TERRA BAIXA

Introducció

Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897.Pertany a la tradició ltiterària del Realisme, perquè tracta sobre les vides d'uns personatges d'una clase social pobra, de treballadors “dominats” per un amo, un “amo de tot”.

Terra Baixa és un drama, pertany a la segona etapa ( entre 1890 i 1900), un moment de plenitud per a Ángel Guimerà. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes:

• La filla del mar

• Terra Baixa

• Maria Rosa

Comentari escena XII acte I

Aquesta escena es la de despres del casament entre Manelic i na Marta. L'escena tracta de que despres del casament estan en Manelic i Marta sols a casa despres de que en Mossen faci fora a tothom.

En aquest moment hi ha tensio entre perquè Manelic no entén el rebuig de la seva muller. Ell per trencar el gel li explica la vida a la terra alta. Marta llavors veu que ell també ha estat enganyat pel Sebastià.

Aquest engany es dut a terme per en Sebastià perquè té deutes econòmicsi, per solucionar-los, se li acudeix casar-se amb una pubilla. Però, abans d'això,necesita casar a la Marta per demostrar al poble que entre ells dos no hi ha res. El pla d'en Sebastiàes molt més ambiciós del que sembla, i busca un pretendent per a la Marta que no sàpiga res per tal de que ell pugui gaudir d'ella i aixi també tenir la seva economia sanejada. L'escollit és el Manelic, un pagèsde la terra altaque desconeix les malicies d'en Sebastià.

Al final Manelic ho descubrirà tot i provarà de fugir amb na Marta a terra alta, però, són descoverts pel Sebastià i Manelic i Sebastià tenen una fort discusió que acaba amb la mort del llop (Sebastià) a mans del Manelic.

L'escena XII està situada al final del primer acteque acaba amb el casament delManelic i na Marta i amb ells dos a la casa mostrant Marta un cert rebuig pel Manelic al pensar que ell sap tot lo del casament quan en realitat ell també a sigut enganyat.

Personatges

En aquesta escena surten tres personatges: Manelic, Marta i Mossèn.

Manelic: En Manelic és originari de la terra alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquilitat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la terra alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la terra baixa cambien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell.

Durant el primer acte és una persona innocent i també salvatge, degut a que durant tota la sevavida ha estat vivint a la muntanya fent-se càrrec de ramats. A l'escena XII en concret en Manelic està molt content pel casament i acaba enfadant-se per la llum que es veu, que posteriorment descubrirà que era en Sebastià.

En Manelic es discriminat pel fet de no ser d'allà mateix de on so´n tots els altres. Lluita per un amor que no li és correspòs, ell és un simple pastor d'ànima pura i simple, encara que es deixa dur pels sentiments.

En Manelic és un personatge que es podria considerar paral·lel al personatge de l'Àgata de l'obra La filla del mar, també d'Àngel Guimerà. Com l'Àgata, ha estat enganyat en un festeig on l'altre persona no l'estimava i l'utilitzava per tapar un altre festeig que no hauria estat ben vist. Com l'Àgata, és innocent i està ple d'ilusió per la nova etapa que comença en la seva vida; com ella, és un personatge diferent dels altres, marginat, però que al final s'acaba guanyant el cor de l'altre persona. Tots dos anhelen tornar als seus orígens I acaben matant a un altre personatge de l'obra. Precisament d'aquesta última similitud prové la que és pràcticament l'única diferencia entre ells dos. L'Àgata acaba matant el seu estimat, per la qual cosa ella també s'acabasuïcidant i l'obra té un final fatalístic. En l'extrem oposat, en Manelic mata el seu contrincant, el seu enemic, i conseqüentment se'n torna amb la Marta a la terra alta, sent aquest un final feliç.

Marta: A la escena XII del primer acte na Marta comença molt trista perque creu que el Manelic sap el que té planetjat en Sebastià. Però això va cambiant al llarg de l'escena a causa de que poc a poc la Marta va descubrintla inocencia del Manelic i per això acaba enamorant-se. És encara bastant jove. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la terra baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dócil per una part, i agresiva per l'altre. Quan acepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat engaynada sense saber-ho pel Sebastià. Els seus sentiments respecte en Manelic cambien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic , mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la terra alta.

Es podria establir una relació paral·lela del personatge de la Marta amb el personatge del Pere Mártir a La filla del mar. Tots dos estimen a una persona que els correspon però que, per determinades circumstàncies no s'hi poden casar. És per això que tots dos han de començar un festeig amb una altra persona que no estimen, però que van estimant a poc a poc al llarg de l'obra, fins a arribar a un punt que ja noestimen l'altre. Algunes de les diferencies són que la Marta és enganyada pel que estimava, mentre que en La filla del mar en Pere Màrtir controla totes les accions, i per suposat el fet que l'obra acabi amb un final feliç en terra baixa, a diferencia de l'altre obra on en Pere Màrtir mor assassinat per l'Àgata. Psicologicament la Marta és un personatge inestable, al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. La Marta és una peça fonamental del triangle amorós de l'obra.

Mossèn: És l'aliat d'en Sebastià. Li diuen així perqué havia estudiat per ser mossèn, però en la realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu caràcter per la escassetat d'intervencions. En aquesta escena (XII, acte primer) practicament no apareix.

Símbols de l'escena XII acte primer de Terra Baixa

Com a símbols ens trobem amb els de terra lata-terra baixa perque en aquesta escena podem apreciar al Manelic i tota la pureza que té provinent de terra alta, i la farsa del casament, el món que els envolta i al final de l'escena la llum que es veu que sabem que és el Sebastià representarien la terra baixa.

També apareix el símbol del llop quan en Manelic li explica a Marta la historia de com va matar al llop i va aconseguir així el seu primer duro.

Apareix també el símbol de la sang quan Manelic li mostra el duro amb la sang a la Marta que li va donar en Sebastià per haber mort un llop i que és com una mena de premonició.

El llenguatge dels personatges ens fra veure com són en realitat i ens mostra sentiments amb distints recursos lingüístics. La manera de parlar d'en Manelic ens mostra que és molt innocent i que s'ha cregut el matrimoni amb Marta a ulls clus; i la de Marta ens fa pensar que és un personatge que practicament durant tota l'obra està trist.

Conclusions

A aquesta escena ens trobem que la Marta comença a veure q el Manelic és així realment i q està ple de pureza i per tant serà un punt de inflexió important en els sentiments de na Marta per que cambien totalment de l'odi a l'enamorament. També podem veure un adelant del que serà el final quan es veu la llum i el Manelic es possa furiós.

Índex

Introducció.....................................................................................Pàg. 1

Comentari escena XII acte I...........................................................Pàg. 1

Personatges.....................................................................................Pàg. 2

Símbols............................................................................................Pàg. 4

Conclusions....................................................................................Pàg. 4