1) Argument de l'obra en un resum d' una pàgina.

La Marta i en Sebastià (terratinent del poble) tenen una relació. La Marta és de classe social baixa, i en Sebastià ha de casar-se forçosament amb una noia de bona família per deixar de tenir deutes econòmics. En Sebastià fa casar la Marta amb en Manelic, que és un ximple i pobre home, pastor de la Terra Alta, molt poc sociable i dedicat exclusivament al seu ramat. En Sebastià fa casar la seva amant amb aquest home per evitar que la seva dona sospités de la seva relació extramatrimonial.

En Sebastià, més tard, concedeix a en Tomàs el càrrec d'ermità del poble. Aquest tampoc sap res de l'estratègia d'en Sebastià, però finalment se'n fa ressò parlant amb en Xeixa. Poc després, en Manelic arriba al poble i explica a la gent del poble la seva profunda il·lusió pel seu proper enllaç matrimonial.

L'endemà, en Tomàs, la Marta i en Sebastià visiten en Manelic amb l'intenció de fer prometre la Marta amb ell. En Sebastià insisteix en fer el casament com més aviat millor. En Tomàs intenta evitar-ho però no obté cap resultat. La Marta, mentrestant, rebutja en Manelic i veu com tothom el poble es riu d'ell, però finalment accepta la pretensió d'en Sebastià.

En Xeixa es nega a anar a les núpcies i discuteix amb en Sebastià. Ell és coneixedor de la farsa i, indignat, marxa del poble.

Inevitablement, la Marta i en Manelic es casen, i ella s'adona que en Manelic ha sigut víctima de l'engany del Sebastià. Paral·lelament, ell (en Manelic) descobreix l'engany. La Marta s'adona de la poca humanitat d'en Sebastià i comença a apreciar, i fins i tot a estimar en Manelic, fins al punt de sentir gelos davant l'amistat que el seu marit manté amb la veïna Nuri.

En Tomàs parla amb la Marta sobre el disgust d'en Manelic per haver sigut víctima de l'engany, i també li expressa el desig d'en Manelic de marxar de la terra baixa un cop hagi matat en Sebastià.

Els habitants es riuen d'en Manelic i li fan creure que l'amant de la Marta no és en Sebastià, sinó en Xeixa. En aquell moment en Manelic es disposa a tornar als seus origens, però la Marta li demana perdó i li confessa el seu amor cap a ell.

Tots dos intenten fugir a la terra alta, però es troben en Sebastià, que ja havia estat informat de la situació per la gent del poble. Els habitants del poble allunyen en Manelic d'en Sebastià per evitar que la ràbia d'en Manelic provoqués una mort.

Més tard, en Sebastià és visitat pel seu pare i la seva nova esposa, mentre els del poble vigilen que la Marta no marxi del molí, tot i que ella ho intenta amb l'ajut de la Nuri. En aquell moment es troba en Sebastià, i aquest se la intenta emportar.

Finalment arriba en Manelic per evitar que en Sebastià s'emporti la seva dona. S'enfronten i en Manelic el mata. La Marta i en Manelic marxen.

2) Característiques pròpies del text teatral que el fan diferent d'un text narratiu com ara la novel·la “La Plaça del Diamant”.

La diferència més evident és que “La Plaça del Diamant” és una novel·la (de la qual se n'ha fet moltes adaptacions teatrals, no obstant) i en canvi “Terra Baixa” és una obra teatral.

Partint d'aquest primer i important element diferenciador, podriem dir que un és un text narratiu mentre l'altre es basa en el diàleg dels personatges, i és més directe i real.

L'existència d'acotacions en el text teatral també és una diferència respecte el text narratiu.

En el text teatral no hi ha narrador, per tal de donar a l'espectador una visió totalment directa i exempta d'influències exteriors a la pròpia trama.

El monòleg interior és molt present a “La Plaça del Diamant”, però no a “Terra Baixa”. El monòleg interior serveix per expressar els pensaments i sentiments d'algun personatge.

També és ressenyable l'ús del llenguatge col·loquial en ambdues obres, tot i que aquest ús és més acusat a “Terra Baixa”, ja que al ser un text teatral, intenta ser molt fidel al llenguatge popular, usant sovint alguns col·loquialismes, arcaïsmes, castellanismes i moltes frases populars d'aquells temps. El llenguatge intenta assemblar-se al màxim a com ho faria la gent del poble en la realitat.

