0. Introducció

Del treball de recerca, es podria dir que des del primer dia de primer de batxillerat ja es fa esment d'aquest projecte. És una feina que requereix molt de temps i prendre-te-la amb seriositat ja que és una nota important del batxillerat.

En el nostre cas érem conscients d'aquest fet des del primer dia que ens van explicar que era ben bé això que havíem sentit tant a parlar. No se'ns va fer gaire difícil triar-ne el tema, ja que totes dues tenim interessos força semblants. Així doncs, vam decidir centrar-nos en el tema de la famosa telescombraria, el qual és un tòpic del qual se'n parlar molt.

A continuació explicarem més detalladament què és el que podreu trobar en les pàgines que venen tot seguit.

En el treball hem volgut donà constància de com és la societat dels nostres dies, des del punt de vista de com ha influït (i com està influint) la televisió en els telespectadors. Hem volgut estudiar la raó de per què els programes telescombraria tenen tanta audiència i com pot afectar aquest fet als valors socials del nostre futur.

El treball consta de dues parts, en la primera fem un anàlisi general de la televisió actual, a través d'una descripció general dels diferents canals i una detallada explicació dels programes més significatius de la telescombraria. Aquesta primera part més teòrica ens ha permès entendre millor i fer més factible la recerca.

El treball de recerca té com a objectiu verificar o refutar una hipòtesi de la qual partim. En el nostre cas, al principi vam decidir d'analitzar els efectes que té la televisió en la societat d'una manera general, però ens vam adonar de que aquesta recerca era massa general i varem decidir centrar-la més, triant una hipòtesi més detallada. D'aquesta manera vam decidir centrar-nos solament en la hipòtesi de que la telescombraria fa que la gent s'interessi més per uns temes que no pas per d'altres, és a dir, que els hi resulti més interessant quina és l'última novetat en la vida de qualsevol famós que no pas el que passar arreu del món.

Per tant, per realitzar la recerca finalment hem partit de la hipòtesi que la televisió ha canviat la programació en els darrers anys. Aquests nous programes que s'han introduït han estat acceptats per la societat. Cada vegada la població demana que hi hagi més programes d'aquest tipus (els que nosaltres considerem “escombraria”). Aquesta nova programació ha afectat la vida quotidiana de la població (o si més no de la majoria de la gent). Aquest èxit que han obtingut els anomenats programes “escombraria” és degut a la vida que portem i al nostre caràcter propi. Aquest es caracteritza per la tendència a tafanejar (curiositat per saber la vida dels altres en l'àmbit amorós, estètica, secrets ocults, baralles i discussions). La societat té un esperit crític desenvolupat especialment per aquests temes.

La segona part del treball consta de la recerca pròpiament dita, el procés que hem seguit per verificar o negar la hipòtesi realitzada.

. Què és la telescobraria?

Ens trobem davant d'un problema quant ens disposem a definir el terme telescombraria, i esque ni els esperts estan d'acord en on es deu ficar el límit entre el que és telescomraria i el que no ho és. Hi han opinions per de tots els tipos desde que la telescombraria és tot el que ens trobem en la programació de la televisió a que la telescombraria en si no exsisteix. A continuació presentarem opinions que hem extret d'articles exposats a la xarxa i de la gent que ens ha contestat a les enquestes que hem realizat a l'estiu.

• Realment per mi la telescombraria es la xafarderia i tot allò que ens fa veure la vida com les telenovel·les que posen a les noies com unes tontetes i que només són un cos. (enquesta)

• Qulsevol programa en el qual sigui mínim el nivell intel·lectual dels participants i presentadors. (enquesta)

• Crec que la telescombraria fa molt mal a la societat ja que per si mateix no aporta cap coneixement educatiu però el que és pitjor és que enganxa a una quantitat important que la població i ocupa el temps que potser podrien estar amb altre gent fent un cafè, llegint o fent qualsevol altre activitat. (enquesta)

• Penso que la majoria de programes, aquells que apart de no aportar-te cap tipus de conèixement útil et “menegen l'olla” manipulant-te, o gairebè hipnotitzant-te i/o que estan manejats ja sigui políticament o de qualsevol altre forma. (enquesta)

• Els programes de telescombraria es poden definir com aquell tipus de programació que s'estan fent els amos de les nostres pantalles desde ja fa temps, no tenen cap fons periodístic ni ninguna base per fer un programa televisiu, simplement prenen imatges d'altres del seu mateix estil i contracten a uns discutibles “periodistes” que persegueixen els rostres coneguts, als quals tampoc crec que els disgusti perque sinó no donarien tant espectacle. (enquesta)

• El terme “telescombraria” ve donant nom a una forma de fer televisió caracteritzada per explotar el morbo, el sensacionalisme i l'escàndol com a soports de l'atracció de l'audiència. Es defineix per els temes que tracta, els personatges que hi apareixen i per la forma d'enfocar distorcionada que utilitza per tractar els dits temes i personatges. Els elements basics d'atracció de l'audiència són: el sexe, la violència, la sensibleria, l'humor pesat i la superstició. (manifest contra la telescombraria)

• La telescombraria es un terme despectiu utilitzat a Espanya, que sol utilitzar-se per referir-se als programes o a la programació televisiva de no ficció a la que se li acusa de incumplir els codis deontológics del periodisme i difondre valors negatius (sobretot en l'infantesa). (wikipedia)

• La programació televisiva s'ha convertit en un monumental mostrari de promocions publicitàries, pésimes ficcions, entrevistes a subjectes irrellevants soporífers events convertits en l'aconteciment del segle. (article)

• La telescombraria és un tema polèmic, encara que no és un problema per ningú. (article)

• Tota televisió mal vista però molt vista. (Victor-M. Amela, La Vanguardia)

• La televisió no són els reality show, sinó manipular la informació i ocultar alguns fets. (Mª Teresa Campos, El Mundo)

• No crec que hi hagi telescombraria, sinó homes-basura que la veuen i que la fan. (Pedro Ruiz, Vertele)

• La telescombraria ha fet crèixer la difusió del “marujeo” en viu i ha crescut geométricament la curiositat dels abonats. (Francisco Umbral, El Mundo)

• Aquets programes no són escombraria, fan riure i li treuen les penes a la gent. (Aramís Fuster)

Després de totes aquestes definicions i graciès a l'investigació sobre la definició de telescombraria hem arrivat a la conclusió de definir-la com:

Tots aquells programes que tenen com ha objectiu distreure la població d'una forma “innovadora” en la televisió però present en els pobles, en els barris i en les ciutats desde fa molt temps. Ofereiexen tota mena d'informació no vital, informació sobre els famosos que entren en tot aquest joc, els tipics de sempre i els nous creats per les mateixes televisions, aquests famosos s'han donat ano s'han donat a còneixer per a mèrits academics o qualitats artistiques. Avegades en aquets programes s'incorpora un to humorístic a l'informació i el tractament d'aquest personatges.

Diguem que l'informació que emeten la podem classificar en dos blocs. El primer bolc seria l'informació privada de cert personatge dividint-lo en l'àmbit quotidià amb les coses que sol fer desde que es desperta fins que s'en va a dormir, extraient l'informació més suculenta per al públic; amb qui ha anat a dormir, la realció amb la família, les seves malalties... L'altre àmbit es el privat pudoròs, el seu passat ocult, la seva situació ecònomica, els seus vicis...

El segon bloc seria la manera d'informar i els temes que no procedeixen de perosnatges coneguts. Donant una noticía detallíssimament sobre un fet esgarrifós ocorregut i que posa a la taula de debat un tema tabú, que la gent no en sol paralar i li crea un cert interès, a més és tracta d'un tema obscur i violent, que sol sensivilitzar la població, tota aquesta informació és dona amb un format que busca el morbo i el sensacionalisme.

El sensacionalisme és tracta d'una estrategia de tractament de notícies peridodistiques, dirigida a atraure l'atenció del públic, amb notícies que provoquen en ell emocions fortes, ho fan d'una manera espectacular, que crida l'atenció i que causa sensació i polèmica i implica la manipulació i l'engany cap al pùblic.

2.1. Context històric i social de la telescombraria

La telescombraria és un concepte de caràcter subjectiu, per la qual cosa resulta difícil determinar quins són els seus orígens. Algunes de les seves característiques existeixen des de fa dècades (és el cas de les pseudociències), d'altres són relativament recents. Gran part d'aquestes característiques tenen origen a la televisió nord-americana, on van tenir lloc els primers programes de telerealitat, i a la televisió italiana.

Actualment, gran part de la programació que s'emet es considera col·loquialment telescombraria. La seva arribada va coincidir amb l'aparició de la televisió privada, i de la importància per part de Telecinco de models italians, presents en programes com “¡Ay que calor!”; tot i que existeixen anteriors programes que ja compartien característiques d'aquest estil, especialment al fonament de les pseudociències i la falta de neutralitat informativa.

El periodista Alfons Arús va ser probablement el primer en presentar, a Catalunya, a persones del carrer amb característiques estranyes, peculiars (els anomenats “freaks”) com a element còmic. Aquests personatges solen ser fingits (és a dir, les persones es dediquen a interpretar un paper), però altres vegades (encara que sembli mentida) es comporten tal i com són. Pepe Navarro en el seu programa “Esta noche cruzamos el Missisippi”, va seguir aquesta moda i Javier Sardá a “Crónicas marcianas” també la va continuar. En aquest últim programa van aparèixer personatges com Paco Porras, la “bruja” Lola, Aramís Fuster, Empar Moliner, entre d'altres. Altres programes van continuar en la mateixa línea i van presentar més personatges d'aquest tipus, un exemple és Antonio Rivero, conegut amb el sobrenom de “El cuñao” (aquest va ser conegut per la seva aparició en el programa de Jesús Quintero).

Molt d'hora va començar també la moda de les persones que es creien famoses sense realment ser-ho, personatges de la premsa del cor que destacaven simplement per la relació que mantenien amb altres famosos, o pel fet d'aparèixer a altres programes (com Gran Hermano). Dinio, Alessandro Lecqio o Antonio David Flores (entre molts altres) són exemples de famosos per les relacions sentimentals que han mantingut amb altres famosos.

Amb l'arribada d'Aquí hay tomate encara es va exagera més l'abús d'aquest model de televisió, en aquest programa (presentat per Jorge Javier Vázquez) és passant per alt constantment els drets dels individus més fonamentals, no es tenen en compte les conseqüències que aquesta falta de valors, retransmès a audiències en molts casos infantils, i en horari no adequat, poden arribar a tenir en un futur sobre les properes generacions.

S'han produït diferents intents per limitar l'emissió de telescombraria a la televisió, prohibint aquest tipus de programació en horari infantil. Tot i així, aquest compromís no és duu a terme degut als interessos econòmics que estan en joc.

2.2.1. TVE1

El canal públic de Televisión Española va emetre per primer cop el dia 28 d'Octubre de 1956, quan les televisions encara no estaben a tots els hogars del estat, desde llabors va ser l'únic canal que es podia veure a la televisió fins que van apareixer les autonomiques i més tard les privades. Actualment el seu director és Manuel Pérez Estremera.

