1.- Necessitat humana: sensació de mancança d'alguna cosa i desig de satisfer-la.

Necessitats primàries: són fonamentals per a la supervivència dels é éssers vius.

Necessitats secundàries: no calen per a sobreviure.

2.- La finalitat de l'economia: és la producció activitat mitjançant s'obtenen béns i serveis.

3.-Classificació dels bens -Materials i inmaterial: els primers són tangibles (cotxe) i els tg on segons són inmaterials (sistema de producció).

-Presents i futurs: presents són els que existeixen a l'actualitat i futurs els que estàn en procés de fabricació. Ex: en una empresa tèxtil, són bens presents les camises fetes i els futurs són les camises que es faràn d'aquí a final d'any.

-Complementaris i substitutius: els complementaris s'han d'utilitzar conjuntament per poder satisfer una necessitat. Ex: el cotxe i la botzina i els substitutius són aquells que si n'utilitzem uns, n'excloem uns altres ex: ulleres i lentilles

-De consum i de producció: els de consum satisfan alguna necessitat humana, n'hi ha de dos tipus, duradors: són els que s'utilitzen diverses vegades i poden arrivar a ser inservibles (boli), no duradors: són els que tant sols es fan servir un sol cop (aspirina) i els deproducció tant sols serveixen per a produir altres bens (màquina).

4.- L'empresa

Mercat: lloc on es duu a terme l'intercanvi de bens entre diferents persones o entitats

Venedors, que en vendre el producte creen: OFERTA Preu: és l'expressió en diners

Compradors, que segons la seva actuació creen: DEMANDA del valor d'un producte.

Determinació del preu: Preu = cost total + benefici

Cost total Cost fix: no varia amb el nivell d'activitat de l'empresa ex: lloguer, llum,

amortització, publicitat.

Cost variable: està directament relacionat amb la producció ex: matèries primes.

Beneficis: és el guany que obté el fabricant o venedor i s'expressa en %.

Impostos: el més habitual és l'I.V.A. ( import sobre el valor afegit ).

Tipus d'I.V.A. -Superreduït (4%): grava sobre els aliments bàica, els medicaments, els

llibres i els diaris.

-Reduït (7%): grava altres aliments, habitatge i transport.

-General (16%)

Càlcul de preu

- Espardenyes s.a ha d'invertir 15.000.000 ptes. en costos fixos i 10.000.000 pts. en costos variables per poder fabricar 5.000 parells de sabates. Si espera obtenir-ne un benefici del 12%, quin haurà de ser el preu de venda de cada parell de sabates sense I.V.A. I amb un 16% d'I.V.A. inclòs?

Cost total = cost fix + cost variable

• Cost total = 15.000.000 + 10.000.000 = 25.000.000 ptes

• Cost total un parell: 25.000.000 : 5.000 = 5.000 ptesç

• Benefici (12%) = 5.000 x 12 / 100 = 600 ptes (parell)

• Preu (sense I.V.A ): 5.000 + 600 = 5.600 ptes

• I.V.A (16%): 5.600 x 16 / 100 = 896 ptes

• Preu (amb I.V.A.): 5.600 + 896 = 6.496 ptes

-Una empresa fabrica 5000 camises a l'any. Per fer-ho disposa d'una maquinària valorada en 20.000.000 ptes i unes instal·lacions valorades en 1.250.000 ptes. les despeses que això acasona són:

450 ptes de fil per cada camisa, una nòmona de personal de 5.750.000 ptes, consumeix 1.250.000 ptes de llum i d'energia, gasta 540.000 ptes en publicetat i 842.000 ptes en despeses financeres. Si amortitza un 10% la maquinària i les instal·lacions i vol obtenir-ne un benefici del 20%, calcula el cost fix, el cost variable, el cost total, el preu de venda unitari sense I.V.A. i el preu de venda amb un I.V.A. DEL 16%.

Amortització: 12.000.000 +20.000.000 = 21.200.000 x 10 / 100 = 212.000 ptes : 5.000 = 424 per camisa

Publicitat: 540.000 : 5.000 = 108 ptes per camisa

Sous: 3.750.000 : 5.000 = 1.150 ptes

Fix: llum 250 ptes, amortització 424, publicitat 108 = 782 ptes

Varible: fil 450 ptes, sous 1.150 ptes = 1.600 ptes

Factors de producció: són aquells elements que combinats permeten la producció de bens i serveis, són:

-Recursos naturals: s'obtenen sense que calgui cap transformació prèvia ( l'aire, l'aigua, terra)

-Treball: activitat conscient de l'home que requereic un esforç físic i/o mental per tal d'obtenir béns o mitjants econòmics.

-Capital: tot allò que pot produir una renda en el futur

-Organització: són estructures organitzatives socials per a obtenir uns objectius determinats (divisió treball)

bé/servei

salari

Individu Empresa

mà d'obra

preu

-Una empresa inverteix 1.000.000.000 en costos fixos o 200.000.000 en costos variables per a produir 1.000.000 de fix. Si espera obtenir un benefici del 18%. Preu sense I.V.A., preu amb I.V.A..

-Cost total = cost fix + cost variable = 1.000.000.000 + 200.000.000 = 1.200.000.000 ptes.

1.200.000.000 : 1.000.000 = 1.200 ptes

-Benefici (18%) = 1.200 x18 / 100 = 216 pts/unitat

-Preu sense I.V.A = 1.200 + 216 ptes = 1416

-I.V.A =1416 x 16 / 100 = 226'56

-Preu amb I.V.A =1642'56 = 1645 ptes

3.-Els sectors de producció

La divisió en sectors econòmics que s'utilitza generalment és la classificació feta pel Sr. Collin Clark.

Sectors econòmics -Sector primari: englova totes aquelles activitats que obtenen

directament els bens econòmics de la naturalesa sense dur a terme cap tipus de transformació posterior (agricultura, pesca...)

-Sector secundari: inclou totes aquelles activitats que impliquen la transformació d'aliments o matèries primeres mitjançant un procés productiu ( indústria, construcció ).

-Sector terciari: format per aquelles empreses que es dediquen a la producció de serveis ( comerç, transports...)

4.- Classificació de les empreses

Empreses -Per la grandària -Artesanals: 1-5 treballadors

-Petites: 6-50 treballadors

-Mitjanes: 51-250 treballadors

-Grans: +250 treballadors

-Pel sector

econòmic -Primari -Agropecuàries: agrícoles, ramaderes i exportació de boscos.

-Extractives: mineria, pesca

-Secundari -Indústries transformadores: transformen les matèries

primeres en productes acabats (tèxtil, químiques, papareres, mecàniques)

-Constructores: es dediquen a l'edificació (edificis, carreteres)

-Productores d'energia: petrolieres, productores de gas i electricitat.

-Terciari -Comercials: es dediquen a la compra-venda, fan el paper

d'intermediari entre el productor i el consumidor. Poden ser: majoristes, al detall o grans superfícies.

-Financeres: es dediquen a la gestió o tràfic de diners ( bancs, cixes d'estalvi, entitats financeres...)

-Asseguradores: cubreixen un risc a canvi d'una presentació econòmica. Poden assegurar persones (de vida) o bens (incendis).

-De transports: cubreixen serveis de desplaçament de persones o mercaderies. Poden ser terrestres, marítimes o aèries.

-Per la naturalesa

jurídica -Privades -Individuals: pertanyen a una persona física (empresari)

-Socials: pertanyen a una persona jurídica (societat)

-Cooperativa: els treballadors són al mateix temps els

propietaris i actuen democràticament.

-Anònima(s.a): és la societat capitalista per excel·lència. El capital es divideix en parts iguals cadascuna de les quals s'anomena acció. Per formar una societat anònima cal un mínim de tretze socis i un capital de deu milions.

-De responsabilitat limitada (s.l): les aportacions dels socis es fan mitjançant participacions i la responsabilitat dels socis queda limitada al valor de les seves aportacions.

-Públiques: sector energètic, siderúrgic, construcció naval, transport aeri i m i n mineria

Activitats dictades

1.-Classifica la relació de bens següents segons la classificació de bens econòmics que tens als apunts:

una bicicleta, taronja, treball humà, bombeta, calefacció elèctrica, abric, farina, paper.

*Bicleta: material, present, substitutiu, consum (durador)

Taronja: material, present, substitutiu, consum ( no durador)

Treball humà: inmaterial

Bombeta: material, present, complementari, consum (durador)

Calefacció elèctrica: inmaterial, present, substitutiu, consum ( durador)

Abric: material, present, substitutiu, consum (durador)

Farina: material, present, complementari, consum ( no durador)

Paper: material, present, subst / compl, consum ( no durador )

2.- Classifica les activitats econòmiques següents segons els 3 sectors de producció:

granja de porcs, agència matrimoni, banc empresa, constructora de pisos, empresa conservera de peix, fàbrica tèxtil, autopistes s.a, fàbrica d'automòbils, refineria, despatx d'advocats, molí de farina, pscifactoria, empresa química.

*Primari: granja de porcs

Secundari: empresa constructora, empresa conservera de peix, fàbrica tèxtil, automòbils, refineris, molí farina, piscifactoria, empresa química.

Terciari: agència matrimonial, ban autopistes s.a, advocat.

--------------------------------------------------

Caixa (diners en metal·lic), maquinària, mobiliari, clients (gent que deu diners), edificis, proveïdors (a qui l'empresa deu diners), prèstec, bancs, capital, mercaderies.

-Una empresa té edificis valorats en 10.000.000 ptes., màquines valorades en 3.000.000 ptes dels quals n'ha quedat a deure dos milions, ha comprat mobles per 500.000 ptes de les quals n'ha quedat a deure 350.000; els seus clients li deuen un milió i mig de ptes., disposa en efectiu de 350.000 ptes i ha sol·licitat al banc un prèstec de 5.000.000. Presenta aquestes dades en forma de balanç.

Balanç
Actiu	Passiu
Edificis .....................................10.000.000 Mobiliari.........................................500.000 Maquinària..................................3.000.000 Clients.........................................1.500.000 Caixa..............................................350.000	Proveïdors..................................2.350.000 Prèstec.......................................5.000.000 Capital........................................8.000.000
Total actiu: 15.350.000 ptes	Total passiu: 15.350.000 ptes

Activitats dictades

1.-Relaciona un concepte de la columna de la dreta amb un altre de la columna de l'esquerre.

Comptabilitat Edificis

Actiu Vendes

Balanç Instrument tècnic

Net patrimonial Benefici

Compte Bens i drets

Ingressos Situació comptable

Resultats Capital propi

Despeses tributs (impostos)

2.-Comencem un negoci amb la següent aportació: un local valorat en 3.500.00, mobiliari per valor de 200.000, mercaderies valorades en 550.000, de les quals hem deixat pendent de pagar 230.000 igualment devem una factura de mobiliari que puja 100.000, diners en efectiu per 30.000, diners al banc per 150.000, hem concertat un prèstec bancari de 1.500.000. presenta aquestes dades en dorma de balanç.

Balanç
Actiu	Passiu
Edificis.........................................3.500.000 Mobiliari.......................................,,,200.000 Mercaderies...................................550.000 Caixa................................................30.000 Banc...............................................150.000	Proveïdors......................................330.000 Prèstec........................................1.500.000 Capital.........................................2.600.000
Total actiu: 4.430.000 ptes	Total passiu: 4.430.000 ptes

3.- Cada grup i amb una quantitat de diners d'aproximada de 1000 ptes,pensa en la manera s'invertil-les per produir un bé o servei.Per vendre i així obtenir un benefici. L'activitat té una durada màxima d'una setmana. Després haureu d'explicar la vostre experiència.

Magdalenes amb xocolata

Vam comprar 1 paquet de 24 madalenes ( 229 ptes. ), un pot de nocilla ( 172 ptes ) i un rotllo de paper transparent ( 206 ptes ).

Comprat això, vam anar a casa d'un company a preparar-les i posteriorment vam anar a vendre-les al bloc de pisos del corresponent company i al voltant del pis.

Vam preparar 9 paquets de dos unitats i 6 paquets d'una unitat.

Vam tardar una mitja hora per comprar-ho i preparar-ho, i entre ¾ i una hora per vendre-ho.

Compres

1 paquet de madalenes ---------- 229 ptes

1 pot de nocilla ------------------- 172 ptes

1 rotllo de paper transparent ---- 206 ptes

610 ptes capital

Preu

1 magdalena ---------- 60 ptes.

2 magdalenes --------- 100 ptes.

Vendes

1 unitat 3 persones = 180 ptes

2 unitats 8 persones = 800 ptes

980 ptes

Benefici

980 - 610 = 370 ptes

-------------------------------------------------------

1.-Definició d'empresa des del punt de vista de l'Economia: definim empresa com a entitat de producció organitzada i amb ànims de lucre, que es dedica a la producció i comercialització i distribució de bens i serveis.

2.- Objectius d'una empresa

a) Obtenir el màxim benefici

b) Obtenir i oferir els millors productes amb la màxima tecnologia

Procurar unes bones condicions de treball que satisfaci al personal

3.- Rendibilitat d'una empresa: perquè una empresa sigui rendible cal elegir la ubicació geogràfica:

Proximitat de les matèries primeres i altres bens.

Proximitat a un mercat consumidor

Facilitar la comunicació

Avantatges fiscals (impostos)

4.- El patrimoni

Format per els elements patrimonials, és a dir, el conjunt de bens i drets i obligacions que permeten desenvolupar l'activiatat a l'empresa

Bens: productes fabricats i tots els que calen per fabricar-los (diners, màquines, edificis, matèries primeres)

Drets: conjunt de deutes a favor de l'empresa ( factures degudes)

Obligacions: conjunt de pagaments que ha de realitzar l'empresa ( factures als proveïdors, prèstecs...) .

Elements patrimonials

Masses

patrimonials -Actiu: agrupa els bens i drets que són propietat de l'empresa.

-Passiu: inclou tots els deutes de l'empresa

-Net patrimonial (capital: empresa individual, empresa social) són els recursos propis de l'empresa (capital, reserves, beneficis...). També s'anomena CAPITAL PROPI. Donat que és una aportació de l'empresari, en cas de liquidació és quelcom que l'empresa li deu. Això dóna equilibri en comptabilitat.

ACTIU = PASSIU

(bens i drets) (obligacions i net p.)

5.- La comptabilitat: instrument que utilitzen les empreses per registrar la seva situació econòmica.

6.-Elements de la comptabilitat

Comptes: lloc on es van anotant les variacions que afecten únicament als elements patrimonials que representen.

Balanç: document que representa la situació patrimonial d'una empresa en un moment determinat.

7.- Documents mercantils

L'albarà o nota de lliurament

És un document que acompanya al lliurament de mercaderies d'una empresa al client. Serveix a l'empresa venedora per a fer posteriorment la factura i al comprador com a comprovant de la mercaderia que rep. Informacions que ha d'indicar:
-Dades identificatives del venedor i del client

-Data d'entrega de les mercaderies

-Model, referència, i quantitat d'articles

-Signatura de qui rep la matèria donant-hi conformitat.

La factura

(És indispensable en la pràctica legal i comptable d'una empresa)

Document comptable mitjançant el qual la part venedora comunica a la compradora les característiques i el preu de les marcaderies o dels serveis prestats. Elements de la factura:

-Nom o raó social, adreça i NIF (Nº d'identificació fiscal) de la part compradora i la venedora.

-Data

-Nº de factura

-Concepte (detall o descripció de l'article facturat)

-Preu de l'article o articles

-Base imposable

-Tipus d'I.V.A. aplicat

-Import total de la factura

-Forma de pagament ( no és indispensable)

En cas que la part venedora faci algún tipus de descompte, aquest també ha de constar a la factura i s'aplicarà a l'import de l'I.V.A.

El rebut

És el document que acredita la realització d'un pagament. És indispensable en les operacions al comptat pagades en efectiu. Hi ha de constar:

-Identificació del comprador i venedor

-Quantitat rebuda

-Concepte

-Nº de la factura

-Data

-Signatura del qui cobra.

El xec (taló)

Xec bancari és el document per mitjà del qual es dóna una ordre de pagament a un banc o entitat de crèdit. Pot ser:

-Al portador: el pot anar a cobrar qualsevol.

