ÍNDEX

• FER DE MESTRE

• TRANSICIÓ DE L'INSTITUT A LA UNIVERSITAT

• PERFIL PERSONAL DEL MILLOR PROFESSOR

• UNA CLASSE GENIAL

• PLANIFICACIÓ D'UNA CLASSE

• PROBLEMES DE DISCIPLINA

• COMPANYS I COMPANYES EN EL GRUP

• IDEES GENERALS SOBRE LES AUTOBIOGRAFIES

FER DE MESTRE

L'educació és el mitjà pel qual la societat, transmet a les noves generacions uns coneixements determinats i unes bases morals, tot preparant-los per a rebre i assimilar altres coneixements. A través dels temps, l'educació ha anat adquirint cada cop més importància per la societat, s'han anat destinant més i més recursos per a l'ensenyament i s'han anat facilitant medis per tal de que totes les famílies poguessin adquirir les bases de l'ensenyament i l'educació pròpia de la nostra cultura. El mètode més efectiu per transmetre aquests coneixements bàsics que ha de posseir una persona és: “l'enculturització”, la qual consisteix en la imitació per part dels joves de la conducta cultural dels adults, adaptant-los a les seves necessitats; o bé en el control que exerceixen els adults sobre el comportament dels joves.

La tasca d'ensenyar, aquestes bases culturals, és la de l'educador, que és la persona adulta que intenta transmetre tots els coneixements que posseeix als seus alumnes (les persones que tenen la necessitat d'adquirir l'aprenentatge). En aquesta dissertació partiré de la base, o sigui l'educació dels infants. L'educador ha de realitzar la tasca d'ensenyar de forma progressiva i ordenada, allò que la societat considera que són coneixements bàsics per al bon funcionament cultural. Cal que els educadors tinguin coneixements aprofundits sobre què és l'infant i com pot ésser instruït i educat (pedagogia). Durant la nostra fase d'aprenentatge podem trobar molts tipus d'educadors: un d'ells és la mateixa família, els pares sobretot tenen la obligació d'alimentar-nos, protegir-nos,...ens han d'ensenyar (el que és bo, el que és dolent...), tot i que moltes vegades trobem famílies que ignoren aquesta tasca o la porten a terme malament; un altre educador és el mestre, és la persona o persones que ens han de culturitzar de manera més didàctica i més tècnica, ens ensenyen conceptes, ens guien en el nostre futur,...en definitiva ens serveixen com a model durant tota la nostra formació escolar des de l'etapa infantil fins a l'edat adulta.

Centrant-me només en el model d'educador/mestre de la pel·lícula “Hoy empieza todo”, trobem un mestre, en aquest cas d'infants que no només es preocupa d'ensenyar el temari establert en relació l'edat o curs dels nens, sinó que en aquest cas el mestre es preocupa per la vida “fora de les aules” de cada alumne. Tenint en compte que, en el cas del vídeo, el centre que il·lustren és una escola pública d'un barri marginal on abunden famílies despreocupades sense cap mena de futur i que no formen part d'aquest grup d'educadors/familiars. Aquest fets il·lustrats a la pel·lícula hem fan plantejar-me una qüestió: “Ensenyar és l'única funció d'un educador/mestre?. Al meu parer, no. Crec que la majoria de mestres s'impliquen molt a la vida dels seus alumnes, i sobretot a la vida dels nens amb problemes de tipus personal, s'impliquen de tal manera que, com en el cas del protagonista de la pel·lícula, fins i tot intenten encaminar i guiar, inclòs canviar el nivell i l'estil de vida de les famílies amb aquests problemes.

Per tant, dit tot això puc concloure que l'educador ocupa un lloc molt important a la vida d'una persona, ja que esdevé un model a seguir i una figura en la que recolzar-se, sobretot en el cas de persones amb problemes personals. I, per tot això, actualment s'insisteix molt en la necessitat de col·laboració entre la família i l'escola amb vista a una autèntica formació.

Principals idees sobre les funcions d'un educador

• L'educador és aquella persona que té la tasca d'ensenyar les normes i les bases que cal respectar durant tota la teva vida.

• Ha de conduir i estimular la formació de l'infant o de l'adult i instruir-los per obtenir el desenvolupament i l'expansió de la seva personalitat.

• Crea hàbits a l'infant.

• Ha d'utilitzar mètodes per a crear motivació.

• Ha d'assabentar-se de la vida de l'alumnat.

• És el responsable de la integració a la societat, per tal no ser discriminat.

• El mestre ensenya a aprendre a cadascú la seva funció dins el món.

• Preocupació per l'àmbit familiar de l'alumne.

• Preocupació per l'àmbit formal, pels temaris i les matèries que ha de seguir.

TRANSICIÓ DE L'INSTITUT A LA UNIVERSITAT

Durant tota la nostra vida hem d'anar passant una sèrie de períodes per tal de formar-nos com a persones i per tal de forjar el nostre futur. Durant els primers períodes de la nostra vida, (des de la infantesa fins a la edat en la qual es considera finalitzada l'etapa d'aprenentatge) duem a terme una sèrie d'ensenyaments, uns d'obligatoris i uns que no ho som. Durant aquesta època d'aprenentatge passem per diverses etapes de formació intel·lectual de l'individu. Primer ve l'anomenat “ensenyament Primari” comprèn la lectura, l'escriptura i les regles fonamentals de càlcul la durada d'aquest període d'ensenyament oscil·la segons els estats: normalment comença a 6 anys i dura de 4 a 8 anys. Però dins el meu comentari les etapes que interessen són: “l'ensenyament secundari o mitjà” són començats a l'acabament de l'escola primària, formen un conjunt d'estudis bàsics, de manera que sovint l'ensenyament és obligatori fins a 16 o 18 anys; i “l'ensenyament superior”, impartit a les universitats.

Jo vaig cursar els meus estudis secundaris a un institut de Barcelona, LA SALLE, on vaig fer el B.U.P. durant tota aquesta etapa de la meva vida van estar intentant ampliar els nostres coneixements, ja que a l'ensenyança primària teníem els conceptes bàsics i s'havien d'ampliar per tal de continuar la nostra culturització. A mida que van passant els cursos, la matèria es va fent més densa i més complicada. Finalment hem vaig treure el títol tot i que una mica just. Després d'acabar el B.U.P, en lloc de fer el C.O.U, vaig passar-me a batxillerat (la nova ensenyança que va ser implantada aquest mateix any), ho vaig fer a “l'Institut Jaume Almera”. Del B.U.P al segon curs de Batxillerat, vaig trobar una gran diferencia que els nivells de dificultat eren bastant més alts. Aquest canvi de nivell hem va fer adonar-me de que ja estava a l'última fase abans d'arribar a la Universitat. Durant tot el Batxillerat ens van estar preparant, principalment, pels exàmens de selectivitat. Aquest últim curs va ser molt dur per a mi perquè anaven carregats de treball, de llibres que llegir, de treballs que lliurar, etc. Però al final vaig aprovar el Batxillerat i a més a més la selectivitat. A més a més durant tota la meva estada a l'institut, vaig haver d'anar pensant el que jo volia fer un cop acabat el Batxillerat. Jo no ho tenia gens clar. Per sort els mestres (educadors) hem van orientar i hem van fer meditar, fins que per fi vaig trobar el camp pel qual hem volia decantar. Un cop vaig decidir que volia agafar el camí de l'educació, vaig contemplar les diferents opcions i vaig escollir fer -educació especial- tot i que al final, per qüestions de nota de tall no vaig poder entrar. Ara ja estic aquí, a la Universitat, on sempre he volgut anar, tot i que no faig el que tenia proposat, estic fent -pedagogia- i m'agrada molt perquè m'estic adonant que dins aquesta carrera avarques tots els tipus d'educació i això te moltes sortides.

La veritat que aquest període de l'Institut a la Universitat hem va passar volant, perquè estàs tant engrescada en fer feina per aconseguir allò que et proposes que no tens temps ni de avorrir-te, i ni tan sols de fixar-te com vam passant els anys i com van creixent els coneixements dins nostre sense quasi ni adonar-nos.

Principals idees de la transició del Institut a la Universitat

Hi ha molts aspectes de la vida d'un estudiant que es veuen canviats un cop fas el canvi de Institut a Universitat (els estudis superiors):

• Està obligat per llei que un alumne cursi els seus estudis fins a un determinat any i aquest període és fins a l'institut.

• Passes de fer uns estudis generals a estudiar a fons unes determinades matèries.

• A la Universitat els professors es troben més motivats i per tant fan unes bones classes.

• Passes de ser tractat com un nen a ser tractat com un adult.

• A l'institut hi ha un ambient més familiar, en canvi a la Universitat la gent és més independent.

• Per anar a la Universitat la majoria dels estudiants tenen un desplaçament més llarg, ja que la majoria dels instituts es troben a prop de casa.

• A l'institut gairebé totes les assignatures tenien llibre de text, a la Universitat es treballa per apunts i llibres només de lectura.

• Els centres universitaris estan més equipats que la major part dels instituts.