L'obejctiu de la cadena pública és donar televisió de qualitat, d'entreteniment però sense introduir valors inconvenients a la societat, en els últims anys a intentat modernitzar-se respecte a les altres cadenes i deixar enrrere programes d'un format antic.

Pel matí durant la setmana emeten el telediari del matí i a continuació Los desayunos de TVE en que es posa en la taula de debat una notícia política de actualitat i reven invitats realcionats amb el tema. Després Saber vivir i Por la mañana són els programes matinals en els que és parlen primer de qüestions de salud i malaties, una mena de magazine d'actualitat és el que s'ens presenta en Por la mañana. Avans del telediari Corazón de... ens posa al dia sobre les noticies de la prensa rosa nacional i internacional, la forma de informar sobre les noticies rosa és una forma púlida i desde la base del respecte. Els caps de setmana el matí s'omple de programació infantil amb dibuixos animats i més tard repetexen el prgrama Ankawa, un temps per al cinema i un altre per el cor amb Cartelera i Corazón, Corazón. A continuació s'emet el telediari.

La tarda ofereix una serie de producció de la cadena i una altre importada de sud-america. Més tard amb España Directo s'ens presenten les festes dels diferents pobles, gent embelmàtica de les ciutats, etc. I després Gente en que la primera part s'informa de succesos i en la segona part es parla de personatges famosos per el seu treball i esfroç professional. Aquests programes no respecten l'horari infantil, encara que no s'emetin programes escombraria emeten series i infromatius que no són de caire infantil, com que poseeix una altre cadena, TVE La 2, deixen els programes infantils en la segona cadena.

A les nits destaquen les series Perdidos i Cuéntame como paso, com a show humoristic Cruz i Raya i com a programa d'entreteniment Mira quien baila amb la 3º entrega, els diumenges fan la película de la setmana en que s'estrena una pelicula actual i com a programa d'entrevista El loco de la colina presentat per Jesús Quintero.

En els formats dels programes no es veu reflezada la nostre definició de telescombraria, excepte Gente, en que la primera part del programa es reflexa el sensacionalisme.

2.2.2. TVE La 2

Després del primer canal públic, TVE La 2, apareix el 15 de Novembre de 1966 com a complementaria de la primera cadena. Actualement el director de la cadena és Manuel Pérez Estremera.

TVE La 2 compta amb un públic més selectiu i minoritari, els seus continguts són culturals, deportius i de servei públic de baixa audiència de la primera cadena.

Pels matins s'ens ofereix una programació diversa, primer Euronews, informatiu que s'emet en tota Europa en set idiomes, on s'informa de les noticies que han ocorregut en la Unio Europea. Més tard un programa infantil omple les pantalles: Los lunnis. El segueix Aqui hay trabajo especialitzat per a gent que desitja treballar. Més tard, Tv.Informativa: La aventura del saver on s'emeten continguts per a aprendre la educació bàsica i la més especialitzada. A continuació La película de las mañana i després tota una serie de programes infantils.

Al migdia, s'ens presenta per a la sobretaula el concurs Saver y ganar que porta desde 1997 en emisió. Al acavar aquest programa s'emeten documentals fins les 5. Entre ells destaca Pueblo de Dios on s'explica els diferents camps en que l'esglesia esta compromesa. Després començen series infantils i juvenils i per últim un programa d'informació cultural Miradas 2, on es parlen de les arts actuals.

La nit sol ser del cine i dels reportatges. Destaca un programa de debat; Enfoque, la sèrie Mujeres, Metrópolis, programa de reportatges sobre temes actuals de la societat, i Documentos tv amb 20 anys d'emisió, analitza el fons dels problemes socials actuals.

La programació segueix la pauta de canal complementari i especialitzat en temes culturals, deportius i infantils, no apareixen programes escombraria, al contrari, apareixen programes educatius.

2.3.3. TV3

TV3 és el primer canal de Televisió de Catalunya. Va rebre aquest nom perquè era el tercer canal de televisió que es podia sintonitzar, desprès dels dos canals que oferia TVE. Sempre ha tingut com a objectiu arriba a la totalitat dels llocs de parla catalana. Avui en dia es veu a Catalunya, a València, a les Illes Balears, a Andorra, a la part d'Aragó de parla catalana (la Franja de Ponent) i al Rosselló (situat a la Catalunya nord). La seva primera emissió la va fer l'11 de setembre de l'any 1983 (Diada Nacional de Catalunya), amb la retransmissió en directe del partit de futbol entre el Futbol Club Barcelona i l'Osasuna des del Camp Nou. Va començar a emetre de manera regular el 16 de gener de l'any 1984. L'any 1993 va renovar la seva imatge per primera vegada, cosa que tornaria a succeir el 9 de maig del 2005.

Sempre ha emès els seus programes en català ja que, precisament, va ser fundada com a eina per a la preservació i la normalització de la llengua catalana en un context en que la resta de mitjans televisius que es podien sintonitzar a Catalunya emetien en castellà. Per aconseguir l'objectiu de potenciar el català, la cadena es va proposa oferir una programació generalista.

Des dels primers mesos d'existència, TV3 va obtenir grans audiències, gràcies a l'estratègia d'oferir productes de qualitat per a públics massius, com partits de futbol, series provinents dels Estats Units (com Dallas o Magnum), combinades amb programes i concursos de producció pròpia, i uns serveis informatius de qualitat, amb corresponsals permanents a les principals ciutats del món.

Tot això ha permès que aquest canal hagi pogut obtenir el lideratge televisiu a Catalunya durant molts anys, en lluita permanent amb les grans cadenes estatals, tant les públiques (Televisión Española) com les privades Antena 3 i Telecinco.

Les telesèries i pel·lícules produïdes per Televisió de Catalunya, de la mateixa manera que a obtingut notables èxits d'audiència, no només van tornar a aixecar el teatre i el cinema en català sinó que, a més a més, van ser la plataforma de llançament d'algunes moltes estrelles del cinema com Rosa Maria Sardà, Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Sílvia Munt, Juanjo Puigcorbé, Íngrid Rubio, Laia Marull, etc.

TV3 també ha estat la cadena que va descobrir o rellançar les carreres de periodistes i “showmans” televisius catalans que anys més tard han triomfat arreu del país, és el cas de Javier Sardà, Andreu Buenafuente, Jordi González, Alfons Arús, Julia Otero, Àngels Barceló, Josep Maria Bach, Manel Fuentes, Jordi Estadella, Jordi LP, etc.

Actualment s'emet des de Sant Joan Despí.

Els programes es poden veure tan per senyal analògica convencional com per digital terrestre. Alguns programes es repeteixen pel cana informatiu 3/24 i pel canal de satèl·lit TVCi.

Algunes de les sèries i programes més populars han estat i continuen sent:

- Plats Bruts: Sèrie produïda per El terrat i que va ser emesa de l'any 1998 al 2002.

- El cor de la ciutat: Sèrie que narra com és el dia a dia d'unes famílies que viuen al barri de Sants (a Barcelona). Destaca per ser la sèrie de duració més llarga produïda per TV3 i en tota la península, amb més de 1200 capítols i més de 1400 projectats en total, actualment s'està fent la setena temporada.

- Dinamita: Sèrie d'humor escrita i dirigida per Tricicle. A cada programa ofereix un conjunt de “gags” que tenen en els personatges un fil conductor. Els encarregats de donà vida i continuïtat als personatges son un grup d'actors fixos.

- Temps de silenci: Sèrie estrenada al gener de l'any 2001. Té com a eix central la vida d'una família acomodada de Barcelona, els Dalmau, des de poc abans de la Guerra Civil fins a l'actualitat. La història explica la guerra des del costat d'aquella gent que la va viure i el temps de postguerra i dictadura que van seguir. El patiment, el dolor i els sacrificis de la postguerra porten als canvis que el temps provoca en la situació social dels protagonistes.

- Teresines S.A.: Sèrie amb idea original de La Cubana. És del tipus comèdia de situació. Formada per tretze capítols amb històries independents les unes de les altres. Pretén fer un repàs de totes aquelles situacions quotidianes molt pròximes a qualsevol de nosaltres.

- Una Altra Cosa: Programa que feia Andreu Buenafuente a la cadena, on hi havien entrevistes, música en directe, etc. L'humor i el passar una bona estona sempre estava garantit.

- Polònia: Programa d'humor i sàtira política, presentat i dirigit per Toni Soler. La temporada passada va obtenir un èxit impressionant, va aconseguir una audiència mitjana de 728000 espectadors i una quota de pantalla del 25,5%. De 22 emissions que es van fer, 21 van estar entre els tres programes més vistos del rànquing del dia. Va ser majoritàriament líder de la seva franja.

- Ventdelplà: Sèrie que s'emetia els dilluns i divendres en horari “prime time”. Els sentiments es tracten tal i com són a la vida real, de vegades d'una manera dramàtica, d'altres amb humor. Està plena d'històries intrigants, apassionants, complexes, plenes de sentiments, de tendresa però a l'hora de duresa. Té la capacitat de sorprendre i commoure a l'espectador.

La programació que ofereix avui en dia TV3 es caracteritza pels dibuixos animats del clàssic Club Súper 3, per les series de producció pròpia, etc.

TV3 és una de les poques cadenes que trobem a casa nostra que no ofereix programes del cor ni “reality show”. O així ha estat fins el dia d'avui.

2.2.4. Canal 33 / K3

El canal 33 és el segon canal de la Televisió de Catalunya creat per la Corporació Catalana de Radio i Televisió alhora dependent de la Generalitat de Catalunya. El seu director, és el mateix que el de TV3 és Francesc Escribano i Royo. La seva primera emisió va ser el 10 de Setembre de 1988.

L'objectiu del canal 33 és donar al públic català un altre canal que s'expressi amb la seva llengua i a diferencia del primer canal (TV3), el canal 33 aporta una programació alternativa més especialitzada a la que s'emet a TV3, per això no hi apareixen els tipics programes estrella de les cadenes i no hi apareixen superproduccións cinematografiques, sinò que es centra en el que no té el primer canal i que pugui interesar al públic. El K3 comparteix emisió en el segon canal, aquest espai esta destinat especialment al públic infantil i juvenil. Dins d'aquest ens trobem amb el Club super 3 i el 3xl.net. El 23 d'Abril del 2001 va nèixer aquest nou canal que marca una referència indiscutible entre els nens i els joves catalans.

Sintetitzant, podriem dir que el canal 33 és el canal equivalent a TVE La 2 però a nivell autonòmic català.

La programació del canal 33 toca tots els aspectes culturals que es poden presentar en format televisiu. Documentals de tot tipus, desde animals i vegetació fins a art o arquitectura. Programes de creació, com per exemple, com dissenyar el teu habitatge. Programes musicals, Sputnik o Loops! destinat al públic juvenil , a més de concerts, i com a plat fort, Una nit al Liceu, en que cada disabte s'ofereix una opera gravada al Liceu. El canal tambè ofereix obres de teatre i una amplia oferta d'esports, desde partits de bàsquet i handbol a Futbol Cat, un programa que emet i comenta els partits dels equips de segona divisió A i B de Catalunya. Programes d'entrevistes i de recerca sobre aspectes culturals com Campus o Silenci?, respectivament. Emet películes de cinema alternatiu o clàssics. Per últim tambè produeix programes de debat en què es tracten temes d'interès actual, aquets programes són Àgora i Millennium.

El K3, com em dit avans, està format per dos pilars, el Club super 3, dirigit al públic infantil i el 3xl.net, d'interès juvenil.

El Club Super 3 va nèixer el 11 de Febrer de 1991 i desde llavors a sofert canvis per anar adaptant-se als nens de cada temps. Podem dir que el Club Super 3 té en cada nen de Catalunya una part de la seva infancia, desde sempre ha respectat l'horari infantil i l'animació que ha oferit ha estat de qualitat i innovadora. El Club Super 3 ofereix animació infantil feta a Catalunya i importada d'altres llocs, majoritariament del Japó. Un dels dibuixos animats amb més anys d'emisió i amb gran audiencia és Doraemont, que transmet uns valors educatius fomentats en l'antiviolència i l'amabilitat. A més conté un petit informatiu, l'Info K, que pretén informar d'una forma més propera al públic infantil de les notícies de cada dia.

El 3xl.net es un espai que, a més d'emitir per la televisió, té un portal a Intenet on s'ofereix un punt de trobada per a joves on a més de trobar informació sobre el que s'ofereix en antena tambè trobem fòrums, jocs, concursos, videos... A la televisió s'ofereixen sèries variades; manga, sitcoms, sèries dramàtiques... a més, entre sèrie i sèrie, s'emeten petits reportatges sobre temàtica diversa: videojocs, música, cinema, noves tecnologies, estudis, esports d'aventura... Aquets reportatges s'acostumen a fer a gent jove especialitzada, aquesta característica fa més propera l'informació.

2.2.5. Telecinco

Telecinco es una de les primeres cadenes privades d'Espanya. És va crear el dia 10 de Març de 1989 i un any més tard ja estava en antena. El seu president és Alejandro Echevarría, el seu director general de continguts es Manuel Villanueva i el conseller delegat de televisió és Paolo Vasile. L'obejctiu d'aquesta cadena és oferir l'entreteniment que més audiència produeixi. Ofereix al públic informatius, series i diferents programes d'entreteniemnt.

Per el matí s'ofereix l'informatiu del matí i La mirada crítica on s'ofereixen i es comenten les notícies del dia més importants sobre l'economia i la política del país i internacional. Després s'ofereix el Programa d'Ana Rosa en el que ella i els seus colaboradors comenten el que pasa en els reality shows que emet la mateixa cadena, després parlen de successos i per últim una taula de debat sobre temes de la crònica rosa nacional i internacional. Els matins del cap de setmana s'ofereix per als nens Birlukos club, desorés s'emeten series i un zapping. Per la tarda s'emet un dels programes estrella de la cadena Aqui hay tomate. A continuació és projecta una serie pròpia de la cadena Yo soy Bea. Avans del programa de la tarda A tu lado, s'emet el resum del reality del moment. Avans de l'infromatiu s'ofereix el concurs ¡Allá tú! i després de l'informatiu s'ofereix el resum del reality del moment o algun programa d'humor. A la nit s'emeten series com CSI, Hospital Central o Aida, tambè ofereixen el programa del reality show que ofereixin, Telecinco ofereix com a reality Gran Hermano amb la setena edició en aquets moments, Operación Triunfo amb la segona edició de la cadena i Supervivientes. Com a programa d'humor s'emet Caiga quien caiga que presenta les notícies de la setmana politiques i culturals amb un to humorístic i potser sarcastic. Com a programa del cor ens trobem amb Doce Vita que s'emet disabte a la nit. El late show de telecinco és TNT en que s'exposa el segon bloc de la telescombraria en que cada dia és forma un debat sobre temes tabus o provocadors de la societat. Telecinco també ofereix un cop per setmana el programa Diario de... on s'exposa el maxim d'aquest bloc, s'investiga sobre un tema d'actualitat recent, les drogues, l'anorexia... però tractant-la desde el punt més escandalòs que és pugui oferir.

A Telecinco podem trobar la telescombraria de les dos formes en que l'hem dividit, ja sigui en programes per individual o en un mateix programa, podem afirmar que telecinco és la creadora de la telescombraria i que com a tal ha sabut desenvolupar-la de la millor forma i que així l'esta explotant avui en dia, convertint-la en la reina d'aquesta programació.

2.3.6. Antena 3

Antena 3 era coneguda anys enrere amb el nom d'Antena 3 Televisión. Va ser la primera cadena privada en emetre al país. Actualment forma part del “Grupo Antena 3”, conjuntament amb empreses com Onda Cero, Movierecord, Atres Advertising i Unipublic, així com el diari gratuït, ADN.

Aquest canal de televisió va començar a formar-se quan el govern va anunciar l'esperat concurs per atorgar tres llicencies de televisió privada l'any 1988. Antena 3, durant l'any 1980, ja s'havia introduït al mercat audiovisual, mitjançant una cadena de ràdio del mateix nom i portava anys pressionant per l'obertura de la televisió en el territori espanyol. Després de guanyar una de les llicències atorgades (les altres se les van emportar Telecinco i Canal +), va començar les emissions en proves al setembre de 1989. Les emissions regulars les va iniciar el 25 de gener de l'any 1990, amb un informatiu presentat pel periodista José María Carrascal, enmig d'una gran expectació a nivell nacional pel naixement de la televisió privada. Des d'aquell moment, va anar creixent fins el seu quinzè aniversari l'any 2005, situant-se en els últims anys amb una quota de “share” al voltant del 20%. Un dels seus majors èxits va tenir lloc l'any 2002, ja que va ser la primera cadena privada que retransmetia el mundial de futbol. Alguns dels programes més exitosos retransmetis per aquesta cadena al llarg de la seva història han estat, Farmacia de guardia, Los Simpson, Sorpresa sorpresa, Buenafuente, Aquí no hay quien viva, o la telenovel·la Pasión de Gavilanes.

Pel canal han passat rostres tan coneguts com Jesús Hermida, Matías Prats Luque, Mercedes Milá, Constantino Romero, Paula Vázquez, Carlos Sobera, María Teresa Campos o Andreu Buenafuente.

El seu president actual és José Manuel Lara Bosch i el seu conseller delegat és Maurizio Carlotti (aquest abans treballava per Telecinco). La cadena cotitza en borsa des d'octubre de l'any 2003. A més a més Antena 3 TV també produeix un segon canal, dedicat exclusivament a la informació, anomenat A3N24, que emetia a la plataforma Via Digital, però va desaparèixer l'abril de 2005 degut al seu elevat cost de producció i pràcticament nul rendiment. Abans ja s'havia iniciat en la televisió digital amb un canal similar anomenat Telenoticias, que emetia en la ja fracassada plataforma Cotelsat.

Alguns dels programes, sèries, etc. que podem veure a la cadena són:

- Ruedo Ibérico: Debat emès pels matins a càrrec de la Montserrat Domínguez. Pròximament serà substituït per la versió renovada del programa Espejo Público.

- Los Simpson: Sèrie d'animació.

- El diario de Patricia: “Talk show” presentat per Patricia Gaztañaga, és un dels programes líders en audiència per la tarda.

- ¿Quién quiere ser millonario?: Es un “quiz show” presentat per Carlos Sobera (nova versió de “50 × 15 ¿Quiere ser millonario?” de Telecinco”

- En Antena: Magazine presentat per Jaime Cantizano. Programa del cor que s'emet diàriament. Té diferents seccions, entre les que destaquen el “saló de debat” i la prova del polígraf a la que es sotmeten els famosos. Al principi tenia una audiència força baixa, però en poc temps ha aconseguit fer-se un lloc i resistir al programa A tu lado de Telecinco (el qual és el programa més vist per les tardes dels dies laborables).

- Megatrix: Programa que engloba series infantils i juvenils com Jimmy Neutrón, Rebelde, Bon Esponja, Quinitillizos, Malcolm in the middle, etc. Presentat per Jordi Cruz i Natalia.

- Buenafuente: “Late show” presentat per Andreu Buenafuente. Tot i que en les seves dues primeres temporades va aconseguir nivells d'audiència increïbles (fins aconseguir que Crónicas Marcianas, de Telecinco, es deixessis d'emetre), en aquesta tercera temporada no està aconseguint les audiències esperades. Tot i així és considerat un programa amb un bon format.

- 7 días, 7 noches: Programa d'investigació presentat per Teresa Viejo. Parla de temes d'actualitat setmanalment. Normalment obté el màxim en audiències de la seva franja horària.

- Espejo Público: Programa de documentals d'actualitat, presentat per Sonsoles Suárez. La seva audiència gira al voltant del 21%

- El Peliculón: Pel·lícules que solen ser taquilleres o d'estrena. La seva audiència mitjana està al voltant del 22%

- Aquí no hay quién viva: Sèrie de ficció. Va començar tapant un espai del “prime time” d'un estiu, però d'una manera sorprenentment ràpida es va acabar convertint en el producte estrella de la cadena. Durant totes les seves temporades ha estat líder indiscutible d'audiències, sobrepassant gairebé sempre la barrera del 30% i arribant a reunir quasi 8 milions d'espectadors.

- Sin Rastro: Sèrie de ficció estrangera, prové dels Estats Units en mans de Jerry Bruckheimer, productor de pel·lícules com Pearl Harbour o de series com C.S.I. (Crime Scene Investigation). Tot i la seva qualitat no aconsegueix el nombre d'audiències que la cadena desitja.

- “Homo Zapping news”: Programa d'humor, presentat per José Corbacho. Es pot veure de dijous a diumenge desprès d'”Antena 3 Noticias”. Es basa en paròdies sobre altres programes o sobre esdeveniments d'actualitat.

- ¿Dónde estás, corazón?: Programa de crònica social presentat per Jaime Cantizano. De la mateixa manera que Aquí no hay quién viva, va començar a aparèixer en antena a partir de la necessitat que tenia la cadena d'ocupar l'espai en el “prime time” dels divendres, però vist el seu èxit no es va deixar d'emetre. La seva productora és “Boomerang”. Lidera les audiències cada setmana. Aquest programa està explicat més detalladament en l'apartat 2.3.7. del treball.

- Sexo en Nueva York: Sèrie de ficció protagonitzada per Sarah Jessica Parker. Es pot veure en les matinades.

- Multicine: Conté pel·lícules internacionals, normalment s'emeten en les tardes dels caps de setmana. Sempre lidera en audiències la seva franja horària.

- Los hombres de Paco: Comèdia de ficció policial. Protagonitzada entre altres per Hugo Silvas i Neus Asensi. En aquests moments s'està gravant la pròxima temporada.

- La Ruleta de la Suerte: És la nova versió de “La Ruleta de la Fortuna”, presentada per Jorge Fernández. Cada matí lidera la seva franja horària, rep més èxits fins i tot que el programa d'Ana Rosa Quintana.

Alguns dels programes que apareixeran en antena en les pròximes temporades són:

- Círculo Rojo: Sèrie de ficció que estarà protagonitzada per Emma Suárez, Emilio Gutiérrez Caba, Carmen Maura i María Adánez.

- “Manolo y Benito”: Sèrie de ficció. És la recuperació de la sèrie Manos a la obra. Els protagonistes son els mateixos, a més a més s'incorporaren Loles León i Carolina Cerezuela.

- Quart: Sèrie de ficció, basada en la novel·la La piel del Tambor d'Arturo Pérez Reverte. Alguns dels protagonistes són Roberto Enríquez, Jose María Pou, María Almudéver, etc.

- 1 vs. 100: Quiz show.

- Sorpresa, sorpresa: Recuperació de l'exitòs format de mitjans dels 90, que estarà presentat una altre vegada per Isabel Gemio. En un principi tornarà de mode “programa especial” i si compleix les expectatives podria tornar a emetre'ls de manera mensual.

- Espejo Publico - Diari: Edició diària i renovada de l'espai de reportatges que fa poc va complir els 10 anys en antena. Antena 3 ho emetrà com a magazine matinal, segurament serà presentat per Susanna Griso.

- El Búnker: “Reality show extrem”. És un dels últims productes de la factoria de la FOX, de la mateixa manera que altres programes ja esmentats anteriorment, s'espera que tingui una bona aprovació del públic i aconsegueixi grans èxits. No és un reality show més, sinó que, en aquest cas, un grup de persones entraran a un vertader bunker del que no podran sortir fins que es posin d'acord entre ells sobre qui s'ha d'emportar el premi. Conforme va passant el temps i els programes, el premi inicial va disminuint. Els concursants hauran de ser capaços de fer qualsevol cosa per poder convèncer la resta de participants i emportar-se el premi, xifra que estarà entorn els 2 milions d'euros. Es podria convertir en el segon premi més gran de la història de la televisió d'Espanya. El premi més gran va ser l'atorgat per aquesta mateixa cadena a través del programa Pasapalabra.

Tot observant el tipus de programació que ens ofereix Antena 3, ens podem adonar de que abunden força les sèries, tant estrangeres com pròpies. Els programes del cor no són gaire nombrosos, ja que només hi ha 2, però tenen una franja horària força amplia (de 5 hores setmanals un i de 2 hores i mitja diàries l'altre). En aquests moments no s'emet cap “reality show”.

Dels programes que estrenarà pròximament la cadena són per destacar El búnker, un gran reality show del que s'espera obtenir un gran èxit i Sorpresa, sorpresa; programa que va obtenir nivells d'audiència molt alts anys enrere i que ara Antena 3 ha decidit retransmetre'l.

2.3.7. Cuatro

Cuatro es un canal de televisió espanyol generalista. Pertany al grup empresarial Sogecable, el qual va comença a emetre el 7 de novembre del passat any 2005 per reconversió de la concessió del canal analògic nacional pel que ja emetia des de l'any 1990 el canal de pagament Canal +. Des d'aquesta mateixa data, l'emissió de Cuatro també està disponible a través de TDT.

L'aparició d'aquest nou canal va començar a sorgir quan al febrer de l'any 2005, el consell d'administració de Sogecable (empresa propietària de Canal + i Digital +), va sol·licitar al Consell de Ministres la modificació de les condicions subscrites l'any 1989 amb el Govern, per a suprimir les restriccions de llicència de televisió analògica amb què opera Canal+, que només li permetien emetre de manera oberta durant sis hores, i així poder fer-ho les 24 hores diàries.

El Govern va decidí allargar el canvi de llicència de Canal + diversos mesos, fins obtenir un informe del Consell de l'Estat a petició de Sogecable i arribarà a un acord amb els diversos grups. L'acord amb els grups mediàtics va arribar a concedir a cadascun d'ells 4 canals.

Finalment el Consell de Ministres , després de rebre l'informe favorable del canvi de llicència a Canal+, va decidir canviar les condicions de la llicencia d'aquest canal i a més a més iniciar un concurs per adjudicar una nova llicència analògica de televisió.

Desprès d'això Sogecable va comunica que Canal + tan sols emetria per la plataforma Digital +. I va aparèixer la cadena que coneixem avui en dia amb el nom de Cuatro.

Alguns dels programes que emet aquest canal son: Alta tensión, Channel nº4, Cuarto Milenio, Del 40 al 1, Duelo de Chefs, Las noticias del guiñol, Maracaná'06, Nada x aquí, Noche Hache, Soy el que més sabe de televisión del mundo, Las mañanas de cuatro, Humor Amarillo, Pressing Catch, etc,...

Veient la programació que ofereix el canal Cuatro ens adonem que és molt semblant a la que oferia Telecinco anys enrere. Ja està en la seva segona temporada, però el canal continua preferint transmetre programes “blancs i de qualitat” o buscar audiència amb programes més agressius. En pocs mesos, aquesta cadena ha aconseguit reunir l'essència del que va ser Telecinco. Ha aconseguit reunir el bo i millor que tenia aquesta cadena durant els anys 90, però també el pitjor. És igual que la Telecinco d'aquella època, però més moderna, amb més “glamour”, amb una imatge més cuidada. Alguns dels exemples són:

- Humor amarillo: Un programa que tot i que el seu pressupost és molt baix, s'ha acabat convertint en un dels símbols del canal.

- Pressing Catch: Aquest programa també va marcar molt en els inicis de Telecinco. Cuatro ha decidit recuperar-lo en les nits dels dissabtes.

2.4. Anàlisi dels programes telescombraria més significatius

2.4.1. Gran hermano

Big Brother (nom original del programa) es un popular “reality show” on un grup de concursants (generalment són menys de 15) intenta superar, durant un període al voltant dels tres mesos, les expulsions que (periòdicament) l'audiència decideix i així arribar a aconseguir el premi final. El format va ser creat per un holandès, John Mol, i va ser desenvolupat per la seva productora, Endemol. Ha estat emès a més de 60 països diferents, Endemol, gràcies a això s'ha emportat grans beneficis. El nom del programa fa referència a una novel·la que va escriure George Orwell (publicat l'any 1949) i que rebia com a títol “Mil novecientos ochenta y cuatro”, en la qual el principal protagonista era un personatge que actuava com a líder, aquest es deia “Big Brother”, i ho podia veure tot.

2.4.1.1. Format

El primer Gran Hermano es va emetre al setembre de l'any 1999 a Holanda. A partir de llavors va ser adaptat a tot el món. El programa consisteix en la convivència d'uns concursants en una casa ad-hoc, que no poden tenir cap mena de contacte amb el món exterior. No tenen accés ni a la televisió, a la ràdio, telèfon, internet, llibres ni a qualsevol altre mitjà de comunicació. Setmanalment el públic decideix quin dels concursants ha d'abandonar la casa, aquest és un dels nominats. Aquests són escollits pels propis concursants, en votació secreta al confessionari. L'últim en sortir és el guanyador. A més de la convivència (la qual és el principal eix i la major atracció del concurs), aquest gira al voltant de quatre bases: la rutina diària dels concursants, el sistema d'eliminacions, les proves setmanals i el confessionari (on, individualment, els concursants expressen els seus sentiments, pensaments, frustracions i els nominats).

En les primeres edicions del “reality”, la casa on convivien els concursants era força bàsica. Disposava d'aigua corrent, mobles, les racions de menjar mínimes,... qualsevol tipus de luxe estava prohibit. Aquest fet afegia un element de supervivència al concurs, i d'aquesta manera s'incrementava la possibilitat de crear tensió dins de la casa. En les últimes edicions, en canvi, gairebé totes les versions dels diferents Gran Hermano d'arreu del món, disposen d'una casa força luxosa, condicionada amb l'ultima tecnologia i grans luxes (com és el cas de la sauna, el jacuzzi, la suite VIP, etc)

Per omplir el temps lliure, els concursants tenen feines assignades per mantenir la casa, i han d'enfrontar les proves setmanals proposades per l'equip de producció (que es dirigeix a ells a través de la veu, mai se l'ha vist amb imatges). Les proves són dissenyades per comprovar la seva capacitat per treballar en equip i el seu esperit de convivència. Els habitants de la casa tenen un pressupost setmanal que els permet adquirir menjar i altres productes necessaris. Poden augmentar, mantenir, o bé disminuir el seu pressupost en funció de si superen les proves que els proposen o no.

Cada setmana els concursants donen el nom de diverses persones, les que ells prefereixen veure fora de la casa. Els que obtenen una major puntuació són nominats i els espectadors, per mitjà de les seves trucades o els seus missatges de text, poden enviar els seus vots i d'aquesta manera expulsar al concursant que vulguin. Després d'una setmana, el presentador del concurs comunica la decisió de l'audiència. En aquest mateix moment, el concursant escollit abandona la casa per a sempre, i se li fa una entrevista al plató del programa en directe. L'ultima persona que continua a la casa és el guanyador d'una quantitat de diners important, la qual ha variat notablement en les diferents versions internacionals del reality.

El programa es potencia amb internet, ja que aquí apareixen resums diaris, els quals són necessàriament editats sense cap mena d'interrupcions. Aquest procés ha rebut tan èxit que fins i tot s'ha començat a cobrar per el servei. En alguns països l'emissió per internet va ser complementada amb actualitzacions via e-mail, WAP o SMS. La convivència és a més a més emesa en moltes ocasions a través de plataformes de televisió digital.

Tot i que el programa ha rebut forces critiques, ha estat un èxit comercial arreu del món.

2.4.1.2. Concurs de televisió

En el concurs participen diferents concursants, els quals són seleccionats per la productora mitjançant un càsting. En les primeres versions, els participants no es podien conèixer entre ells abans que comencés el programa.

El nombre inicial de participants està al voltant dels deu i dels quinze. Els concursants han de conviure aïllats del món exterior en un casa plena de càmeres de televisió que mostren la vida dels participants a l'audiència les 24 hores del dia. Es realitzen proves setmanals de les que depèn el pressupost del que disposaran per viure.

El concurs té una durada de tres mesos. L'ultima setmana del programa queden només tres persones, les quals són els finalistes. El públic escull mitjançant les votacions telefòniques (aquestes tenen un cost força elevat) al guanyador del concurs, que s'emporta un gran premi en metàl·lic. Els altres dos finalistes també són premiats amb viatges, cotxes i quantitats econòmiques menors.

A Espanya, els concursants han acabat acumulant els ingressos rebuts directament del programa amb els obtinguts de les aparicions en altres programes de televisió. Per exemple, María José Galera, la primera expulsada de la primera edició, gràcies al seu pas pel concurs ha aconseguit gravar un disc i treballar a altres programes de televisió.

El programa Gran Hermano s'ha emès en un total de 37 països del món. A continuació es pot observar quin són i el nombre d'edicions que s'han emès en cadascun d'ells: Albània (actualment s'està preparant la primera edició); Alemanya (6 edicions i ara s'està preparant la setena); Argentina (3 edicions i actualment s'està preparant la quarta); Austràlia (7 edicions i actualment s'està emetin la vuitena); Bèlgica (5 edicions normals i 3 VIP); Brasil (6 edicions i actualment s'està preparant una de nova); Bulgària (2 edicions normals, 1 VIP i actualment és emesa la tercera edició); Canadà (2 edicions i actualment s'està emetin la tercera); Colòmbia (1 edició); Croàcia (2 edicions i ara s'està emetin la tercera); Dinamarca (3 edicions normals i 2 VIP); Equador (1 edició); Eslovàquia (1 edició); Espanya (2 edicions VIP, 7 normals i actualment s'està emetin la vuitena); Estats Units (1 edició VIP, 6 normals i ara s'està preparant la setena); Filipines (2 especials, de joves i de famosos, 1 edició normal i actualment s'està preparant la segona); Finlàndia (1 edició i ara s'està emetin la segona); França (2 edicions); Grècia (4 edicions); Holanda (5 edicions i actualment s'està emetin la segona); Hongria (2 edicions normals i 1 VIP); India (actualment s'està emetin la primera en la que els participants son famosos); Itàlia (6 edicions i s'està preparant la setena); Mèxic (3 edicions normals i 5 VIP); Nigèria (1 edició); Noruega (4 edicions); Polònia (3 edicions); Portugal (2 edicions VIP, 4 edicions normals i s'està preparant la cinquena); Regne Unit (7 edicions normals i 6 edicions especials); República Txeca (1 edició); Romania (2 edicions); Rússia (1 edició); Sèrbia (1 edició, ara s'està emetin la segona); Sudàfrica (2 edicions normals i 1 VIP); Suècia (5 edicions); Suïssa (2 edicions); Tailàndia (2 edicions).

Observant la llista, ens adonem que Espanya és el país on s'ha emès més aquest programa, ja que ha arribat a les 8 edicions. El Regne Unit també té un gran nombre d'edicions, però 5 d'elles són especials. El país on la durada del programa ha estat més llarga és a Alemanya, va durar 1102 dies. L'any 2001 és va emetre el major nombre de Big Brother, en total van ser 22 edicions les que es van fer arreu del món.

En l'annex es pot observar els llocs on s'emet Gran Hermano a través d'un mapa.

2.4.1.3. Altres versions

Al voltant d'aquest programa han anat apareixen a tot el món diferents formats de concursos els quals comparteixen un gran nombre de semblances amb Gran Hermano. Alguns d'ells són els següents:

- La granja: La Granja va ser creada per la productora Strix, que prové de Suècia. Aquest, és el quart “reality show” de convivència més gran que existeix al planeta. És dels mateixos productors que el concurs Supervivientes i El bar.

Va ser emès a més de 40 països a tot el món , convertint-se en un dels més populars “reality show” del món. En alguns països, el format és produït en associació amb Endemol.

El format d'aquest concurs és molt similar al de Gran Hermano. Aquí els concursants són personatges coneguts que han de conviure com els grangers de principis del segle XX durant 10 setmanes i constantment són gravats per les càmeres. En la Granja no disposen d'aigua calenta, d'electricitat, gas, calefacció, telèfon, frigorífic ni rentadora. Els “grangers” han de cuinar amb carbó, tallar la llenya en cas de que vulguin escalfar-se, etc.

Dia a dia els residents de “La Granja” començant a treballar amb el cant del gall, per poder sobreviure han d'efectuar diferents activitats com fer-se ells mateixos el pa, recollir els ous que ponen les gallines, treure aigua del pou, donar de menjar als animals, etc.

- Expedition Robinson: A Espanya és conegut amb el nom de Supervivientes (programa explicat més endavant amb detall)

- El bar: La productora d'aquest programa també és Strix. En aquest reality show hi participen 12 persones, les quals entren a conviure a una casa i treballen a un bar, on els beneficis que obtenen són per a ells. Cada setmana, a través de votacions, s'escull un dels nominats i aquest és l'encarregat d'escollir a l'altra persona que serà nominada. Finalment, el públic és qui decideix qui ha de marxar del bar.

Aquest programa s'ha emès a un total de 22 països. Al nostre país no ha arribat.

- Protagonistas...: Format de la productora espanyola Globomedia. És una barreja entre els programes Gran Hermano y Operación Triunfo. És un programa que ha obtingut força èxit a països del continent americà, com Xile, Brasil, Veneçuela, Colòmbia o Mèxic.

A Espanya va rebre el nom de Estudio de actores, va aparèixer a càrrec d'Antena 3 arran de l'èxit obtingut per Operación Triunfo. Aquest nou reality es presentava com a una alternativa amb actors en comptes de cantants, tot i que el funcionament era molt semblant: una escola (d'on els concursants no podien sortir), hi havia professors que els ensenyaven, proves i gal·les setmanals amb actuacions i expulsions.

- El bus: El bus era un reality show emès per Antena 3, en el qual hi participaven 12 concursants que convivien en un autobús. Aquest viatjava al voltant de tot el món i durant 100 dies els participants no podien tenir cap mena de contacte amb l'exterior. Les nominacions eren setmanals, els participants nominaven a aquella persona que volien veure fora i d'aquests els espectadors votaven al seu favorit perquè no marxés. El guanyador obtenia 50 milions de les antigues pessetes.

Al principi els concursants eren 9, el novè era escollit pel públic i cada setmana l'audiència expulsava un dels nominats. El programa introduïa un dels concursants suplents amb excepció de les últimes setmanes que es deixaven de ficar nous concursants i expulsaven dos setmanalment. A la final arribaven quatre concursants.

- Hotel Glam: Aquest programa, que també era conegut amb el nom d'Hotel Glamour, va ser emès per Telecinco amb l'objectiu de realitzar una nova versió de Gran Hermano però amb famosos. En comptes d'habitar en una casa ho feien en un hotel de luxe. La productora era Gestmusic Endemol i el projecte es va dur a terme durant la primavera de l'any 2003.

- La casa de tu vida: La idea original del programa venia d'Australia, amb el nom de The block. La productora Endemol el va adaptar combinant la convivència de set parelles a una casa mentre l'anaven construint. Era un Gran Hermano amb parelles ja formades i la finalitat d'aquestes era lluitar per aconseguir un habitatge.

Cada dues setmanes les parelles es nominaven entre elles i el públic votava entre aquestes per expulsar una. Els participants disposaven de l'estructura base de la casa a la que hi havien d'afegir els elements.

Amb la descripció de tots aquests programes ens adonem de que comparteixen una mateixa base, idèntica a la de Gran Hermano, però amb petites variants. La majoria han estat emesos a Espanya per Telecinco, i la productora ha estat Endemol.

2.3.1 Operación triunfo (comparació TV1 A Telecinco)

Operación triunfo és un concurs en format reality show en que l'objectiu és formar cantants de música comercial. El concurs té una duració de tres mesos en que cada setmana s'expulsa un concursant i es nominen quatre dels aprenents de l'acadèmia dels quals dos queden en mans del públic que decideix qui té que ser explusat. El programa ofereix resums diaris i cada diumenge els concursants demostren els seus avenços en una gala en directe en que canten el tema que han estat preparant durant tota la setmana. El procès de nominació i expulsió és va repetint fins que queden sis consursants, que és converteixen en els sis finalistes del programa i d'aquests el públic vota el guanyador, el qual reb un contracte per a grabar un disc pròpi.

A Espanya aquest programa ha emès cuatre edicions i actualment s'emet la cinquena. Hem pogut observar un canvi en la forma d'enfocar aquest programa perquè ha estat emet en dues cadenes, les tres primeres edicions van ser emesses a càrrec de Televisió Espanyola i la cuarta i la cinquena a càrrec de Telecinco.

La primera edició d'aquest programa va suposar un boom televisiu. Va causar un gran impacte a la població, que va seguir el concurs d'una forma massiva, donant a TV1 audències històriques, arrivant als 10 milions d'espectadors en la semifinal del programa i als 12 millions d'espectadors amb la final del concurs, audiencies que feia 5 anys que no s'havien aconseguit, superant les emisions de Gran Hermano 1 i 2, històriques a Telecinco.

Graciès a les altes audiencies del programa, aquest es va convertir en una màquina de fer diners. Els cd publicats cada setmana amb les cançons de les gales van arrivar als 2.300.000 copies venudes. Les revistes es van omplir de reportatges sobre aquet fenòmen i els seus protagonistes. Disney i la Federació Espanyola de Futbol van anunciar-se amb cançons cantades per els concursants i Fiat i Multi-Òpticas van anunciar els seus productes en les gales i els concerts. Al acavar el concurs els 16 “triunfitos” van iniciar una gira per tota Espanya que va durar tot l'estiu.

Televisió española va aprofitar al màxim aquest èxit celebrant noves gales i gravant una película. Amb l'esperança de repetir el fenòmen, TV1 va produir dues generacions més, que no van aconseguir les espectatives desitjades i el programa va caure en picat.

Dos anys despres del fracás de Operación Triunfo 3, el programa que va batre recòrds de seguidors OT torna a les pantalles a Telecinco amb el format renovat.

Televisió espanyola va enfocar el programa com un progama famíliar. Aquest va ser una de les claus d'aquest gran èxit, perquè pretenia reunir cada setmana devant de la televisió tota la família, això tambè es reflexava en la convivencia dins l'acadèmia, en que tots els concursants formaben una família i convivia entre ells un esperit d'amistat i companyerisme que es refelxava en tot el que feien, això és va sumar que era la primera edició i els concursants no savien el boom que causarien ni el que els esperava a fora, això feia que actuesin d'una forma espontànea i que lluitessin només per el seu somni de ser cantants i no per a aconseguir la fama.

La nova edició de Telecinco comtava amb un nou professorat, la directora de l'acadèmia, Nina, va ser substituida per Kike Santander, compositor i productor de grans éxits musicals. Els professors de l'academia en les edicions de TV1 eren profesionals del país la majoria no molt coneguts, a Telecinco van pasar a ser menys professors i la majoria experts intenacionals, amb gran nom, i especialitzats a convertir els alumnes en grans estrelles comercials.

La 4º edició va rebre un gran suport als seus inicis i això va fer que desde un principi arranques amb més forces. També es va canviar el presentador, a TV1 va ser Carlos Lozano i a Telecinco es va substituir per el presentador de moda del moment dels reality shows d'aquesta cadena; Jesús Vázquez.

El temps d'emissió del programa tambè va canviar, passant de principis de tardor a principis d'estiu en que els nens, adolescents i joves tenen més temps lliure i poden permetre's veure la gala per la nit.

Les edicions de Telecinco s'enfoquen d'una forma que els concursants crein polèmica entre ells, deixant de banda l'esperit de companyerisme que és veia en la primera edició, es busca com en tots els realitys produits per a Telecinco que es creein nous personatges de la pantalla dels quals es pugui parlar en altres porgrames i que agradin al públic, per això és busca gent humil i sencilla que es pugui veure en el carrer. Peronatges que creïn simpatia cap als teleespectadors i com a segon pla que cantin bè, les seves carreres artistiques queden en mans seves i no pas de la cadena o el programa, que només obsequia el guanyador, la figura d'aquets concursants es més efímera que la de la primera edició, que no perdura si esque no creen polèmica, que es el que busca Telecinco, o tenen sort en el món musical del país.

A Telecinco, Operación Triunfo sembla que ha remontat i que ha superat la crisi en que havia entrat, no ha conseguit uns beneficis tan extraordinaris com els que van aconseguir la 1º generació però ha conseguit ser un programa seguit per els espectadors, OT 4 va arrivar a la meitat de l'audiencia que va aconsguir Operación Triunfo 1 amb 6.745.000 d'espectadors. Operación trinfo 4 va mantenir una audiència mitja de 4 millions d'espectadors, la nova edició que s'esta cursant sembla que cada setmana va aungmentant la audiència.

OT 4 tambè va buscar l'èxit en els concerts fent una gira per tota Espanya però nomès es va actuar en 5 ciutats. Dels concursants d'aquestes edicions només s'han consolidat pocs, de la primera els tres finalistes, de la segona la tercera finalista Beth, de la cuarta edició la finalista Soraya i pocs més. Altres concursants no han triunfat en el món de la música però si en televisió o en el tetare, sobretot en els casos de la priemra edició.

El que ha triunfat en la 4 edició és la anomenada Batuka que és una fórmula de ball convinant la gimnastica, la música i el ball, venen més de 300.000 copies.

2.4.3. Aquí hay tomate

Aquí hay tomate és un programa del cor, emès a Telecinco. És presentat per Jorge Javier Vàzquez i Carmen Alcayde. Des de ja fa moltes temporades és líder d'audiència durant la sobretaula. La franja horària es de dilluns a divendres, de 15:30 a 16:30. El share obtingut es del 30,3% i ha tingut una mitjana de 3.370.000 espectadors.

Es va estrenar el 24 de març de l'any 2003, ja porta tres anys en antena. És un magazine que analitza en clau d'humor l'actualitat més recent de la vida dels famosos del nostre país. A més a més mostra un conjunt de reportatges sobre històries humanes realitzades al carrer. El seu objectiu és ser un programa “coral” on tenen molta importància els 12 reporters (dels que disposen), els quals estan repartits per tot Espanya. La durada del programa es d'una hora, la primera part és l'anomenada “Tomate social”, aquesta està dividida en diferents seccions:

- L'exclusiva: Per obrir el programa es pretén donar una notícia destacada de l'actualitat rosa, la qual és desconeguda fins el moment.

- La lata: Cada divendres el programa es planteja el repte d'entregar una llauna d' Aquí hay tomate a un personatge famós, qui ha d'obrir-la amb un obrellaunes per obtenir el regal que conté.

- El notición: Cada dia analitzen la notícia més increïble (però certa) de la vida d'algun famós.

- Agenda Real: Repàs de les activitats diàries de la família reial. Recepcions, inauguracions, viatges, moments d'oci, entre d'altres i previsions del dia següent.

- “Píldoras de calle”: Pregunta diària que es realitza a la gent.

La franja horaria d' Aquí hay tomate és de 15:30 a 16:30

A més a més aquest programa, conjuntament amb tots els altres que es dediquen a parla de la vida dels famosos, han creat un nou concepte de periodisme. Actualment quan la gent sent a parlar de “periodisme” immediatament ho relacionen amb els periodistes que surten a la televisió, aquells que es dediquen a la premsa rosa, que no fan altra cosa que ficar-se en la vida dels famosos. No s'ha de perdre de vista que aquests “periodistes” moltes vegades són simplement col·laboradors del programa, molts d'ells no arriben a tenir la llicenciatura de periodisme.

2.4.4. Supervivientes

Supervivientes (prové de l'anglès Survivor) és un “reality show” de supervivència, en el qual un grup de concursants són abandonats en una regió aïllada de la civilització. Els “supervivents” han d'intentar superar les condicions que proposa el programa pels seus propis mitjans (sense l'ajuda de ningú). Aprofitar els aliments extrets directament de la naturalesa, obtenir foc, fer-se les eines necessàries per cuinar o construir-se un lloc on poder habitar, són algunes de les activitats que han de realitzar els concursants.

Els participants són dividits en dos equips diferents (també anomenats “tribus”). Cadascun dels equips té el seu propi campament. Setmanalment competeixen en una prova per aconseguir la immunitat, els qui perden es sotmeten a les nominacions i al vot del públic (que finalment és qui decideix qui es queda i qui se'n va). En el moment en que només queden 10 concursants, aquests s'unifiquen en un sol equip i competeixen individualment per la seva pròpia immunitat. Per recompenses i per ser el “Robinson” (nom que rep el guanyador).

2.4.4.1. Altres versions

D'aquest “reality” s'han fet diferents versions:

- Supervivientes: Expedición Robinson: La primera edició del programa va arribar a Telecinco després de l'èxit obtingut per Gran Hermano. El programa es va gravar durant la primavera de l'any 2000, però no va ser fins la tardor d'aquell mateix any que es va emetre, competint contra El Bus (primer “reality” promogut per Antena 3 i ja explicat anteriorment). Aquesta edició va estar presentada per Juan Manuel López Iturriaga. El guanyador va obtenir 10 milions de les antigues pessetes, 60.000 euros aproximadament.

El lloc on es va gravar va ser Bastimentos (Panamà). Aquesta primera edició va estar en antena del 10 de setembre de l'any 2000 fins el 3 de desembre d'aquest mateix any.

A l'any següent es va fer una segona edició del programa, aquest cop presentat per Paco Lobatón des de Madrid i per Juanma López Iturriaga des de l'illa. El premi pel guanyador es va incrementar en 20 milions de les antigues pessetes, per tant, es va duplicar. El lloc on es va gravar aquesta segona edició va ser les Illes Seychelles. Va estar en antena del 16 de setembre de l'any 2001 fins el 20 de desembre d'aquest mateix any. Aquesta nova edició va ser una mica més llarga que l'anterior.

- La isla de los famosos:

El format de Supervivientes va passar a mans d'Antena 3. L'adaptació del format original a la versió amb famosos va portar a efectuar alguns canvis en la primera temporada. Alguns d'ells van ser que l'equip era tant sols de 8 components i que es va modificar el procés de nominació (ja que a partir d'aquell moment era el públic l'encarregat de decidir qui era l'expulsat entre els dos nominats, escollits pels companys).

Aquesta edició va ser presentada per la Paula Vázquez des de l'illa i per l'Alonso Caparrós des del plató. La filmació es va realitzar a la República Dominicana. Als 8 concursants inicials s'hi va afegir la Miss Espanya, María José Besora com a substituta de Nani Galatán (la qual va abandonar el concurs voluntàriament). El procés de nominacions consistia en dues gales setmanals, en la primera cada concursant donava un vot a un altre company i el més votat resultaria ser el primer nominat. Durant la setmana, mitjançant proves, s'escollia la persona que actuaria com a líder, que seria l'encarregat d'escollir al segon nominat.

La primera edició va està en antena des del 23 de gener de l'any 2003 fins al 27 de febrer del mateix any. La durada d'aquesta nova versió del “reality” va ser més curta.

Desprès de l'èxit obtingut per la primera edició, Antena 3 va optar per fer una segona edició en la mateixa temporada. Aquesta era d'una durada més àmplia i el nombre de concursants va augmentar. Aquesta vegada el programa era presentat per la Núria Roca des del plató i la Paula Vázquez va continua presentant-lo des de la platja. En aquesta ocasió els “robinsons” (manera com es feia referència als concursants), van ser dividits en dues tribus diferents anomenades Masuri i Amansà, les quals es van formar en la primera gala per elecció dels propis concursants. El públic va ser l'encarregat de triar les persones que dirigirien els equips i la Sílvia Fominaya i la Jeannette Rodriguez van resultar les escollides. La mecànica de nominació va continuar igual, tant sols va tenir una diferència: el segon nominat no era escollit pel líder individual, sinó que ho era per la tribu guanyadora en la competició entre els equips.

Aquesta segona edició va estar en antena des del 7 de maig de l'any 2003 fins el 26 de juny del mateix any.

- La selva de los famosos:

La selva de los famosos va ser la continuació del concurs de supervivència d'Antena 3. Les dues primeres versions de Supervivientes amb famosos es van realitzar en una illa. En aquesta ocasió era en una selva amazònica on els concursants havien de conviure, aquests estaven dividits en dos equips de 8 supervivents cadascun. En un primer moment eren nois contra noies, però més tard es van dividir en tribus mixtes. El procés de nominacions i expulsions es va mantenir igual que en l'edició anterior, però amb dues excepcions noves. El segon nominat l'escollia el primer nominat, per enfrontar-se a la decisió de l'audiència, no l'escollia el líder contrari (com s'havia fet en edicions anteriors). Una altre de les novetats era que els dos nominats havien d'enfrontar-se en un cara a cara on discutien sobre la seva relació, els motius de les nominacions o sobre la seva estància en el programa. Com a presentadores continuaven estan la Paula Vázquez i la Núria Roca. Aquesta edició va estar en antena des del 14 de gener de l'any 2004 fins el 10 de març d'aquest mateix any.

- Aventura en Africa:

En aquesta ocasió, el format unia anònims amb famosos en una mateixa edició, dividint-los en dos grups de 8 membres cadascun. L'equip dels famosos rebia el nom de “Masai” i el dels anònims “Samburu”. Al igual que en anteriors edicions, primer hi han els grups i més tard s'unifica als concursants en un sol equip. La gravació d'aquesta edició es va fer a Kenya. Una altre vegada les presentadores van ser la Paula Vázquez i la Núria Roca.

Com a novetat en aquesta edició cada resum disposava també d'un debat, el qual era moderat per l'Alicia Ramírez.

Va estar en antena des de l'11 de gener de l'any 2005 fins el 15 de març d'aquest mateix any.

- Supervivientes: Perdidos en el Caribe

Desprès de diversos anys a Antena 3, el format va retornar a les pantalles de Telecinco. La cadena va optar per continuar la línea del concurs abordada en la seva anterior etapa i va tornar a estar protagonitzada per famosos. En aquesta ocasió, eren 13 els “nàufrags” que es trobaven abandonats en una illa de Santo Domingo. Jesús Vázquez i José María Iñigo eren els encarregats de presentar el programa. La mecànica del concurs va patir un nou gir, el “nàufrag” expulsat de la setmana rebia l'oportunitat de viure sol en l'anomenada “última platja”, d'aquesta manera continuava com a concursant i amb la possibilitat d'arribar a ser el guanyador del concurs.

Va està en antena des del 2 de maig de l'any 2006 fins al 4 de juliol del mateix any.

El programa de Supervivientes s'ha emès a més països arreu del món, a 38 en total.

A tu lado

Aquest programa el podem trobar en antena cada tarda de dilluns a divendres entre les 5 i les 7 a Telecinco, ocupa la franja horaria infantil que no es respecta amb aquest programa. A tu lado va començar al 2002 amb un format diferent al que ens trobem avui en dia. El programa consistia en un talk show de hora i mitja presentat per Emma García, en el que es parlava d'un tema conecret amb testimonis, aquest format no va triunfar i el programa va fer un canvi radical, es va introduir una taula de debat on es comentaben les notícies de premsa rosa, es feien entrevistes respectuoses i s'informava de successos que ocorrien a Espanya. Al començar la tercera edició de Gran Hermano, A tu lado va pasar a se una espècie de resum del programa, comentant el que feien els concursants i aixecant polèmiques sobre ells, aquets personatges al sortir desmentien aquestes polèmiques i en creaben de noves, tot això es comentava en el programa, cel qual centrava la seva atenció en aquesta mena de informació creada en la mateixa cadena i en el mateix canal. Alguns d'aquets persontages, els que van crear més polemica, van saver colocar-se en el programa com a colaboradors i avui en dia encara són part de la plantilla, el personatge més destacat d'aquests és Kiko Hernández.

Les primeres temporades el programa va ser produir per “Martingala” però al 2003 va començar a produir-se per “Salta”, productora pròpia de Telecinco.

El programa s'ha convertit en un espai per a la tafaneria i espcialitzat en confondre, on es tracten temes intrascendents de l'actualitat televisiva amb l'objectiu de fer-lo durar el màxim posible, aquets temes els comenten els colaboradors desde el despreci i l'insult. Els temes que es tracten en el programa tenen a veure o amb el reality que s'emet en el moment o amb un escándol d'un personatge popular del cor o amb un escàndol com l'asalt a Marbella, involucrat en ell personatges presents en aquests tipus de programa. Es realitzen entrevistes als persontges que puguin estar relacionats amb el tema present en aquell moment, aquestes entrevistes no les realitza la presentadora sinò els colaboradors del programa, que els fan preguntes i acusacions. Entre els colaboradors podem trobar ex-concursats de realitys, periodistes del cor especialitzats a en mentir i en deixar en evidència, i per últim personatges descuberts per el mateix programa i les seves polèmiques. La majoria d'aquestes entrevistes acaben amb discusions.

¿Donde estás corazón?

Aquest programa el podem veure cada divendres a la nit a Antena 3. Les seves primeres emisions van ser a l'estiu del 2003. És presentat per Jaime Cantizano es un dels programes en que es comenta la actualitat rosa del nostre pais. El programa es divideix en dos blocs, el debat i el testimoni. En el debat el famòs connvidat s'enfronta als periodistes i en el testimoni un personatge conegut explica un fet que ha viscut, aqui els periodistes tambè intervenen preguntant els fets que puguin demostrar el que aquest persona diu.

En aquest programa no trobem colaboradors sinò peridistes formats que s'han decantat per aquest tipus d'informació. Els periodistes són Gema Lòpez, Maria Patiño, Gustavo Gonzales, Chelo García Cortés i Antonio Montero.

En aquest programa s'entrevista gent que no te ha veure amb els realitys emessos en televisió, creiem que és així perque la cadena no ha conseguit tenir audiència amb aquest tipus de programes i per això no té personatges pròpis. Això fa que els entrevistats siguin gent coneguda per la prensa a través d'escandols amb gent coneguda desde fa més temps en la crònica rosa. Tambè s'entrevisten persones que han arrivat a la fama pel seu esforç i de forma honesta. Podem dir que en aquest programa podem trobar una miqueta de tota les clases de personatges coneguts, els que són coneguts a través de montatges, els que fa temps que són coneguts però per ser fills, germans o ex de coneguts cantants, toreros o artistes i per últim aquets, que són coneguts pel seu talent.

2.4.6. Dolce Vita

Dolce Vita és un programa del cor emès per Telecinco durant les nits dels dissabtes. Ha substituït Salsa Rosa. Aquests dos programes tenien exactament les mateixes característiques.

Des del passat 4 d'agost, Telecinco va deixar d'emetre Salsa Rosa i va estrenar Sábado dolce vita, un nou programa del cor que substituïa Salsa Rosa. La cadena va decidir renovar el contracte amb “Booomerang” i va encarregar la producció del nou espai a “Mandarina”, la qual és propietària del 30 % de la cadena televisiva. Després de prendre aquesta decisió, els col·laboradors de l'equip de Salsa Rosa van decidir prendre diferents camins. Idoia Bilbao va acceptar la proposta de col·laborar en el programa de “En antena” amb Jaime Cantizano. El periodista Pepe Calabuig va fer el mateix. La productora “Mandarina” va decidir contractar Diego Reinares i Paloma García Pelayo, però aquests, han estat substituïts per Angela Portero i Juan Luis Alonso (antics col·laboradors de Salsa Rosa). La productora i la cadena esperen aconseguir la solidesa i la identitat de la que de moment manca el programa.

El programa té una durada de cinc hores, comença a les 21:30 de la nit i acaba a les 2:30 de la matinada. Santi Acosta és la persona encarregada de presentar el programa. Cada dissabte es fa una crònica social en la que es repassa l'actualitat del món “rosa”. Normalment hi assisteixen diferents convidats que es sotmeten a les preguntes dels periodistes o s'enfronten a una altre persona.

Dolce Vita s'estructura en diferents parts. Es realitzen reportatges d'investigació, exclusives, entrevistes a convidats famosos, debats, etc. Tot centrat en la premsa rosa.

La primera entrevista que es realitza al llarg de la nit és a un famós conegut per la seva trajectòria durant la vida, ja sigui per la carrera professional que té (per exemple cantant) o per alguna cosa important, amb cert prestigi, que ha fet al llarg de la seva vida. En canvi, les entrevistes que es realitzen desprès són a gent que han sortit de “reality show”, o que han estat sortint amb algun altre famós, etc.

2.3.8 Crònicas Marcianas

Aquest programa actualment no s'emet, però creiem que és igualment útil per a veure el resultat final de la nova forma de fer televisió que va crear poc a poc Telecinco. Crónicas Marcianas va ser la suma dels programes nocturns que havia anat produint aquesta cadena, Esta noche cruzamos el missisipi, Con superestar i Moros y cristianos.

Aquest programa va ser creat per Joan Ramon Mainat, Josep Maria Mainat y Toni Cruz, creadors de molts dels programes de les televisions espanyoles, tambè són els creadors de Operación Triunfo entre d'altres. La seva productora va ser Gestmusic Endemol.

El programa va començar al setembre de 1997, contenia diferents parts, hi actuaben humoristes i imitadors, colocaben camares ocultes en que es mostrava informació tabú, aquella de la qual la gent mai en parla, es formaben taules de devats on és discutien temes d'actualitat social, Boris Izaguirre assoleix la popularitat en aquest programa on s'encarregava de fer un anàlisi de l'actualitat del cor i realitzava espectacles de caire eròtic i exivicionista. Tambè comptava amb una secció per a les investigacions de crims i una altre de sexologia. A més a més, Javier Cárdenas viatjava per tot Espanya a la recerca de personatges extranys, molts d'aquets van aconseguir la popularitat amb actuacions i intervencions a aquest mateix programa.

Més endevant, desde l'aparició de Gran Hermano al 2000, Crónicas va començar a explotar el fenòmen dels personatges d'aquests programes, apareixen en tertúlies com a protagonistes i com a participans, molts d'ells, degut a la seva popularitat i el seu caràcter aconseguien seguir en antena, en aquest programa i en d'altres de la mateixa cadena. A partir d'aqui el programa es va enfocar cap el sensacionalisme del cor: s'hi parlava de les relacions amoroses dels famosos, dels pasats obscurs, les realcions amb les drogues... En aquest periòde van començar a explotar el fenòmen de participació del públic a través de misatges de text desde el telèfon mòbil.

A tots aquets ingredients se li sumaben espectacles eròtics.

En alguns programes tambè tractaben de temes socials importants en aquells moments com ara la guerra de l'Iraq, del buling, de l'alchol... sempre desde el respecte i la seriositat.

Diem que aquest programa va suposar l'explosió de la telebasura perque veiem en ell tots els factors de prinicipis del fenòment i els actuals d'ella. Aquests factors són el sensacionalisme i l'especulació informativa en els temes dels quals es parlava; dels crims, dels temes del cor, sobre els temes que treien a la llum les cameres ocultes... Per una altre banda la busqueda de personatges extravagants que actuen de forma extanya, diferent a la gent normal. Tambè incorpora el fet d'informar sobre fets no vitals de la vida dels famosos televisius, parlant de la seva vida privada més cuotidiana i la més pudorosa. Es tracten temes que la televisió havia deixat de banda com el sexe i els vicis. Més tard es va afegir l'explotació dels realitys i dels seus concursants, als quals s'aplicà tot l'anterior, i a més ells van desarrolar les baralles entre concursants a crits i els insults. Crónicas marcianas va perfeccionar tot aquest tipus de teleescombraria gràcies a que des del principi va liderar les audiències en la franja horaria en que s'emitia el late night , es va convertir en el night show més vist d'Espanya i va aconsgeuir unes audiències molt altes per a l'horari que liderava. El públic que el seguia era majoritariament jove, entre 13 i 34 anys. La temporada 2004-05 va aconseguir 31,3% de share de mitjà, uns 1.793.000 espectadors cada nit. Al 2006 amb l'aparició a la compètencia del progrma Buenafuente, Crónicas marcianas van perdre audiència i van decidir donar un descans al programa després de vuit anys.

2.4 Audiències

2.4.1 Com es calculen?

Les audiències es calculen a través d'un aparell anomenat audímetre, inventat en 1936 per Robert F. Elder i Louis Woodruff, professors del Institut de Tecnologia de Massachusetts als Estats Units.

Al Març de 1896, a Espanya, l'empresa ECOTELva ser escollida per a realitzar els estudis d'audiència del país. Tres anys més tard, però, Media Control es va presentar com a competidora d'ECOTEL per via de sondejos i no per l'audíemtre. Finalment al 1993 ECOTEL va ser absorvida per Sofres, que alhora era propietaria de Media Control, així es van fusionar les dues empreses i apareix TNS Sofres com a definitiva.

Aquesta empresa fa servir l'audimetria que basa la seva invertigació en un cuadre de llars representatius de la població, equipats amb audímetres. Aquest cuadre esta format per una mostra permanent de llars dividides per tota la geografía espanyola i dividits en subcuadres per els àmbit d'analisi bàsic de l'infromació: Andalusia, Euskadi, Catalunya, Galícia, Madrid, Comunitat Valenciana, Castella-La Manxa, Canàries, Balears i la resta de la península.

La mostra de llars es definida gràcies a les fonts de l'INE, de l'enquesta Sociodemogràfica, els organismes de les Comunitats Autònomes i l'EGM. La mostra queda determinada amb les variables més importants: distribució geogràfica, equipament domèstic, llengues autonòmiques, activitat dels individus, clase socioeconòmica...

La mostra per regions es aproporcional, ja que en algunes Comunitats s'ha sobredimensionat amb televisions autonòmiques, per a poder medir amb més claretat les audiències incluint les televisions autònomiques i locals. A tota Espanya hi ha un total de 3305 audímetres colocats en llars que sumen 9019 telespectadors, a Catalunya en disposem de 440 per a 1130 televidents.

Els audímetres recullen els canvis que es produexen a la televisió en un petit disc dur i al final del dia aquesta informació és transmesa al ordinador central de TNS.

La relació entre la llar i l'audímetre es realitza mitjançant un comandament a distància. Cada habitant te asignada una lletra en un botó que té que polsar cada cop que encén o apaga la televisió, els convidats tambè comten amb un botó per a ells.

L'audímetre tambè té la posibilitat de sol·licitar opinions dels programes, avisar de les vacances o absències llarges dels membres de la família, identificar altres usos del televisor i detactar la reproducció de cintes de video que han estat previament gravades en l'aparell televisiu (time shift o audiència recuperada).

Per últim, les famílies que colaboren amb l'empresa TNS Sofres colocant l'audímetre en les seves televisions reben a canvi uns punts que bescanvien per regals.

2.5.2. Audiències en funció del canal

A continuació apareixen les audiències obtingudes pels canals que podem veure a través del senyal analògic a casa nostra, els quals ja hem descrit de manera detallada en un dels apartats anteriors (2.2), en funció de tres criteris diferents.

2.5.2.1. Comparació audiència dels canals des del 2003 fins ara

Els resultats obtinguts en aquest últim any, entre els mesos de gener i octubre, indiquen que per segona vegada en la història i de manera consecutiva, Telecinco és el canal més vist segons el criteri de la temporada. La seva quota de pantalla ha estat del 21,5% (nou dècimes menys que durant la temporada anterior). Antena 3 manté la segona posició, amb 21 % de share i una pèrdua relativa de tant sols una dècima. Entre les grans opcions de canals de televisió, Antena 3 es la que es manté de manera més regular en les estadístiques, no pateix gaires descensos en el conjunt general de la temporada. TVE 1 s'ha situat en el tercer lloc amb un 19,2% de share, quatre dècimes per sota del resultat de la temporada passada. Si es té en compte que en aquesta va perdre un total de tres punts i mig de share, podria dir-se que el descens de l'audiència del primer canal públic comença a estabilitzar-se. En canvi el canal TVE 2 ha perdut 1,1 punts, això fa que la seva quota de temporada es quedi en el 5 % de share. Això significaria un descens del 18% al llarg de tot l'any. Tot i així el major descens correspon al grup de canals FORTA (Federació d'Organismes de Radio i Televisió Autonòmiques), que conserva un 16,1% de l'audiència total però amb 2.1 punts menys que en la temporada prèvia (hi ha hagut una variació del 11,5%.

2.5.2.2. Audiències en funció de l'edat de l'espectador

En el gràfic següent apareixen les audiències dels diferents canals televisius en funció de l'edat de l'espectador:

Observant aquest gràfic ens adonem de que els espectadors que veuen la TVE1 són majoritàriament adults d'entre 35 i 44 anys, concretament d'un 17,5%, mentre que els nens de 4 a 12 anys són tant sols d'un 12,9% els que veuen aquest canal. En la TVE 2 l'audiència és majoritàriament infantil, compon un 7,1 % de l'audiència, mentre que els joves d'entre 13 a 24 anys són els que menys veuen el canal, la mitjà és d'un 5,4%. Telecinco té una mitjana d'audiència de persones entre els 25 i els 34 anys del 25,5%, són els que més veuen aquest canal. Mentre que l'audiència infantil (dels 4 als 12 anys), és tant sols del 12,5%, aquesta tot i així és considerablement alta, tenint en compte que Telecinco no proporcionar una programació infantil, més aviat al contrari (tal i com és pot observar en el punt 2.2.5.). La gent que acostuma a veure Antena 3 té entre els 13 i els 24 anys, formen una audiència del 31,6%. Aquest elevat percentatge possiblement és degut a la programació que ofereix el canal, fonamentada principalment en series. Finalment els canals de la FORTA, com és el cas de TV3, tenen una audiència bàsicament infantil, concretament és del 23,4%

2.5.2.3. Audiències en funció de la franja horària

Tot seguit presentem un gràfic en el que es pot observar l'audiència que tenen els diferents canals televisius segons la franja horària en la que s'emeten:

El gràfic ens permet adonar-nos fàcilment de quins són els canals de televisió que tenen més audiència segons el moment del dia. En aquest cas durant el matí TVE1 és el canal amb més audiència, té un total del 24,6%, degut a que la gent que està a casa i que pot veure la televisió és la gent gran i la programació que s'ofereix en aquí es precisament destinada a ells. Mentre que Antena 3 i els canals de la FORTA són els que menys audiència tenen en aquesta franja horària. Durant la sobretaula, Telecinco i Antena 3 són els canals que més audiència reben, un 21,5% i un 22,0% respectivament. Per la tarda Antena 3 torna a ser una vegada més qui lidera la franja horària, en aquest cas amb un 22,7%. Per la nit l'audiència de Telecinco i Antena 3 està força igualada, la primera rep un 21,8% i la segona un 21,0% d'audiència. Finalment per la matinada, el canal que té més espectadors és Telecinco, amb un 24,7% d'audiència.

2.4.2.2 Criteri de programa

2.4.2.2.1 Gran Hermano

Aquest programa va suposar un augment d'audiècies extraordinari de Telecinco, colocant-la en segon lloc del rànquing de cadenes, superant Antena 3 per primer cop, i quedant a un 2,2% del share respecte a Televisió Espanyola. La primera edició va ser la quina més bons resultats va obtenir, amb una mitja de 7.811.000 espectadors, un 51,2% del share, la final del concurs va aconseguir que 9.105.000 espectadors estiguesin pendents del guanyador. Les altres edicions han anat disminuint les audiències, com podem veure en la gràfica que hi ha a continuació, excepte la sisena edició que va fer un petit augment d'uns 350.000 espectadors.

Actualment s'emet la vuitena edició d'aquest programa, en la grafica que presentem a continuació podem veure les seves audiències comparades amb les audiències de la primera edició.

2.4.2.2.2 Operación Triunfo

Es va convertir un fenomen televisiu com s'explica en l'apartat anterior (2.3.1). A continuació podem observar l'evolució de les audiències de les gales de la primera edició del programa, en l'última columna podem trobar la mitjana de les audiències de totes les gales. Podem observar que en la seva última gala és van arrivar als 12 milions d'espectadors.

TV1 va intentar aconseguir de nou les mateixes audiències amb dues edicions més, però aquestes van baixar les audiències i la tercera només va arrivar a la sisena gala, a continuació us presentem les audiències de les sis primeres gales de les tres edicions on es pot observar notablement la seva caiguda.

Finalment Telecinco sembla que ha augmentat les audiències del concurs, no ha obtingut els rècords de la primera edició però si que obté les màximes d'audiències les nits de les gales. A continuació podeu contemplar les audiències de les gales de la quarta i cinquena edició (cursant-se actualment).

Podem observar que les audiències no són estables sinò que van pujant i baixant, tan en la cuarta com en la cinquena edició. En la cuarta edició la última gala va batre el recòrd de tot el programa amb 6.745.000 d'espectadors.

2.4.2.2.3 Aqui hay tomate

Programa que liedera la seva franja horaria, la sobretaula, la seva mitjana d'espectadors, com diem en el seu apartat (2.3.3) és de 3.370.000, amb un share de 30,3%. En el ranking de programes que elabora l'empresa TNS Sofres, en el mes de Novembre de 2006 es coloca en el 17 lloc a nivell de l'Estat Espanyol. Per últim, el dia 16 de Novembre del 2006 van obtenir la seva audiència més alta amb un 28,7% del share, casibe 3,5 milions d'espectadors.

2.4.2.2.4 Supervivientes

Aquest tipus de concurs no va suposar un gran boom com van ser Gran Hermano o Operación Tiunfo, però va mantenir audiències que han permès que s'emitissin 7 edicions diferents, cambiant la situació dels participants.

De la primera edició que es va emetre, al 2000 no hem pogut obtenir la mitjana de les audiències, el que si hem trobat es l'audiència de la estrena del programa, que va ser de 3.038.000 espectadors, un total del 26,5% del share.

A continuació trobareu la grafica on es pot observar la mitjana d'audiències (share) de les edicions d'aquest concurs, l'última columna esta diferenciada perque es emesa per Telecinco.

2.4.2.2.5 A tu lado

A tu lado porta en antena desde el 2003, desde llabors les seves audiències han anat augmentant. Actualment el programa té un competidor a la competència d'Antena 3, En antena que els pasats dies 28 i 29 de Septembre va superar amb un 0.4% del share a A tu lado, i desde llabors es disputen l'audiència per molts pocs punts, en la mitjana del més de novembre A tu lado obté un 18,80% i En antena un 18,31%.

A continuació us presentarem una grafica en que es veuen les mitjanes anuals des del 2003.

Durant aquest any A tu lado segueix liderant la tarda fins als Septembre que apareix En antena. A principus de Juny anota la seva màxima de la temporada amb un 25,5% de mitjana, uns 1.925.000 milions d'espectadors.

2.4.2.2.6 Dolce Vita

La nova forma del antic programa Salsa rosa fa relativament poc temps que esta en antena, només tenim les dades de la mitjana d'audiència d'Agost i Septembre, que es del 26'0% del share, aquestes dades reflexen un posible remuntament del programa que augmenta el seu share mitjà dels programes emesos en el 2006, un 21'6%.

En la gràfica següent es presenten les mitjanes de les audiències dels diferents anys que ha estat en la graella de la programació. Com podem veure els dos primers anys la seva audiència no va variar i va aconsgeuir un públic fidel, al 2005 podem veure un petit descens de l'audiència i finalment veiem que en l'últim any d'emisió, el 2006, va patir un greu descens del públic espectador, potser aquesta es una de les causes per les que Telecinco va decidir canviar la productora del programa. Veiem en un color diferent els índex d'aquesta renovació.

2.4.2.2.7 ¿Donde estas corazón?

El programa de crònica rosa d'Antena 3 lidera les nits del divendres.

Només hem pogut obtenir audiències del 2003 i del 2005. Al 2003 va obtenir una mitjana del 22,5% del share i al 2005 un 23,7%.

Al ranquing de programes del mes de Novembre del 2006 es coloca en el número 23, per sobre de Sabado Dolce Vita Flash, que es coloca en el lloc 40.

2.4.2.2.8 Crónicas Marcianas

Segurament el programa més vist en la seva franja horaria, Crónicas Marcianas va liderar la nit durant set anys, la seva audiència mitana duant tots els seus programes va ser de 1.285.000 espectadors, amb un 29.5% de cuota de pantalla.

Amb l'arrivada de Buenafuente a Antena 3 en la seva franja horaria, el programa va anant perdent punts en l'audiència i Sardà va decidir prendre's un any sabàtic. En el seu últim programa, el 1277, va rebre el 50% de l'audiència amb 2.137.000 espectadors.

En el gràfic següent s'observa la seva evolució temporada rerre temporada, obtenint les millors xifres en el 2003.