TERRA BAIXA

Introducció

Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897.Pertany a la tradició ltiterària del Realisme, perquè tracta sobre les vides d'uns personatges d'una clase social pobra, de treballadors “dominats” per un amo, un “amo de tot”.

Terra Baixa és un drama, pertany a la segona etapa ( entre 1890 i 1900), un moment de plenitud per a Ángel Guimerà. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes:

• La filla del mar

• Terra Baixa

• Maria Rosa

RESUM PER ACTES DEL LLIBRE

• Primer Acte:

En aquest primer acte s'ens presenten tots els personatges de l'obra, començant primer per en Xeixa, na Pepa i n'Antonia, al llarg de la resta del primer acte van apareixent la resta de personatges. En aquest acte en Sebastia que és l'amo de tot, vol casar la Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell però que entre ells hi ha més que això. La vol cassar per motius econòmics ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha alguna relciò amorosa, sino, no podra cobrar certs doblers. El marit que han cercat per la Marta és en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta i que demostra que de veritat estima la Marta i que ell no es casa per conveniència. Tothom al poble sabia que el casament era tot un muntatge d'en Sebastià, tots menys un, el Tomas que era l'ermità. Abans del casament, en Xeixa es nega a anar al casament i per això en Sebastià el fa fora. Un cop casats el Manelic i la Marta i visquent junts, la Marta demostra que no estima al Manelic, pero en canvi, ell es mostra ferit perquè ell l'estima de veritat a la Marta i es mostra molt il.lusionat per haver-se casat.

• Segòn Acte

En Manelic ja es casat amb la Marta i pareix que de tots el del poble, amb l'únic que mes o menys es fa és amb na Nuri, cosa que a la Marta li atraurà molt l'atenció i la farà veure en Manelic d'una manera més diferent. La Marta conta quin va ser el seu passat i com va coneixer en Sebastià. Mes tard en Tomas conta una historia a les perdigones on es reflexa la maldat d'aquestes. En Manelic, cansat de tanta burla i malicia per part de la gent del poble, s'entera de certes coses que el fan enutjar, és per això que de cop i volta decideix agafar i anar-se'n un altre cop a la muntanya amb la seva dona la Marta per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa que segons Manelic es plena de boira i falsedat. En l'intent de fugir a la muntanya Manelic i Marta són atrapats per en Sebastià i en Mossen. Quan en Sebastià coneix quines eran les seves intencions, fa cridar als pagesos i fan fora de la Terra Baixa a en Manelic.

• Tercer Acte:

En aquest acte es veu al començament, l'arrepentiment dels pagesos per haver tret fora a en Manelic. Encara així segueix l'enfrontament entre el Manelic i el Sebastià. Es veu com la Marta anyora en Manelic i el troba a faltar, perquè els seus sentiments cap a ell desde el principi han anat canviant un poc. Ja al final, en Manelic va anar a veure a la Marta, però va ser sorpres per en Sebastià, en aquell moment la rabia d'en Manelic el va portar a matar-lo. I axí acaba l'obra de Terra Baixa.

TEMAS QUE APAREIXEN A L'OBRA

• Un primer tema que apereix al llibre el tema amorós, les relacions entre el Manelic, en Sebastià i na Marta.

• Hi ha també com a tema a tractar, els plans del Sebastià que ha fet per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. Es per tant un tema d'enganyifa perque en teoria cap ni un del poble hauria de saber res de que tot és un pla elaborat per el Sebastià.

• Un altre tema a tractar és la manera de tractar a en Manelic que té la gent del poble, la manera tan discriminatòria amb la que el tracten, el veuen com a una persona inculta i com un babau prl fet de pertanyer a un lloc diferent del seu.

• La rebelació d'en Xeixa contra en Sebastià és un altre tema que apareix en el llibre. En Xeixa es nega a anar al cassament perquè ell sap que és tot un muntatge i en Sebastià el treu fora.

La maldat de les perdigones seria un altre tema a tractar, sobretot es veu en la manera de tractar a en Manelic. I es veu reflexada en el conte d'en Tomàs

Els personatges:

Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell.

