SOLITUD

Víctor Català

Breu presentació de l'autor:

Víctor Català (l'Escala, 1869-1966). Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. El conjunt de la seva obra narrativa correspon al que s'ha anomenat "naturalismerural" o "ruralisme". Solitud és una obra clarament modernista, ja que compleix totes les característiques d'aquest corrent literari i la seva data d'escriptura (1905) es trobava en plena època modernista és una novel·la narrativa amb influència el teatre.

Comentari de l'obra:

Títol:

Solitud, de Víctor Català

Tema:

Tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. A la manera de les novel·les modernistes és una història d'autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat.

Resum:

La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el seu marit es un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta amortitzar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Les relacions estan marcades per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

Personatges:

Mila: Una noia jove, maca, sana, insegura i de classe mitja-baixa. S'ha criat amb els seus oncles a la plana i al començament no s'hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle s'ha vist obligada a casar-se amb en Maties, ja que realment no l'estima. La seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de veure les coses.

Pastor (Gaietà): Com descriu la novel·la: “Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença.“

Marit (Maties): El marit de la Mila és un home gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell nomes hi ha pau. És incapaç d'entendre a la seva dona.

Ànima: Personatge negatiu de l'obra. És un caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori a l'univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Maties i el corromp, fa que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contràries, pastor-ànima amb la Mila com a centre.

Baldiret: És el fill petit de la Marieta. Un vailet d'ulls verds, s'estima molt en Gaietà i la Mila. Sempre va amb el pastor i l'ajuda. Li agraden molt les seves rondalles. És un nen molt mogut. Desperta l'esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé ja que a ella li agrada molt la companyia del nen.

El noi del mas de Sant Ponç (Arnau): Està promès amb una jove de 19 anys des de fa 2 anys. És fill de la Marieta i viu al mas de Sant Ponç. Es comença a fixar en la Mila a la primavera quan ella es posa tan maca. L'Arnau despertava sobre la Mila un fort impuls passional que ella intentava negar. Però que ell va fer-li saber, llavors la Mila el rebutja, des d'aleshores ell ja no vol saber res més d'ella.

La Marieta: La mare d'en Baldiret i de l'Arnau, una dona molt amigable que es porta molt bé amb tothom, també amb la Mila, però al final es deixa portar pel que diu la gent i també li dona l'esquena, no és un personatge molt important, ni imprescindible a la novel·la.

Llocs on transcorre l'acció:

Cada un dels llocs més anomenats a l'obra té una relació amb l'estat d'ànim de la Mila.

Pujada: Primera part. Del primer capítol fins al desè. És la part on la Mila se sent insegura, no es coneix a ella mateixa i segueix el que en Maties li diu. Es coneixen tots els personatges de l'obra i la seva relació amb la protagonista. És una època en que la Mila està contenta i viu relativament bé. Correspondria a la primavera i a l'estiu.

Davallada: Segona part. De l'onzè capítol fins al divuitè. És la part on la Mila reflexiona sobre la seva vida, sempre sola. Comencen els seus problemes i s'enfronta amb tothom, ningú la respecta. Té una crisi. Està deprimida i s'adona que no pot continuar així. Correspondria a la tardor i l'hivern.

Època en que es situa i temps que transcorre:

Des de finals d'hivern de l'any 1904, fins a Febrer del 1905. La història va des de la primavera a la tardor gairebé l'entrada de l'hivern. Transcorre, més o menys, durant tot un any. Quasi tots els capítols comencen amb una referència temporal que comença o continua el discurs narratiu. El temps històric no està especificat perquè és irrellevant pels seus propòsits. Aquesta novel·la transcorre en el període de temps aproximadament d'un any.

Tipus de narrador:

El narrador ens parla dels personatges en tercera persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme és bàsic a tota la novel·la, la realitat és a partir d'emocions i sensacions. La novel·la gira en torn a la Mila que, només sabem els seus pensaments i les seves opinions respecte els altres personatges. Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments d'ella, els altres personatges l'influencien de manera diferent. La Mila experimenta sensacions de rebuig, d'amor i sensibilitat entre d'altres.

Estructura formal:

L'estructura és fragmentària, pròpia del modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una independència estètica perfecta. L'evolució psicològica del personatge, que troba la seva individualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya i que s'enfronta a les forces ocultes de la natura esta ben definida.

Cada capítol és autònom; per tant aquesta novel·la és acumulativa, no evolutiva i fragmentària, ja que va ser escrita per capítols que representaven una unitat, cadascuna d'aquestes amb una temàtica diferent i una reflexió al final. Totes elles unides per l'evolució psicològica de la Mila, i no per la temàtica, ja que aquesta canvia a cada capítol. Es proposa una sèrie de problemes que la Mila ha d'anar superant.

També cal assenyalar que es prenen dues concepcions de la natura, la del pastor, costumista i amable, contra la modernista de l'Ànima, misteriosa i agònica. Forces contradictòries que s'enfronten. Aquests són factors importants en l'evolució de la Mila.

És una novel·la d'una estructura rodona, és a dir, al final ella torna al mateix punt d'on ha partit, encara que hagi canviat i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets... Es pot dividir en dues parts o etapes clares que marquen l'estat anímic del personatge nombrats anteriorment.

Tècniques narratives:

Hi ha una rica barreja entre un registre viu, imaginatiu i un registre amb alguns tocs d'aspror i per últim l'ús de les tècniques narratives:

El de la narradora: culte, la resta de personatges: fan un és més popular i vulgar, pastor: un llenguatge on s'hi barregen trets rossellonesos i empordanesos.

Per altra banda hi ha la creació d'un llenguatge autòcton i nou deslligat del llast masculí, sensacions de plaer viscudes pels sentits, maternitat com a projecció afectiva, erotisme, sentiment de culpa pels sentiments eròtics, assetjament sexual, violació com a afirmació de la força i bestialitat sobre la dona, fogositat i desig de passi, frustració sexual, autoestima i reafirmació del “jo”, posició contrària davant l'amor convencional de lliurament i sacrifici de les dones.

Opinió personal:

Penso que aquesta novel·la és una bona obra amb un gran final. El fet de que la Mila decideixi abandonar és un gran pas, tot i que cal dir que m'esperava un final tràgic.

El fet d'haver treballat l'obra i l'autora m'ha fet despertar interès. No és molt difícil entendre-la, però comporta un gran esforç i una gran atenció, s'han d'interpretar molts símbols. Al ser una obra escrita abans de la normalització lingüística hi ha moltes paraules i expressions que costen d'entendre per com estan escrites, ja que a més d'aquest factor també cal dir que a l'obra hi ha variants dialectals del català, cosa que dificulta una mica la comprensió.

En conclusió, ha estat un llibre interessant, però crec que al cap d'uns anys me l'ha tornaré a llegir i la comprendré millor.

Caterina Albert (Víctor Català)

Llibre Solitud

Caràtula de la pel·lícula Solitud