Literatura


Solitud; Víctor Catalá


Índex

Fitxa bibliogràfica 2

Bibliografia de Víctor Català 3

Argument 5

Personatges 6

Tema: Novel·la modernista 8

Estructura del llibre 9

Opinió personal 10

Fitxa bibliogràfica

Títol: Solitud

Autor: Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Editorial: Edicions la Magrana

Col·lecció: L'esparver (llegir)

Edició: juliol de 1996

Crític de l'obra: Isidor Cònsul

Corrent literari: Modernisme

Disseny de la coberta: Pep Montserrat

Bibliografia de Víctor Català

Víctor Català

Vida

Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís) nasqué a l'Escala el 1869. Propietària rural, alternà l'administració del seu patrimoni amb alguns viatges i, sobretot, amb una intensa dedicació a la literatura. De formació autodidacta, la seva irrupció en el món literari de principis de segle causà un gran impacte. Durant molt de temps es reclogué al seu poble natal, on morí el 1966.

Solitud; Víctor Catalá

Obra

Deixant de banda la poesia i el teatre, de to menor, la producció literària de Víctor Català consta de narracions curtes i de novel·les i està presidida per dos llargs períodes de silenci que permeten de dividir-la en tres etapes.

  • La primera, que va des de 1902, any de publicació de Drames rurals, fins a 1907, any de publicació de Caires vius, és, qualitativament, la més important. Les narracions curtes anomenades drames rurals, per exemple, accentuen els elements més negres i tràgics de la vida rural i, constituïdes en gènere, esdevingueren una de les creacions més originals de la narrativa modernista. De tota manera, el punt cabdal d'aquesta etapa ve marcat per la novel·la Solitud (1905), una de les obres fonamentals de la literatura catalana contemporània. El seu paral·lelisme argumental i ideològic amb Els sots feréstecs és total. A Solitud, la protagonista, l'ermitana Mila, és encarada amb les forces ocultes de la Natura en el mateix marc tràgic de la novel·la de CASELLAS. Un altre personatge, el Pastor, ésser fantàstic, representa la plena integració en el cosmos físic. Mila, en canvi, que no aconsegueix d'adaptar-se a la muntanya, ha de marginar-se i viure solitàriament per tal que la seva personalitat no es dissolgui en la massa indiferenciada de la Natura. L'experiència, doncs, també fracassa. Una visió pessimista del món rural, habitat per personatges primaris i brutals, provoca la crisi espiritual de la protagonista. A la novel·la cada capítol sembla constituir una entitat autònoma; en aquest sentit, Solitud és més acumulativa que no pas evolutiva, i això contribueix a un fragmentarisme que és explicable si tenim en compte que Víctor Català inicià la seva carrera literària escrivint narracions curtes.

  • La segona etapa abraça els anys compresos entre 1918, data de publicació de la novel·la Un film (3000 metres), i 1930, en què aparegué el recull de narracions Contrallums. En conjunt, aquest període es caracteritza per l'assaig vacil·lant de noves formules narratives, assaig que, val a dir-ho, no reeixí.

  • La tercera i darrera etapa comprèn dos volums de narracions: Vida mòlta 1950 i Jubileu (1951) on intentà d'allunyar-se de la cruesa dels llibres anteriors.

Argument

L'argument se centra en les dificultats que ha de vèncer la Mila, ermitana a l'alta muntanya, per superar la por a l'element sinistre, centrat en les forces malèvoles de la Natura i en el personatge funest de l'ànima, detonant de la tragèdia en despenyar el Pastor, personatge que simbolitza la bonhomia. La Mila, incapacitada per reconciliar-se amb el seu marit, Maties, decidirà abandonar aquell indret on ha conegut la malesa i la desolació.

La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Maties, cap al cim de l'alta muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Maties ha portat la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita com per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc important en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. El tema de la novel·la és la tràgica impotència de la protagonista per a establir un lligam profund d'amor amb els éssers que la volten.

Personatges

Mila:

Sembla ser que és una noia jove, sana i ben dotada. Filla de la plana, li toca viure a la muntanya. Al principi és molt insegura, s'ha casat amb en Maties per no estar sola, no estava enamorada.

