Lenguaje, Gramática y Filologías


Teories gramaticals i ensenyament de llengües; Maria Josep Cuenca Ordinyana


Ressenya del llibre de Maria Josep Cuenca “Teories gramaticals i ensenyament de llengües”

Referència bibliogràfica.

Autora: Maria Josep Cuenca Ordinyana

Títol: Teories gramaticals i ensenyament de llengües

Editorial: Tàndem Edicions

Data: 1993

Numero d'edició: 2º edició

Número de les pàgines: 161 pàgines

Maria Josep Cuenca Ordinyana és professora a la Universitat de València a l'actualitat i escriu molts llibres sobre sociolingüística. Alguns dels títols de les seues obres són: “Sintaxi fonamental”, “Sintaxi catalana”, “Comentario de textos: mecanismos referenciales”, “El valencià és una llengua diferent?”, etc.

El més important per a l'autora d'aquest llibre és recordar que és fonamental una bona formació de lingüística teòrica com a professionals de l'ensenyament ja que aquest aprenentatge ens pot donar sensibilitat i habilitat didàctica per a tindre l'èxit desitjat d'una teoria gramatical.

És per tot això que aquesta obra estiga dirigida a tot tipus de professors, mestres o docents que vulguin ampliar el seu coneixement i més concretament a professors interessats en l'ensenyament de llengües.

Aquest llibre pretén mostrar-nos de manera fàcil i breu la història de la lingüística i més concretament de la lingüística aplicada. Es pot considerar també un manual d'ensenyament. L'objectiu més important de l'obra és explicar les diferents tipus de teories gramaticals de la història de la lingüística i en específic la relació d'aquestes amb l'ensenyament de llengües i la seua influència en l'ensenyament de llengües estrangeres. Igualment important és com objectiu l'aportació de la lingüística a l'ensenyament de llengües.

Resum objectiu del contingut.

Aquesta obra crida l'atenció perquè es troba molt bé estructurada (introducció, capítols, conclusions, bibliografia bàsica comentada, bibliografia i índex temàtic) amb molt bones explicacions de cadascú dels punts que anem a trobar a continuació, per això crec que és molt important descriure un poc algunes de les parts:

  • Al final de cada capítol podem trobar un itinerari bibliogràfic on l'autora parla dels llibres que pensa que són importants per aprofundir més en el tema tractat a cadascú d'ells. També té petites ressenyes dels llibres aconsellats.

  • També podem dir com curiositat la manera en què tracta els temes aquesta autora, ja que quasi tots els capítols comencen amb títols bastant informals. Alguns d'ells són: “El legislador, el joglar i l'endevinador” (pàg. 16), “Ara es veu, ara no es veu” (pàg. 21), “Ja l'has passada, la gramàtica tradicional? No, jo no he passat ni el xarampió” (pàg. 30), “Una llança (però només una) a favor de la gramàtica tradicional” (pàg. 39), “Busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri-la!” (pàg. 54), “Gat estructural per llebre comunicativa?” (pàg. 65).

  • A cada capítol tracta un tema diferent que desenvolupa de diverses maneres. A vegades va des d'alguna cosa en concret a una altra més general i altres vegades fa a l'inrevés, del general a l'específic.

  • Al final del llibre trobem un índex temàtic amb els termes més importants apareguts al llarg de l'exposició, els quals, en ser esmentats per primera vegada, es maquen al text en negreta.

  • L'autora tracta de diferenciar sempre que és possible entre L1 i L2.

Ara farem un petit resum dels continguts dels sis capítols que hi ha a l'obra:

El primer capítol és una introducció general als problemes i als conceptes bàsics de la qüestió (relació lingüística-ensenyament, tipus de gramàtica, models gramaticals).

Comença parlant del “divorci entre la lingüística i l'ensenyament de les llegües”, cosa no molt lògica ja que són camps afins. És necessari la seua unió per a un bon aprofitament. A més podem veure com diferencia lingüística de lingüística aplicada i la relació d'aquestes amb l'aprenentatge de llengües. Després fa un breu repàs per les quatre etapes de la història parlant de les relacions entre lingüística i ensenyament de llengües.

Després l'autora ens explica les definicions de la gramàtica normativa, descriptiva i predictiva a més de mostrar-nos els problemes que poden provocar. A aquest aparta l'anomena “El maremàgnum gramatical”. Després parla de les gramàtiques analítica, pedagògica i intuïtiva (aquesta última relacionada amb la competència lingüística) i d'aprenentatge (relacionat amb la interllengua) i la forma en què se relacionen entre tots.

A més també parla de “l'adquisició lingüística” (aprenentatge lingüístic) i acaba el capítol desenvolupant els models gramaticals tradicional, estructural, generativista i textual i la seua repercussió en l'ensenyament de llengües.

El segon capítol exposa el tema de la gramàtica tradicional. L'escriptora fa una descripció d'aquest model i de les seues característiques més importants.

Després l'autora se centra en la aplicació de la gramàtica tradicional a l'ensenyament de llengües que són coneguts com els models gramàtica-traducció i directe i natural. S'expliquen amb molt detalls les característiques i els problemes d'aquests models, que més tard l'autora tracta de trobar una llança (alguna cosa positiva) explicant les seues aportacions a l'ensenyament.