PERFIL PERSONAL DEL MILLOR PROFESSOR

He tingut molts professors bons i que m'han agradat amb els quals he après molt i d'una manera molt eficaç, però va haver-hi una mestre a la que mai oblidaré i encara avui en dia estimo i amb la que no he perdut el contacte. Aquesta dona es deia sor Esperanza, era mestre d'una escola de monges i ella era religiosa. Ens donava les assignatures de llengua catalana, castellà i plàstica; la seva forma d'ensenyar m'agradava molt, utilitzava jocs, exercicis, cançons, etc. Jo i tots els meus companys estàvem encantats de tenir-la com a professora, ja que ens divertíem aprenent. Era una dona molt comprensiva, no només ens ajudava a classe sinó que es preocupava per la vida de tots els seus alumnes, i ajudava en tot el que podia. Tot i que és una dona molt dolça, bona i comprensiva, i això podia ser símbol de no tenir disciplina a classe, tots li teníem molt respecte, fèiem cas de tots els seus consells i de tot el que ens deia. Quan a la classe fèiem xivarri i volia fer-nos callar, només agafava una campaneta petitona que tenia i la feia sonar, tots callàvem ens aixecàvem i dèiem “a la voz de Diós”, llavors ella somreia i la classe continuava amb tota normalitat, aquesta és una anècdota que mai oblidaré perquè per ella no existien els càstigs ni els crits, ja que ella mai els havia necessitat, amb la seva campaneta ens tenia controlats. Però aquesta mestre no només estava amb nosaltres a classe, sinó que a les hores del pati en comptes d'anar-se amb la resta de professors, es menjava amb nosaltres el seu esmorzar (sempre menjava pomes) i jugàvem tots -grans i petits- a “matar” (és curiós per una monja però deia que era el seu joc favorit).

No només nosaltres l'estimàvem, els pares també, i moltes famílies encara li estan agraïdes, ja que va ajudar a moltes d'elles a solucionar problemes greus, ja sigui per la seva condició de religiosa o pel seu gran cor, tots anàvem a classe molt contents i a ella també la vèiem molt contenta a classe, es notava que era molt feliç de fer el seu treball, li agradava estar amb nens i ens tractava a tots per igual, no tenia preferències, ja podies ser un alumne model o un alumne conflictiu. Durant els anys que vaig estar amb ella tant jo com els meus companys vàrem aprendre a interessar-nos pel que ens ensenyava, a conviure entre tots amb pau i amistat, i a sensibilitzar-nos pels problemes que pateixen mots nens, entre altre s coses.

La veritat és que si jo alguna vegada arribo a ser mestre m'agradaria ser tal i com ella era, una persona que era estimada i respectada per tots els seus alumnes.

Principals idees d'un professor ideal

Un bon mestre ha de reunir una sèrie de característiques que el fem ser estimat pels seus alumnes i en definitiva ser un bon mestre:

• Ha de ser estricte en quant al treball.

• Ha de ser simpàtic i comprensiu.

• Ha d'haver una certa llibertat a la classe, per no crear malestar.

• Ha d'utilitzar un llenguatge assequible pels alumnes.

• Ha d'ensenyar divertint, per crear motivació per l'estudi.

• Ha d'establir una certa disciplina a la classe.

• Li ha d'agradar explicar, per tal de fer-lo d'una manera dinàmica.

• Ha de donar un cop de ma als alumnes amb problemes, tants acadèmics com personals.

• No ha de tenir favoritismes.

• Ha d'utilitzar exemples quotidians per aprendre.

• Ha de ser exigent en treballs i exàmens.

UNA CLASSE GENIAL

Durant tota la meva vida d'estudiant, ha hagut moltes classes que per a mi han sigut genials, quasi totes eren pràctiques. A mi les classes teòriques, o sigui que tot es basa en seure a una taula incòmoda i escoltar, no m'agrada gaire. Tot i que com ja he dit ha hagut moltes classes que m'han agradat, esmentaré la que crec què és la que més recordo. Va ser una classe de natural d'E.G.B, estàvem estudiant els animals mamífers vertebrats, i llavors per observar els animals cada nen va dur a classe la seva mascota, vam portar tortugues, gossos, hàmsters, ocells, etc. Va ser molt divertit tots vam poder jugar amb les mascotes, ens van ensenyar com havíem de tractar-los, el que menjaven, etc. Amb aquesta classe no només vam poder aprendre a classificar les nostres mascotes, sinó que també ens van ensenyar a tractar als nostres animals i a tenir consciència de què eren éssers com nosaltres i que mereixien un bon tracte.

Per a mi una classe genial és una classe en la que aprens per tu mateix la teoria i en la qual a més a més et diverteixes mentre aprens.

