Els escriptors no exposen a les obres els seus sentiments. Són objectius per tal de retratar les coses tal com són.
Aquest moviment s'oposa al Romanticisme.
Els personatges estan lligats a la il·lustració i a les classes socials humils. Els treballadors estan dominats pels seus amos.
Estructura de l'obra: introducció, nus i desenllaç.
I acte: té un ritme ràpid i àgil que contrasta la calma dels altres actes. Els canvis d'escena vénen marcats per l'entrada i la sortida d'algun personatge propi del teatre realista. Les escenes són d'extensió diversa.
El temps històric de l'obra consisteix en un temps lineal: I-II acte: passen 10 dies.
II-III acte: passen unes hores.
A l'any 1897 es va publicar aquesta obra. Pertany al Realisme perquè els personatges són de classe social baixa.
Terra Baixa és un drama que pertany a la segona etapa de Guimerà, la seva etapa de plenitud.
Àngel Guimerà va escriure poesia, prosa i teatre. Però al teatre és on més va destacar.
Les etapes de la vida de Guimerà:
· Tragèdia Romàntica: Mar i Cel...
· Drama Realista: Terra Baixa...
· Intents Modernistes: Espira...
· Retorns als orígens: Indívil i Mandoni...
L'obra literària està escrita a principis del segle XX, abans de la normalització feta per Pompeu Fabra. El caràcter de Terra Baixa és prenormatiu.
Utilitza l'article lo/los que el substituïen per el/la. Hi ha moments que els personatges dubten.
Utilitza els demostratius aqueix/aqueixos com a sinònims d'aquell/aquests.
Utilitza les formes dels pronoms en substitució preverbal.
Ús de la preposició a davant el CD de persona.
Utilitza el + el verb en infinitiu.
Existeix una tendència popular a marcar certs femenins invariables amb a.
Conservació de la preposició àtona (a/en/amb/de) davant de la conjunció que.
Manté la preposició amb/en davant els verbs en infinitiu.
Ús de gerundis que indiquen conseqüència.
Ús de trets propis del llenguatge col·loquial.
Ús de castellanismes col·loquials.
Abunden interjeccions i exclamacions.
Ús de diminutius, argumentatius i despectius.
Ús de locucions, cites populars...
Ús de formes verbals considerades col·loquials actualment però abans eren freqüents en el registre literari.
Ús del pretèrit perfet perifràstic considerat no literari.
Ús de repeticions intensificades.
Ús de frases inacabades.
Ús de pronoms febles no estrictament necessaris.
Ús de frases juxtaposades i coordinades.
Ús de certs incissos.
Temes
L'amor triangle amorós. És el remei per a tots els malalts.
Maltractament de la dona La impotència de la dona contra el poder de l'home.
Poder, guany de diners Consisteix en els plans del Sebastià. L'amo, és a dir, el Sebastià és el corrupte mitjançant un matrimoni de conveniència.
Por por als canvis. La Terra Baixa és la nova societat, la crítica a la societat del moment. En canvi, la Terra Alta és el retorn a la tradició.
Discriminació a l'immigrant
Representació
Terra Baixa corrupció, misèria, tafaneria, complicacions, malícia, pressió social, prejudicis...
Terra Alta puresa, llibertat, veritat, vida digna i honrada, personalitat primitiva i natural...
Personatges
Sebastià: arrogant amb aires de superioritat, és un personatge pla i és l'amo de tot. Es fa respectar pel seu gran caràcter. És masclista.
Mossèn: aliat del Sebastià. Havia estudiat per mossèn però no ho arriba a ser. És el majordom de Sebastià.
Tomàs: és l'ermità que casa al Manelic i a la Marta. No en sap res de l'engany. S'estima al Manelic. Se sent culpable al veure l'embolic organitzat.
Nuri: és la germana petita de les Perdigones. És innocent però va canviant de caràcter durant l'obra. Se n'adona de com les germanes se n'enriuen d'ella. Ajuda a la Marta. Representa la única persona decent de Terra Baixa.
Xeixa: hi ha algun misteri a les coses del poble. És el que comença a sospitar. Escapa del poble perquè és el que li planta cara al Sebastià.
Monòlegs
Marta I acte IV escena.
II acte
III acte
Jove, psicològicament inestable inicialment, innocent, baixa autoestima. En el moment que veu alguna cosa en el Manelic la seva autoestima augmenta, és a dir, canvia d'actitud amb ell i és agressiva amb qui ha sigut injusta amb ella.
Manelic II acte expressió i comparació en la consciència.
Personatge originari de la muntanya, símbol de puresa. Passa la seva vida a la Terra Baixa [el pla: societat més urbana (=poble) i aquí és on es tornarà més desconfiat]. Va a la Terra Baixa per a casar-se amb la Marta, el seu somni de noia. Per a ell, sentir-se enganyat li sembla una tortura. Acabarà matant al contrincant i se n'anirà finalment amb la Marta a la Terra Alta.
Sebastià
Simbologia
Contraposició de la Terra Alta i la Terra Baixa: es presenta com dos mons oposats.
Terra Alta: lloc pur, sense malícia... representa tot allò que és bo per naturalesa. Predomina la veritat, és una representació del camp.
Terra Baixa: simbolitza tot allò que és dolent, materialista, insensible, prejudicis... És un món regit per les lleis, tractament discriminatori de l'immigrant.
El llop simbolitza l'amo que té el poder, serveix per esclavitzar.
Els personatges representen els diferents tipus de catalans:
De bon cor
De mal cor
Desarrelats
El poble
Monòlegs lírics: evolució personal del personatge, que és rodó.