ASPECTES GENERALS

1. Quins corrents literaris i estètics es desenvolupen en els anys en què viu A. Guimerà? En quines obres es reflecteixen aquests corrents. Relaciona Terra Baixa amb els moviments culturals de l'època de Guimerà.

El romanticisme, el realisme i el naturalisme.

El romanticisme es reflecteix en l'etapa inicial de Guimerà com a escriptor. En destaquen tragèdies històriques com Judit de Welp (1883) i, sobretot Mar i cel (1888). Aquestes novel·les estan escrites en vers i es situen a l'Edat Mitjana.

En la segona etapa Guimerà sintetitza elements tan del romanticisme com del realisme. És l'època en que va escriure els drames romàntics com Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1987) i La filla del mar (1900). Aquestes obres es narren en prosa i totes tres presenten una estructura semblant: un triangle amorós que desencadena un conflicte i un desenllaç tràgic.

En la tercera etapa Guimerà s'adapta als nous corrents, el naturalisme i el modernisme. En destaquen obres com L'aranya (1908) i La santa espina (1907).

Terra Baixa és un drama amb una barreja de components naturalistes, realistes i romàntics. També presenta un elevat simbolisme en la terra alta i la terra baixa. Les obres de Guimerà d'aquesta època pateixen fortes crítiques perquè el públic no acaba d'entendre aquesta barreja d'elements. Al final, l'autor se'n surt força bé posteriorment en obres que triomfen entre el públic.

2. Quins fets més significatius de la vida d'Àngel Guimerà tenen repercussió en la seva obra?

• El desarrelament de la seva pàtria, en que primer es va traslladar a El Vendrell, després a Barcelona i un altre cop a El Vendrell.

• Es considera fill natural, però els seus pares no el reconeixen fins que no són a Catalunya.

• El gran frustre amorós que va patir amb Maria Rubió.

• La mort del seu germà i, posteriorment, de la seva mare.

3. Per què Guimerà es va iniciar en el teatre amb la tragèdia, gènere ja antiquat aleshores?

Perquè era un gènere que omplia un buit en el teatre català. A més, els grup literari i polític d'Àngel Guimerà va creure que per augmentar el prestigi del teatre català aquest era un gènere que calia potenciar, ja que la tragèdia coincidia amb els cànons estètics que van impulsar la Renaixença de diverses cultures europees.

4. Explica la tasca que com a periodista i polític desenvolupà Àngel Guimerà.

Va fundar la Jove Catalunya, una entitat política que s'encarregava de completar l'acció poètica dels jocs florals. Tot seguit, aquesta entitat va fundar el setmanari La Gramalla, però aquest hagué de plegar poc després. Aleshores el grup va decidir fundar la revista La Renaixença, de periodicitat quinzenal, que posteriorment es convertí en diari. A partir del 1874 Guimerà ocupà la direcció d'aquest diari d'orientació autonomista i federal, però aquesta orientació no va ser acceptada per la nova monarquia borbònica d'Alfons XII i La Renaixença va ser suspesa per vint números i el seu director va ser processat i estar a punt d'anar a la presó.

El 1880 es va convocar el I Congrés Catalanista, al qual van assistir els homes de la Renaixença, i encara que no aconseguiren cap acord, aquest fet va servir per a dotar el país de dos diaris en català.

Poc després Guimerà col·labora en el Centre Català, fet que el va portar a participar en l'elaboració del Memorial de Greuges i, posteriorment va formar part de la comissió que el lliurà al rei.

Més endavant Guimerà, juntament amb altres polítics van separar-se del Centre Català i van fundar la Lliga de Catalunya. Dos anys després, va ser nomenat president de la Lliga de Catalunya.

Va ocupar la presidència als Jocs Florals de l'any 1889.

Durant un ampli període Guimerà es va dedicar, com a activitat més destacada a part de les obres per a l'escena, als discursos, tan de caire polític, com a representant de la Unió Catalanista, fins a convidat en actes patriòtics.

5. Sembla clar que Guimerà no escrivia, en general, per entretenir el públic simplement, sinó que tenia alguna cosa a dir i, efectivament, la deia. Quin creus que és el missatge principal que traspuen les seves obres?

Guimerà tenia un desig absolut de justícia universal, i així ho retransmetia a les seves obres.

També tenia un ideal social molt pròxim a una ruralia patriarcal idealitzada, en la qual els personatges viuen en un ambient de treball, amor i pau, alliberats de tota injustícia i de desigs i costums innobles.

Així mateix, també retransmet l'amor veritable entre l'home i la dona, que es tracta d'un amor absolut, sense esquerdes i per sempre, però sense necessitats de beuratges especials, és un amor passional que no necessita explicacions ni condicionants.

6. Guimerà és un dels puntals de la Renaixença. Fes una síntesi d'aquest moviment: inicis, principals figures i obres literàries, conseqüències per a la cultura catalana.

La Renaixença neix amb l'objectiu de recuperar la llengua, literària i nacional, i per tant, de la pròpia identitat, i amb el fi d'adaptar els nous corrents de la cultura europea més importants a la cultura catalana.

La Renaixença va estar impulsada per un seguit de causes:

• Recuperada econòmica dels països catalans. La revolució industrial propicià l'aparició de la indústria catalana. Aquesta millora econòmica repercuteix positivament en el món cultural.

• Gran agitació social amb constants guerres. Aquests fets fan que el poble català vagi prenent consciència de la seva individualitat i apareixen partits propis en defensa dels interessos catalans.

• El procés d'industrialització comportà l'aparició d'una nova classe social dominant: la burgesia, i també l'aparició del proletariat. Ara es valorarà la possessió de diners i del potencial industrial. La burgesia haurà d'assolir una posició social i un reconeixement, per això, potenciarà una literatura a la seva mesura, que li proporcioni el prestigi que li falta.

La Renaixença es divideix en dues etapes fonamentals:

• 1833 - 1870: la literatura és el resultat d'un exercici d'erudits que escriuen perquè creuen que cal fer-ho per salvar la llengua catalana. Són els anomenats primera generació romàntica.

• 1871 - 1877: s'arriba a un nivell de maduració notable i ens trobem davant d'autèntics escriptors; per ells escriure és la seva activitat més important. És l'època de Verdaguer, Guimerà i Oller. No se sentien vinculats a l'esperit de la Renaixença però, tot adaptant-se als corrents estètics europeus contemporanis continuen la lluita nacional i lingüística iniciada per la primera generació de renaixenços. Aquesta segona generació romàntica introdueix les teories del realisme i del naturalisme que afecten la narrativa i el teatre.

Durant el segle XIX Catalunya viu un ràpid procés de recuperació de la literatura culta en català, que s'inicia amb l'obra èpica de Jacint Verdaguer (1845-1902) i segueix amb la reflexió i innovació poètica de Joan Maragall (1860-1911), la narrativa naturalista de Narcís Oller (1846-1930) i l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà (1845-1924), que, amb les aportacions de teatre satíric de Frederic Soler "Pitarra" (1839-95), porten a la consolidació d'un públic de teatre tant culte com popular.

BIBLIOGRAFIA

• Introducció “Terra Baixa”

Editorial Hermes

• Introducció “Terra Baixa” de Ramon Bacardit

Editorial Proa

2