• Tub d'assaig

• Sal

• Sulfat de coure

• Grafit

• Plom

• Ferro

• Coure

• Zinc

• Iode

• Trossets de mármol

• Cuars

• Aigua

• Éter

• gradilla

3.1 Primera practíca

Primer omplim un quart del tub d'assaig amb els disolvents i els soluts i observem la solució:

• En el cas de l'aigua, sí es disol en ella mateixa però podem observar que no es disol sobre l'éter.

• En el cas de l'eter passa totalment el contrari, l'éter es disol sobre ell mateix però no sobre l'aigua.

• Anem a veure la sal normal (NaCl), aquesta sols es disol sobre l'aigua, no sobre l'eter.

• I am el iode (I) passa igual com l'eter sols es disol amb l'eter no amb l'aigua, sent així al contrari que la sal.

3.2 Segona pràctica

• La segona pràctica consistix a comprobar si els següents elements fan les funcions de que esparla.

• Es posa la sal dins d'un tub d'assaig amb un pot d'aigua i es meneja tot ben menejat, podem comprobar que la sal s'ha disolt en l'aigua. En canvi, també es pot comprobar que la sal no conduïx en estat sólid ni disolta.

• Posem un poc de sulfat de coure en un tub d'assaig amb aigua i ho menejem. Podem observar que es disol però que no es disol en éter i que tampoc condueix l'electricitat en estat sólid però sí en estat líquid. (aquests dos primers compostos son enllaços iónics on es formen ions positius i negatius i reaccionen formant l'electrolisi)

• Posem una punta de llàpis en un tub d'assaig o en un got de precipitats on hi haja aigua i hi observem que no es disol en aigua i tampoc en éter. També ho podem observar que aquest sí que hi condueix l'electricitat en estat sòlid i no en condueixen en estat disolt, ja que no es disolen.

• Hi posem diversos metalls(Pb, F, Cu, Zn) en un cristall de rellotge, probem a disoldre'ls en éter i hi observem que no podem disoldrels en éter ni, per suposat, en aigua probem a posar-los dos cables, un per cada extrem, d'un cirqüit amb una bombeta i una pil.la. podem observar que la bombeta s'encén, cosa que vol dir que condueixen la electricitat i no probem la conducció en estat disolt perque no es poden disoldre. (aquests dos darrers, son enllaços covalents)

• Hi posem iode ( I ) en éter per a veure si es disol i, al igual que els anteriors, no es disol ni en aigua ni en éter. També hi probem la conductivitat d'aquest element i es pot observar que, al ser metal.loide no hi conduïx la electricitat en ningún estat.

• Hi posem a un got de precipitats, o un tub d'assaig, ple d'aigua i un altre de éter, unes pedretes de marbre i veiem que no es pot disoldre en cap dels dos. Tampoc pot conduïr la electricitat en cap estat.

• Hi posem un poc de quars en un got de precipitats o en un tub d'assaig i hi provem si és soluble en aigua i en éter. Observem que no és soluble en ningun dels dos compostos. Hi fem la mateixa operació que en els metalls i observem que no hi condueix l'electricitat en cap dels estats.

ESTUDI EXPERIMENTAL D'ALGUNES REACCIONS QUÍMIQUES

És molt difícil deduir,mitjançant una observació directa, allò que succeeix en una reacció química. Però sempre existixen indicis (canvis de color, aparició de precipitats, despreniment de gasos, …) que ens permeten emetre hipòtesis al respecte i en alguns casos, podriem fins i tot arribar a formular amb relativ seguretat el procés que hi ha tingut lloc.

Objectiu:

El nostre objectiu serà observar el desenvolupament de diverses reaccions químiques, anotant els dealls observats, per tal d'intentar formular desprès dels procesos químics esdevinguts.

Material:

• Gradeta amb tubs d'assaig

• Centrífuga

• Comptagotes

• Un clau de ferro

• Granalla de cinc

• Un tros de marbre

• Paper indicador universal

• Dissolucions de: àcid clorhídric i clorur d'amoni

• Hidròxid sòdic

• Clorur sòdic

• Nitrat de plata

• Iodur potàssic

• Nitrat de plom ( II )

• Cromat potàssic

• Sulfat de coure ( II )

• Amoniac

• Fenoftaleïna

Mètode de treball:

MEMÒRIA DE LABORATORI