Literatura
Terra Baixa; Ángel Guimerà
“Terra Baixa”
Àngel Guimerà
INDEX
1. Resum de tota l'obra de forma esquemàtica.
Acte/escena | Resum | Personatges | Lloc | Temps |
1/I | Es tracta del diàleg entre el Xeixa, la Pepa i l'Antònia. Elles volen saber sobre el casament de la Marta però el Xeixa no els contesta a res, tan sols es fica amb elles que no estan casades. El Xeixa ens informa de qui són els Perdigons: El Josep (es casà i es quedà viudo als quatre dies), el Nando (és solter), la Nuri (és la més petita), la Pepa i l'Antònia (deu tenir uns 40 anys, segons ens informa el Xeixa). Possiblement, segons diuen les dues Perdigones, el Xeixa tenia pensat casar-se amb la Marta quan, fa un any, se li va morir el pare (el moliner) a ella. | El Xeixa, la Pepa i l'Antònia. | La cuina de la casa-molí. Al fons, a la banda esquerra, hi ha una porta sobre dos graons coberta per una cortina. Al fons, a la banda dreta, hi ha una porta gran que dóna a un porxo, pel costat dret del qual s'anirà cap al lloc de les moles; més enllà del porxo hi ha cases, arbres,... A la banda dreta de l'escena hi ha una porta. A la banda esquerra, en primer terme hi ha la llar, i en segon terme una porta petita. Al mig de l'escena hi ha una taula de menjar i pertot cadires, bancs, eines del molí, sacs de blat,... | És al caient de la tarda. |
1/II |
Es tracta del diàleg entre la Pepa, l'Antònia i la Nuri. La Pepa i l'Antònia havien enviat a la Nuri per a que dugués noves sobre el casament de la Marta. La Nuri ens informa que tot allò que pareix un poble escampat pertany a l'hereu Sebastià; que el Tomàs (l'ermità) ha anat a cercar a un pastor que viu molt lluny per casar-se aquell vespre amb la Marta, i que, segons havia escoltat un dia, entre la Marta i el Sebastià podria haver-hi un romanç. | La Pepa, l'Antònia, el Xeixa i la Nuri. | Segueixen a la cuina de la casa-molí. | |
1/III | Arriba la Marta però a l'adonar-se de les dones s'amaga; la criden però ella se'n va més de pressa. El Josep i el Nando ens informen que el Perruca ha dit: que el Tomàs anava a per un pastor, ja que feia dies que l'hereu Sebastià cercava un marit per a la Marta que fos ben bèstia; que el Tomàs havia anat a cercar al Manelic (nom del pastor) a les Punxales; i, que ja s'havien vist el Manelic i la Marta però no l'han volgut al poble fins al casament perquè no s'adonés de que tot allò del casament era una farsa; i que el Tomàs havia anat a pel Manelic perquè no sabia res de la farsa. El Perdigons en un començament es volen revelar en contra del casament i del Sebastià però no ho fan perquè ell és l'amo i els prendria la casa i les terres. Al final surt la Marta i els fa fora a tots. | La Marta, la Pepa, l'Antònia, la Nuri, el Josep i el Nando. | Encara que el text no ho diu explícitament, podem sobreentendre que si la Marta es va ficar per la porta de la cortina és perquè segueixen a la cuina de la casa-molí. | |
1 /IV | Aquesta escena és un monòleg de na Marta. Ella està plorant perquè no vol casar-se amb el Manelic. Es sent un remor i s'atura de plorar perquè si la veu el Sebastià li pegarà. La dona pensa que el Sebastià pateix casant-la i troba que és dolenta perquè sinó ho fos ja fa temps que hauria fugit Després fuig cap a dintre perquè arriba el Manelic. | La Marta. | A l'escena no ho diu, però de la escena anterior podem deduir que segueix a la cuina de la casa molí. | |
1/V | Arriba el Tomàs i diu que el Manelic arribarà més tard, que és un àngel de Déu, tot bondat i amb un gran cor, que ell el va tenir de rabadà; mentrestant tots els perdigons se'n riuen del pastor. El Tomàs ens informa que ell menava terres d'un oncle del Sebastià vora Figueres però com ja no podia més, el Sebastià, feia quatre dies, li va donar l'ermita per a ell i la dona. Destaca el diàleg entre Tomàs i el Xeixa: El Xeixa diu al Tomàs que la Marta quan era una nina captava pel món amb el seu pare o un que li feia de pare, el Sebastià els va fer als dos en aquestes terres i al pare d'ella li va donar el molí; i que tot això el Sebastià ho va fer perquè li agradava la Marta. I que ara, el Sebastià casava a la Marta per a que la gent no enraoni ja que l'hereu té empenyades les hisendes i els ramats, i per salvar-ho tot s'ha de casar amb una pubilla, però si la gent sap que ell està amb na Marta no es podrà casar i ho perdrà tot. Però el Tomàs no vol creure-s'ho. | La Nuri, el Tomàs. el Xeixa, la Pepa i l'Antònia. | El Tomàs i el Xeixa queden a la cuina i els altres surten al porxo. | |
1/VI | Arriba el Manelic. En aquesta escena apareix per primera vegada el tema del llop: el Manelic demana si el llop no baixava i ells rient li contesten que hi baixa massa, referint-se al Sebastià. També apareix el somni que va tenir en Manelic: cada nit ell deia dos parenostres, un per l'anima dels seus pares i l'altre per a que Déu li tries una bona muller. Resulta que una nit va somiar que un còdol se li va anar a dintre d'un gorg empaitant els ramats, i que l'aigua va començar a bullir, treure fum negre i va sortir una cosa estranya amb ulls i braços que no se sabia si era una bruixa o la Mare de Déu i li va dir que aviat se casaria. Després es va quedar adormit i l'endemà d'entre la boira veu sortir a cavall de tres mules al Tomàs, al Sebastià i a la Marta. Després el Sebastià li va proposar que es casés amb la Marta. | El Manelic, el Xeixa, el Tomàs, la Nuri, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando, el Perruca, homes i dones. | El Xeixa i el Tomàs segueixen dins la cuina, i els altres són al porxo i entren a la cuina. | Es va fent fosc. |
1/VII | Arriba el Sebastià i envia al Mossèn (majordom de l'amo que volia ser capellà) a cercar la Marta. L'hereu diu al Manelic que vagi al "letxuguino" a posar-se el vestit per casar-se i tothom se'n riu d'ell ja que el Sebastià l'usa amb doble sentit: jove que vesteix/ taujà. El Manelic comença a pegar a tothom fins que l'amo l'envia a vestir-se. El Tomàs vol xerrar amb el Sebastià per demanar-li si era veritat allò que l'hi havia dit el Xeixa. I el Mossèn diu a l'hereu que despatxi al Xeixa per contar-li-ho tot. | El Sebastià, el Mossèn, la Nuri, la Pepa, l'Antònia, el Tomàs, el Xeixa, el Josep, el Nando, el Perruca, Marta, homes i dones | No ho diu al llibre però podem intuir que són a la casa-molí. | |
1/VIII | Es tracta del diàleg entre la Marta i el Sebastià. La Marta demana al Sebastià que no la casi amb el Manelic i ell gaudeix de que ella li ho demani. Ella es pensa que el Manelic coneix tota la farsa i el Sebastià li diu que el pastor si que ho sap però que si ella intenta parlar amb ell, ell no li dirà res. El Sebastià li explica que ella ha de casar-se amb el Manelic perquè el seu oncle del mas Ruirot l'ha desheretat per ella i que així tot s'arreglarà i podrà treure les hipoteques i els embargs i li donaran la pubilla Sala. | El Sebastià i la Marta. | Es pot deduir que són a la cuina perquè al començament de l'escena diu que la Marta està amb els colzes a la taula. | |
1/IX | El Manelic no es vol posar el vestit perquè es riuen d'ell. La Marta diu al Sebastià que entre ells tot s'ha acabat i ell li respon que aquesta nit ell tornarà. El Sebastià diu a tothom que vagi a l'ermita i el Tomàs li diu que no fins que no hagi parlat amb ell. | La Marta, el Sebastià, el Manelic, el Josep, el Nando, el Perruca, la Pepa, l'Antònia, la Nuri, el Tomàs, el Mossèn, homes i dones. | Són a la casa-molí perquè encara no s'han anat a l'ermita. | |
1/X | El Xeixa diu al Sebastià que no anirà al casament i l'hereu el fa fora de casa. El Tomàs demana al Sebastià si es veritat que ell i la Marta són amants i enganyen al Manelic, cosa a la qual el Sebastià respon que no. El Xeixa cremat diu tota la veritat al Sebastià davant el Tomàs i el Tomàs s'adona de tota la farsa. | El Sebastià, el Tomàs i el Xeixa. | Es pot entendre que són a la cuina perquè diu que el Xeixa es fica per la porta de l'esquerra. | |
1/XI | El Tomàs intenta impedir el casament però el Mossèn el reté. El Xeixa aparta al Mossèn però quan el Tomàs surt toca la campana de l'ermita i ja no poden fer res. El Tomàs i el Xeixa pacten no dir res al Manelic per no fer-li mal i el Xeixa se'n va. | El Sebastià, el Xeixa, el Tomàs i el Mossèn. | Es pot intuir que segueixen a la casa-molí. | |
1/XII | Es tracta del diàleg entre la Marta i el Manelic. Quan s'acaba el casament queden ells dos tots sols, el Manelic fa referència a la gent i als Perdigons com si fossin cabres, després seu a terra i treu un mocador, però la Marta no el fa cas. El Manelic li mostra una pesseta i li explica com la va aconseguir. En aquesta escena fa referència a la relació entre el llop i Sebastià. Conta que un dia va matar un llop per salvar el ramat i el Sebastià el va donar una pesseta i li va dir que per cada llop que matés li donaria una pesseta. Després ell li ofereix el mocador ple de monedes per a que ella el guardi però ella no ho vol, i aquí és on ella s'adona que ell no es tan dolent. Després ella li diu que se'n vagi a l'altra habitació i li diu mal home, la qual cosa ell no entén. Així ella s'adona que és veritat que ell no sap res de la farsa. Després es veu un llum passant per la cortina i ella es fa la dissimulada encara que sap perfectament que és el Sebastià. Per acabar el Manelic dorm al sòl dient que el llop no vindrà (també és un joc de paraules que té a veure amb el Sebastià). | La Marta, el Manelic i el Mossèn. | Són a la casa-molí, a l'habitació de la cortina. | Sabem que és de nit perquè ella diu que aquesta nit mai passarà, que mai se farà de dia; i perquè el Sebastià utilitza un llum per entrar a la casa. |
2/I | Es tracta del diàleg entre el Manelic i la Nuri. La Nuri diu al Manelic que té por de que vengui la Marta perquè abans la Marta la estimava però ara ja no, així ens adonem que els sentiments de la Marta cap al Manelic han canviat. El Manelic vol saber qui era el de la llum per matar-lo i fa preguntes a la Nuri per esbrinar que deia la gent. La Nuri diu que el Mossèn havia dit que ningú anés al molí per parlar, tan sols podien anar per moldre, cosa que deixa preocupat al Manelic perquè no sap que podria parlar la gent que no es pogués dir al molí. El Manelic informa a la Nuri que vol marxar-se de la Terra Baixa perquè s'adona que tanmateix la Marta no l'estima, podríem dir que ell va perdent estima a la Marta. Mentre la Marta és a ciutat. | El Manelic i la Nuri. | Són a la casa-molí. | 10 dies després del casament. És al matí. |
2/II | Se suposa que la Marta arriba de ciutat, vol dir-li al Manelic que no parli amb la Nuri perquè està molt gelosa però s'adona que no pot dir-li i se'n va. El Manelic conta a la Nuri com tirava pedres amb el ulls tancats quan era a la muntanya per saber on era la Marta, i comença a plorar. La Marta surt i fa fora la Nuri, el Manelic li diu a la Nuri que faci cas de la Marta. La Marta se'm penedeix d'haver fet fora la Nuri i comença a plorar, el Manelic diu que no plora de veritat i se'n va a acompanyar a la Nuri. | El Manelic, la Nuri i la Marta. | Són dins la cuina. | Deu ser pel migdia ja que estan fent el dinar. |
2/III | Es tracta d'un monòleg de la Marta. La Marta ens informa de que ella ja estima de veritat al Manelic i que està molt gelosa de la Nuri perquè així va començar ella amb el Sebastià. També ens informa de que ella i el Manelic encara no dormen junts i que ella sent com totes les nits ell va a ajeure's a la porta del quart d'ella. | La Marta | ||
2/IV | Es tracta del diàleg entre la Marta i el Tomàs. El Tomàs ve a demanar-li que l'ha de respondre al Manelic quan ell li demanava qui era l'amant de la Marta. La Marta comença a plorar i conta la seva història al Tomàs. Resulta que la Marta era una nina molt pobra que demanava diners amb la seva mare cega a la porta d'una església, un dia un home es va asseure amb elles i va acabar amb la mare; aquell home mai no va parlar amb la Marta fins el dia de la mort de la mare que ell es va donar conta que la estimava com a una filla. Varen seguir demanant fins que un dia la Marta li va proposar que cerqués treball, ell li va dir que si però no el trobava. Un dia es varen anar de Barcelona perquè als pobres els tancaven i varen començar a caminar fins que va començar a ploure i es varen refugiar a la masia del Sebastià on ell la va fer ballar i li va demanar si ella era una granota. Ell tenia uns trenta anys i ella tenia catorze. Al final el Sebastià va fer el pare de la Marta el moliner. Ella diu al Tomàs que ara el Manelic li donava coratge per lluitar contra el Sebastià i el Tomàs li diu que conti tot al Manelic. | La Marta i el Tomàs. | Segueixen a la casa-molí. | |
2/V | Els Perdigons, menys la Nuri, i el Perruca arriben amb blat al molí i volen que el Tomàs els conti que ha sigut del casament, que el Manelic havia canviat, s'havia tornat més esquerp. El Tomàs els conta la història de Sant Miquel: Sant Miquel cercava una dona que no fos xerraire perquè el dimoni deia que totes o eren, no trobava ni una fins que un dia la va trobar i la va dur a una cova que era l'infern on picaven les llengües de les dones xerraires. I resulta que la dona no era xerraire perquè era sorda i muda de naixement. Això empipa a les Perdigones. | El Tomàs, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando i el Perruca. | Són a la casa-molí. | |
2/VI | Arriba el Manelic, diu que avui arribarà l'amo i que li dirà que se'n va per no quedar malament amb ell. Comença a discutir amb tots i els intenta pegar perquè se'n riuen d'ell; ell vol saber de què se riuen, què és el que saben que no li volen contar. Ells responen que li demani al Xeixa, i quan ell agafa a la Pepa perquè li conti més, arriba la Marta. | La Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando, el Perruca i el Manelic. | Podem suposar que segueixen a la casa-molí perquè no indica que s'hagin mogut. | |
2/VII | Surt la Marta per la porta de la cortina i els fa fora a tots, els diu que per moldre que vagin a la mola. | La Marta, el Manelic, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando i el Perruca. | Segueixen a la casa-molí. | |
2/VIII | La Marta i el Manelic discuteixen. Ell pensa que l'amant de la Marta és el Xeixa. El Manelic empipat fereix, amb un ganivet, en un braç la Marta. Ella l'incita a que la mati però ell no pot perquè la ama. Ella li vol contar la veritat i ell li diu que li conti tot a les muntanyes i se'n van cap allà. | La Marta i el Manelic. | Segueixen a la casa-molí. A la cuina. | És el migdia perquè dinen. |
2/IX | Quan es disposen a anar-se'n arriba el Mossèn que els diu que ha arribat el Sebastià. Arriba el Sebastià i quan sap el que anaven a fer agafa la Marta. Quan el Manelic la vol defensar, el Sebastià li diu que ell disposa d'això (sexe amb la Marta); i ordena al Mossèn que cridi als altres i que tregui d'allà al Manelic.
| La Marta, el Manelic, el Mossèn i el Sebastià. | Segueixen a la casa-molí. | |
2/X | El Manelic demana per què l'han de treure a ell, i el Sebastià li diu que ell és l'amo de tot. La Marta li diu que és l'hereu el seu amant. El Manelic quan descobreix que és el Sebastià qui anava de nit a l'habitació de la Marta es tira al Sebastià però tots els altres l'agafen i el duen a fora. | La Marta, el Manelic, el Sebastià, el Mossèn, la Pepa, l'Antònia, el Nando, el Perruca i altres. | Segueixen a la casa-molí. | Segons diu a l'escena I de l'acte tercer, és a la tarda. |
3/I | El Josep i el Nando diuen que se senten culpables per haver fet fora al Manelic i diuen que quan vegin al Sebastià les hi cantaran clares. Arriba el Perruca i els diu que el Sebastià l'havia dit que avisés a la guàrdia civil de que busquin i que vigilin al Manelic. | El Josep, el Nando i el Perruca. | Suposem que són a la cuina perquè estan seguts a la taula i a més el Josep va a mirar cap al porxo. | És cap al tard. |
3/II | Surten la Pepa i l'Antònia de l'habitació de la Marta i diuen que no facin renou que la Marta està dormint. L'Antònia creu que un cop tret el Manelic, la Marta tornarà amb el Sebastià; i el Manelic tornarà a les muntanyes. I la Pepa creu que la Marta no el Podrà veure mai més al Sebastià i el Manelic ja havia deixat ben clar que es revenjaria. Però ells fan com que no saben res. Al final arriba el Sebastià. | El Perruca, el Nando, el Josep, la Pepa i l'Antònia. | Segueixen a la cuina. | |
3/III | Arriba el Sebastià i diu a l'Antònia que faci sortir a la Marta, el pare de la seva promesa estava arribant i no s'havia d'espanyar ara tot. El Nando, el Josep i el Perruca volen fer-li la contrària al Sebastià pel que pensa del Manelic però al final per por no gosen. | El Sebastià, el Josep, el Nando, el Perruca, l'Antònia i la Pepa. | Són a la casa-molí. | Es fa de nit. Enfosqueix. |
3/IV | Quan el Sebastià es disposa a cercar a la Marta dins l'habitació, arriba el Mossèn i li diu que el pare de la seva promesa a arribat i que ja sospita del casament de la Marta. En un principi el Sebastià no vol anar perquè diu que per a ell el primer és la Marta, però al final se'n va i li diu als del porxo que vigilin que no entri ni surti ningú. | El Sebastià i el Mossèn. | Són a la casa-molí. | |
3/V | Arriba la Nuri plorant perquè estava tota sola i escoltava com el Manelic la cridava. Ella no sap res de que ha passat amb el Manelic i els seus germans dissimulen, fins que al final li conten tot. | El Josep, el Nando, el Perruca, treballadors, la Pepa, l'Antònia i la Nuri. | Són a la casa-molí. | S'ha anat fent més fosc. Possiblement ja es de nit. |
3/VI | La Marta surt a rebre a la Nuri, els seus sentiments cap a la nina han tornat a canviar. La Marta crida als altres perquè sempre l'han tingut malícia i els altres s'avergonyeixen, però encara així no la deixen sortir. La Marta i la Nuri es queden de dins i els altres se'n van al porxo. | La Marta, la Nuri, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando i el Perruca. | Segueixen a la casa-molí. | |
3/VII | La Marta i la Nuri es queden totes soles. A la Nuri se li ocorre un pla per fer que la Marta es pugui anar. El pla consisteix en que la Nuri jugaria amb el de fora i amb el mateix joc apagaria el llum, faria una rialla grossa per avisar a la Marta i mentre els altres encenien la llum, la Marta sortiria. Al final, la Nuri se'n va tota contenta cap al porxo i diu a la marta que li doni records al Manelic de la seva part. | La Marta i la Nuri. | Segueixen a la casa-molí. | Ja es de nit. |
3/VIII | Es tracta d'un monòleg de la Marta. La Marta està molt nerviosa esperant la rialla de la Nuri, pensa tot allò dolent que podria passar però diu que Déu ajudarà la Nuri. Quan sent la rialla surt corrent. | La Marta | Segueix a la casa-molí. | |
3/IX | Es tracta del diàleg entre la Marta i el Sebastià. Quan la Marta es disposa a sortir arriba el Sebastià i l'atura. Ell li demana que a on anava i ella li contesta després de discutir que se n'anava amb el Manelic. El Sebastià s'empipa i diu que ella és per a ell tot sol, quan ella li diu que estima de veres al Manelic ell no ho pot suportar i intenta agafar-la. | La Marta i el Sebastià. | Segueixen a la casa-molí. | |
3/X | Arriba el Manelic i atura el Sebastià que es llançava cap a la Marta. El Sebastià sorprès li demana que per on ha entrat i el Manelic li respon que per on entrava ell, l'hereu, quan a la nit venia a veure la Marta. Després el Manelic treu un ganivet però com el Sebastià està desarmat el llença, el Sebastià intenta agafar-lo però el Manelic el trepitja i comencen a pegar-se. El Sebastià comença a cridar els Perdigons i el Manelic es refereix a ells com a gossos de presa. Al final el Manelic ofega l'hereu i li gira la cara cap a la Marta. Després comença a cridar a tothom. | El Sebastià, la Marta i el Manelic. | Segueixen a la casa-molí. | |
3/XI | Arriben tots i demanen que què passa, quan veuen el mort tots exclamen. El Manelic agafa a la Marta i se'n van; ell se'n va cridant: He mort el llop! Referint-se al Sebastià | El Manelic, el Sebastià, la Marta, la Pepa, l'Antònia, el Josep, el Nando, el Perruca i altres. | Segueixen a la casa-molí. |
2. L'obra presenta 3 monòlegs, qui els protagonitza? A quines escenes (actes)? Què se'ns dóna a conèixer?
Acte 1/ Escena IV: Aquest monòleg està protagonitzat per la Marta. Ens dona a conèixer que ella no vol casar-se amb el Manelic, ella creu que el Sebastià l'estima i que pateix casant-la. Pensa en lo desgraciada que és, que la varen agafar com a una bèstia i com a tal la varen criar. Opina que deu estar boja perquè si no ho estigués ja s'hauria anat fa temps o s'hauria suïcidat però no té força de voluntat i sap que s'ha de casar amb el Manelic en contra de la seva voluntat.
Acte II/ Escena III: Aquest monòleg està protagonitzat per la Marta. Ens informa de que a canviat d'opinió, ara ja no pensa que el Manelic sigui un mal home sinó tot el contrari. Ara pensa que el Sebastià és un mal homes i tant de bo que és quedés allà baix pels hostals, així el Manelic pentura qualque dia la perdonaria. Perquè ella sap que el Manelic espera a que vengui el Sebastià per contar-li tot i anar-se'n. A més, ella no vol que el Manelic estigui amb la Nuri perquè està gelosa i perquè així va començar ella amb el Sebastià.
Acte III/ Escena VIII: Aquest monòleg està protagonitzat per la Marta. Ens dona a conèixer que ara ja estima de debò al Manelic i que està disposada a anar-se'n amb ell. En aquesta escena els seus sentiments cap a la Nuri també han canviat, ara ja la torna a estimar. Està esperant a escoltar la rialla de la Nuri per anar-se'n i està molt nerviosa perquè tem que vingui el Sebastià i la topi.
3. Estructura:
Plantejament: Jo diria que el plantejament és el primer acte, on es presenten tots els personatges i ens explica un poc de que anirà la història: el casament.
Nus: Jo diria que el nus comença amb l'acte segon, on la Marta comença a canviar de sentiments respecte a la Nuri i al Manelic, i el Manelic també canvia: es torna més esquerp. I acaba més o menys a l'escena VIII del tercer acte, on la Marta intenta fugir amb el Manelic.
Desenllaç: Des del meu punt de vista, el desenllaç comença en l'escena més o menys en l'escena IX de l'acte tercer, quan la Marta intenta fugir amb el Manelic i el Sebastià la pilla i la intenta pegar. I acaba al final del llibre, quan el Manelic mata al Sebastià (el llop).
4. Caracterització dels personatges (principals i secundaris). Relació que hi ha entre ells. Defineix el caràcter amb dos adjectius de: Sebastià, Manelic, Marta, Nuri, Xeixa, Perdigons.
Jo diria que els personatges principals són: El Manelic, la Marta, i el Sebastià.
El Manelic: És un home que viu a la muntanya i que a vist molt poca gent a la seva vida, al començament es bo i un poc boig però després es torna esquerp i acaba matant.
Relació que hi ha entre ells: és el marit de la Marta, ell l'estima però al principi no es veu correspost. El Sebastià és el seu amo, el pastor tenia cura dels seus ramats, al principi es duen be però al final el pastor el mata. És molt amic de la Nuri. I no se du molt bé amb els Perdigons perquè se riuen d'ell.
Descripció amb dos adjectius: Bo i fàcil d'empipar.
La Marta: És una dona que ha viscut des que tenia 14 anys a la terra baixa, el seu pare biològic no el va conèixer mai i la seva mare era una cega que demanava pels carrers i que un dia, quan la Marta era petita, es va morir. La Marta es va quedar òrfena des de petita i vagava pel món amb l'home de la seva mare. És un poc dolenta però perquè l'han feta així els de la terra baixa.
Relació que hi ha entre ells: és la dona del Manelic, al començament no l'estima però al final l'estima fins al punt de lluitar contra el Sebastià. El Sebastià era el seu amo i eren amants des que ella era molt jove, mantenien relacions sexual i ell la maltractava. Estimava molt a la Nuri però en un moment determinat va sentir gelosia per ella.
Descripció amb dos adjectius: esquerpa però amb bon cor.
El Sebastià: És l'amo de tota la Terra Baixa i de tots els que viuen en ella és un hereu, posseeix una masia i tan sols pensa en els diners; encara que estima a la Marta, però no és amor de veritat sinó atracció sexual.
Relació que hi ha entre ells: És l'amo de tots. Pensa que el Manelic es boig i vol que la Marta odií al pastor. Sent atracció sexual capa a la Marta. I tracta als Perdigons com si fossin els seus gossos. El Mossèn és el seu majordom. I al Tomàs li va donar ell l'ermita.
Descripció amb dos adjectius: dolent i poderós.
Considero que els personatges secundaris són: la Nuri, el Xeixa, els Perdigons, el Tomàs, el Perruca i el Mossèn:
La Nuri: És una nina que no s'adona molt del que passa però que té molt bons sentiments.
Relació que hi ha entre ells: és germana dels Perdigons i encara que sap que són dolents els estima. És molt amiga de la Marta i mai sent odi per ella. És molt amiga del Manelic.
Descripció amb dos adjectius: Bona i valent.
El Xeixa: És un home molt valent que s'atreveix a plantar-li cara al Sebastià, el seu propi amo.
Relació que hi ha entre ells: Se parla de que possiblement ell pensava casar-se amb la Marta però enlloc ho corrobora. El Manelic arriba a sentir odi per ell perquè pensa que és l'amant de la Marta. El Tomàs pensa que és dolent però al final s'adona de que estava equivocat.
Descripció amb dos adjectius: Bo i valent.
Els Perdigons: Són cinc germans: La Pepa, l'Antònia, el Joan, el Nando i la Nuri (que la tractem per separat). Són molt xerraires i ho volen saber sempre tot. Es senten avergonyits moltes vegades pel que fan però no rectifiquen, segueixen igual. Es veuen caracteritzats pel nom de gossos ja que ajuden al Sebastià (el llop).
Relació que hi ha entre ells: Són germans de la Nuri. La Marta pensa que sempre l'han vista amb malícia. Sempre se'n riuen del Manelic. I temen i obeeixen al Sebastià.
Descripció amb dos adjectius: Xerraires i covards.
El Tomàs: El Tomàs menava terres d'un oncle del Sebastià vora Figueres però com ja no podia més, el Sebastià, feia quatre dies, li va donar l'ermita per a ell i la dona.
Relació que hi ha entre ells: Quan s'adona del que li han fet al pobre Manelic decideix no dir-li res, pensa que és un bon home, és més, va ser ell qui va recomanar al Sebastià que el casés amb la Marta. Al començament defensa al Sebastià però després s'adona que és un mal home, . Odia al Xeixa però després canvia d'opinió.
El Perruca: És un home de la Terra Baixa del qual no sabem molt. Sabem que també és un hereu i que té una masia, però no té tanta categoria com el Sebastià ja que aquest és el seu amo. També sabem que no sap guardar un secret i que se comporta com els Perdigons.
El Mossèn: És un dels menys importants, volia ser capellà però al final no ho va aconseguir. Actua baix les ordres del Sebastià, de fet és el majordom de l'hereu. Sabem que es bastant dolent a l'igual que el seu amo.
5. Temes (justifica-ho):
El maltracte i l'abús sexual: Aquest és un dels temes que més surt. El Sebastià pega a la Marta quan vol i diu que “disposa d'això” quan vol (sexe). A més no la vol perdre pel sexe.
Conflicte Terra alta/ terra baixa: Aquest tema també surt molt però el veurem a la següent pregunta.
Triangle amorós: aquest tema succeeix entre el Sebastià (llop), la Marta (ovella) i el Manelic (pastor). Hi ha una lluita constant entre el Sebastià i el Manelic que surt a la llum al tercer acte. La Marta dubta durant la història però a partir del segon acte es va adonant que estima al Manelic i s'adona de quina classe d'home és el Sebastià.
6. Conceptes de Terra Baixa i Terra Alta (acte i escena):
El llibre fa referències als següents actes i escenes:
1/III: Es presenta al Manelic, i es xerra de la terra alta on viu. Pels camins de les Punxales, on té comte dels ramats del Sebastià i on viu ell tot sol, que poques persones ha vista allà dalt.
1/V: El Tomàs parla sobre el Manelic i la Terra Alta allà on vivia. Diu que el Manelic estava a la jaça voltat dels bens i cantant; mentre els gossos lladraven.
1/VI: El Manelic demana si no hi baixa el llop a la Terra Baixa i els altres rient li diuen que baixa massa, referint-se al Sebastià.
1/XII: El Manelic conta a la Marta la seva aventura de quan va matar el llop allà a la muntanya. També li diu que allà es seien al sòl perquè no en tenien de cadires.
2/I: Al final d'aquesta escena la Marta diu que el món es molt dolent i el Manelic li respon que el món de la terra baixa si ho era, però el de la muntanya no ho era perquè no hi havia homes.
2/II: El Manelic conta a la Nuri com tirava pedres des de les muntanyes amb els ulls tancats per saber on era la Marta. Xerra de les muntanyes com un bé de Déu. I diu que la Marta ve encara d'una terra més baixa que aquella, de la vora de la mar, i diu que quina malaventura.
2/IV: La Marta conta al Tomàs quan ella vivia a la vora de la mar i va arribar a la Terra Baixa.
2/VI: El Manelic espera al Sebastià per contar-li tot i tornar-se'n a les seves muntanyes a morir-s'hi ben sol de ràbia i de pena.
2/VIII: El Manelic parla de les misèries de la Terra Baixa. Al final d'aquesta escena diu que ell es aigua de neu que es va fondre i que ve a ajuntar-se amb la Marta: aigua de la mar amargant.
3/VI: La Marta diu que se'n vol anar amb el Manelic a la muntanya, on ningú se'n riuria d'ells.
En resum, la Terra Alta ve a representar la bondat, la pau, tot allò que no està contaminat per la societat i que està més a prop de Déu. I la Terra Baixa, tot el contrari: representa la maldat, que està contaminada per la societat i que està més a prop de l'infern.
Descargar
Enviado por: | Joabal |
Idioma: | catalán |
País: | España |