-Nominatiu: hi figura el nom i cognoms d'una persona o raó social d'una empresa i només el pot cobrar el titular indicat.

-Barrat: es creua el xec amb dues ratlles paral·leles inclinades i entre elles s'escriu o bé per abonar en compte o bé i CIA. Aquest xec no es pot cobrar tansols es pot ingresar en compte.

Dades que ha de tenir un xec:

-Data amb lletres

-Quantitat en números i en lletres

-Signatura del titular del compte que és qui paga

La lletra (efecte)

La lletra de canvi es ven en els estancs. És el títul mitjant una persona ( el lliurador) ordena a un altre (lliurat) el pagament d'una certa quantitat de diners en una data i un lloc determinat a una tercera persona ( beneficiari o tenidor) designada amb la lletra. NORMALMENT EL BENEFICIARI ÉS EL MATEIX LLIURADOR.

Requisits que ha de reunir una lletra:

-Ha de ser en un paper imprés i timbrat de la classe i categoria que correspongui

-Ha de detallar el lloc i la data d'expedició

-El venciment de la lletra, que és la data en que cal pagar-ne l'import ( si a més si fa constar el lloc s'anomena lletra domiciliada)

-La quantitat a pagar en números i lletres

-La identificació de tots els objectes que hi intervenen: el lliurador, el lliurat i el beneficiari.

-La signatura del lliurador

Coses que es poden fer:

-Acceptar una lletra: consisteix en que el lliurat signi a la part esquerra de la lletra on diu accepto.

-Descopmte de lletres: és el fet de que el banc anticipa al beneficiari l'import a cobrar.

-Endossar una lletra: és transpassar el dret de cobrament a una altra persona o entitat.

-Abalar una lletra: és garantir el pagament al lliurador de manera que si el lliurat no la fa efectiva, l'abelador se'n fa responsable.

..................................................................

El contracte

Document per l'empresa i el treballador on s'estableixen les condicions de treball.

Tipus -Temps parcial: inferior en hores a la jornada completa.

-Jornada completa: tantes hores com marca la llei de jornada completa

-Indefinit: no acaba exepte per voluntat de l'empresa o el treballador.

-Temporal: durada definida ( mesos anys )

Obra i servei: dura mentre duri l'activitat que l'empresa ha c o n t contractat mà d'obra adicional.

La nòmina

Salari: quantitat que rep el treballador a fi de més.

Nòmina: document que certifica el seu cobrament.

Sou brut: quantitat que l'empresa paga el treballador després de fer les retencions necessàries. Les dues principals són:

-I.R.P.F: grava la renda o retribució econòmica per la seva feina ( impost )

-Seguretat Social: contribueix a mantenir el sistema polític s.s.

Els sindicats

Organitzacions que s'ocupen de la defensa dels drets del treballador.

Nivell salarial: assegura capacitat adquisitiva de tots els treballadors i millora de les condicions laborals.

Salari

Salari mínim interprofessional: quantitat mínima de diners que ha de rebre un treballador que treballi jornada completa.

Condicions laborals:

• Horari laboral

• Vacances i descansos setmanals

• Garantia de manteniment del lloc de treball

• Indemnització

• Seguretat i higiene: il·luminació, ventilació.

Estatut del treballadors: marc normatiu que defineix drets i deures del treballador.

Drets:

• Sou i jornada laboral digne

• Vacances

• Promocionar-se a l'empresa

• Dret a vaga

Deures:

• Rendir a la feina

• Puntualitat

• Col·laborar al grup

• Seguir normes del superior

...........................................................................

Combeni col·lectiu: document que registra per escrit les condicions pactades en la negociació col·lectiva.

Mercat laboral: llocs de treball que les empreses volen cobrir

Aturats: gent que pot treballar, però no troba feina

Atur: genes a problemes econòmics i socials.

Organismes contra l'atur

INEM: organització que ajuda a trobar feina als aturats. És gestionat pel ministeri de treball. Fa diverses coses:

• Organitza cursos de formació

• Posa en contacte les ofertes amb les demandes

• Gestiona el cobrament de la prest. d'atur.

Empreses de treball temporal (ETT): proporcionen contractes temporals als treballadors, cobren un % del sou del treballador.

OTG: Substitueix l'INEM a Catalunya.

Buscar feina

Per aconseguir feina hi ha 3 fases:

1.- Lliurament del currículum vitae

2.- Entrevista personal

3.- Test psicotècnic i/o proves de reconeixament.

Currículum vitae: recull camplet i estructurat de tota la informació personal, acadèmica i laboral que ofereix el candidat que ofereix el candidat i pot ser interessant per a l'empresa.

--------------------------------------------------------

Les primeres matèries

Són aquelles substàncies que, através d'un procés, es transformen en productes que ens permeten viure adequadament i desenvolupar les diferents activitats. Estrictament, les primeres matèries proveenen directament de la natura; en l'actualitat, però, també se'n consideren les substàncies sotmeses a un primer procés de transformació

Tipus de

Matèries . -D'origen vegetal: la major part serveixen per a l'alimentació, també hi ha

Molts conreus destinats a ser les primeres matèries per a l'indústria, com el cotó, el cànem, el lli, el jute,etc...

-D'origen animal: a més de la carn per a a indústria agroalimentària, el pèl d'alguns a animals proporciona fibres per al tèxtil, la pell s'utilitza per a fabricar vestits, corretges,etc. També s'utilitzen els creixos a la indústria química.

-D'origen mineral: les primeres d'origen vegetal es troben en els jaciments. N'hi ha de dos tipus: els metal·lics i els no metal·lics. Algunes roques ,com les calcaries, serveixen per a fabricar ciment, i d'altres, com el marbre, el granit o l'alavastre, per a la construcció. Els combustibles minerals es fan servir a l'indústria química.

Tipus de

jaciments -Filons: són dipòsits minerals que s'han format d'escletxes i, per tant,

tenen poc gruix i una gran llargària. Molts metalls es presenten en forma de filons.

-Els estrats: són formacions disposades en capes, de gran extensió respecte del seu gruix. Formen estrats, entre altres minerals, molts tipus de carbons, margues i de vegades sofre.

-Les bosses: són grans masses de mineral de forma irregular, com les que inclouen certs tipus de carbó, sals i alguns minerals.

-D'al·luvió: formats per les restes d'altres jaciments, esmicolats per l'erosió i transportats. Així es poden trobar l'or, la plata, la magnetita,etc.

Prosperacions de mines: És convenient realitzar complexos estudis previs per a comprovar- ne la viabilitat:

• En una primera fase es recull informació sobre la formació geològica del terreny, la composició, la sismografia...

• En una segona fase s'extreu mostres de mineral i s'estudia.

Sistemes d'explotació minera

Fonamentalment hi ha dos sistemes d'explotació: a cel obert i mitjançant mines ubterrànies.

A cel obert

N'existeixen dos tipus fonamentals:

Les pedreres: són explotacions per a l'extracció de roques (marbres, calcàries, guix), que generalment es fan en sectors localitzats dels vessants de les muntanyes.

Les mines a cel obert: són explotacions, normalment de gran abast, per l'extracció directament de terra o d'una muntanya

Les mines subterrànies

Són explotacions que fan possible l'extracció dels minerals situats a l'interior de la Terra. Amb aquesta finalitat s'excaven un conjunt de pous i galeries, que s'han d'extreure per a ser transportats a l'exterior.

Les voladures controlades

Una tècnica per a arrencar les roques dels jaciments, són les voladures controlades. Consisteix a fer uns forats d'uns quants metres de fondària (barrinades) amb màquines barrinadores que treballen per rotació o per percussió i en un extrem de les quals s'allotgen les eines (barrines) que obren l'orifici. Un cop realitzats els forats, s'omplen de material explosiu i es tapen amb sorra. La càrrega explosiva de les barrinades no explota directament, sinó mitjançant un detonador. Està format per una petita càrrega explosiva (enceb).

Operacions per a la preparació del mineral

El mineral surt de la mina fragmentat de maneres molt diverses i amb substàncies barrejades (argiles, impurese) i s'ha de preparar. La preparació del mineral inclou operacions molt diverses, entre les quals destaquen: el garbellament previ, la fragmentació de blocs, el rentat de mineral, l'emmagatzematge i l'eliminació de pols.