3) Comparació extensa de l'obra teatral amb la versió cinematogràfica “Tiefland” de Leni Riefenstahl (diferències i semblances de l'argument, els personatges, l'ambientació, l'espai, el temps...).

La versió cinematogràfica té moltes diferències envers l'obra teatral de Guimerà.

Primerament cal dir que la versió fílmica de Leni Riefenstahl cau en molts estereotips i tòpics espanyols, i no va fer un anàlisi o una investigació mínimanent profunda per tal de plasmar la realitat que Guimerà retratava a l'obra. Per exemple, cal destacar els vestits, el paisatge andalús, el flamenc, l'idiosincràcia dels personatges... Tot plegat un ambient molt allunyat del que podia ser el de Catalunya d'aquells temps, i més proper a l'ambient de l'Espanya profunda (res a veure...)

Els noms d'alguns dels personatges també es canvien. En Manelic passa a anomenar-se “Pedro” al film, presumiblement a decisió de la directora, la qual va decidir batejar amb aquest nom típicament espanyol el personatge.

A més d'aquest aspecte contextual, la directora de la pel·lícula també dóna un enfocament diferent dels personatges i la seva actuació. A part d'el·lidir algunes escenes intrascendents, estereotipa més alguns personatges, i els fa encara més extrems: és el cas d'en Sebastià i en Manelic, els quals tenen un caràcter més antagònic: l'un és la personificació del mal, i l'altre la personificació del bé i la innocència.

La diferència més destacable és en el desenllaç de la història, on la baralla es desenvolupa de manera diferent, ja que a l'obra teatral només lluiten amb els punys i a la pel·lícula en Manelic fa ús d'una arma blanca amb la qual mata en Sebastià.

4) Justificació de per què Terra Baixa és l'obra més popular i coneguda de la història del teatre català, la més traduïda, la de més èxit internacional, amb versions operístiques i cinematogràfiques (algunes d'elles ben exòtiques...).

L'obra de Guimerà ha estat traduïda a un total de catorze llengües, i és una de les obres més conegudes de la literatura catalana arreu. És una de les capdavanteres en el teatre català, i la seva grandesa recau en transmetre una sèrie de conflictes socials i unes fortes passions amb les quals tothom pot veure's refectit, siguis del país que siguis.

Podriem concloure que té una temàtica universal.

5) Opinió personal, amb arguments i exemples, sobre l'obra.

En la meva opinió, Terra baixa és una obra força completa. De les poques obres d'Àngel Guimerà, totes es basen en el mateix triangle amorós tot i que estan enfocades des de punts de vista força diferents. El simbolisme dels personatges i els seus passats, trobo que són molt encertats i ben aconseguits. La presència d'un personatge com el de la Nuri, el trobo molt acollidor i moltes vegades et fa tocar de peus a terra amb la seva innocència.

Tot i que el final és previsible, l'obra en sí m'ha semblat prou complerta. La seva lectura no es fa pesada; és força lleugera.

L'argument és senzill però alhora molt ric, en retratar l'ambient rural i l'idiosincràcia dels personatges. El vocabulari que usa Guimerà és en ocasions una mica complicat per la distància temporal i l'ús de frases col·loquials d'aquell temps, i fins i tot d'alguns arcaïsmes.

El personatge més destacable és sens dubte en Manelic. En la meva opinió, la seva evolució dins la història és el millor de tota l'obra. Té una psicologia complexa tot i tractar-se d'un ésser força senzill a priori, ja que té una vessant instintiva (pràcticament animal) que el fa seguir els seus impulsos en certes ocasions, i una altra part humana que el fa estimar amb passió i tenir un bon cor.

Precisament crec, personalment, que aquest tractament del personatge és la raó per la qual “Terra Baixa” és una obra mundialment reconeguda. Es podria fer un paral·lelisme entre el personatge d'en Manelic i altres de la literatura universal, els quals parteixen d'una personalitat nua a l'haver-se criat pràcticament sense contacte humà, i a partir d'aquí, a una edat avançada, comencen a socialitzar-se i la societat mateixa els rebutja per la seva candidesa i innocència.

6) Bibliografia i fonts consultades.

· “Terra Baixa”, d'Àngel Guimerà. Ed. Castellnou

· http:// es.wikipedia.org/wiki/Angel_Guimerá

· http://ca.wikipedia.org/wiki/Tiefland

· http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/index.htm

· http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_Baixa