“TERRA BAIXA”

GUIA DE LECTURA

1. Estudia l'estructura d'un local teatral. Mirau d'aclarir a què s'apliquen els mots següents:

Platea: pati o part baixa dels teatres on seu el públic.

Llotja: espai en forma de balcó amb uns seients.

General: primer pis on seuen els espectadors.

Galliner: lloc del teatre on normalment seien dones i on es formava un gran guirigall, era el lloc més econòmic per seure.

Teló: tela gran que es posa a l'escenari de manera que es pot pujari baixar. Abans de començar l'obra està posat i s'aixeca durant la representació. També n'hi ha de laterals.

Coverol: lloc on es troba l'apuntador.

Bateries: filera de làmpades situada a la vorera de l'escenari.

Bastidor: llistons i fustes, sobre les quals s'estén i es fixa un paper pintat, de front al públic i forma part de la decoració teatral.

Bambolines: cada tira de tela pintada que pengen del telar del teatre i completen la decoració.

Trapa: troç del pis de l'escenari que pot aixecar-se per deixar una obertura per on es surti a escena o desepareixin persones o coses.

Tramoia: màquina per simular transformacions o casos prodigiosos.

Decorat: conjunt d'elements per recrear un espai a l'escenari.

2. Dibuixa esquemàticament l'escenari de Terra Baixa d'acord amb l'acotació inicial de l'acte primer. Tingues en compte que dreta i esquerra són les de l'espectador.

3. Fes un vocabulari amb les paraules i locucions que aprens.

“se'n prendrà la mena”: es perdrà l'origen.

“el conill ho diu a la llebre”: un company li conta a un altre.

“com una daina”: molt ràpit.

“en lo floret de la joventut”: en un moment d'esplendor.

“estar per meréixer”: fer goig.

Engiponar: de manera ràpida.

Terral: vent de terra a mar.

Pedrega: tirar pedres.

Senglotar: plorar fent senglots.

Fornal: forn on es barreja carbó i aire.

Anclusa: peça d'hacer que utilitzen els ferrers.

Trapecer: trapella.

Baladejar: cridar.

Esclofollar: llevar la closca.

Cabassos: senalles d'espart.

Espigar: agafar les espigues.

-És un vocabulari d'eines, oficis i expressions utilitzades a la vida cuotidiana del món rural.

4. Apunta els castellanismes de l'obra. Intenta esbrinar si Guimerà disposava de bons diccionaris per trobar-hi alternatives. Per què?

A l'obra surten castellanismes com: “serio”, “enterar”, “letxuguino”, “iglesia”, “apoiant-se”, “casi”, “bueno”, “malandadu”, “empenyades”, “passeio”, “trompasso”, “carinyosa”, “embustero”, “ditxos”, “Sant Cristo”, “lo desgraciada que soc”, “tendré de ser teva” en lloc de “hauré de ser teva”, “s'enteri” en lloc de “s'adoni”, etc…

Pens que Àngel Guimerà no disposava d'un ampli ventall de possibilitats ja que no existia un diccionari normatiu per trobar mots específics, per això utilitzava castellanismes o mots utilitzats per la parla col·loquial del poble. Per altra banda crec que utilitzant aquest llenguatge col·loquial i aquestes paraules tan populars ens mostra una llengua autèntica i viva que pretén acostar-se als fets quotidians, per tant acostar-se al públic. Això fa que es consideri, en part, una obra realista, perquè ja veurem més envant com també té trets romàntics.

5. Els personatges usen el llenguatge que els és propi? Quins trets fan que es pugui afirmar que fan servir el registre col·loquial?

El llenguatge és realista, expressiu i funcional.

Es tracta de gent pagesa; parlen un català col·loquial i fresc que fa el diàleg més viu. Per tant, pens que els personatges utilitzen el llenguatge que els és propi.

Trets que fan que pugui afirmar que es tracta d'un llenguatge col·loquial:

• Utilització de locucions i maneres de dir populars o dites: “fer les tafaneres”, “se'n perdrà la mena”…

• Ús de paraules col·loquials: “daixonses”, “se rebentin”…

• Deformacions populars de paraules: “llargandaix”, “mentres”…

• Castellanismes: “s'enteri”, “bueno”…

• L'ús d'exclamacions i d'interrogacions: “Bo!”, “Mare de Déu!”, “Doncs que us caseu o no us caseu, vosaltres?”…

• L'ús de diminutius, augmentatius o despectius: “Pobret!”, “totxorrot”…

• Utilitzar un prefix per donar més énfasi: “Prou i reprou”…

• Comaparcions: “com una daina”…

• Formes verbals col·loquials: “donguis”, “sapigués”…

• Repeticions: “hi anirem, hi anirem”…

• Frases inacabades: “Lo molí tocant a casa, i si nosaltres no vinguéssim…”…

• Onomatopeies: “tururut”…

6. (Fotocòpia del professor).

7. Classifica els personatges en principals i secundaris. Indica els que fan de protagonista i d'antagonista.

Protagonistes: Marta, Manelic i Sebastià. La trama argumental gira entorn ells.

Protagonistes antagònics:

Sebstià i Manelic: (representen dues persones oposades, dues maneres de ser diferents. A més, l'origen dels dos personatges és diferent; en Sebastià és de la terra alta i en Manelic de la terra baixa. Cal destacar, també, que el Manelic es mou per generositat i bondat mentre que el Sebastià ho fa per interessos i la seva concepció de l'amor és totalment diferent; el Sebastià veu l'amor com una possessió i el Manelic té una visió de l'amor més romàntica, més generosa, per a ell no es tracta de posseïr, per a ell es tracta de ser posseït.

Xeixa i Tomàs: el primer dóna més importància a la moral mentre que per al Tomàs la seva prioritat són els seus interessos.

Marta i Nuri: no són personatges antagònics durant tota l'obra, només en un moment determinat, quan na Marta se sent gelosa de na Nuri, pel Manelic i el Sebastià.

La Nuri respecte als seus germans: és una qüestió d'edat, ella no té la dolentia que tenen els seus germans.

8. Feis una descripció de cada un dels personatges de l'obra: filiació, caràcter, edat, paper dins la trama… Valorau la versemblança i el relleu psicològic. Us pot ajudar el fet de posar el nom del tipus de relació o sentiments que mantenen entre ells representada per cada fletxa (submissió, amor, amistat, compassió, enfrontament, utilització, respecte, possessió…)

• En Manelic i na Pubilla estan defora de l'esquema perquè no estan sota la influència d'en Sebastià (són externs).

Sebastià: La seva personalitat és maligna. Manipula, fa i desfà, provoca el mal perquè és essencialment egoísta i dolent. És l'amo, el llop, el Mal. És el personatge que representa la negativitat de la terra baixa, ell és el responsable de les misèries i està atrapat entre la passió que sent per la Marta i l'obligació que sent de casar-se amb la Pubilla. Es tracta d'un personatge pla, menys quan té dubtes amb na Marta.

Marta: És una al·lota desarrelada, que adquireix conciència de la seva personalitat quan veu que té al Manelic. Ella és l'autèntica protagonista, l'origen del problema, és com un objecte a posseir. De petita va perdre a la seva mare, la qual cosa la va marcar amb una falta d'amor que, un cop va ser grossa, procurà aconseguir.

Al començament fa cas al Sebastià, sap que ha d'estar amb ell vulgui o no i quan coneix al Manelic es sent alliberada. L'amor pur del Manelic fa canviar a la Marta.

Manelic: És ingenu, mig criatura, mig home. El Manelic és bo i no està avesat a la burla i a la mentida. Ell matà al llop de la terra baixa, que és el que sap fer a la terra alta, per protegir el que és seu (allà les ovelles i aquí la Marta).

Tomàs: És l'ermità. Segueix les ordres del Sebastià i quan sap que els va enganyar es sorprèn, però no fa res.

Xeixa: És el moliner i les males llengües de les germanes Perdigones. És un personatge desencantat que, finalment, es revolta contra el seu amo en conéixer les causes veritables del casament.

Germans Perdigons: Són els que simbolitzen el poble. Els germans Perdigons són el Josep, el Nando, la Pepa, l'Antònia i la Nuri.

Mossèn: És el còmplice absolut del Sebastià, és un personatge menyspreable, moralment incorrecte, perfecte representant de la terra baixa.

Pubilla: hi és sempre, però mai hi és.

Manelic-Sebastià: l'idolatra, però després el mata perquè veu que és dolent.

Sebastià-Manelic: primer l'utilitza, però després li fa nosa.

Marta-Sebastià: primer és seva, però després no la soporta.

Nuri-Manelic: és petita i innocent per això es duu bé amb el Manelic.

Nuri-Marta: és com la Marta quan era petita, però es converteixen en rivals quan na Marta sent gelosia de na Nuri.

9. Explica el procés de canvi d'actitud de na Marta envers Manelic. Per quines etapes passa?

Na Marta passa per tres etapes:

• Na Marta no en vol saber res del Manelic; li fa fàstig.

• Del despreci passa a sentir pena quan veu que també l'han enganyat, llavors es veu semblant a ell.

• Quan na Marta estima al Manelic, després de coneixer-lo.

Les tres etapes de na Marta s'ajusten al plantejament, al nus i al desenllaç de l'obra.

10. Què dóna profunditat a la trama: les actituds fixes de Sebastià i Manelic o el món intern turmentat i en evolució de Marta?

El que dóna profunditat humana a la trama és el món intern de la Marta, els humans som “Martes”, tots dubtam.

11. Trobes qualque paral·lelisme entre algun dels protagonistes i algun aspecte biogràfic d'Àngel Guimerà?

Na Marta i en Guimerà tenen en comú l'origen. Tenen un passat fosc. En Manelic també té un passat incert.

Els personatges de Guimerà senten una abscència d'amor de mare, pot ser pel dolor que li va suposar a Àngel Guimerà perdre a la seva mare, ja que l'estimava moltíssim.

12. Al llarg de l'obra hi ha un procés d'identificació de l'hereu Sebastià amb el llop. Comenta a l'escena VI de l'acte I. Ves resseguint-lo i anota les paraules dels personatges en què es produeix. Comenta'l breument. Si Sebastià és el llop, qui són el Manelic i la Marta? En quina mesura el combat amb el llop pot esdevenir simbòlic?

Sebastià: llop.

Manelic: pastor o ca que guarda les ovelles.

Marta: ovella que necessita ajuda.

Manelic.-(…) Sinó que si em giro cap a muntanya em poso xup, que ploraria; que hi deixo els moltons i els gossos que m'estimen com a germans, mal m'està el dir-ho! Ai, Tomàs, sense jo, el llop!

(…)Manelic.- Doncs que no hi baixa per aquí el llop minyons?

Xeixa.- Massa que hi ve, reïra! Ja el veuràs, ja si Déu no t'ajuda!

Aquí la gent deixa veure que el Sebastià és com un llop.

13. Hi ha qualque raó especial per la qual al moliner li diuen Xeixa?

Li diuen Xeixa perquè la xeixa és la base de la farina del pa (de bona qualitat i ell és de bona qualitat com a persona).

14. En les obres de Guimerà hi ha una íntima relació entre l'ésser marginat i la idealització de l'amor. Els personatges busquen l'amor per arribar a una plena realització social i individual. Explica com cadascun dels tres personatges principals s'esforcen a aconseguir l'amor i en quina mesura es poden identificar, si es posible, amb el prototipus d'heroi romàntic i perquè.

L'amor del Manelic es basa en oferir i protegir, mentre que l'amor del Sebastià en rebre i tenir.

Na Marta simplement se sent alliberada amb l'amor del Manelic, per tant, per a ella l'amor és un alliberament.

L'amor del Manelic correspon al prototipus de l'amor romàntic (amor platònic), ja que ell es donà completament a la Marta.

15. Completa per oposició la següent graella i defineix després en que consisteix el mite de la terra alta creat per Àngel Guimerà. Quina influència exerceix sobre la terra baixa?

16. Digues quiné s el subgènere teatral de l'obra i justifica la desposta.

El subgènere teatral de l'obra és el drama (són personatges reals no mitificats, a més, l'espai també és real). És un drama realista (és una obra contemporània, perquè parla dels conflictes amo-treballador, i el llenguatge és un intent de reflectir un llenguatge real), per altra banda el que acosta a aquesta obra al Romanticisme és el concepte de l'amor, les mentides, el llenguatge poètic que té en Manelic en un determinat moment i el fet de arribar a matar per amor.

17. Divideix la trama de l'obra en plantejament, nus i desenllaç. Mira si cada una d'aquestes correspon a un acte.

L'obra està dividida en tres actes que corresponen al plantejament (apareixen els personatges i es planteja el problema), al nus (es desenvolupa el problema) i al desenllaç (el Manelic resol el problema matant al llop, encara que aquesta història no ens deixa un final gens clar; sembla que ha de seguir).

18. Cerca mostres de cultura popular (cançons, històries, etc.) i comenta quina funció tenen.

En Tomàs, en Manelic (amb la seva història de la dama del llac) i en Xeixa (amb la cançó: “a la vora de la mar hi ha una doncella...”), són els encarregats de mostrar la cultura popular.

19. El gènere teatral té, a més del diàleg, altres elements. Fes una exposició ordenada d'aquests elements, amb exemples extrets del text sempre que puguis.

A banda dels diàlegs destaquen els monòlegs protagonitzats per la Marta. El primer el trobam al primer acte a la escena IV on explica el rebuig que sent cap al Manelic, el segon monòleg el trobam al segon acte a l'escena III quan na Marta vol que en Manelic la perdoni i finalment el darrer monòleg es troba a l'acte tercer a l'escena VIII quan na Marta espera el senyal de na Nuri per sortir del molí sense ser vista.

Però, a part de la representació el gènere teatral disposa d'altres elements importants com l'escenografia que està formada pels decorats, el so, els vestuaris, el marc escènic, la il·luminació... En aquesta obra la il·luminació servirà per poder saber en quin moment del dia ens trobam (matinada, migdia, horabaixa, vespre...). Per exemple, al tercer acte a l'escena VIII diu: “Il·luminats per la llar de foc”.

20. A més del conflicte Manelic-Sebastià, hi ha altres enfrontaments amo-treballador? Per què? Fins quin punt l'obra se situa en aquest aspecte en la tradició romàntica o en la realista?

Quasi tots els treballadors tenen conflictes amb l'amo, perquè no és bo, ja que no pensa amb ells, sinó en el seu propi benefici. Els treballadors tenen por de plantar-li cara al Sebastià, llevat del Manelic.

L'obra Terra baixa es situa a la tradició realista, perquè els temes que tracta (amo=persona que tot ho té i treballadors=dominats) són reals, és a dir, pertanyen a la vida quotidiana.

21. Manelic no ha combatut i matat a un home, sinó l'amo, el propietari. Què creus que significa aquesta puntualització en el desenllaç?

El Manelic equipara l'amo al llop, quan el veu mort, ell no veu al llop, encara que els altres veuen l'amo. Manelic es converteix en l'encarregat de resoldre la injustícia.

22. El final és revolucionari des d'un punt de vista social o sols representa un acte de legítima defensa davant el tirà? Raona la resposta.

És un acte en legítima defensa. Així com el llop li prenia les ovelles, el Sebastià li va prendre la Marta i així com ell matà al llop quan li prenia el que era seu, amb el Sebastià, va fer el mateix.

23. A quina etapa de l'evolució literària de l'autor situaries aquesta obra? Assenyala els elements romàntics i els realistes. Quins predominen?

Elements romàntics:

• Concepte de l'amor d'en Manelic respecte na Marta.

• El llenguatge poètic utilitzat pel Manelic (utilitza metàfores, comparacions...)

• En Manelic representa el bon salvatge.

• Històries populars, llegendes, cançons, mites...

• La victòria de l'amor.

• La mort de l'opressor viscuda com un drama romàntic.

Elements realistes:

• El lleguatge utilitzat, per reflectir la “parla real” mitjançant barbarismes, frases fetes, etc.

• La presentació d'un conflicte social contemporani.

• Els personatges són reals.

• El lloc és real, no te res de fantàstic.

• El vestuari.

• La manera que té la Marta de tractar el dubte.

Els elements romàntics i els elements realistes es troben igualats, però és la tradició literaria realista la que predomina a l'obra, ja que el conflicte amo-treballador, sobre el que gira tota l'obra és totalment realista.