Ariadna Puntí, Alba Vilaseca i Jesica Molina

Índex

1. Context històric 3

2. Testimoni 1 3

3. Testimoni 2 5

4. Testimoni 3 7

5. Bibliografia 11

Context històric

El front popular va guanyar i això va crear un gran malestar a les forces conservadores de l’exèrcit, i tot seguit es va preparar un alçament militar que es va dur a terme el 17 de juliol. Al dia següent la sublevació militar es va escampar per tota la península.

Els nacionals tenien com a objectiu arribar a Madrid, però Madrid va poder aguantar gràcies a l’ajut de les brigades internacionals, l’Alemanya de Hitler i la Italià de Mussolini va donar un gran suport a l’exèrcit Nacional. Els nacionals van aconseguir controlar el front nord desprès del bombardeig de Guernica, i també aconsegueixen dividir la franja litoral desprès de la victòria de la batalla de Terol. Després de tres mesos, van guanyar la batalla de l’Ebre i va començar un ascens cap a la frontera. I per acabar, Madrid es va acabar rendint i la guerra es va finalitzar l’1 d’Abril de 1939.

Testimoni 1:

Va parlar sobre diferents èpoques, des de la 2a República Espanyola fins a la postguerra. Ell tenia uns 14-16 anys.

Al 14 d’Abril de 1931 es va proclamar la República. La gent tiraven el retrat d’Alfons XII i cantaven la Marsellesa (himne francès). El 18 de Juliol de 1936, ell estava a la plaça Sant Domènec, on hi havia una radio que anava informant sobre l’alçament militar.

Van matar el seu oncle per ser del partit comunista i un altre per ser jueu. A Manresa hi van haver 157 morts i 50 d’ells per ser religiosos.

Els nacionalistes nomes els quedava per conquerir Catalunya i Madrid. Al proclamar-se la Batalla de l’Ebre, Pere i els seus amics es van amagar a Sant Mateu, Camps,...

A Sant Mateu es va construir un campament pels anglesos (nacionals). Ells van marxar d’allà i l’endemà van marxar els nacionals. Van anar a Cervera i desprès van agafar un tren cap Lleida.

A Parables, un coronel de Manresa els hi va donar tres opcions: Burgos, Victoria o Salamanca. Van anar a Burgos. Van arribar a Algeciras (Ceuta), els carregaren i cap a Melilla. Els van portar a un desert, on els hi feien construir trinxeres,... Hi van estar 2 mesos. A un altre campament, al beure aigua del riu, tots van agafar el tifus. Els van portar a l’Hospital de Melilla, i van morir 14 persones. Els van donar 1 mes de permís per sortir. Van anar a Castella, on havien assassinat a Primo de Rivera. Van tornar cap a casa i quan se’ls va acabar el permís van anar al campament de les illes Xafarines, on hi havia uns grans cofres plens d’ossos, que eren de la Guerra d’Africà. Per tornar a casa van tardar 3 anys i desprès van estar 7 anys més a fora.

TESTIMONI 2: La Maternitat d’Elna

La maternitat d’Elna és una historia plena de llum i solidaritat en una de les situacions més dramàtiques del moment.

El 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes i així començà l’exili.
La majoria d’exiliats van anar a camps de concentració amb males condicions sanitàries i alimentàries. Les dones embarassades havien de donar a llum en aquella situació i la mortaldat era elevadíssima, a vegades moria el nadó, o la mare, i fins i tot, tots dos.

En aquestes imatges es pot observar en les males condicions que naixien els nadons i a causa d’això tenien aquests cossos esquelètics i deshidratats.

L’edifici de la residència de la Maternitat d’Elna.

Elisabeth Eidenberz, una jove mestra suïssa, va veure aquella situació i va organitzar una residència (la Maternitat d’Elna) on poder atendre les dones embarassades i els seus nadons. Va salvar la vida de 597 infants, fills de dones exiliades de Catalunya i Espanya, entre el 1939 i 1944.

L’edifici de la residència de la Maternitat d’Elna.

Segons Elisabeth van ser els anys més importants de la seva vida i sempre va dir que sí a tothom que li demanava ajuda, sense pensar-s’ho dos cops. Anava cada setmana al Gran Mercat d’Elna a comprar verdura i fruita per portar-lo a la residència. Per a ella cada naixement era una gran aventura, però especialment el primer nadó que va néixer allà, era una nena i es deia Pepita.

Aquestes petites caixes fetes de fusta i amb uns coixins de palla, eren els llits on dormien els nadons.

“Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta.
Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.”

Aquí es pot veure unes imatges recents de l’Elisabeth Eidenberz, amb uns noranta-vuit anys.

TESTIMONI 3: Entrevista a un testimoni de la guerra civil

Preguntes:

• Quants anys tenies quan va començar la guerra?

17 anys.

• Com et vas assabentar que havia esclatat la guerra?

Es va formar molt xivarri amb escopetes, defensant els comunistes i socialistes perquè van arribar les tropes de Franco, i degut això van haver-hi moltes catàstrofes i morts.

• Des de quin bàndol va viure la guerra?

Des del bàndol dels socialistes.

• Quina va ser la sensació que vostè va tenir al principi?

Tenia molta por, era una cosa terrorífica veure tantes desgracies.

• Durant la guerra que va fer vostè?