Sentiments maternals i desitjos més sensuals. Sentiments frustrats la porten a una depressió, que el pastor ajudarà a sortir-se'n. Assoliment d'una nova manera de veure les coses.

Va del món més quotidià a un món més espiritual (això li ensenya el pastor). La Mila acaba coneixent noves coses gràcies al pastor. Aprenentatge de la sensibilitat per part de l'ensenyament del pastor.

Els personatges es contraposen: s'aparellen l'Ànima amb en Maties i la Mila amb el pastor.

Maties:

És molt covard, gandul, passa de tot,... La seva feblesa l'ha fet ajuntar amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes.

Pastor:

Té 64 anys, físicament és petit i escarransit. És un personatge que està per sobre del materialisme perquè té una vida interior molt intensa. Recrea un món nou a través de les fàbules i li permeten viure la vida amb una serietat diferent que les altres persones.

Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui. Està associat a l'aspecte positiu de la natura. Simbòlicament, persona dotada per dominar la paraula, li brollen les paraules d'una manera natural. Capacitat de crear a través de la paraula.

Anima:

Personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar. L'autora el descriu com una bèstia. Els posats de l'Ànima són de fera traïdora. Forces ocultes, forces negatives de la natura. Forces negatives que la Mila no aconsegueix superar. Busca la realització del seu desig sexual.

Baldiret:

Sempre va amb el pastor. Sempre surt a la novel·la fent accions, manera de comportar-se. És afectuós.

Arnau:

Se sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila es dóna compte de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la Mila no vol despendre's de la seva llibertat

Tema: novela modernista

Aquesta obra va aparèixer com un fulletó a la revista Joventut, entre el maig de 1904 i l'abril de 1905.

Inicialment aquesta novel·la constava de vint capítols, però va reduir-se a divuit.

El tractament de la natura a Solitud, no només és un lloc per ambientar-se. Hi ha un seguit de forces que els personatges hi ha de lluitar.

Es traspassa la lluita modernista, la solitud de la Mila, enfrontada a la resta, i aquesta resta és en part: la muntanya.

La temàtica de solitud és modernista, per el xoc que hi ha entre l'individu. La temàtica és l'evolució de l'individu. La novel·la va desenvolupant aquest tema amb les relacions de la Mila amb el seu entorn.

Estructura de l'obra:

L'estructura de l'obra va lligada a la temàtica. La protagonista es va trobant a ella mateixa i ha de superar unes proves.

En el cas de Solitud, la Mila, la maduresa que fa, assoliment de la seva individualitat el fa a través de la solitud. A través de les relacions amb els altres personatges i amb la naturalesa, li van posant traves i això fa madurar a la Mila.

La novel·la va ser escrita per capítols, per tant, cada capítol té una certa unitat que té la seva pròpia temàtica.

Al final de cada capítol, hi ha una reflexió sobre la temàtica de cada capítol. Es pot dir que és una novel·la molt fragmentada per capítols. Però és una novel·la molt rodona i ben acabada. Hi ha una gran evolució de la Mila i això fa lligar tota la novel·la.

La intenció narrativa va creixent al llarg dels poemes. El llibre s'estructura en dues parts:

  • Primera part: Fins al capítol X

  • Fins a la primavera

  • Pujada simbòlica de la Mila.

Segona part: A partir del capítol XI

  • Etapa més reflexiva (depressió de la Mila)

  • Davallada simbòlica

  • Etapa que passa a la tardor

Opinió personal

Solitud ha estat una novel·la que m'ha agradat tot i que s'ha fet una mica llarga, però bé, a estones al tren, als ferrocarrils, quan estava cansada d'estudiar...

Ha estat un llibre fàcil d'entendre ja que l'autora i l'obra l'havia estudiat a l'assignatura de literatura catalana.

Potser la part més difícil d'entendre és quan l'autora ens transmet molts símbols i s'ha d'anar pensant bastant, com per exemple: si fa mal temps vol dir que la Mila està  de mal humor i si fa bon temps la Mila està  de bon humor; també la muntanya té un significat simbòlic,...

Un altre problema és que cada personatge parla amb un dialecte diferent. Bé, en conclusió, ha estat un llibre interessant i entretingut, crec que hauria de ser un llibre que tots hauríem de llegir, si més no, jo el recomano.

10




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar