TECNOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ

Introducció:

1.Necesitats de la comunicació

_Definició de la:

Comunicació:

És el acte intencionat de transmetre missatges. La riquesa de coneixements dels quals disposa la societat actual ha estat possible gràcies al desenvolupament de sistemes de comunicació àgils i a l´abast de la majoria.

Informació:

És el contingut que es transmet en el missatge. La cultura d´aquells pobles que han guardat els seus coneixements en suports que s´han conservat al llarg del temps s´ha imposat sempre a unes d´altres de més pobres.

Llenguatge:

És la capacitat de l´ésser humà per comunicar-se amb els altres. També s´entén com un conjunt sistematitzat de signes i regles que una comunitat té per entrende´s.

Telefax:

Permet d´enviar i rebre textos i imatges que són explorats electrònicament i convertits en senyals elèctrics que s´envien per mitjà de la línia telefònica.

Videotext:

És un servei de recepció d´informació per mitjà de l´accés a una sèrie de dades sobre les quals es pot actuar de manera interactiva (concretar serveis, reservar passatges, consultar el saldo bancari, etc.).

Teletext:

És un sistema que permet que permet de rebre text imprès en la pantalla del televisor per mitjà de la descodificació del senyal. També és anomenar diari electrònic.

Telemedicina:

Per mitjà d´aquesta tècnica és possible de diagnosticar un malalt a milers de quilòmetres de distància i fins i tot de participar en una intervenció quirúrgica.

2.Explicar i amb representació amb dibuixos las fases que es distingeixen de l´ evolució del llenguatge.

Pictogràfica:

La primera manifestació del llenguatge com a tècnica va ser la representació d´idees per mitjà de dibuixos que hi estaven relacionats. És un llenguatge universal que pot interpretar la major part de les persones.

Fotogràfica:

Paral·lelament a la creació de la pictogràfia, va aparèixer un sistema per transferir a llenguatge oral el contingut dels pictogrames.

Alfabètica:

La darrera fase de desenvolupament del llenguatge va consistir a crear uns quants signes convencionals o alfabet que, combinats de maneres diferents, poguessin expressar moltes idees i interpretar-les per mitjà d´una transcripció fonètica.

Audiovisual:

S´emeten imatges i sons combinats per cridar l´atenció del receptor del missatge.

3.Anomena els elements que hi ha en un circuit de comunicació. b) Explica la seva funció i posa un exemple.

Emissor:

Elabora el missatge. *persona, *telèfon, *aparell...

Receptor:

Rep el missatge. *persona, *telèfon, *aparell...

Missatge:

Conté la informació. *idea, *imatge...

Codi:

Transforma la idea en senyal i el senyal, en idea. *paraules,

*banderes, *colors...

Canal de comunicació:

Transmet el missatge de l´emissor al

receptor. *atmósfera, *línia eléctrica...

4.En la història de la comunicació explica aparells que han representat una evolució.

Telègraf:

A començament del segle XIX es van fer molts experiments per mitjà d´impulsos elèctrics. Desprès de diversos intents, tots basats en l´electromagnetisme, Samuel Morse, dels Estats Units, va aconseguir el 1837de construir un telègraf realment pràctic i, a més, va inventar un alfabet. El funcionament del telègraf inventat per Morse. En fer pressió sobre el manipulador, la bateria envia corrent a l´electroimant del receptor. Aquest atreu una palanca, l´extrem de la qual repica sobre una cinta de paper punt, mentre que un de llarg traça una línia.

Telèfon:

El sistema patentat el 1876 per l´escocès establert als EUA, Alexander Graham Bell (1847-1922) va ser el que va adoptar i es va dur a la pràctica.

El telèfon consta bàsicament d´un micròfon i un auricular.

- Quan es parla davant del micròfon, el so emès fa vibrar una membrana que actuen com a resistència variable. Això genera un

corrent elèctric amb una intensitat que és directament proporcional al so emès.

- El corrent elèctric es transmet per les línies a l´auricular del receptor. Allà, un electroimant fa vibrar una altra membrana.

Aquestes variacions de corrent es transformen novament en so.

En les centrals automàtiques tradicionals, les línies dels diferents abonats acaben en borns que es poden connectar amb relés. Les actuals centrals digitalitzades fan les connexions entre els abonats amb un sistema informàtic.

D´altra banda, els cables coaxials permeten de transportar múltiples conferències per mitjà de l´ús de filtres electrònics que únicament

accepten freqüències determinades.

Ràdio:

El 1894 l´italià Guglielmo Marconi (1874-1937) va dur a terme la primera experiència de comunicació amb aquest tipus d´ones. El 1897 va fer una demostració de telegrafia sense fils davant del rei d´Italià.

No obstant això, la primera transmissió de parla humana mitjançant ones de ràdio modulades es va fer el 1906 i va ser obra del canadenc Reginald Aubrey Fessenden (1866-1932).

Emissió: la modulació té com a objecte distingir les ones de ràdio i televisió que circulen per l´aire. Cada emissora emet en un propi o freqüència. Recepció: l´ona que emet l´antena emissora és captada per l´antena del receptor per mitjà d'un sintonitzador i s´estableix una primera sintonia que rebutja emissions estranyes. Un cop seleccionat, el senyal és desmodulat, filtrat, amplificat i enviat finalment a l´altaveu.

Televisió:

Va tenir lloc el 1911 i va ser obra del físic rus Vladimir Kosma Zworykin (1889-1982). Consistia en un conjunt de quatre bandes blanques sobre un fons negre i utilitzava únicament procediment elèctrics. Des d´aquell moment fins als actuals sistemes de transmissió de televisió via satèl·lit, l´avenç ha estat espectacular.

La imatge es recull per mitjà de la lent de la càmera. Sobre un tub intern fotoconducctor que analitza la imatge, la descompon en tres

colors i emet d´una tensió directament proporcional a la brillantor. Aquest corrent és enviat a l´aparell receptor per mitjà d´una ona portadora.

L´aparell receptor rep la senyal i descodifica els senyals de color originals van a parar als tres canons electrònics, hi ha una màscara d´ombra amb milers d´orificis disposats de manera que el feix de cada canó pugui incidir en la pantalla, únicament sobre els punts de color que havien servit per formar el senyal inicial.

L´ordinador:

Els ordinadors són màquines inventades per al tractament de la informació mitjançant una sèrie d´instruccions predeterminades o programes que actuen sobre les dades que els són subministrades.

Els primers ordinadors van aparèixer al 1930 eren, en realitat màquines electromecàniques de dimensions enormes. El primer ordinador electrònic va ser l´ENVAC, fabricat el 1946.

El gran desenvolupament experimentat per la tecnologia de la comunicació ha fet que aquesta sigui utilitzada per diverses branques de la ciència.

En combinar la informàtica amb la telecomunicació, han sorgit una sèrie de telemàtica: telefax, teletext, videotext, telemedicina.

5. En el missatge publicitari:

a) Explica els elements que han de constar.

b) Explica la taula 2.

La gran quantitat de publicitat que incideix en el públic fa necessari que el missatge publicitari sigui clar, diferent, i interessant per als seus destinataris.

Mitjans publicitaris:

Són els diferents canals de comunicació a través dels quals es poden transmetre els missatges publicitaris.

*diaris, *revistes, *emissores de ràdio, *cadenes de televisió, *empreses de publicitat.

Suports publicitaris:

Són els diferents llenguatges que es poden utilitzar dins d´un mateix mitjà.

*llenguatge oral, *escrit, *gràfic, *audiovisual, ...

Formes publicitàries:

Són les diferents maneres d´expressar un missatge dins d´un determinat mitjà publicitari.

*anuncis per paraules, *anuncis amb imatges, *falques publicitàries, *anuncis en la televisió, *tipus i mides de cartells...

6.Evolució tècnica del llibre:

2500 a. C./1000 a. C.: tauleta d´argila.

1000 a. C./Naixement de Crist: rotlle de papir.

Naixement de Crist/1000 d. C.: còdexs.

1000 d. C./1500 d. C./2000 d. C.: llibres impresos.

Tauletes:

Les tauletes són de fang a les cares feien incisions amb una canya o punxó, teníem llavors una escriptura cuneïforme.

Rotlles:

Són una tira de paper, papir, o pergamí enrotllat al voltant d´una vareta de fusta. Per escriure es feien servir canyes o filets amb carbó, aigua i goma.

Còdexs:

Els fulls rectangular, i es desprès s´unien amb nervis d´animals i es protegien amb dues tapes de fusta folrades de pell i guarnides amb claus.

7. Ampliació de la revolució informàtica.

L´informàtica és la ciència instrumental que estudia el tractament automàtic de la informació mitjançant màquines (màquines comptables, calculadores, ordinadors, programadors, etc.), que actuen de manera lògica segons uns paràmetres o unes dades donades.

El circuit integrat o microxip va ser creat el 1958 per l´enginyer Jack S. Kilby. Es tractava d´un conjunt electrònic que integrava milers de components, com ara transistors, resistències i condensadors. Actualment, es poden trobar circuits integrats de la mida d´una ungla que fan la funció de milions de components electrònics.

El microprocessador és un circuit integrat capaç de rebre, tractar i proporcionar resultats d´operacions aritmètiques i lògiques, que han estat traduïts prèviament a senyals elèctrics. El primer microprocessador va ser l´Intel 4004. fabricat als EUA el 1971, i que era capaç d´executar 60.000 operacions per segon.

La primera Revolució Industrial va substituir la mà d´obra directa per màquines manejades per operaris.

La segona revolució industrial ha substituït les màquines per robots governats per ordinadors.