El tercer capítol parla de la lingüística estructural, altre model gramatical bàsic. Primer ens parla dels models gramaticals que s'inclouen sota la lingüística estructural i que tenen com origen el Curs de Lingüística General de Saussure.

També explica el estructuralisme europeu i americà i l'enfocament conductista, a més de les aplicacions d'aquests en l'ensenyament de llengües. Podem veure totes les característiques dels models i el més significatiu d'aquests com per exemple els “drills” (exercicis estructurals de repetició), per què s'utilitzen i els tipus que hi ha.

Hi ha un apartat dedicat a l'anàlisi contrastiva, molt important en l'aplicació a l'ensenyament de llengües. Ací ens parla de la transferència negativa o interferència i la tendència del parlant a utilitzar les estructures de la pròpia llengua a la L2.

Després tenim el mètode audio-lingual, on destaca l'ús de mitjans audio-visuals (pel·lícules, diapositives...) i el laboratori d'idiomes que motiven a l'estudiant i el fan més cridaner.

Els dos últims apartats estan dedicats a les aportacions i innovacions de l'estructuralisme i els desavantatges a l'ensenyament de llengües.

Al quart capítol parla del mètode que va nàixer als anys 50 a partir del estructuralisme: la gramàtica generativa, de caràcter científic, que intenta explicar el llenguatge com a capacitat humana, fent una gramàtica universal. A aquest capítol també ens explica la definició de competència lingüística segons la gramàtica generativa i el concepte d'enfocament cognitiu.

Després hi ha un apartat on ens explica els components de la gramàtica generativa: el component lèxic, sintàctic, fonètic i semàntic (amb els seus subcomponents).

La teoria del innatisme de Chomsky també està present a aquest capítol. Aquesta teoria està d'acord amb els filòsofs què el llenguatge humà és una facultat innata. Per afirmar aquesta teoria l'escriptora tracta de cercar i exposar la informació dels fets que mostren la seua veracitat.

Com als altres capítols, l'autora finalitza aquest altre amb les aportacions de la gramàtica generativa a l'ensenyament de llengües i amb els problemes e inconvenients que té el model.

El cinquè capítol manifesta el quart model gramatical bàsic, que és la lingüística textual, que conforma totes les aportacions que tenen com a punt comú la superació del límit oracional en l'anàlisi del llenguatge. Les característiques més importants a tots els corrents textuals són el “text”, que es considera una unitat amb valor semàntic i comunicatiu autònom. Després Bernárdez ens introdueix les tres característiques que ha de presentar un text: l'adequació, la coherència i la cohesió (conceptes vertebradors de la lingüística textual). Altre també fonamental és la competència comunicativa, terme encunyat pel sociolingüista Hymes a mitjan dels seixanta, ampliació del concepte de competència lingüística de Chomsky. Hymes diu que els éssers humans no som només ésser parlants, sinó que son éssers comunicatius. Més tard, als anys 80, Canale i Swain diuen que la competència comunicativa té quatre components: la competència gramatical, la sociolingüística, la discursiva y l'estratègica.

L'apartat següent d'aquest capítol està dedicat a explicar totes les aportacions i repercussions d'aquest mètode. Van aparèixer molts més mètodes gràcies a la lingüística textual: el mètode funcional nocional, l'enfocament cognitiu i les tipologies textuals (textonomies).

L'autora finalitza com a cada capítol amb les aportacions i problemes i inconvenients de l'enfocament cognitiu i de la lingüística aplicada textual.

Al capítol sisè trobem les conclusions. Aquest capítol és molt breu, ja que només són dues pàgines, encara que suficients per a resumir les idees més importants dels capítols anteriors: el professor ha de ser “eclèctic”, ha de tenir en compte tots els models gramaticals. Per finalitzar, no podem jutjar o descartar teories sense conèixer-les i hem de familiaritzar-nos amb ells i aprendre a valorar-los.

Crítica y valoració personal.

Crec que aquesta obra de Maria Josep Cuenca és un bon manual de les teories gramaticals i d'ensenyament de llengües, ja que tria les parts més importants de forma selectiva i precisa i sap com explicar tots els conceptes de manera que els mestres i futurs mestres ho puguin entendre tot sense molt esforç i de forma massa amena.

Amb aquest llibre el docent pot aprofundir en la lingüística generant nous coneixements que vertaderament són necessaris per a la nostra tasca com professors, que és un bon ensenyament (especialment dirigit al de llengües).

És una obra molt senzilla i fàcil de entendre, sense conceptes complicats i amb moltes explicacions i exemples de cadascú dels termes. A més tampoc és necessari tindre un gran coneixement sobre lingüística per a comprendre l'obra, i per aquelles persones que sí sàpiguen del tema i vulguin tindre més informació també poden trobar-la gràcies a la bibliografia que disposa cada capítol del llibre.

També hem observat els grans coneixements de l'autora sobre lingüística i teories gramaticals, ja que ha degut estudiar molt i informar-se àmpliament sobre el tema per a fer un llibre tan clar i concís com és aquest, amb moltes teories d'altres autors i tantes notes per aclarir conceptes i cites.

Com conclusió m'agradaria afegir que aquesta obra m'ha paregut molt enriquidora i interessant com a futura mestra que sóc i crec que també és un llibre molt important com aportació a la lingüística en general.




Descargar
Enviado por:Leka
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar