Tercer Món, nom genèric que s'utilitza per a definir al conjunt dels països en via de desenvolupament. Dins del model bipolar, el Tercer Món ho componien els països menys desenvolupats en matèria econòmica i tecnològica que no pertanyien a cap bloc. També se'ls ha cridat “Països No Alineats” i en l'Assemblea General de Nacions Unides constituïxen un grup organitzat, amb una política i un vot determinat per consens entre els seus components.

Els països del Tercer Món estan habitats per les dos terceres parts de la població mundial i es troben a Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia. Des d'un punt de vista polític, són, generalment, països no alineats. Alguns estan eixint de la seua situació anterior i podran unir-se prompte a les files dels països industrialitzats. Altres, les economies de les quals es consideren exclusivament incapacitades per al desenvolupament, es denominen a vegades `quart món'.

La inestabilitat política provocada per una situació política precària és molt freqüent en el Tercer Món. La democràcia en la seua accepció occidental es pot dir que no existia fins fa molt poc de temps, encara que s'està registrant un procés de democratització cada vegada major. Estos països han preferit crear les seues pròpies institucions basades en les seues tradicions indígenes, les seues necessitats i els seus objectius. Es discutix molt si Xina pertany al Tercer Món, amb el que en un temps s'identificava per raons racials, culturals i econòmiques. Xina defenia que els països explotats havien d'unir-se contra les forces imperialistes occidentals i soviètiques. No obstant, després de la mort de Mao Zedong en 1976 Xina ha adoptat una actitud més moderada.

El Tercer Món és poc homogeni, i es troba dividit per motius de raça, cultura i dissensions territorials i geopolítiques, així com per interessos oposats. Solen veure la política internacional com una lluita entre països rics i pobres —el Nord industrialitzat i el Sud retardat. Algunes nacions, com les que componen l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), han trobat la forma de defendre la seua importància econòmica com a fonts de matèries primeres necessàries per a les societats més avançades. Dins del Tercer Món es defén amb força el cridat Nou Orde Econòmic, que per mitjà d'una combinació d'ajudes i tractats de comerç hauria de transferir riquesa des dels països desenvolupats als que estan en via de desenvolupament. No obstant, les modernes economies del desenvolupament han demostrat l'eficàcia amb què la inversió privada i les reformes per a implantar un mercat lliure han ajudat a alguns països del Tercer Món, no obstant, ha empitjorat el nivell de vida en altres. Esta disparitat econòmica i la desaparició dels antics blocs està començant a trencar l'antiga estructura d'aliances i actituds en el Tercer Món, però sense millorar la causa dels països més pobres. El Nou Orde Econòmic ara pareix impossible i només les reformes polítiques i institucionals aporten esperança.

En este mapa es distingixen en la part inferior els països en via de desenvolupament exceptuant Oceania:

Ara per mitjà de gràfics vos vaig a mostrar algunes de les diferències entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament:

Renda per capita

PIB

Taxa d´analfabetisme

Conclusions

Els països mes desemvolupats estan situets en la zona de climes temperats on les condicions d´adaptació al medi han sigue meny extremes.

Els països manys desemvolupats es troben lluny dels centres de poder polític i económic i es troven en desavantatge a l´hora de millorar la seua situació.

Aquesta situació també és conseqüencia d´un proces históric de desigualtat i repartiment dispar de la riqueza en el mó