Tecnología Industrial


Términos de tecnología


Diccionari tècnic

Estructura: és un objecte o una part d'un objecte que han estat pensats per sostenir una forma determinada.

Triangulació: augmentar la resistència de les estructures formant triangles.

Força externa: força que depèn de l'entorn.

Força interna: força que depèn de l'estructura.

Habitatges: un tipus de estructura que es construeix mes habitual amb necessitats bàsiques.

Projecte: és un document format per quatre parts on figura la memòria, el plec de condicions, els plànols i els pressupostos.

Llicència d'obres: és l'aprovació de l'Ajuntament i la generalitat en fer la construcció.

Promotor: és la persona que vol edificar un terreny i té els càrrecs de l'obra.

Tecnòleg: és la persona que s'encarrega de preparar el projecte de la construcció, reforma o instal·lació.

Aglomerats: són substàncies que, barrejades amb aigua, tenen una reacció i s'endureixen i es fa servir per la unió de materials de la construcció.

Guix: és una pols blanquinosa que, amb aigua, quan s'asseca s'endureix i es fa servir per elaborar una pasta per parets, sostre o motllures.

Escaiola: és un tipus de guix que s'obté després d'un procés anomenat calcinació i es fa servir per motllures principalment.

Calç: s'obté de la descomposició de roques calcària i amb aigua forma una pasta adhesiva que s'utilitza com a recobriment de superfícies exteriors, ja que es impermeable.

Ciment: és un material que es fabrica amb guix, calç i argila, s'amassa amb aigua i es forma una pasta adhesiva i plàstica i s'utilitza per vàries coses com enganxar rajoles.

Morter: és una barreja de sorra, ciment i aigua que s'utilitza per unir maons, rajoles, etc.

Formigó: és una massa formada de sorra, ciment , aigua i grava, en diferencia amb el morter és que aquest material es impermeable i molt resistent a la compressió.

Asfalt: és una barreja de minerals i hidrocarburs pesants de color negre, es caracteritza per el elevat poder de impermeabilitzant i evita les filtracions d'aigua.

Sorra: son petits fragments de sorra i s'utilitza per elaborar altres materials.

Grava: al igual que la sorra són trossos de roques però aquests més grossos.

Marbre: és una roca calcària amb estructura cristal·lina amb diferents colors i es fa servir per acabats d'alta qualitat, ja que dona una brillantor sedosa a les rajoles, escultures, etc.

Granit: és una roca composta molt dura que trobem de diversos colors i es fa servir igual que el marbre.

Vidre: és un material que s'obté de la fusió de sorra amb calç i carbonat sòdic i es transforma en una massa amorfa, homogènia, impermeable, dura i fràgil. Hi ha diferents tipus.

Elasticitat: és la qualitat que fa que un material pugui recuperar la forma original en cessar la força externa que el deforma.

Plasticitat: és la propietat que indica la capacitat que té un material per mantenir la forma que adquireix quan se sotmet a un esforç extern que el deforma.

Duresa: és la resistència que oposa un cos a ser ratllat per un altre.

Fragilitat: és la facilitat de trencament que presenta un material sense que es deformi plàsticament.

Resistència al xoc: és l'oposició que presenta un material a trencar-se per la força d'un cop sec i intens.

Propietats tecnològiques: són les característiques del material relacionades amb el seu aprofitament tecnològic i industrial.

Ductilitat: és la qualitat que té un material per poder ser estirat per donar-li forma de fils llargs i fins.

Mal·leabilitat: és la capacitat que té un material per poder-lo conformar en làmines fines.

Emmotllabilitat: és la facilitat que té un material per ser conformat per fundició o emmotllament.

Obra civil: és el conjunt d'estructures, tancaments i elements que determinen l'espai que ha de ocupar l'edifici i la compartimentació interna que ha de tenir.

Instal·lacions i maquinària: són els mecanismes i els serveis que faciliten i milloren les condicions de vida a l'edifici.

Fonaments: és la part que transmet al terreny tot el pes de la construcció.

Forjats i cobertes: són la base que suporta els pisos i la teulada de l'edifici.

Maçoneria i tancaments: són el conjunt de parets que tanquen el contorn de l'edifici i en defineixen la compartimentació interior.

Paviment: és l'acabat resistent al pis.

Revestiment: és l'acabat de les parets i sostres.

Pla de situació: és el pla on es localitza i se situa la parcel·la respecte a l'entorn.

Pla de cotes: és el plànol on hi ha situat les diferents plantes on es representa de manera acotat.

Pla de distribució: és el pla on se descriu l'espai del habitatge.

Pla de coberta: és el pla on hi ha representada la teulada i dona informació de les possibles pendents.

Pla de façana: és un plànol de alçat que mostra l'alçada i materials dels acabats.

Pla de estructura: es el pla on hi ha representat els elements estructurals dels edificis i característiques dels materials.

Pla de secció: és el pa que demostra seccions acotades del interior del edifici que veure alçaries.

Pla de instal·lacions: és el plànol que descriu les instal·lacions del habitatge.

Pla de fonaments i salejaments: és el plànol de descripcions de dimensions de característiques i els elements de sustentació del edifici.

Clau de pas: permet tallar el subministrament d'aigua a tota la instal·lació d'un habitatge.

Comptador: és un dispositiu que mesura el consum de energia elèctrica en kWh.

Diferencial: és una protecció de les persones que hi ha al quadre elèctric i es desconnecta la instal·lació.

Magnetotèrmics: són uns petits interruptors automàtics que protegeix la instal·lació de les sobrecàrregues.

Esquemes: es on hi ha representades les línies i símbols normalitzats que indiquen el tipus d'aparell.

Plànols: s'utilitzen per orientar l'instal·lador sobre la ubicació i el recorregut específic que han de seguir les instal·lacions.

Operadors: són els elements que fan més fàcils les accions i transforma un tipus d'energia en un altre.

Mecanisme: unió de dos o més operadors mecànics units entre si.

Màquina: és l'agrupació de diversos mecanismes.

Màquina simple: és la màquina que bàsicament utilitza i transforma l'energia muscular i serveix de base per el disseny i construcció d'altres màquines.

Corriola: màquina simple usada per elevar o baixar pesos.

Pla inclinat: Màquina que serveix per desplaçar cossos des de un nivell a un altre superior amb una reducció d'esforç.

Politja: peces cilíndriques amb un forat central pel qual passa o es fixa un eix que a la vegada fa de suport i possibilita el gir de la peça.

Relació de transmissió: un sistema de transmissió que està format per la politja conductora i conduïda.

Politja conductora: és la politja que transmet el moviment.

Politja conduïda: és la politja que rep el moviment.

Engranatge: és un mecanisme format com a mínim per dues rodes dentades.

Cargol: es el principi d'una màquina simple molt utilitzada.

Palanca: és un element molt rígid i allargat que gira al voltant d'un eix.

Braç motor (bm): és la distància que hi ha entre el punt de suport i la posició sobre la qual exercim la força.

Braç resistent (br): és la distància que hi ha entre el put de suport i la posició on es troba la resistència.

Polispast: és la politja composta en la qual hem d'aplicar menys força que quan en fem servir només una de simple.

Corona: és una roda dentada que gira a mesura que ho fa l'eix acoblat.

Pinyó: és una roda dentada que gira.

Cremallera: és una peça allargada amb dents, entre les quals encaixem les dents del pinyó.

Lleva: és una peça en forma ovoïdal que gira el voltant d'un eix.

Seguidor: està situat al costat de la lleva, de manera que només transmet el moviment lineal quan la part més prominent de la lleva entri en contacte amb el seguidor.

Biela: és una peça cilíndrica allargada que fa un moviment alternatiu amb la unió d'un operador mecànic.

Manovella: és un dispositiu que actua igual que la palanca de segon gènere.

Cigonyal: és una manovella múltiple que la fan servir els automòbils.

Motor tèrmic: fa servir l'energia emmagatzemada en un combustible i la transforma en moviment.

Màquina de vapor: va ser la primera màquina capaç de transformar l'energia acumulada en un combustible en moviment de manera eficient a escala industrial.

Newcomen i Savery: són els enginyers que van dissenyar les primeres màquines de vapor.

Locomotores dièsel: tenen dos motors d'explosió semblants als dels camions però més grans i potents i s'utilitza per als trens de viatgers i mercaderies.

Locomotores elèctriques: els seus motors funcionen amb electricitat sense contaminar pràcticament l'atmosfera i són molt ràpides.

Admissió: la mescla de la gasolina i aire entra al cilindre quan s'obre la vàlvula d'admissió. El pistó baixa i facilita l'entrada de la mescla.

Compressió: el pistó comença a pujar. Com que les dues vàlvules estan atacades, la mescla de gasolina i aire es comprimeix a l'interior del cilindre.

Explosió: la bugia produeix una guspira que fa explotar la barreja. El pistó surt disparat cap avall per la força de l'explosió.

Escapament: després s'obre la vàlvula d'escapament i expulsen els gasos resultants de l'explosió. El pistó puja i ajuda a expulsar-los.

Lleva: és l'obertura i el tancament d'una vàlvula d'un cilindre.

Cilindrada d'un motor: és el volum de gasos que poden moure els pistons dels cilindres en el seu moviment alternatiu.

