Literatura


Tirant lo Blanc; Joanot Martorell


SUMARI

1- Tema 2

2- Argument 2-3

3- Personatges 3-4

4- Ambients on es desenvolupa l'acció 5

5- Temps 5-6

6- Tipus de narrador 6

7- Llengua 6

8- Conclusió 6-7

  • Tema:

  • Les batalles i aventures amoroses de Tirant lo Blanc

  • Argument:

  • La història comença amb l'acceptació de la capitania de l'exercit del Rei d'Anglaterra per un ermità, que guanya als moros.

    Passat un temps, s'anuncia el matrimoni del Rei d'Anglaterra amb la filla del Rei de França. Tirant es desplaça a Anglaterra desde Bretanya per assistir-hi per rebre l'ordre de cavalleria. Pel camí, troba a l'ermità que llegeix un llibre de cavalleria, que en acomiadr-se, li regala. Tirant torna a Bretanya famós i fet cava-ller per la lluita amb un competidor.

    El soldà del Caire vol apoderar-se de l'illa de Rodes, Tirant ho vol impedir, compra una galera en la qual Felip de França hi entra d'amagat. Felip i Ricomana (infanta del regne de Sicília) s'enamoren. Però Ricomana veu que Felip és una mica beneit i el posa a prova, però Felip és ajudat per Tirant. Tirant va alliverar moltíssims captius cristians i va cremar la nau del capità dels genovesos, van tornat a Rodes i a Sicília, i es va trobar amb Ricomana, que a la fi s'acaba casan amb Felip i Tirant mentrestant s'en va a lluitar contra els moros.

    Els turcs han invaït l'imperi de Constantinoble, i demana que Tirant els vingui a salvar. Tirant en arribar allà el posen com a capità de l'exèrcit , i allà coneix a la princesa Carmesina i que tots dos s'enamoren, però apareix la dida de la princesa que es la Viuda Reposadam i que farà lo possible per separar-los. El duc de Macedònia té molta enveja de Tirant, perquè no va poguer aturar els turcs i en canvi Tirant si. Quan Tirant arriba al camp de Batalla, els Turcs com que veuen que no tenen res a fer es busquen aliats per matar-lo, però al final ell acaba guanyan la Batalla. Diafebus i Estefania, Carmesina i Tirant segueixen amb les seves aventures amoroses, però hi ha també Plaerdemavida una donzella molt simpàtica que també ajuda a que segueixin les seves aventures amoroses. Tirant s'en va a lluitar contra la marina turca, que també en surt vencedor de la batalla i amb presoners. Un cop recuperat Tirant perquè el van ferir, va anar al nord d'Àfrica on també guanya una batalla, després allibera l'imperi grec. Tirant torna amb Carmesina i li demana la mà. I Tirant ja és molt feliç i allibera als homens cristians, però la felicitat durarà poc, ja que al final Tirant mort en una batalla, i Carmesina de tanta pena també acaba morint.

  • Personatges:

  • Tirant lo Blanc : Un bon home de vint antys, de llinatge antic i natural de Bretanya. Li van posar de nom Tirant lo Blanc, perquè el seu pare va ser de la Marca de Tirània , i la seva mare que va ser la filla del duc de Bretanya s'anomenava Blanca. Durant la seva història es veu com va evolucionan la seva classe social, fins a arrivar a ser un dels més grans i millors caballers. És agradable, educat i gentil. Tirant mostra la seva valentia i la seva intel.ligència, sobretot en les batalles, però alhora es mostra tímid i enamorat davant Carmesina.

    “Mas jo só Tirant lo Blanc; ab l'espasa en la mà, rei, duc, comte ne marquès refusar no em pot”

    Carmesina: És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc, es coneixen en el moment en que Tirant va a defendre l'Imperi Grec, i que està una mica moguda per la idea de perdre la viginitat, però que al final l'acaba perdent amb Tirant.

    “Tirant, jo t'he lleixat venir ací per dar-te un poc de repòs, per la gran amor que t'he »

    Diafebus: És el cosí de Tirant lo Blanc, i el que el va acompanyar per anar a parlar amb Guillem de Varoic (l'ermità), pre contar-li les aventures de Tirant, desde que l'arrivena nombrar caballer fins a la seva mort, i Diafebus és com el narrador de la història. Diafebus ajuda a que Tirant i Carmesina es confessin el seu amor, i ajuda a que el seu amor segueixi endavant.

    “... partit és de la posada per anar a seure en la cadira del juí.”

    Plaerdemavida: És una donzella de la princesa, és una noia simpàtica i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desavergonyida , que ajuda a Tirant en les escenes eròtiques amb Carmesina. S'enamora d'Hipolit, però aquest s'estima més l'emperatriu.

    “Com jo dormia en una cambra de parament en companyia de quatre donzelles...”

    Viuda Reposada: És una dida severa que s'enamora de Tirant lo Blanc, fins que al veure que ell no té els mateixos sentiments cap a ella, es converteix en la dolenta de la història d'amor entre Tirant i Carmesina, la que intenta varies vegades espatllar la relació d'amor que hi ha entre aquell dos.

    “No só admirada si lo món voleu conquistar, que a mi teniu cativada”

    Emperadriu: És la mare de Carmesina i la dona de l'emperador, que mostra una imatge de dignitat, noblesa i honestedat, però que en veritat, és infidel amb el seu marit, l'emperador, per falta d'amor i acaba marxan amb el jove Hipolit.

    “Resta tu ací ab aquestes donzellese faràs companyia a ton pare”

  • Ambients on es desenvolupa l'acció:

  • Moment en que es troba per primer cop a l'ermità: Tirant lo Blanc baixava dormit sobre el se cavall per una senda que portava a la delitosa font on estava situat l'ermità, i l'ermità desde aquell plà va veure el cavall amb l'home a sobre dormint. Està en un ambient on es respira pau i tranquilitat fora dels sorolls, perquè l'ermità estava concentrat llegint el llibre d'Arbre de Batalles.

    Moment de la lluita entre Tirant lo Blanc i Senyor Vilesermes: Aquesta batalla està situada tot just en mig d'un bosc, amb ple d'arbres i grans fulles perquè no poguessin arribar a ser vistos per ningú, i poguer lluitar tranquilament, i ho feien de bon de matí perquè el jutge ho pogues veura bé en comptes de fer-ho de nit.

    La lluita de les naus: Per batre contre els turcs, van reunir molts soldats i més naus per i es van endinsar en la mar. Llavors està ambientat al mig del mar, on hi ha un gran oleatge, i llavors aconsegueixen fer-se amb les naus turques i a fan presone al rei de la sobirania i al Gran Caramany.

    El setge de la ciutat: L'emperador va reunir a tot el consell, i a l'Embaixador també, i que li va demanar a Tirant que anés a combatre contra els moros. La princesa, avans que Tirant se n'anés li va donar la seva camisa, i Tirant se la va posar. Aixó es va produir a la ciutat.

  • Temps:

  • “ ...l'ermità, qui s'era partit del Rei, poc espai passà que fon tornat de comprar les coses necessàries…”

    “ Lo rei moro, aprés passats quatre dies, tramès sos embaixadors… »

    « Aflaquin de jorn en jorn e deixant-se anar los ànimos …, molts dies eren passats en pau,… »

    « No tardà un gran espai que lo gentilhom repòs ab tal raonament...”

    “..., e cascun dia lo Rei ab tots los estats anaven a veure a Tirant fins que hagué cobrada la primera sanitat.”

    “-Ja era passat l'any e lo dia, e les festes...”

    “ Aprés pocs dies, senyor, se seguí...”

    “...a l'entrada de la quaresma ne trameteren tres, e passats quinze dies ne trameteren...”

    “E passà més d'un mes ans que d'ell ...”

  • Tipus de narrador :

  • El llibre està narrat en 3ª persona del singular, i és omniscient, però en alguns casos el mateix Tirant lo Blanc parla, és a dir, en 1ª persona del singular.

  • Llengua :

  • La llengua en que està escrita aquesta novel.la és amb el Català- Valencià antic, per aixó, les paraules dialectals que podem trobar per exemples són les paraules com: meua (meva), teua (teva), robí (rubí). En casi tots els noms, l'article que hi posa al davant és lo o los.

    I les paraules antigues que utilitza aquesta novel.la, són com: ab (amb), emperò (però), alt (dalt), alendar (respirar), dix la princesa (diu la princesa)...etc.

  • Conclusions:

  • El llibre de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l'he trobat força interessant. És una història de tipus cavalleresca, i tot i que aquestes històries no m'agraden aquesta si que m'ha agradat i força, perquè no únicament parla de batalles, té una mica de tot: humor, amor, i les batalles evidentment. El personatges d'aquesta història es veuen molt humans, que mostren les seves virtuts i els petits defectes, sobretot el protagonista que no és com el típic heroi de conte, sinó com un cualsevol ideal humà que lluita i que no sempre acaba bé, que pot acabar ferit i tot, i al final no sempre guanya totes les batalles, que acaba morint.

    El que ha complicat per entendre la lectura del text ha sigut en que estigués escrit en un Català-Valencià antic, després mi he anat acostumant, però igualment m'ha cosatat un mica de llegir-ho.

    1




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar