Literatura
Terra baixa; Àngel Guimerà
PREGUNTES
ACTE I
escena I
1: Qui són els perdigons? Quina característica familiar tenen?
- La família de la Pepa.
- Que ningú té parella.
2: La Pepa diu: “Venim a fer companyia a la Marta”. Fins a quin punt es certa aquesta afirmació? Per què?
-Es certa, però en realitat, va a casa de la Marta per tafanejar.
escena II
3: La Nuri en aquesta escena fa de reportera. Proporciona moltes informacions a les germanes. Redacta una llista ordenada de les novetats de què informa a les germanes i al públic.
-Que fins on arriba la vista, és tot de l'hereu, en Sebastià. Fins i tot els animals i les persones.
-Que l'ermità ha anat a buscar un pastor per casar-lo amb la Marta.
-La Nuri ja Sabia tot això, perquè un dia va veure al Sebastià i a la Marta, i aquesta li deia que no volia ser seva.
escena III
4: En aquesta escena i en l'anterior, hi ha algun propòsit de revolta contra el projectes d'en Sebastià. Qui els fa? Com acaben?
-Xeixa, en Josep, la Pepa i l'Antònia. La Marta els fa fora de casa.
escena IV
5: La Marta es troba empresonada entre dues alternatives. Quines són? Explica-ho.
-Casar-se amb el Manelic, o fugir de casa.
6: Quin tipus de modalitat del llenguatge usa la Marta?
-El monòleg.
escena V
7: Quins efectes de “retrocès” (o explicació del passat), es produeixen en aquesta escena? Es preveu alguna anticipació del que passarà en el futur?
-Xeixa explica com va arribar la Marta al poble i com en Sebastià, la va acollir a casa.
-Sí, que hi hauran baralles.
8: Significat del somni. És premonitori?
-Significa que en Manelic trobarà una dona molt maca per casar-s'hi.
-Sí, és premonitori.
9: Manelic envers la Marta. Interpretació que Manelic fa del posat de la Marta.
-Que la Marta es va quedar órfana i necessita un home perquè l'ajudi al molí.
escena VII
10: Compara les entrades a escena d'en Manelic, en Sebastià i la Marta. Com són? Quines diferències observes?
-En Sebastià entra en escena com el que és, l'amo i senyor. Ell sempre mana.
El Manelic obeïnt l'amo en tot moment.
La Marta entra trista pero després canvia la seva tristesa per un to irónic.
-Que cadascú actúa segons el seu caràcter.
11: Comenta la ironia de la Pepa envers la Marta i les burles del poble envers en Manelic.
-Li parla a l Marta com si aquesta estigués contenta de casar-se, quan sap que no vol.
-La resta de gent se'n riu del Manelic, dient-li bajanades, perquè pensen que és un beneït.
escena VIII
12: Creus que en Sebastià s'estima la Marta? Justifica la resposta amb paraules del text.
-Sí
-“La meva granoteta de pluja”.
-“Tu et penses que si t'agradés jo, t'hi faria casar amb aquest home”?
-“No t'he dit sempre que t'estimava a tú més que a tot lo del món, i que t'estimaria sempre sempre?
-I sempre sempre seràs meva, que jo no et deixo, Marta, que ni que em mori et deixo!
escena IX
13:-La Marta quan va arribar era feliç, aixó és el que vol dir quan li parla a la Nuri.
escena X
14: -Té molta empenta i li agrada anar sempre amb tafaneries. També penso que li agrada ser lliure.
escena XI
15: - No, el millor és que en Manelic s'assebentés de la relació del Sebastià amb la Marta i poder decidir després per ell mateix.
escena XII
16: -Poder estar bé amb la Marta. Pensa que amb ella estarà cuidat i protegit.
17: -Que al final en Manelic ho sabrà tot, i potser algú morirà en alguna baralla per la Marta.
18: -La terra alta és on es viu bé, sense penes. La terra baixa està plena de misèria i pobresa.
ACTE II
escena II
19: -Tant en l'escena anterior com en aquesta hi ha una sèrie d'afirmacions que són falses, o iròniques, o són dites per no frustrar la innocència de la Nuri. Recopila'n tres.
-“Que et bona minyoneta, Nuri!”
-“Tú si que encara ets ditxosa!”
-“Que et penses que plora la Marta, Nuri. Riu. Si és més de broma.”
escena III
20: Intenta explicar la situació psicològica de la Marta.
-La Marta pateix per en Manelic, perquè se n'adona que l'estima i ara té por que marxi.
escena IV
21: On és en Sebastià, que no ha aparegut en tot el segon acte fins ara? No et sembla extrany aquest fet?
-No se sap on està.
-Si és molt extrany.
escena V
22: És misogin en Tomàs?
-Sí, perquè deixa malparades a totes les dones.
escena VI
23: Per què ningú explica tota la veritat a en Manelic, tot i que ja fa deu dies que no para de preguntar?
- No li volen dir la veritat per por que pasi alguna cosa molt greu.
escena VIII
24: Quines són les referències a la terra baixa i a l'alta que es comenten en escena?
-Igual que abans quan parlem del Manelic, la terra baixa és pobre, i l'alta rica.
escena IX
25: En aquesta escena hi ha un canvi radical d'actitud d'una persona. n que consisteix el canvi?
-Canvia la Marta, que de cop i volta, quan arribar en Sebastià se n'adona que s'estima al Manelic i es posa de la seva part.
escena X
26: Comenta aquests tres elements: la bofetada, la revenja i la deshonra. Que es disputa en aquesta escena, una dona o més coses?
-La bofetada que rep en Manelic de Mans del Sebastià és plena de ràbia.
-La revenja: la Marta li diu al Manelic que li torni la bofetada.
-La deshonra: la Marta explica que en Sebastià va ser el seu amant.
Es disputa una dona.
ACTE III
escena I
27: Significat de les referències a animals en aquesta escena.
-Treure'l com un gos, com si no fos res.
-Ganso: que és molt calmat, molt tranquil.
-Gallines: que són cobards.
escena II
28: En l'escena anterior i en aquesta els homes diuen que no saben res, que no han sentit res. Com valores aquesta actitud?
-Que són una mica cobards i que no es volen ficar en embolics.
escena IV
29: En aquesta escena sembla que Sebastià perd la serenitat. A que ho atribueixes?
-Està molt enfadat, perquè amb el casament de la Marta pagaba el deutes que tenia i ara veu que ho pot perdre tot.
escena V
30: Quin és el paper de la Nuri en aquesta escena? Quina diferència hi ha entre ella i la resta del poble?
-És víctima d'unes extranyes veus que li parlen i creus que és el Manelic que està en perill.
-La Nuri està trista i els altres riuen pensant que està una mica tocada.
escenaVIII
31: Com demostra la Marta la seva impaciència al públic? Fes una llista de les accions que la Marta fa en poc temps.
-Anant nerviosa d'un lloc a l'altre de l'escenari.
-Posar-se un mocador al cap; apaga el llum; s'acosta a una porta, es seu, s'alça i torna a la porta.
escena IX
32: Creus que hi ha alguna premunició en aquesta escena? Justifica la teva resposta.
-Sí. Perquè en Sebastià i la Marta es barallen, es diuen molts retrets, la Marta defensa en Manelic, i en Sebastià cada vegada està més enfadat.
escena X
33: Hi havia alguna altre solució que no comportès la mort del Sebastià? Què en penses?
-No. En Sebastià no volia atendre raons, i si no hagués estat mort, ell mateix hagués matat al Manelic, i potser a la Marta.
escena XI
34: Per què en Manelic i la Marta no es revengen de tots els qui no solament no havien fet res a favor del seu amor, si no que l'havien entrebancat?
-Perquè volen oblidar-ho tot i viure feliços lluny de la terra baixa.
35: En aquesta escena tan breu es tanquen alguns simbolismes repetits en el decurs de les altres escenes. Quins són?
-“I ara vosaltres a riure.”
-“Lluny de la terra baixa.”
-“He mort el llop.”
Descargar
Enviado por: | Bordeman |
Idioma: | catalán |
País: | España |