SUECA TELEVISIÓ

INTRODUCCIÓ

Sueca Televisió va nàixer l'any dos mil de la mà de l'empresa Nirvana S.A.

La història comença quan una sèrie d'empreses proposen a l'Ajuntament la creació d'una televisió local.

Front a la creixent demanda d'aquesta ja no sols per les empreses sinó també per part de la població en general, els distints partits polítics s'ho comencen a plantejar fins que finalment veuen en ella una forma de guanyar vots, i en conseqüència poder, amb la qual cosa decideixen incloure la creació de què seria la televisió de Sueca en el seu programa electoral.

Poc a poc les coses van quedant més clares, van avançant, fins que es fa segura la creació de l'emissora local.

Aleshores el que es fa és un concurs per veure quina empresa és la millor capacitada per a dur a terme tan complexa posada en marxa.

Després de barallar diverses opcions es considerà que la més adequada era concedir-li els drets i autorització a Nirvana S.A.

Probablement Nirvana S.A no era la que aportava major capital, però sí, la que més experiència tenia i la que comptava amb major nombre d'aparells.

Òbviament el fet de tenir ja aparells suposava que seria menor el cost que li suposaria a l'Ajuntament la creació de l'emissora.

Si a açò li sumem els més de deu anys que Nirvana S.A. duia treballant en mitjans audiovisuals, veurem clarament que era una decisió encertada la que va prendre el govern en triar aquesta empresa.

Bé, doncs una vegada fet el concurs, tothom es posà a treballar, per poder oferir el millor servei possible als ciutadans del poble de Sueca des de la televisió local.

Aquesta fou inaugurada el dia 15 de desembre de 2000, fent-se la primera emissió el dia divuit del mateix mes.

Des d'aleshores Sueca Televisió segueix donant el millor de si, treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

En aquesta cadena només emeten imatges que han gravat ells, excepte en les publicitats.

Tots els programes que són producció de Sueca Televisió s'empra el valencià, normalment estandarditzat excepte en algunes excepcions com “I vosté que opina...” i “Ningú no és perfecte”. També els espots publicitaris que produïxen utilitzen el valencià, excepte els que ja venen donats per l'empresa anunciada.

DADES SUECA TV

SUECA TELEVISIÓ
DADES EMISSORA
Nom:	SUECA TV
Localitat:	SUECA
Adreça:	Porxets, 3
Codi postal:	E-46410
Província:	València
Telèfon:	+34 96 170 60 81
Fax:	+34 96 171 03 03
Contacte:	Manuel Granell / Pura Matoses
Càrrec:	Gerent
Propietat:	Pública
Any:	2000
WEB:	www.suecatv.com
Correu electrònic:	reporter@suecatv.com
DADES TÈCNIQUES
Sistema:	Servidor digital
Mitjans:	Treball baix plataformes pc
EMISIÓ	Format:	Betacam SP
		Tarifa:	Diverses opcions
		Hores:	4 diàries
		Publicitat:	SÍ
Informatius:	Diaris
Abast:	20 Qm. (abast local)
Canal:	53 UHF

PROGRAMACIÓ

	Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
14:00	L'informatiu	L'informatiu	L'informatiu	L'informatiu	L'informatiu
14:20	I vosté que opina	Tertúlies i literatura	Calidoscopi	100% esport	L'entrevista de la setmana
14:40	La nostra terra
20:00		Video-clips
20:30	L'informatiu	L'informatiu	L'informatiu	L'informatiu	L'informatiu
20:50	Tertúlies i literatura	Calidoscopi	100% esport	L'entrevista de la setmana	I vosté que opina
21:15				Ningú no és perfecte	La nostra terra

• El que està de color gris són repeticions de la programació del dia anterior.

• Per la nit la programació d'eixe dia es repeteix contínuament.

• El primer dijous de cada mes es retransmiteix en directe els plens de l'Ajuntament.

• Hi ha retransmissions puntuals de festes, misses, actes culturals, normalment en directe.

• A més d'un teleban amb tots els horaris de trens, autobusos, farmàcies,... Sueca Televisió compta amb una sèrie de programes tots ells de producció pròpia, cosa que és molt meritori si tenim en compte que són molt poca gent per a dur a terme tal feinada.

DESCRIPCIÓ DE PROGRAMES

Informatiu

Des de Sueca Televisió, preparen diàriament, de dilluns a divendres, un informatiu amb notícies municipals a fi que estiguen al dia en tot el que ocorre a les localitats de Sueca, el Perelló i el Mareny de Barraquetes.

