TIEMPOS MODERNOS, CHARLES CHAPLIN

ELEMENTS DE LA IDENTIFICACIÓ DEL FILM

Fitxa tècnica

Títol: Tiempos Modernos (Modern Times)

Direcció: Charles Chaplin

Any: 1936

País: EUA

Principals actors: Charles Chaplin i Paulette Goddard.

Guió: Charles Chaplin

Duració: 87 minuts

Gènere: Comèdia. Expressa els problemes socials que hi havia a Estats Units després del Crack del 1929, com l'atur, les manifestacions, les vagues... amb un to còmic.

Charles Chaplin

Charles Speencer Chaplin va néixer a Londres, el 16 d'abril de 1889 i va morir a Vevey, Suïssa el 25 de desembre de 1977.

Els seus pares eren actors i cantants tot hi que no es guanyaven gaire bé la vida. Ja de petit, Charlie Chaplin actuava en diferents teatres. Cap als dinou anys va començar a actuar a Hollywood.

La seva interpretació més famosa és el personatge de Charlot.

Té una llarga filmografia. Moltes de les seves pel·lícules estan compostes per un conjunt de curts, que tracten del mateix tema.

Les més famoses són Making a living(Fabricant la vida) on Charlot intenta guanyar diners per viure, The gold rush (La mina d'or), The great dictator (El gran dictador), City lights (Llums de ciutat) i Modern times (Temps moderns).

Modern times es va fer després de la Segona Guerra Mundial, quan va començar “la caça de les bruixes”, que es basava en la persecució dels comunistes per part de la política estatal establerta, amb l'excusa de protegir la seguretat nacional. En la pel·lícula reflexa aquest fet quan Charlot veu que a un camió li cau una bandera i li vol tornar, els policies es pensen que es el cap de la manifestació i l'engarjolen. En totes les escenes acaba igual, els policies agafen la primera excusa possible per fer-lo anar la presó.

ELEMENTS DE L'ANÀLISI DEL FILM

Tema

Modern times de Chaplin tracta de la crisi econòmica dels 30, del comunisme i la seva persecució.

Argument

Charlot treballa en una cadena de muntatge cargolant cargols. Un dia, es torna boig dels nervis i l'estrés, munta un gran aldarull, el despatxen i poc desprès el tanquen a la presó pensant-se, els policies, que encapçalava una manifestació comunista. Paral·lelament es segueix la historia d'una noia pobre que roba menjar. Viu amb els seus germans petits i el seu pare. Quan detenen el seu pare se'ls volen endur al orfenat, però ella s'escapa i només hi van els germans petits.

Quan Charlot surt de la presó, no té lloc de treball i no li agrada el que veu, i li costa viure en aquestes condicions. Pensa que és millor viure a la presó. Aprofita la ocasió, i surt la noia que havia robat un tros de pa i ell diu que ha estat ell qui l'ha robat. Així pot tornar a la presó. Quan ell surt es torna a trobar a la noia i acaben junts. Ofereixen feina a la fàbrica i Charlot passa per davant de tothom i és l'últim a qui agafen. Aquest cop el posen a treballar d'ajudant d'un mecànic. Estan en una màquina d'engranatges que s'empassa el mecànic i Charlot fa esforços per treure'l. Després la fàbrica torna a tancar perquè hi ha una vaga. Entren a un gran magtzem de nit i s'hi queden a dormir. Tornen a detenir el protagonista amb l'excusa que ha agredit un policia a les escales mecàniques del magatzem. Mentre, a la noia li ofereixen feina en un restaurant, al veure-la ballant pel carrer. Al cap d'una setmana quan surt Charlot, ella el va a buscar amb roba nova i una feina per a ell, fer de cambrer al mateix bar que ella. Es molt mal cambrer, però el fan cantar i ballar, i com que no se'n recorda de la cançó (Je cherche après Titine, Léo Daniderff) canta amb la mateixa melodia però diferent lletra, una lletra sense sentit. Vénen els de l'orfenat i la veuen ballar. Quan intenten agafar la noia, s'escapen junts. La pel·lícula acaba amb la parella caminant per un camí cap a l'horitzó.

Personatges

• Charlot (Charles Chaplin): És un home graciós que intenta tirar endavant la vida i sempre s'ensopega i acaba a la presó. Però ell ho prefereix així ja que pot menjar, té un lloc on viure, es pot dutxar...

• Noia (Paulette Goddard):No té mare, i detenen el seu pare. Hauria d'estar en un orfenat, però s'escapa.

• Company de feina d'en Charlot (Tiny Sandford): No li agrada treballar amb el Charlot perquè es distreu i desfà el ritme de la cadena de muntatge.

• Cap de la fàbrica (Allan García): És un home ambiciós i consumista. Vol una “màquina de menjar” que prova amb Charlot. Va pujant i baixant la velocitat de la cadena i veu si els treballadors segueixen o no.

• Policia: Sempre detenen en Charlot sense raons lògiques.

• Manifestants comunistes: Es queixen perquè no tenen lloc de treball, no tenen diners i estan morts de gana.

Els personatges individuals, no estan basats en fets reals. En Charlot, era un personatge que Charlie Chaplin sempre interpretava. És només un personatge de ficció. Els que si que són personatges reals són la policia i els manifestants. La societat, desprès de la gran depressió que va patir Estats Units, era pobre. De fet, la pel·lícula es basa més que res en la classe obrera. Tots aquests manifestants que no podien aconseguir feina, degut a la industrialització,és a dir, que els havien substituït per màquines. També parla del Taylorisme, que tracta de recompensar el treballador si treballa bé. Com més producció, més sou. Això fa que s'augmenti la producció i la motivació.

Utilització del temps i l'espai

El film dura més o menys una hora i mitja, però en la història és un més aproximadament. Només es veuen uns dies determinat, però de tant en tan, entre curt i curt, un cartellet t'avisa que ha passat una setmana,dues, deu dies... Sobretot, quan en Charlot està a la presó.

L'escenari, acostuma a ser urbà. Les manifestacions als carrers, el centre comercial o un ambient més industrial, com la fàbrica.

Entorn històric

Tiempos modernos intenta fer veure a la gent com un home jove d'Estats Units durant l'època dels trenta, s'ho fa per tirar la seva vida endavant. Durant aquests anys no hi havia un masses llocs de treball a Estats Units. La automatització de les indústries va fer que les empreses no necessitessin tants treballadors. Molta gent es va quedar pobre i a l'atur, en canvi, els amos de les empreses hi van guanyar, perquè els diners dels sous se'ls quedaven per a ells.

Aquesta fet coincideix amb el Crack del '29 i amb la respectiva depressió.

La gent sentia que no tenia capacitat de decidir, tot i fer vagues i crear sindicats la situació econòmica dels Estats Units seguia igual.