Fitxa de

TERRA BAIXA

D'Àngel Guimerà

Enquadrament Cronològic i Espai Escènic

Terra baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897 influenciada directament pel Naturalisme.

Els seus personatges viuen un drama on no hi falten els trets característics de Guimerà, com l'introducció d'un personatge desarrelat socialment, que viu apartat dels altres, i que per mitjà de l'amor aconsegueix canviar la direcció de la seva vida.

Al contrari, també hi ha el personatge de l'estimada, que per diferents causes no correspon a l'amor de l'estimat.

A més del personatge antagonista, amb aquests tres personatges Guimerà escriu les seves tríades amoroses.

L'espai escènic transcorre majoritariament en un molí situat a la Terra Baixa, és un element molt significatiu al llarg de tota l'obra per diverses raons: és un regal d'en Sebastià al pare de la Marta per tal que s'instalessin al poble.

Més envant s'esdevé el lloc de trobada nocturna entre el Sebastià i la Marta. Després apareix en Manelic i el molí es transforma en l'habitatge d'ell i la Marta. El molí també era un lloc de trobada dels pagesos del poble convertint-se en una improvisada taverna.

Per tant el molí és pràcticament l'únic lloc de l'obra on succeeixen quasi tots els fets i es pot dir que quasi tot gira al voltant d'aquest lloc.

Resum per Actes

Acte primer:

En aquest primer acte s'ens presenten tots els personatges de l'obra, començant primer per en Xeixa, na Pepa, i n'Antònia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges.

En aquest acte, en Sebastià que és el senyor de tot, vol fer casar la Marta, que per ell és com una filla adoptada però entre ells hi ha molt més. La vol casar per motius econòmics, ja que ningú pot saber que entre ells hi ha relacions amoroses, ja que si ho descobreixen, ell no podra cobrar uns diners.

El marit que han trobat per la Marta és en Manelic, noi procedent de la Terra Alta que demostra que estima a la Marta de veritat i que no es casa per conveniència. Tot el poble sabia coses del muntage d'en Sebastià, tothom menys en Tomàs, l'ermità. Abans del casament, en Xeixa es nega a assistir al casament i en Sebastià el fa fora.

Una vegada ja casats, la Marta demostra que no estima en Manelic, però en canvi, ell es mostra ferit perque l'estima de veritat i es sent il·lusionat d'estar casat.

Acte segon:

En Manelic i na Marta ja estan casats, amb la unica persona que ell es du bé es amb la Nuri, fet que fa que la Marta vegi en Manelic d'una manera diferent.

La Marta conta el seu passat i com va conèixer an Sebastià, després en Tomàs conta una història de les perdigones on es reflecteix la maldat d'aquestes.

En Manelic, cansat de les burles per part del poble, se n'adona de certes coses que el fan enfadar, per això decideix d'anarse'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa, que segons ell es plena de boira i falsedat. En el seu intent d'escapar, són agafats per en Sebastià i el Mossèn.

Quan en Sebastià coneix les seves intencions, crida als pagesos que fan fora en Manelic.

Acte tercer:

Al começament d'aquest acte es veu l'arrepentiment del pagesos per haver fet fora en Manelic. Encara que l'enfrontament entre ell i en Sebastià segueix sempre endavant. Es veu com la Marta enyora en Manelic, perque els seus sentiments han anat canviant a poc a poc.

Al final, en Manelic va a veure la Marta, però es sorprès per en Sebastià, que en aquell moment de ràbia incontinguda en Manelic el mata. Així acaba aquesta obra.

Argument

En Sebastià té deutes econòmics i, per solucionar-los, se li acudeix casar-se amb una pubilla. Però, abans d'això, necessita casar a la Marta per demostrar al poble que entre ells dos no hi ha res. El pla d'en Sebastià es molt més ambiciós del que sembla, i busca un pretendent per a la Marta que no sàpiga res per tal de que ell pugui gaudir d'ella i aixi també tenir la seva econiomia sanejada. L'escollit es en Manelic, un pagès de la Terra Alta que desconeix les malícies d'en Sebastià.

Amb tots dos casats comença una nova etapa, ja que ella no l'estima i ell es troba desconcertat i ferit. A més que la gent del poble es burla d'ell i el martiritza fins al punt que vol tornar a la Terra Alta. Però a mesura que passen temps junts, na Marta s'adona que en Manelic és un bon home i s'enamora d'ell. Quan tot marxa bé., decideixen fugir a la Terra Alta perquè pensen que allà seran més feliços, però son descoberts per en Sebastià. Llavors fan fora en Manelic i tanca a la Marta al molí.

Ella prova de fugir, quan de sobte es topa amb en Sebastià i comencen una forta discussió que acaba amb l `aparició per sorpresa d'en Manelic que es baralla amb en Sebastià i aquest acaba mort.

Personatges

Principals:

*Manelic:

És el personatge marginat de l'obra, ve de la Terra Alta per instal·lar-se a la Terra Baixa i casar-se amb la Marta, es discriminat pel fet de no ser d'allà mateix on son tots els altres. Lluita er un amor que no li es correspòs, ell és un simple pastor d'ànima pura i ximple, encara que es deixa dur pels sentiments.

*Marta:

La Marta és una al·lota que es deixa dur pel que li diu en Sebastià. Es feble davant ell però capaç de posar-se firme davant qualsevol altra. Psicològicament és inestable, al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. Peça fonamental del triangle amorós de l'obra.

*Sebastià:

Terratinent del poble, ho té tot, i la Marta no és cap escepció. Per a ell la Marta és una dona-objecte de la qual disposa. És un home posessiu, violent, materialista i avariciós.

Secundaris:

*Tomàs:

És l'ermità, el que va casar a la Marta i en Manelic. Innocent, sembla que no ha de fer mal a ningú. Se'l veu com una persona sàbia, que sap escoltar i sap entendre als altres.

*Nuri:

Germana petita de les perdigones, es sembla molt a la Marta, tant que està apunt d'enamorar-se d'en Manelic, és callada, aguanta les burles que li fan els altres.

*Mossèn:

És el majordom del Sebastià, obedient al seu amo, no apareix gaire a l'obra.

*Pagesos:

Són: el Nando, el Pep, la Pepa i l'Antònia. Tots tenen un car`cter semblant, critiquen molt als altres, i no sembla preocupar-los massa mal.