La nostra terra

És un programa informatiu d'actualitat basat en l'agricultura de la Ribera baixa.
En este espai es pot trobar reportatges i notícies d'interès per al llaurador, entrevistes amb personalitats del món agrari i presentació de pàgines web relacionades amb el camp entre d'altres.

100% esport

L'informació de tot l'esport de Sueca, des de infantils fins als professionals del S.D. Sueca. Informen de tota mena d'esports.

L'entrevista de la setmana

Cada dijous es fa una entrevista a una personalitat de Sueca, de qualsevol camp, ja pot ser artista, deportista o polític.

Calidoscopi

Programa cultural que té com a objectiu principal donar a conèixer d'una manera diferent, totes les activitats artístiques que tenen lloc a la ciutat de Sueca i qualsevol altre tipus d'activitats culturals que puguen ser interessants per a la gent del nostre municipi. El format és àgil i amb música d'actualitat; mostrant que la cultura no té per què ser avorrida.

I vosté que opina…

L'equip d'exteriors de STV es passeja tractant cada setmana un tema diferent d'actualitat; una manera divertida de tractar temes candents i on els autèntics protagonistes són la gent del poble.

Teleban

Agenda visual on es pot estar al dia pel que fa a totes les activitats que tenen lloc a Sueca: dades d'events interessants, exposicions, informació de l'ajuntament, publicitat, actualitat al dia... un espai que s'emet contínuament en les hores que no estan en antena els programes de STV. Tot per poder estar al dia.

Ningú no és perfecte

Treballs de la quarantamaula presenta un programa que tracta de cine. Expliquen pel·lícules i tendències cinematogràfiques. Fan una crítica àcida a la societat i emiteixen una pel·lícula antiga.

ANÀLISIS DE PROGRAMES

I vosté que opina...

Aquest programa consisteix que una reporter (Susanna) i un càmera (Joan Josep) van pel carrer fent preguntes a la gent del poble de Sueca. Cada divendres es tria un tema polèmic i es fan preguntes sobre això. El nom del programa és eixe perquè la presentadora normalment quan comença una pregunta diu: “I vosté que opina sobre...” i així la gent expressa la seua opinió. Últimament un dels temes que han tractat ha sigut si els pareixia be que un guàrdia civil homosexual puga viure a la casa Quartell amb un altre home, molts homes majors no estaven d'acord però la majoria de gent els pareixia correcte que pogueren viure junts si volen. En altra ocasió la nostra companya Sandra anava preguntant pel Mareny de Barraquetes si coneixien les festes de Sueca. En el vídeo que anem a analitzar es pregunta si es porta el cinturó de seguretat, ja que el govern havia promulgat una llei on s'establia que es posarien nous controls policials pel funcionament del cinturó de seguretat de l'automòbil.

S'emitix els divendres, ja que aquest programa avanç es deia “El divendres mercat”, es gravava al mercat de Sueca i s'emetia el mateix dia; però ara es roda dimecres per de matí i se li ha canviat el nom. Com que les preguntes les fan a la gent que està en el carrer a ixes hores i es grava dimecres això implica que es pregunte normalment a mestresses de casa i a homes jubilats, per tant el valencià que s'utilitza es molt col·loquial quasi vulgar, encara que com solen dir a Sueca Televisió “qualsevol pot ser entrevistat sense distinció de raça, sexe, edat o religió”.

Cada dia pot tenir una duració, ja que a aquesta cadena els programes no tenen una duració fixa, Sueca Televisió no és com les altres cadenes, el seu horari es molt flexible. Açò implica que s'emetixguen pràcticament el 100% de les imatges capturades.

No hi ha un muntatge molt elaborat, encara que aquest canal cuida molt el muntatge en les seues produccions. Els efectes que es veuen es conseguixen durant el rodatge, amb la càmera DV-CAM. És roda pràcticament tot en exteriors, excepte en molts poc moments, per exemple quan entra a l'ajuntament a preguntar al cap de policia.

Segons declaracions del càmera Joan Josep aquest és el programa més divertit de gravar, per l'espontaneïtat dels entrevistats.

En quant als espectadors són bastants la població que veu aquest programa, sobretot la gent gran, ja que els agrada vore els veïns o a coneguts del poble parlant en la televisió mentre són entrevistats.

La reportera fa prou errors, com per exemple:

ð Paraetes, que correctament seria botigues

ð Medides, que seria mesures

ð Fiquen-se-lo, en detriment de fiquen-se'l

ð Dugau, que normativitzat seria porteu

ð Pos, és un afegitó que cal evitar.

ð “Que pa que”, expressió informal i impròpia d'una periodista

ð Entonces, és un castellanisme, molt estés en tot el país valencià, que caldria substituir-lo per aleshores

ð Molts de controls, una frase mal redactada, on sobra la “de”.

ð Claro, és un de tants castellanismes adoptats pels valencianoparlants, que cal substituir per clar.

ð En cuanto, és un altra intromissió castellana, seria “en quant”

ð Aspere, és una expressió col·loquial, que no accepta el nivell estàndard.

ð Afegitó vale, que també cal evitar, pel seu caràcter repetitiu.

Els entrevistats diuen el següents:

ð Aixina, es diu així , que no està acceptat en un nivell estàndard

ð Me fa gràcia, que correctament és “em fa gràcia”

ð Sixanta, és un error comú no pronunciar l'e intervocàlica, però normativament s'ha de pronunciar seixanta.

ð Entonces, a l'igual que la presentadora, el poble també se serveix de castellanismes, que són d'un nivell col·loquial, i hauria de ser aleshores

ð “D'ixos de l'any de la pera”, és una expressió col·loquial del poble valencià que no estaria molt normativitzada

ð Centuró, estaria mal pronunciat, ja que correctament seria cinturó

ð Raere, deuria ser substituït per darrere

ð Asiento, ens trobem davant un altre castellanisme, per desgracia tan presents a la nostra parla quotidiana, deuríem canviar asiento per seient

ð “Dins lo casco urbà”, el pronom neutre “lo”, no està acceptat el valencià , deuria “el”, a l'igual, que casco, un altre castellanisme, que seria casc

ð Promuiguent, és una incorrecció oral, que deuria ser promovent

ð Mon anem, és un error, motivat pel caràcter col·loquial que adquireix el valencià als pobles com Sueca, seria més normatiu “ens n'anem”

ð Pos, és una derivació de pues, que fins i tot aquest últim es incorrecte, ja que seria més estandarditzat utilitzar “doncs”.

ð Nacabant, és un dels molts col·loquialismes que la població de Sueca utilitza, i que en compte d'això haurien d'utilitzar a l'acabar

ð Después, i andespués, que ambdues són completament incorrectes. La forma correcta es després

ð Aspere, és una mala pronunciació, el correcte es dir espere

Calidoscopi.

És un programa on es tracten els actes culturals que es fan a Sueca. Es fan reportatges sobre: les exposicions que es fan als Porxets ( llar de Sueca on s'esposen quadres, escultures, etc....), les obres teatrals, les xerrades de ca Joan Fuster que es fan un dia al més. Un altre tema és el festival de curts.

Normalment es fan entrevistes als personatges més significatius d'aquest actes. També s'emeten fragments de les obres i dels quadres.

És un dels programes més costosos de rodar, ja que necessiten molts corresponsals i de vegades coincideixen dos o més actes al mateix temps.

El programa s'emetix dimarts però es grava per regla general el cap de setmana.

La capçalera del programa es grava al plató de Sueca televisió, però mentre que la resta dels reportatges es roden en exteriors, la majoria es graven o als Porxets o al centre Bernat i Baldoví. El muntatge d'aquest programa és el que més temps i esforç costa, ja que hi ha moltes imatges.

En contra posició a “I vosté que opina” el nivell cultural dels espectadors d'aquest programa es molt alt, per tant s'utilitza un valencià molt estandarditzat. La presentadora utilitza un registre molt formal, per exemple diu gaudir en lloc de passar-ho be i utilitza el sufix -eix en compte de -ix. No fa cap tipus d'error lèxic i es nota que és un valencià molt cultivat i preparat.

.

És nota prou que és català occidental, exactament el valencià. Hi ha diversos trets que el diferencia i podem trobar:

- Clara distinció entre b i v, per exemple en el pretèrit imperfet d'indicatiu

• Utilitza diminutius, com xiquets i menudet.

• També fa servir demostratius (aquell, este)

• Pronunciació dels finals consonàntics, sobretot als gerundis.

El programa que anem a tractar nosaltres és el especial de Mim de Sueca que es fa a les festes, per això només hi ha entrevistes a actors

Els actors entrevistats fan uns quants errors:

• L'actor Carles Santos va dir “ademés”.

• L'actriu Maria Colomer va dir “payaso”, “o sea” i “bueno, a vore”

• Els de l'Associació d'Actors van dir “pues”, “lo que” i el afegitó “no?”

• Els de la companyia la Dependent van dir “si mira”, “que bueno”, “defenant” i “lo que això”.

• Els de Tirola teatre digueren “mesage” i “para que” però estos son castellanoparlants que intenten expressar-se en valencià.

• Els actors de TF produccions va dir “pues”, “este pues” i el afegitó “no?”

• L'actor Damien Bouvet digué “bueno”, “espectacul” i “mayo”

• Hi ha altres que son castellanoparlants com Yllana, Liquido Teatre, Tribal i Maja Teatre.

• Per últim hi ha dos companyies que utilitzen el català oriental que són Camemú i Vol Ras. Neutralitzen la a i o àtones; diuen “pot trubar”, “parsunatges”, ”parsunal”, “pubrissó” ; el present d'indicatiu l'acaben i “visqui”, “vegi”, “sa mara”; diuen “neixer”, “diguéssim”, “dient-me”; i utilitzen vocabulari característic com “força energia”, “mica”, “doncs” i “pobrissó”.

CONCLUSIONS

Respecte de l'ús de la llengua general que fa el mitjà.

Ara ja sintetitzant, ens proposem fer una valoració sobre el tipus de llengua que utilitza el mitjà, en el nostre cas “Sueca TV”.

Començarem dient, que tots els espais que emet Sueca TV estan tractats en valencià, més o menys normativitzat i estandarditzat, però valencià. Com hem pogut observar, en el primer espai “¿I vosté que opina?” es fa un tractament del valencià poc ortodox, amb nombroses errades gramaticals i fonètiques, però açò es comprensible si tenim en compte que l´apartat tracta bàsicament de preguntar a la gent del carrer sobre l´ utilització del cinturó de seguretat. Aleshores aquí es reflexa el vertader valencià que utilitza la immensa majoria de la població. Amb les típiques errades, com “andespués”, o “lo cinturó”, etc...

Un estudi apart mereix la presentadora, ja que aquesta també utilitza un valencià poc estandarditzat , i recurreix a paraules incorrectes, col·loquialismes, i fins i tot, frases inconnexes.

També em de dir que aquesta no té una clara consciència del valencià, ja que cada vegada que algú li parla en castellà , ella canvia de llengua ràpidament, per si de cas no l'entenen, açò demostra una falta de confiança en la pròpia llengua(el valencià en aquest cas), i una inseguretat de utilitzar el valencià, en detriment del castellà que li deu parèixer menys problemàtic, més segur i que l'entén tothom. E que demostra un conflicte lingüístic molt clar, on la llengua A (el castellà) s'imposa sobre la llengua B(el valencià).

Es curiós també veure com a l'entrevista que li fa al policia municipal, el discurs es formalitza, ja que el policia intenta mantenir un valencià més formal i estàndard, perquè es una autoritat de la població i aleshores intenta que el seu nivell cultural i intel·lectual estiga per damunt de la resta de la població.

L'altre espai que hem analitzat “Calidoscopi”, respecta més que l'anterior el valencià, ja que la presentador utilitza un valencià estandarditzat, amb cap, o molt poques faltes, fet que demostra un espai més formal que l'anterior. Açò es degut a que l'anterior consistia en preguntar a la gent del carrer , als suecans, mentre que aquest consisteix en fer un reportatge sobre companyies de teatre, i altres actuacions culturals. Per tant ens n'adonem que els àmbits on es trobem influeixen moltíssim en l'utilització d'un valencià més correcte i formal, o en un altre més col·loquial i informal.

En Calidoscopi l'únic que hem pogut trobar un poc diferent, es l'entrevista que fan a una companyia de teatre catalana, per tant aquestos utilitzen un català occidental. I altres que utilitzaven el castellà. No obstant, la presentador es manté en la seua línia i el valencià utilitzat per aquesta es un valencià molt polit i formal, perquè ens trobem inserit dins un àmbit més formal, com hem dit abans, per tant, la varietat diastràtica juga un paper molt important en l'utilització d'un valencià o altre, perquè el bagatge cultural d'un sector o altre de la població al que va dirigit influeix decisivament en la llengua utilitzada pel mitjà.

Per tant, el mitjà seleccionat fa un tractament del valencià parcial, ja que en quan un ciutadà utilitzà el castellà la presentadora canvia ràpidament al castellà, canvi motivat per la inseguretat que provoca el valencià, i la seguretat que per contra confereix el castellà.

També el mitjà ens ofereix una gamma de llengües alienes al valencià, com el castellà, el català oriental, fins i tot el Francés, etc...

Altra característica del mitjà que ens agradaria ressenyar es el caràcter local que té l'emissora, que precisament per això es permet el luxe de utilitzar un llenguatge col·loquial , sense crear-se massa conflictes, ja que l'emissora reflexa una llengua que parlen quasi la totalitat dels habitants de Sueca, i aleshores si el apartat d'entrevistes al carrer fora tractat en una valencià formal la gent o bé no l'entendria directament o bé li diria que no li parlés en català , pel caràcter rural que té Sueca i els seus voltants.

Per això s'entén en part que el valencià utilitzat per la presentadora siga un valencià “de poble”, pel fet de que la gent es puga sentir identificat amb la llengua utilitzada pel mitjà i s'implique en l' entrevista, donant la seua opinió, etc..

Respecte al model lingüístic analitzat

• I voste que opina...

En aquesta entrevista que es fa periòdicament al poble de Sueca i on es tracten els temes més polèmics i d'última hora a la nostra societat podem dir que s'utilitza un valencià col·loquial , un valencià de carrer, molt espontani .

En general , tant la part del poble que és entrevistada (sense importar la edat, tant gent major com xiquets ), com la pròpia reporter cometen moltes incorreccions ( castellanisme i barbarismes , expressions i frases fetes castellanes traduïdes incorrectament ) .

Per començar, podríem considerar que les incorreccions per part de la reporter són donades ja que si aquesta utilitzarà un registre molt més estandarditzat potser no seria entesa per tothom .Aleshores aquesta evidentment , utilitza també un valencià bastant col·loquial, no tant com el poble, però si amb incorreccions . Sabem que es una solució per fer-se arribar millor a la major part del poble de Sueca, però no per aquesta raó deuria de ser incorrecte i replet de barbarismes i castellanismes. Per part del poble , són molts pocs qui no cometen alguna incorrecció (com per exemple el cap de policia).Aquells que més incorreccions cometen són la gent major del poble.

Per altra banda , la reporter canvia automàticament de valencià a castellà quan l'entrevistat es castellanoparlant i ja continua l'entrevista en castellà

• Calidoscopi

Aquest programa a diferència del “I vosté que opina” empra un llenguatge molt més culte i estandarditzat , ja que ho requereix el tema del programa ( es tracta d'un programa cultural ) i de la majoria dels telespectadors .

En aquest cas , la presentadora del programa a penes comet ningún error lingüístic i utilitza un registre formal .

Per altra banda, quan parlen els entrevistats ( escriptors , actors , músics, etc...) aquesta qüestió canvia : alguns a penes cometen incorreccions , ja que curen molt en la manera d'expressar-se ; altres en canvi cometen molts errors i també cauen en els barbarismes i castellanismes ; hi ha d'altres que són castellanoparlants ; en ocasions els entrevistats són estrangers i no parlen espanyol ( com és el cas d'algunes companyies de teatre que participen a la “Mostra Internacional de Mim”). En certa manera trobem de tot ,com per exemple, diferents varietats lingüístiques ( català oriental i català occidental ), estrangers que han après l'espanyol i s'esforcen per intentar parlar-ne, etc. ...

La veu en off de la presentadora que va narrant mentre van mostrant-se les imagens també es totalment correcta i estandarditzada .

En quant a les paraules característiques del català occidental, podem destacar xiquets, que pot ser siga la més representativa, encara que se´n diuen altres com naix i nàixer (en comptes de neix o néixer), estos, este i esta, en comptes d´aquestos, aquests i aquesta.

Després també trobem conéixer (que no conèixer, com dirien els de l´oriental), o concedix, més propi de l´occidental, en comptes de concedeix.

També caldria parlar de la pronunciació de la presentadora, ja que tot i que en general és prou bona se li escapen algunes paraules, com “terres, alhora, notes, accent, vostra o calidoscopi” en les “o” i “e” les fa tancades quan són obertes.

Açò es deu a que la presentadora en qüestió malgrat que és de Sueca és una de les poques persones d'allí que parla castellà i açò li repercuteix en el valencià oral, com hem pogut comprovar.

Per acabar, podríem dir que per al cas de Calidoscopi es necessari que s'empre aquest nivell lingüístic (molt estandarditzat, culte i registre formal) , ja que aquest programa va dirigit a un altre tipus de públic ,és més seriós , conta amb un guió que seguir i uns punts seriosos per a tractar .És molt diferent al programa de “I vosté que opina...”, a aquest el seu punt fort es la opinió pública i l'espontaneïtat dels participants , aleshores el tema de l'ús de la llengua no té tanta importància , ni s'aprecia d'igual manera ,com es faria a un informatiu o a qualsevol programa cultural.

Conclusió general

Per a concloure aquesta exposició sobre l'utilització del valencià als mitjans audiovisuals més proper, s'endinsarem en una conclusió, oferint el nostre punt de vista, sobre el tractament que aquesta emissora en concret (Sueca TV) fa sobre el valencià.

En primer lloc, cal tenir en compte el caràcter local que té l'emissora, ja que això condicionarà tota la seua producció. Perquè com es lògic, una emissora que es d'abast local no pot utilitzar un llenguatge molt formal, ja que si no la població no es sentiria identificat amb el valencià que es parlaria, i l'audiència seria ínfima, i jo pense que en aquest mon l'audiència prevaleix sobre tot, fins i tot sobre la llengua, i si han de utilitzar una llengua col·loquial per tal que la gent de Sueca es senta identificada amb la llengua i ho veja, aleshores s'ha de fer.

Ara bé, tampoc es tracta de generar un programa on la llengua aplegue a una vulgaritat escandalosa, sinó que com hem dit abans, es poden compaginar les dos tendències, una mes estàndard i formal per a espais, com Calidoscopi, on el nivell cultural dels espectadors es molt diferent a l'altre, que es necessari utilitzar un llenguatge mes informal , ja que aquest va destinat a la gent de Sueca, la qual parla així.

Front a açò hi ha dos tendències bàsiques, l'una que defensa l'utilització, per part de la presentadora d'un valencià mes formal i normatiu, per tal de evidenciar eixa diferència entre el valencià oral dels parlants; i l'altra que defensa que s'ha de fer així per tal que els suecans es senten identificats amb la llengua utilitzada i puguen així participar activament en l'espai televisiu.

Per concloure, volíem deixar clar que seria perfecte que les emissores manteniren un valencià absolutament polit, però per això fa falta que la població l'utilitze, perquè si no es així utilitzar un valencià estàndard està be per a informatius, i altres espais on el missatge vaja destinat a uns espectadors amb una cultura mitja tendint a alta, però no per a espectadors de poble, que menys si els col·laboradors d'aquest espai són els propis ciutadans de Sueca, on el programa esta fet per i per al poble.

Per tant pensem, al igual que Buenafuente, que la llengua ha d'estar en funció de l'àmbit en que estiga inserit, en el nivell cultural dels espectadors, i també molt important per a qui està destinat el programa, el que està clar es que un programa on els destinataris mes immediats son el poble no pot estar fonamentat en un valencià normatiu, perquè no l'entendrien.

Per tal de que açò es solucione, han de passar una sèrie de factors, de caràcter socio-històric, , motivat per subvencions del govern, etc.. per tal de fer conscienciar als parlants que el valencià es una llengua forta, segura i estandarditzada, i sols així els parlants prendran consciència d'estar parlant una llengua segura, i no farà falta recórrer al castellà en cas de inseguretat, i desapareixerà l´autoodi , la desconfiança vers la pròpia llengua, etc...I podrem emetre els programes en un valencià mes digne, normatiu i estandarditzat, perquè tota la gent l'entendrà.

Documentació bibliogràfica i fonts consultades:

-“Diccionari Valencià de la pronunciació”. Editorial Bromera.

-“Llengua estàndard i variació lingüística”. Gabriel Bibiloni. Editorial Tres i Quatre

- Reciclatge. Nivell mitjà. Agustí, C. Tres i Quatre.

- Flexió Verbal. Enric Valor. Editorial Tres i Quatre

- Vocabulari General

- Web de Sueca Televisió

- Web de diccionarios.com

Altres fonts:

-Personal de Sueca televisió

-Empresa Nirvana S.A

-Al conseller de cultura Joan Baldoví