No podien fer res, ja que no podia sortir de casa. Arribaven, agafaven els homes i els portaven al cementiri, un cop allà, els mataven.

• Vivies en les mateixes condicions d’abans de començar la guerra? Què va canviar?

No, no hi havia treball ni menjar.

• Vas veure la mort d’algun familiar o conegut ?

Familiar no, però va veure la mort del seu veí i molts joves entre 16 i 20 anys.

• Et va costar molt emocionalment oblidar tot el que havies viscut aquells anys?

Sí, li va costar molt oblidar-ho tot perquè van ser tres anys molt durs.

• Algun cop vas pensar o et vas imaginar que estaves en perill?

Sí, però més que res pensava en el seu marit ja que les cartes que s’enviaven tardaven molts dies en arribar i tenia por de rebre algun dia la noticia de que el seu marit hagués mort o qualsevol altra cosa desagradable.

• Algú de la teva família va haver de marxar a la guerra?

El seu marit.

• Quin és el pitjor record que tens d’aquella etapa de la teva vida?

Un dels pitjors records va ser quan es van emportar el seu marit a la guerra durant tres anys. També s’enrecorda molt bé de quan la guàrdia civil va arribar a casa de la seva veïna perquè el seu marit havia marxat a França, i davant dels seus fills de 7, 9 i 11 anys la van picar. I l’últim record va ser quan a la seva sogra li van rapar el cap dues vegades perquè era d’esquerres.

• Com vas viure el franquisme?

Fatal, no es podien moure de cap lloc, no podien parlar ni fer res.

Relat:

Carmen Prieto Bravo, va néixer al Rubio (Sevilla) el 15 de Novembre de 1920, amb 15 anys va anar a viure a Marinaleda un altre poble de Sevilla, amb 16 anys es va casar amb el Eduardo Saavedra Carmona hi van tindre 8 fills: Eduardo, Aqueda, Concepcion, Carmen, Cruz, Francisco i Mª Josefa. Després de la Guerra van emigrar a Catalunya amb 7 fills ja que la ultima va néixer a Catalunya, primer van anar a viure al C/ Mediodia que estava al costat del riu, més endavant van marxar al C/ del riu i ara esta vivint al C/ Tarragona. Té 19 néts i 11 besnéts dels quals 1 es va morir amb només 6 anys. Quan ella era a Sevilla no estudiava, nomes treballava al camp i netejant cases. Quan va arribar a Catalunya va començar a treballar a la fàbrica de Cal Gallifa mentre que per les tardes netejava pisos, va aprendre a llegir de gran ja que mai havia anat a l’escola.

Quan va començar la Guerra jo tenia 17 anys. Jo estava al carrer i em vaig assabentar que havia esclatat la guerra ja que es va formar molt xivarri, crits i escàndol, i soroll d’escopetes, llavors van arribar les tropes de Franco i això va provocar moltes morts i catàstrofes.

Tots els membres de la meva família estàvem en el bàndol dels socialistes. La primera sensació que jo vaig tenir al principi va ser molta por, era com un mal son fet realitat, es veien tantes desgracies... Des de casa meva vaig veure com mataven el meu veí i a molts joves de 16, 17, 20 anys. Tot això em va costar molt d’oblidar, vaig viure uns anys molt durs i se’m van fer eterns.

Durant la guerra, jo i la meva família ens vam quedar a casa menys el meu home que va marxar a lluitar al bàndol dels socialistes. Nosaltres no podíem sortir de casa, ni fer res que crides l’atenció.

Jo veia com els nacionals entraven a les cases, agafaven els homes i se’ls emportaven al cementiri, un cop allà, els afusellaven. Les condicions de vida van canviar bastant ja que no teníem menjar i no treballàvem.

Hi havia vegades que em pensava que d’aquesta guerra no en sortiríem vius però el que mes em preocupava era el meu marit ja que quan arribaven cartes que m’enviava, tenia por de rebre alguna mala noticia de que s’hagués mort o alguna cosa desagradable.

Tinc molts records gravats a la meva ment, un dels pitjors va ser quan es van emportar el meu marit a la guerra i també me’n recordo molt bé de quan la guàrdia civil va arribar a casa de la meva veïna perquè el seu marit havia marxat a França, i davant dels seus fills de 7, 9 i 11 anys la van maltractar. I l’últim record va ser quan la meva sogra li tallar el cabells dues vegades per ser d’esquerres, però això ens ho preníem amb conya.

Bibliografia

1. Context històric:

- Explicacions a classe

- Apunts

- Llibre de Ciències Socials

2. Testimoni 1:

- Apunts de l’explicació dels fets de Pere Sobrerroca

- http://www.memoria.cat/presos/es/content/todos-los-videos-de-entrevistas-presos#pere_sobrerroca

3. Testimoni 2:

- http://www10.gencat.cat/drep/binaris/dossier_elna_tcm112-60470.pdf

- http://taradellbloc.blogspot.com/2009_05_01_archive.html

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Maternitat_d%27Elna

- http://video.google.com/videoplay?docid=967325739204524865#

http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.ee056c33a166afb46e940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=5c1039c6a7cdc110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5c1039c6a7cdc110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=98bb31bbc01a1210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

- http://www.tv3.cat/videos/498169

4.Testimoni 3:

- Apunts fets durant l’entrevista