a un altre cavaller, Diafabeus que l'acceptà de molt bon grat tot i que estava molt enfadat amb Tirant perquè li havia donat molt poc protagonisme durant la batalla de Transimeno.

Plaerdemavida té un bon somni en el que surt Tirant, ja que tenen relacions durant una nit.

Els turcs continuen sense donar-se per vençuts i aquesta vegada ho volen intentar per mar liderats pel Gran Caramany. Els genovesos i els turcs venen preparats amb vint-i-tres naus totes carregades amb molts homes, cavalls i mercaderies. Tirant conscient de la seva inferioritat fa cas al consell d'un mariner que li diu què ha de fer. El mariner diu que ha d'agafar totes les barques i les barquetes col.locar-hi un pal amb una antorxa a dalt i fer veure que tenen moltes més embarcacions. Tirant fa cas del mariner i aconsegueix una victòria molt gran contra l'exèrcit dels Turcs.

Tirant entra molt content a Constantinoble tot i que lleugerement ferit. El rei organitza unes grans festes per celebrar una altra victòria. Durant les festes el rei exhibeix totes les seves riqueses i organitza una batalla entre cavallers. Diafabeus passa desapercebut i guanya a tothom, Tirant no hi volguè lluitar per evitar mals majors.

Durant aquestes festes Tirant veu part de la seva família que l'han anat a visitar. Està molt content de poder veure la seva parantela però quan és hora de marxar rep una broma que no li fa gens de gràcia. Quan Tirant surt de l'aigua les donzelles ordenen a un moro que agafi a Tirant. Aquest fa caure a Tirant i ell promet que algun dia empresonarà el fill d'un rei.

Tirant demana que es faci efectiu el casament entre Estefania i el seu singular germà Diafabeus. En primer moment sembla que el rei diu que no i Estefania es posa a plorar, però el rei diu que si. Finalment es casen, fan una gran festa però passen una primera nit de casats una miqueta moguda.

Plaerdemavida posa Tirant dins una caixa amb un forat per respiar i veure la princesa despullada. Quan la princesa dormia Tirant es posa a dins el llit de la princesa i la comença a tocar. La princesa es desperta de cop i crida. Pladermavida fa sortir a Tirant per la finestra però cau i es trenca la cama.Tot el palau es desperta i la princesa diu que una rata l'ha mossegada durant el seu son. Mentrestant Tirant es rescatat per Hipòlit de dins de l'hort. Hipòlit diu que Tirant s'ha trencat la cama perquè ha caigut des de dalt d'un cavall.

Hipòlit s'enamora de l'emperadriu i tenen uns jocs amorosos a la seva cambra que desperten moltes sospites entre totes les donzelles del castell. Mentrestant Tirant i Carmesina es casen en secret.

La viuda reposada fa veure a Tirant com la seva muller fa l'amor amb un jardiner negre a través d'un espill. Tirant marxà cap a Àfrica molt enfadat i sense dir adéu a Carmesina, la seva muller.

Durant el viatge cap a Àfrica el seu vaixell s'enfonsa però arriba a la costa i és ajudat per un albanès. Tirant salva la vida de l'albanés quan demana que no el matin pel furt que havia comès. Tirant aconsegueix infiltrar a l'albanès al castell i un dia fan l'assalt i maten a molta gent.

A partir d'aquell moment Tirant començà una gran tasca d'evangelització que afectà a més de quaranta-quatre mil moros. Com que els assatjats es van veure perduts demanaren la pau a través d'una bonica donzella que no era altra que Plaerdemavida. Quan Tirant sabè que era ella li va fer grans honors. Un cop acabades les batalles d'Àfrica, Tirant envià un missatger per saber l'estat de les lluites a l'imperi grec. Rebè resposta sense bones notícies i decidí anar a donar una mica de la seva ajuda. Durant el viatge el vaixell d'un company seu, Espércius s'enfonsà i van anar a parar a una illa molt pobra.

Espércius i els seus homes entraren a l'interior de l'illa i trobaren un home d'edat avançada i li demanaren una mica de menjar. Ell els explica que l'illa era molt pobre per culpa d'un encanteri d'una donzella que hi havia al castell. L'home explicà que si algú li feia un bes a la boca l'illa seria molt rica. Un dia al matí Espércius es decidí a fer el petó a la donzella. Un cop fet el petó ella es torna molt bonica . Espércius es casa amb la donzella i tingueren tres fills. A partir d'aquest moment a l'illa si començaren a fer moltes cases, esglèsies...

Tirant tornà a guanyar una altra batalla, però després agafà una pulmonia i morí a la ciutat de Constantinoble. Carmesina morí sobre les despulles de Tirant a l'igual que l'emperador. Hipòlit es casa amb l'emperadriu però tres anys més tard l'emperadriu es mort i ell es torna a casar amb la filla del rei d'Anglaterra i tingueren tres fills. Un dels quals fou molt bon cavaller.