En Manelic és un personatge que es podria considerar paral·lel al personatge de l'Àgata de l'obra La filla del mar, també d'Àngel Guimerà. Com l'Àgata, ha estat enganyat en un festeig on l'altre persona no l'estimava i l'utilitzava per tapar un altre festeig que no hauria estat ben vist. Com l'Àgata, és innocent i està ple d'il·lusió per la nova etapa que comença en la seva vida; com ella, és un personatge diferent dels altres, marginat, però que al final s'acaba guanyant el cor de l'altre persona. Tots dos anhelen tornar als seus orígens i acaben matant a un altre personatge de l'obra. Precisament d'aquesta última similitud prové la que és pràcticament l'única diferència entre ells dos. L'Àgata acaba matant el seu estimat, per la qual cosa ella també s'acaba suïcidant i l'obra té un final fatalístic. En l'extrem oposat, en Manelic mata el seu contrincant, el seu enemic, i conseqüentment se'n trona amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final feliç.

Marta: La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a para per casualitat a la terra baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat enganyada sense saber-ho pel Sebastià. Els seus sentiments respecte en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta.

Es podria establir una relació paral·lela del personatge de la Marta amb el personatge del Pere Màrtir a La filla del mar. Tots dos estimen a una persona que els correspon però que, per determinades circumstàncies no s'hi poden casar. És per això que tots dos han de començar un festeig amb una altra persona que no estimen, però que van estimant a poc a poc al llarg de l'obra, fins a arribar a un punt que ja no estimen l'altre. Algunes de les diferències són que la Marta és enganyada pel que estimava, mentre que en la Filla del mar en Pere Màrtir controla totes les accions, i per suposat el fet que l'obra acabi amb un final feliç en Terra Baixa, a diferència de l'altre obra on en Pere Màrtir mor assassinat per l'Àgata.

Sebastià: En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena a la granja, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti una dot generosa. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar al preu que sigui a la Marta.

El paral·lelisme s'estableix en aquest cas amb el personatge de la Mariona a La filla del Mar. Tots dos festegen amb algú que no poden tenir i li proposen que tapar-ho amb l'engany d'algú altre. Tots dos perdran l'amor d'aquesta persona i se sentiran enganyats. Un acabarà mort i l'altre no, però tots dos seran els perdedors de l'obra.

Tomàs: És l'ermità que casa la Marta i en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. És innocent i savi, de molt coneixement. És una persona que sap escoltar i entendre els altres.

Nuri: Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, que veiem com canvia també el caràcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fàcils del grans i al mateix temps representa l'única persona decent del poble.

Mossèn: Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu caràcter per la escassetat d'intervencions.

Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Això desperta l'intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.

Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Els seus caràcters són similars. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, durant la qual només fan que criticar i fer cas a l'amo, tot i sabent que és un tirà.

El símbol del llop:

El símbol més a destacar que apareix a l'obra és el símbol del llop. En Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon començament, explica històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop perquè aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vista com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest símbol, però, és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastià tot cridant: “He mort el llop!” D'aquesta manera és com vol dir que ha matat en Sebastià, comparat pel seu comportament amb el llop. En Sebastià és l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que la Marta s'estimi en Manelic. Es pot dir que parlava d'en Sebastià de manera metafòrica.

Resum de l'obra:

Durant el primer acte se'ns presenten els personatges de l'obra: caràcters, importància dins la trama, relació amb els protagonistes, etc. També podem captar que hi ha algun secret que l'amo vol tapar.

En Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, a qui proposa en matrimoni a la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per ell el matrimoni no és de conveniència. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.

En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que només s'entén amb la Nuri. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a veure d'una manera diferent a en Sebastià. La Marta explica el seu passat i com va conèixer a en Sebastià. En Manelic, a mesura que sap del muntatge s'enutja més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir junts. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. La Marta es queda tancada al molí sota la vigilància dels pagesos i en Manelic és fet fora de la Terra Baixa.

En el tercer acte es veu com els pagesos s'adonen de la seva equivocació d'haver fet fora en Manelic i d'haver seguit les ordres d'en Sebastià. En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta i diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià i pot marxar amb la Marta de la Terra Baixa.

Entorn:

L'obra se situa a la Terra Baixa, símbol de la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia, la pressió social i els prejudicis.

En contraposició a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, a les muntanyes d'on ve en Manelic, símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digne i honrada. Sense mals entesos i burles, ni persones marginades. De personalitat més primitiva, més natural i més animal.

Conclusions

A aquesta escena ens trobem que la Marta comença a veure q el Manelic és així realment i q està ple de pureza i per tant serà un punt de inflexió important en els sentiments de na Marta per que cambien totalment de l'odi a l'enamorament. També podem veure un adelant del que serà el final quan es veu la llum i el Manelic es possa furiós.