Principals idees d'una classe genial

• Els temes han d'ésser interessants.

• Que surti fora de la rutina.

• Classe no teòrica, classe sense apunts.

• Classe pràctica i jocs.

• Classes amenes.

• Ha de despertar interès en els alumnes.

• Explicacions clares i concises.

• Participació dels alumnes.

• Aprendre per ells mateixos.

• Divertir-se aprenent.

• Utilitzar els sentits per aprendre.

• Introducció teòrica.

PLANIFICACIÓ D'UNA CLASSE

• TEMA: sistema solar

• EDAT: 8-9 anys

• INTRODUCCIÓ: la classe anterior es dedicaran a preparar la pràctica, a parlar del material i de en què consisteix.

• EN QUÉ CONSISTEIX:

• cada nen busca una breu explicació sobre un planeta o astre, que li haurà tocat per sorteig.

• Es dibuixa al terra amb guix els moviments de cadascú dels planetes.

• Cada nen anirà vestit amb el color del planeta o astre que li ha tocat, i explicarà davant de tota la classe amb l'atenció de la mestre per si hi ha errors.

• Un cop acabada l'explicació passen a representar el moviment del seu planeta o astre.

• Finalment quan tots acaben de fer individualment el seu moviment, tota la classe a la vegada representa el moviment del sistema solar.

• MATERIALS: roba de colors, guix.

• Observació: aquesta activitat pot ser gravada perquè així els nens puguin veure tot més clarament.

PROBLEMES DE DISCIPLINA

Dins de l'educació, sempre ha d'haver disciplina, i aquesta, hi ha moltes maneres d'imposar-la, unes bones, altres dolentes. En general, jo he estat una noia bastant mogudeta, i per això he tastat tot tipus de reprimendes, i en general de totes he parés alguna cosa. Durant l'E.G.B van ser els anys de més càstigs. Normalment si enraonaves molt t'avisaven i després si no feies cas et feien sortir de classe, jo mai he fet cas d'aquest càstig (al meu parer servia de res perquè a mi m'agradava estar fora de classe) es pot dir que és un càstig inútil. Després havia professors que castigaven donant-nos feina per fer a casa, (això ja m'afectava més i aprenia la lliçó) amb aquest càstig es pot resoldre part del problema de disciplina a classe. Però, vaig tenir concretament una mestres que ensenyava disciplina a base de cops, quan enraonaves a classe et donava amb dues carpetes al cap (feia mal) i a sobre et deixava tota l'hora aguantant-les al cap. Això va provocar que no volíem anar a classe, ploràvem perquè teníem por; per tant aquesta manera d'implantar disciplina a l'escola es dolenta i només serveix per empitjorar les coses.

Principals idees sobre disciplina a una classe

• Mal resolts: maltractament del professor, la causa són els problemes personals.

• L'expulsió.

• Ben resolts: expulsar 3 dies per nens conflictius. Retirar aquesta en cas d'equivocació

• Mestre estricte, impliquen càstigs traumàtics, ridiculitzar l'alumne, etc.

• Premiar les coses ben fetes.

• A base de cops no es solucionen els problemes.

Que s'ha de tenir en compte per resoldre un problema de disciplina?

COMPANYS I COMPANYES EN EL GRUP

Segons les edats i durant els anys d'escola d'un infant, hi ha diferents relacions de grup.

En els primers anys el grup és homogeni, tots érem amics de tots, només pensàvem en jugar i en divertir-nos junts.

Més endavant a mida que anàvem creixent i augmentàvem les nostres responsabilitats, els companys, ja no eren només companys de joc, sinó de joc i de treball; persones que t'ajudaven en les dificultats, a les que tu al mateix temps també ajudaves, en les dificultats que et podies trobar. També dins del grup de companys s'establia una divisió, un grup-classe es dividia en sub-grups: uns nens no ens barrejàvem amb altres, inclòs havien baralles i un clima conflictiu entre els bàndols. Un cop ja ha passat l'època del bàndols enfrontats, ja tots (més madurs i més centrats) tornen a col·laborar tots amb tots.

Encara que els companys són una part molt important de la vida escolar, també eren amics i fins i tot esdevenen una part molt important de recolzament durant tota la teva vida.

Idees principal del companys de classe

• Persones compatibles o incompatibles (malestar i por, males relacions entre grups oposats).

• Companys marginats.

• Influeix el canvi de classe en la marginació.

• Els companys donen bons consells i ajuden en el que poden.

• Han de tenir bona relació: seguretat, confiança, sentir-te bé.

• Bones relacions, no soledat.

IDEES GENERALS SOBRE LES AUTOBIOGRAFIES

2

6

10

14

17

18

21

24