Cursa: és la distància entre el punt mort superior i el punt mort inferior.

Sistema d'embragatge i Caixa de canvis: són aquests mecanismes que transmeten el moviment proporcionat pel motor.

Palanca de canvi: permet seleccionar la marxa o la velocitat de l'automòbil.

Pedal de l'embragatge: serveix per controlar el canvi de marxes, que quan es prem, desconnecta el motor de la caixa de canvis.

Engranatges: serveix per transmetre el moviment des del motor fins a les rodes.

Gasoil: combustible que necessiten els motors dièsel, ja que no porten bugies diferent als de gasolina.

Motor de quatre temps: fa el mecanisme del motor en quatre vegades, per cada explosió el cigonyal dóna fa des voltes.

Motor de dos temps: fa el mecanisme del motor en dos temps, en diferència amb el de quatre temps, aquest ho fa mes ràpid.

Embragatge centrífug: és un element molt més senzill que un canvi de marxes automàtic o manual que porten els ciclomotors.

Motor elèctric: és una màquina que produeix moviment a partir d'un corrent elèctric.

Dinamo: és una màquina que transforma l'energia mecànica en energia elèctrica, permet obtenir electricitat a partir d'un moviment.

Alternador: és una màquina que produeix corrent elèctric altern a gran escala i s'utilitza a les centrals elèctriques.

Actuadors pneumàtics: són dispositius capaços de produir treball en transformar l'energia de la pressió de l'aire en energia mecànica.

Cilindres pneumàtics: són dispositius capaços de transformar l'energia de la pressió de l'aire en moviment rectilini.

Efecte simple: és l'efecte que fa el cilindre que produeix treball en un sol sentit de moviment.

Efecte doble: és l'efecte que fa el cilindre que produeix treball en tots dos sentits.

Motors pneumàtics: són dispositius capaços de transformar l'energia de la pressió de l'aire en moviment circular.

Vàlvules pneumàtiques: són dispositius emprats en el comandament i control de processos.

Vàlvules distribuïdores: influeixen en el camí de l'aire.

Vàlvules de pressió: permeten regular la pressió de l'aire comprimint que està circulant.

Vàlvules de bloqueig: permeten tallar el pas de l'aire comprimit en un sentit, mentre que en permeten el pas en sentit contrari.

Vàlvules reguladores de fluix o de velocitat: permeten regular el cabal d'aire que circula.

Vàlvules d'estrangulació: permet regular els dos sentits de la circulació.

Carcassa: conté els components fonamentals per que funcioni l'ordinador.

Font d'alimentació: subministra el corrent elèctric continu que necessiten, transforma el corrent altern en continu.

Placa base: és al lloc on s'acoblen diversos components.

Joc de xips: conjunt de xips que gestiona l'activitat de tots els components de la placa.

Ranures: serveix per poder connectar altres components al ordinador.

Microprocessador: serveix per dirigir i coordinar tots els components de l'equip i fer operacions aritmètiques i lògiques.

Velocitat de processament: indica el nombre de operacions per segon que és capaç de fer.

Memòria RAM: es presenten en forma allargada i serveix per emmagatzemar temporalment la informació.

Volàtil: conjunt de la memòria RAM què en apagar l'ordinador desapareix.

Capacitat: per poder manipular o editar diverses opcions es necessari que la memòria tingui bastant capacitat.

Temps d'accés: Determina el temps transcorregut des de que es sol·licita una dada emmagatzemada fins que el xip proporciona aquesta dada.

Disc dur: emmagatzema gairebé tota la informació que manipulem quan treballem en un ordinador.

Unitat CD-ROM: permet per servir discos òptics d'una capacitat molt gran.

Velocitat de lectura: es una característica de la unitat que normalment s'expressa amb un nombre seguit d'una <X> indicant la velocitat de lectura en múltiples de 128 Kb/s.

Targeta de so: permet reproduir sons en un ordinador amb varies sortides o entrades a les ranures.

Targeta gràfica: serveix per poder mostrar resultats a la pantalla amb diversos colors, resolució, etc.

Entrada coaxial: és una presa d'antena de TV que permet rebre la senyal del televisor a l'ordinador.

Mòdem intern: serveix per connectar l'ordinador a la línia telefònica i possibilita l'intercanvi d'informació amb altres ordinadors.

Ports en sèrie: transmet la informació de bit en bit i no són adequats per transferir gran quantitat d'informació.

Ports en paral·lel: permeten transferir les dades a més velocitat, és la connexió típica de les impressores, escàners, etc.

Ports USB: connecten, en general, dispositius que necessiten una velocitat de transferència de dades alta.




Descargar
Enviado por:Patri
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar