Índex p.01

La contaminació sonora p.02

Fonts productores de soroll p.03

Efectes de la contaminació sonora p.04

Solucions enfront la contaminació sonora p.05

Bibliografia p.06

Opinió personal p.07

La contaminació és una alteració de les propietats d'un medi per l'incorporació, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats. La contaminació augmenta el flux energètic, per tant, la productivitat disminueix la diversitat. Els diferents agents contaminants (deixalles i partícules industrials i mineres, gasos, residus sòlids urbans, restes orgàniques, aigües residuals, pesticides, materials radioactius i els sorolls que es generen a les grans zones urbanes) determinen els diferents tipus de contaminació: contaminació atmosfèrica, contaminació de les aigües, radioactiva, tèrmica, química, acústica, etc.

El soroll és un so o un conjunt de sons mesclats i desordenats. Si veiem les ones d'un soroll observarem que no posseeixen una longitud d'ona, freqüència ni amplitud constants i que es distribueixen aleatòriament unes sobre altres.

La contaminació acústica és el conjunt de sorolls i sons que són considerats com a contaminants i circulen a nivell aeri pels carrers d'una població. Com generalment les ciutats posseeixen gran quantitat d'elements generadors de soroll, com el trànsit i les indústries, es produeix en conjunt, un alt nivell sonor que pot arribar a perjudicar la integritat física i psíquica de l'habitant urbà. El soroll com a agent contaminant es diferencia dels altres ja que és molt difícil el seu control i la seva correcció.

La oïda humana només pot suportar certs nivells màxims de soroll, tanmateix, el nivell que s'acumula a les regions centrals de les ciutats en reiterades ocasions, supera aquest màxim. Alguns d'aquests sorolls es troben per sobre dels 120 dB, és a dir, per sobre del “ Umbral del dolor”. Aquests sorolls han d'estar restringits i controlats per les autoritats ja que són contaminants i, a més, afecten a la salut pública, perquè a més poden tenir efectes crònics sobre els vasos arterials i capil·lars.

Les principals fonts de contaminació acústica per soroll són els centres urbans, amb un efecte a nivell personal i general de repercussió més destructora del que pugui semblar al principi. Així, per tant, el soroll està considerat com un factor de contaminació ambiental, que disminueix la qualitat de vida i està fortament lligat al desenvolupament econòmic, ja que amb aquest augmenta el nombre d'emissió.

El 80% del nivell mig de soroll és degut a vehicles de motor, el 10% a les indústries, el 6% a ferrocarrils i el 4% a bars, locals públics, tallers industrials... encara que l'actual canvi de vida social de la joventut, porta a cap alts nivells de soroll a certes hores del dia no laborables i en determinades àrees geogràfiques de les ciutats, que estan ocasionant la revisió de lleis permissives o no aplicades com expressió d'un problema medi ambiental que incideix sobre la salut i que generen les pròpies poblacions.

Aquests són alguns dels exemples de la quantitat de soroll que produeixen alguns elements aproximadament:

• Ocells 10 dB

• Clàxon automòbil 90 dB

• Moviment de les fulles dels arbres 20 dB

• Clàxon autobús 100 dB

• Zones residencials 40 dB

• Interior discoteques 110 dB

• Conversació normal 50 dB

• Motocicletes sense silenciador 115 dB

• Ambient d'oficina 70 dB

• Taladradors 120 dB

• Interior fàbrica 80 dB

• Avió sobre la ciutat 130 dB

• Trànsit rodat 85 dB

La exposició continuada produeix la pèrdua progressiva de la capacitat auditiva i especialment dels exposats industrialment així com també en persones que utilitzen habitualment “walkmans”, “discmans” i motocicletes o els que acudeixen regularment a discoteques. Ens afecta a:

• Sistema cardiovascular: amb alteracions del ritme cardíac, risc coronari, hipertensió arterial, i excitabilitat vascular per efectes del caràcter.

• Glàndules endocrines: amb alteracions hipofisiàries i augment de la secreció d'adrenalina.

• Aparell digestiu: amb increment de malaltia gastroduodenal per dificultar el descans.

• Les alteracions psicològiques: estrès, augment d'alteracions mentals, tendència a actituds agressives, dificultats d'observació, concentració, rendiment, pors, i facilitació dels accidents.

• Sordesa per nivells superiors o iguals a 90 dB.

• Sistema respiratori: es produeix un augment de la freqüencia respiratòria.

Avui dia, la millor solució pot consistir en incorporar un estudi de nivells acústics amb la fi de crear illes sonores, és a dir, espais amb el menor soroll possible i una altra solució pot ser insonoritzar els edificis propers als punts on hi ha uns nivells més elevats de contaminació acústica, però comporta un cost econòmic molt alt. Per tant, és més eficaç adoptar mesures preventives ja que són més rentables, tant econòmicament com socialment. S'han de potenciar les campanyes d'educació medi ambiental, per que tots hi contribuïm.

Per aquest motiu crec:

a) Que el màxim de soroll emès per algunes institucions i llocs públics hauria de ser (aprox.):

• Hospitals 25 dB

• Biblioteques i museus 30 dB

• Cinemes, teatres i sales de conferència 40 dB

• Oficines públiques 45 dB

• Grans magatzems, restaurants i bars 55 dB

b) En vivendes privades no hi podrien existir aparells o màquines que superin els 80 dB.

Gran enciclopèdia catalana.

Buscador Google (Internet).

Moltíssimes pàgines web (Internet).

Fitxa (Donada per la Dolors).

M'ha agradat molt fer aquest treball perquè he après moltes coses que no sabia, i amb les altres que ja sabia he reflexionat força, ja que a mi, personalment, m'agrada molt escoltar música amb els “walkmans” i ”discmans” i sovint la música està accesivament forta. També acostumem a anar sovint/regularment a sales de ball, concerts, discoteques... Tampoc són bones per nosaltres, però ens agrada tan anar-hi que no pensem en la sordesa que podem tenir en el futur quan hi anem. (Crec que aixo passa en tots els adolescents).

1