Índex

1. Que es la televisió digital terrestre?

2. Com funciona.

3. Transmissió.

4. Recepció.

5. Comparació de la TDT amb altres plataformes.

6. Comparació de la TDT amb la televisió analògica.

6.1- Avantatges de la TDT.

6.2. Podem veure la televisió analògica i la televisió

digital a través del mateix aparell?

6.3. Que es l'apagada analògica?

7. Legislació.

7.1. Normativa.

7.2. La TDT a Espanya.

7.3. Pla tècnic Nacional de la TDT.

8. Conclusió.

9. Bibliografia.

1. QUE ÉS LA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE?

La Televisió Digital és un sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge, el so i serveis interactius o d'accés a la societat de la informació. Aquesta transmissió es pot efectuar per cable, per satèl·lit o per ones terrestres. En aquest últim cas, s'utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. És el que anomenem Televisió Digital Terrestre (TDT).

La TDT comporta la millora de la qualitat en la imatge i el so, formats avançats d'àudio i vídeo, la possibilitat de rebre nous serveis interactius o d'accés a la societat de la informació i gratuïtat.

La TDT serà l'únic sistema que s'emetrà a Espanya per veure la televisió a partir del tres d'abril del 2010, data de l'apagada analògica.

2. COM FUNCIONA.

El canal de televisió emet el senyal de televisió al centre emissor, via fibra òptica o per qualsevol altre medi de transmissió. El centre emissor distribueix el senyal en la seva àrea de cobertura, el qual és rebut mitjançant la mateixa antena per la que actualment rebem la televisió analògica. Finalment, l'emissió TDT arriba a cada televisor gràcies a un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat.

3. TRANSMISSIÓ.

La TDT es transmet per radiofreqüència, de forma similar a la televisió analògica amb la diferència que en la transmissió digital s'utilitzen transmissors multiplexes que permeten la transmissió de múltiples canals en un mateix rang de freqüències (com un canal UHF o VHF).

La quantitat de dades que es poden transmetre, i per tant, el número de canals, depèn directament del mètode de modulació del canal.

Les dades es comprimeixen normalment en format MPEG-2.

4. RECEPCIÓ.

La TDT es rep mitjançant un descodificador (integrat o no al televisor) que descodifica la senyal rebuda. Tanmateix, i degut a les interferències produïdes per la transmissió per radiofreqüència, es pot necessitar una actualització a l'antena de TV.

Per rebre la TDT hi ha tres passos simples i senzills que s'han de seguir, per tal d'adaptar tècnicament les nostres llars:

• Comprovar en primer lloc si disposa de cobertura en la seva població. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha elaborat un web on es pot consultar la cobertura de tots els serveis de TDT que estan actualment disponibles. La recerca es realitza per codi postal i proporciona la informació de tots els canals estatals i autonòmics que es reben en la zona seleccionada.

Cal advertir que aquesta informació està basada en prediccions i, per tant, no es garanteixen els resultats de les consultes realitzades. Una informació més acurada la poden proporcionar els instal·ladors habilitats per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, per una consulta exacta dels canals nacionals i locals a Catalunya, consulteu la secció de Canals d'emissió de la web de TDT a Catalunya.

• Adaptar l'antena individual o col·lectiva. La Televisió Digital Terrestre es rep a través de l'antena convencional de televisió, ja sigui individual o col•lectiva. Per a una correcta recepció del senyal, caldrà conèixer si la instal·lació està preparada per a rebre les emissions digitals. Aquest procediment l'haurà de realitzar un instal·lador degudament registrat. En general, els edificis construïts amb posterioritat a l'any 1998 i que compten amb una Infraestructura Comuna de Telecomunicacions (ICT), estaran preparats per captar, adaptar i distribuir a tots els habitatges de l'edifici el senyal de TDT. Caldrà, no obstant això, verificar que la capçalera de l'antena disposa dels amplificadors de tots els canals digitals emetent actualment.

• Disposar d'un equip adequat que ens permeti rebre el senyal digital a la nostra llar, mitjançant un receptor extern o descodificador (connectat directament al nostre televisor), o bé mitjançant un televisor amb el receptor integrat. En ambdós casos, cal exigir que el receptor porti el segell DVB, el qual garanteix la total compatibilitat amb les emissions de televisió digital. A més, si es vol gaudir de serveis interactius, cal que el receptor de TDT utilitzi la tecnologia MHP (Multimedia Home Platform)

5. COMPARACIÓ DE LA TDT AMB ALTRES PLATAFORMES.

Actualment existeixen 4 mitjans per a la transmissió de televisió digital que estan essent utilitzats de manera comercial: satèl·lit, cable, ADSL i TDT (Televisió Digital Terrestre).

Principals diferències entre aquestes plataformes:

Implantació

Cobertura

Ample de banda

Canal de retorn

Portabilitat

Altres avantatges

A més, per gaudir de la televisió digital terrestre no s'ha de pagar cap quota d'abonament, ja que a diferència de les plataformes de cable, satèl·lit o ADSL, que han implementat un model de pagament, la Televisió Digital Terrestre (TDT) és principalment en obert, és a dir de franc, sense cap tipus de subscripció. Aquest fet és important atès que es calcula que més del 70% de les llars no estaran abonades a cap plataforma de televisió digital de pagament, fet que significa que la incorporació d'aquestes llars a la tecnologia digital s'haurà de dur a terme a través de la TDT de lliure accés.

6. COMPARACIÓ DE LA TDT AMB LA TELEVISIÓ ANALÒGICA.

Ja em dit que la televisió digital terrestre és una nova tecnologia dels senyals de televisió que al llargs dels propers anys substituirà a la televisió analògica convencional.

La TDT es transmet per radiofreqüència, de forma similar a la televisió analògica però amb una gran quantitat de diferències que veurem destacant els avantatges de la TDT respecte a la televisió analògica.

6.1. AVANTATGES DE LA TDT

La TDT, a part d'incrementar el nombre de canals de l'oferta audiovisual actual, també permet altres avantatges addicionals respecte la televisió analògica:

• L'optimització de l'ús de l'espectre radioelèctric permet augmentar en 4 o 5 el número de programes per freqüència o canal múltiple, el que possibilita un increment de continguts respecte el sistema analògic.

• El senyal digital és molt més immune a interferències, atès que permet aplicar processos de compressió d'imatge i correcció d'errors que donen com a resultat una qualitat d'imatge i de so superior, semblant a la tecnologia DVD. A més, com els receptors digitals són més sensibles que els analògics, la recepció de qualitat queda garantida respecte de d'analògica a igualtat de condicions d'emissió.

• A més de la millora de qualitat de recepció del senyal, la TDT permet formats millorats de vídeo (panoràmic o 16:9), així com so digital multicanal / multilingüe, so digital Dolby 5.1, subtítols en diverses llengües, etc.

• La TDT possibilita també l'accés a noves aplicacions i serveis interactius basats en l'estàndard MHP: Guies Electròniques de Programació (EPG), publicitat interactiva, enquestes, concursos o serveis d'informació (notícies, temps, trànsit, etc.)

• La implantació de Xarxes de Freqüència Única (XFU) permet que la freqüència d'un canal múltiple de televisió digital terrestre es pugui repetir en els diversos transmissors d'una àrea geogràfica. Això permetrà que una emissió es pugui sintonitzar pel mateix canal en tot el territori servit per aquesta freqüència.

6.2. PODEM VEURE LA TELEVISIÓ ANALÒGICA I LA TELEVISIÓ DIGITAL A TRAVÉS DEL MATEIX APARELL?

Sí, sempre i quan es disposi d'un receptor de TDT (extern o integrat) i s'hagi adaptat l'antena (individual o col•lectiva). Actualment, s'està emetent en digital i, fins la data de l'apagada analògica (3 d'abril de 2010), conviuran ambdós sistemes, l'analògic i el digital. Un cop ja s'ha adaptat per veure la TDT pot veure tots els canals que actualment rep en analògic de forma digital, més els nous canals que ofereix la TDT, per tant no caldrà que continuï veient la TV analògica.

6.3. QUÈ ÉS L'APAGADA ANALÒGICA?

Segons la legislació estatal, el 3 d'abril de 2010 es produirà l'anomenada "apagada analògica", data en la que les emissions deixaran de ser en analògic i passaran a ser, exclusivament en digital.

7. LEGISLACIÓ.

7.1. NORMATIVA.

La normativa més destacada a nivell estatal aplicable a la TDT és la següent, en ordre cronològic invers:

Resolució de 29 de novembre de 2005, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, per la que es disposa la publicació de l'Acord de Consell de Ministres, de 25 de novembre de 2005, pel qual s'amplia amb canals digitals addicionals el contingut de les concessions de les societats que gestionen el servei públic de televisió terrestre d'àmbit estatal i pel qual s'assignen els canals que formen part dels múltiples digitals en xarxes de freqüència única. (BOE núm. 290, de 5 de desembre de 2005).

Ordre ITC/2476/2005, de 29 de juliol, per la qual s'aprova el Reglament tècnic i de prestació del servei de televisió digital terrestre (BOE núm. 181, de 30 de juliol de 2005).

Reial Decret 945 /2005, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de prestació del servei de televisió digital terrestre (BOE núm. 181, de 30 de juliol de 2005).

Reial Decret 944/2005, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre (BOE núm. 181, de 30 de juliol de 2005).

Llei 10/2005, de 14 de juny, de Mesures Urgents per a l'Impuls de la Televisió Digital Terrestre, de Liberalització de la Televisió per Cable i de Foment del Pluralisme. (BOE núm. 142 - 15 de juny de 2005).

El Ministeri d'indústria, Turisme i Comerç ha publicat el Reial Decret 2268/2004, de 3 de desembre, pel que es modifica el Reial Decret 439/2004, de 12 de març, pel que s'aprova el Pla tècnic nacional de televisió digital local. (BOE núm. 292, 4 desembre de 2004).

Reial Decret 439/2004, de 12 de març, pel qual s'aprova el Pla tècnic nacional de televisió digital local. (BOE núm. 85, de 8 d'abril de 2004)

L'aprovació de la Llei 53/2002, de Mesures fiscals, Administratives i de l'ordre Social, de 30 de desembre de 2002, article 109, modifica la Llei 41/1995, de 22 de desembre, de Televisió Local per Ones Terrestres. Aquesta Llei té per objecte la regularització del règim jurídic del servei de televisió local per ones terrestres amb tecnologia digital. Així mateix, fixa l'aprovació del Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local a partir de les sol·licituds presentades per les Comunitats Autònomes i les freqüències disponibles.

El concurs públic convocat per a l'adjudicació de dues concessions per a l'explotació en règim d'emissió obert del servei públic de la televisió digital terrestre queda resolt mitjançant l'acord del Consell de Ministres de 24 de novembre de 2000, el qual es fa públic mitjançant la Resolució de 13 de desembre de 2000, del Secretari d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació. Les concessions són adjudicades a les societats SOCIEDAD GESTORA DE TELEVISIÓN NET TV, S.A. i VEO TELEVISIÓN, S.A.

Resolució de 10 de març de 2000, de la Secretaria General de Comunicacions, per la qual es fa públic l'Acord del Consell de Ministres de 10 de març de 2000, pel qual s'aprova el plec de bases administratives particulars i de prescripcions tècniques pel qual ha de regir-se el concurs públic per a l'adjudicació de dues concessions per a l'explotació, en règim d'emissió en obert, del servei públic de la televisió digital terrestre i es convoca el corresponent concurs.

Ordre de 30 de desembre de 1999, per la qual s'introdueix una disposició addicional única en el Reglament Tècnic i de Prestació del Servei de Televisió Digital Terrestre, aprovat per Ordre del Ministeri de Foment, de 9 d'octubre de 1998, autoritzant l'emissió a les entitats adjudicatàries de les noves concessions atorgades per a la prestació del servei de televisió amb tecnologia digital terrestre, en règim obert i amb caràcter promocional, d'un dels programes l'explotació del qual se'ls permeti.

La Disposició Addicional 30ª de la Llei 55/1999, de 29 de desembre, de Mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, estableix una modificació en la legislació sobre el mode d'explotació dels serveis de TDT i les desconnexions territorials.

Resolució de 21 de juny de 1999, de la Secretaria General de Comunicacions, per la qual es fa públic l'Acord del Consell de Ministres d'11 de juny de 1999, pel qual s'habiliten les entitats gestores del servei públic essencial de televisió perquè prestin el servei de televisió digital terrestre en els termes establerts en la disposició transitòria primera del Reial Decret 2169/1998, de 9 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre.

La Disposició Addicional Tercera de Reial Decret de 1206/1999, de 9 de juliol, estableix com es realitzarà la coordinació de programes de televisió digital terrestre.
Aquest concurs queda resolt mitjançant l'Acord del Consell de Ministres de 18 de juny de 1999, en el que s'adjudica a la Societat Onda Digital, SA, que posteriorment canvia la denominació a la de Quiero TV, la corresponent concessió per a poder prestar el servei mitjançant la utilització de 14 programes, així com per a prestar serveis digitals addicionals. L'Acord es fa públic mitjançant la Resolució de 2 de setembre de 1999, de la Secretaria General de Comunicacions.

Resolució de 22 de març de 1999, de la Secretaria General de Comunicacions, per la qual es fa públic l'Acord del Consell de Ministres de 18 de març de 1999 pel qual s'amplien els terminis establerts en el calendari del plec de bases i de prescripcions tècniques pel qual ha de regir-se el concurs públic per a l'adjudicació d'una concessió per a l'explotació del servei públic de la televisió digital terrestre aprovat per l'Acord del Consell de Ministres de 8 de gener de 1999, i s'estableix el règim econòmic en què l'ens públic de la Xarxa Tècnica Espanyola de Televisió prestarà el servei portador suport del servei de televisió digital terrestre.

L'acord del Consell de Ministres de 8 de gener de 1999 aprova el plec de bases i de prescripcions tècniques pel qual ha de regir-se el concurs públic per a l'adjudicació d'una concessió per a l'explotació del servei públic de la televisió digital terrestre i pel qual es convoca el corresponent concurs, fent-se públic el mencionat Acord per la Resolució d'11 de gener de 1999 de la Secretaria General de Comunicacions.

L'ordre de 16 de desembre de 1998 estableix les localitats a cobrir en les fases d'introducció de la televisió digital terrestre.

L'ordre de 4 de desembre de 1998 estableix el termini perquè les entitats gestores del servei públic essencial de televisió exerceixin el dret que els confereix la disposició transitòria primera del Reial Decret 2169/1998, de 9 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre, i es fixa el número de programes del canal múltiple definit en l'annex I de l'esmenta't Pla Tècnic, en aplicació de la disposició addicional primera d'aquest Reial Decret.

L'octubre de 1998, després d'un procés d'àmplia consulta amb tots els agents interessats, es publica el Reial Decret 2169/1998, de 9 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre, i l'Ordre del Ministeri de Foment, de 9 d'octubre de 1998, per la qual s'aprova el Reglament Tècnic i de Prestació del Servei de Televisió Digital Terrestre. A banda de regular diferents aspectes com la forma d'explotació dels canals múltiples, o la distribució de programes entre els àmbits nacional, autonòmic i local, s'estableix el pla de desplegament de la TDT i fixa com a data objectiu d'apagada analògica l'1 de gener de l'any 2012.

7.2. LA TDT A ESPANYA

Durant l'any 2000 entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya, Quiero TV, que a causa de diversos problemes no aconsegueix assolir la rendibilitat econòmica esperada pels seus inversors, i que definitivament cessa les seves emissions el 30 de juny de 2002.

El panorama de la TDT a Espanya a començaments de l'any 2006 inclou les emissions en simulcast (emissió simultània de la mateixa programació que el canal analògic) de totes les cadenes d'àmbit estatal (La Primera, La 2, Antena 3, Telecinco, Cuatro) i laSexta, si bé amb els avantatges en qualitat inherents a la tecnologia digital. També hi ha emissions de cadenes autonòmiques de televisió en les comunitats on l'operador públic així ho ha decidit, també amb continguts simulcast.

A més existeixen dues emissores purament digitals d'àmbit nacional, després de les concessions atorgades pel Govern després de concurs públic l'any 2002, Net TV i Veo TV, que a causa de l'escassa cobertura del senyal i, sobretot, a l'ínfim parc instal·lat de receptors compatibles DVB-T, no emeten continguts propis per resultar econòmicament inviable davant d'una audiència potencial de l'ordre de desenes de milers d'espectadors. En certes comunitats autònomes l'operador públic emet, a més del canal autonòmic analògic en simulcast, una o més emissores únicament digitals, encara que de continguts molt limitats pels motius econòmics exposats. Des del 30 de novembre, a més, només emeten programació en horari reduït (de 7 de la tarda a les 12 de la nit).

Addicionalment, cada operador analògic disposa de dos canals extra, tret de TVE, que en te 3. Aquests canals son Clan TVE/50 años, Canal 24 horas, Teledeporte, Antena.neox,Antena.nova, CNN+, 40 Latino, Telecinco Estrellas, Telecinco Sports.

Net TV i Veo TV també tenen un canal digital extra (SET a Veo i Fly Music).

Gairebé tots els canals disposen de guia de programació electrònica (EPG). Alguns, a més tenen serveis interactius MHP. Cap canal ha emès encara en format 16:9.

7.3. PLA TÈCNIC NACIONAL DE TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE.

En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre

D'entre les mesures que conté el nou pla es poden destacar l'avenç de l'apagada des de l'any 2002 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjançant tècniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el període transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analògica. Això es farà reutilitzant les freqüències lliures després de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podrà permetre la presència d'un segon múltiplex digital d'àmbit autonòmic, i la d'emissions de tipus DVB-H orientades a la recepció en dispositius mòbils.

Durant el període transitori fins a l'apagada analògica l'operador públic rebrà un múltiplex complet, així com un canal digital en l'altre. Cada una de les emissores privades d'àmbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambdós casos podran optar a la concessió de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes són acceptades.

Després de l'apagada analògica l'operador públic RTVE rebrà dos múltiplex complets, i cada una de les emissores privades un múltiplex complet, mentre que cada comunitat autònoma tindrà la possibilitat de gestionar dos múltiplex complets en el seu àmbit geogràfic.

Altres fets destacats que conté el Pla recentment aprovat són els següents:

• L'obligació d'emetre un mínim de 4 canals per cada múltiplex, llevat que el múltiplex l'exploti íntegrament un mateix operador, en el cas del qual podrà emetre el número que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissió de televisió d'alta definició (HDTV).

• La limitació al 20% de la capacitat màxima del múltiplex de l'ocupació del mateix en transmissió de continguts diferents a la pròpia TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.

• Per als nous canals digitals que es puguin sol·licitar per part dels actuals operadors, el compromís de divulgar la TDT entre les seves audiències, emetre continguts nous diferents als emesos en analògic, emissió de continguts en diversos idiomes i amb subtítols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.

• Obligació d'augmentar la cobertura territorial i de població assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant públics com privats, fins a assolir el 80% de la població en finalitzar l'any 2005, el 90% de la població al finalitzar-ne 2008, i el 95% de la població (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analògica.

8. CONCLUSIÓ.

La TDT es una nova tecnologia de difusió dels senyals de televisió, que al llarg dels propers anys substituirà a la televisió analògica convencional.

La TDT serà l'únic sistema de televisió que s'emetrà a Espanya a partir del 3 d'abril del 2010, data en que es produirà l'apagada analògica.

La digitalització de senyal de televisió comportarà una sèrie d'avantatges que suposaran un abans i un desprès en la història de la televisió, com va ser el pas de la televisió en blanc i negre a la de color als anys 70. els avantatges més importats seran: més continguts, gratuïtat, nous serveis interactius, i millor qualitat d'imatge i so.

9. BIBLIOGRAFIA.

• Pàgines d'Internet:

• www.tdtcat.net

• www.gencat.net

• www.wikipedia.org

• www.banyoles.cat

• www.televisiondigital.es

• Imatges al google

1

Transmisió analògica

Transmisió digital