Astronomía y Astrología
Sól
EL SÒL:
CARACTERÍSTIQUES
OBSERVABLES
ÍNDEX
Títol | Pàgs. |
Presentació | 1 |
Continguts | 2 |
Seqüenciació | 3 |
- 1ª sessió | 3 |
- 2ª sessió | 6 |
- 3ª sessió | 8 |
- 4ª sessió | 10 |
Recursos emprats | 11 |
Bibliografia comentada | 12 |
PRESENTACIÓ
El tema que ens ocupa l'ubicarem en el 2on Cicle de Primària, preferiblement el 4rt nivell, perquè els temes que van a estudiar són un poc complexos per als alumnes de menys edat, és a dir, en cursos anteriors procurarem anar orientar-los sobre el que és el sòl, però només en el 2on Cicle aprofundirem un poc més en les seues característiques generals, fent insistència en les observables, que són les que ells poden veure i comprovar empíricament. S'introdueixen nous conceptes que envolten al medi immediat: la terra, el sòl, les roques i el minerals. Es tracta d'una sèrie de continguts generalment àrids, però imprescindibles per al coneixement de l'entorn, i que deuran ser desenvolupats de la forma més amena possible.
Els objectius per a l'aprenentatge d'aquesta unitat són:
-
Conèixer les diferents capes del sòl i que els sòls no són tots iguals.
-
Observar sistemàticament l'entorn.
-
Valorar la importància del sòl com a base de l'alimentació.
-
Establir relacions entre els materials i els seus usos.
-
Observar sistemàticament dibuixos i fotografies.
-
Elaborar hipòtesis.
-
Conèixer els diferents treballs agrícoles.
-
Mostrar interès per tenir cura de la natura.
-
Sentir curiositat per conèixer les característiques de l'entorn.
CONTINGUTS
Ara nomenarem els continguts del tema en qüestió, per a tenir una idea base del que donaran els xiquets, com ho donaran i quina hauria de ser la seua resposta.
% FETS
-
El sòl i els seus components. Capes del sòl. Éssers vius i éssers no vius.
-
Estudi del sòl com a base de la cadena alimentària. Definició del sòl estèril i sòl fèrtil.
-
Factors que contribueixen a la formació del sòl.
-
La terra, la grava, les roques i altres components minerals dels sòls.
-
Animals del sòl, zones on viuen.
-
Les roques. Alguns exemples de roques i els seus usos.
-
Els minerals.
% PROCEDIMENTS
-
Observació sistemàtica de dibuixos i fotografies.
-
Classificació dels components del sòl, de roques per les seues característiques externes i de minerals.
-
Comparació de roques i emissió d'hipòtesis relacionades amb els seus possibles usos.
-
Organització de la informació.
-
Solució de problemes senzills al voltant del sòl i les roques.
% ACTITUDS
-
Interès per conèixer què és el sòl i quins components el formen.
-
Interès per descobrir algunes obres importants de l'arquitectura i l'escultura.
SEQÜENCIACIÓ
1ª SESSIÓ
Per començar, el que farem serà partir del coneixements previs que tenen els xiquets per a fer-nos una idea del que saben i com es pot abordar el tema sense que es senquen desmotivats. Es formularan unes preguntes senzilles per a que les contesten al quadern. Es poden preguntar coses com aquestes:
Sabies que el sòl pot tenir varies capes?
Com podríem comprovar-ho?
Per què creus que és necessari que tinguem cura del sòl?
Sabies que hi ha ferramentes que estan fetes per a treballar el sòl?
Anirem preguntant aleatòriament a alguns xiquets què és el que han contestat, i així orientar-nos de forma general del que saben. Després, direm als xiquets que si es porten bé quan acabem la unitat farem un experiment, i que han d'atendre a tot el que diguem perquè així podran assabentar-se de per què fem aqueix experiment i què hi podem observar.
Tot seguit, es procedirem a explicar els diferents elements que poden trobar-se en el sòl (arena, roques, plantes, animals...), i així estudiar posteriorment algunes característiques i tipus de roques i plantes, incloent la presentació als alumnes d'algunes pedres precioses. Per a aconseguir tal fi, demanarem als membres pertinents de l'escola alguns exemples de roques i minerals, per a estudiar-les en la segona sessió.
S'explicarà que el sòl està format per dues capes observables:
-
La capa superior, generalment molt rica en humus, el qual està format per restes de vegetals i d'animals.
-
La capa inferior o subsòl, formada per roques.
Per a que ho entenguen millor, se'ls mostrarà una fotografia on es veja clarament les dues capes (més una tercera, que s'explicarà per damunt), opcionalment es pot proposar que facen un dibuix a casa de les dues capes del sòl.
Procedirem seguidament a assegurar que el sòl és la base de l'alimentació, i preguntarem als alumnes si saben el perquè d'aquesta afirmació. Després d'algunes respostes encertades i d'altres no tant, explicarem que el sòl és la base de la cadena alimentària perquè les plantes viuen i s'alimenten d'ell. També es pot aprofitar nomenant el dos tipus de sòls:
-
L'estèril, que té molt poques substàncies nutritives, i en ell les plantes no es desenvolupen bé.
-
El fèrtil, que té substàncies nutritives suficients, i en ell les plantes es desenvolupen bé.
Arribats a aquest punt, ha arribat l'hora de fer activitats al quadern per a veure si han quedat clars els conceptes bàsics. Si dóna temps, les farem en classe, si no, les hauran de fer a casa. Les activitats poden ser com aquestes:
Completa al teu quadern:
L'humus està format per ____________________________________ i el subsòl està format per __________________.
Escriu terreny fèrtil o terreny estèril segons corresponga a cada dibuix:
___________________________ _________________________
2ª SESSIÓ
Majoritàriament, en aquesta sessió el que es donarà seran coneixements teòrics sobre el sòl, conceptes no tan bàsics però que cal conèixer.
Es començarà corregint les activitats de la sessió anterior i ens assegurarem que ha quedat tot clar, o al menys en gran part.
Com ja tindrem en classe alguns exemples de roques i minerals, podrem procedir a explicar que la superfície de la terra està composta principalment per roques i minerals, i direm les característiques principals de cadascun d'aquestos elements:
-
Les roques estan formades per minerals diversos. Són roques: el granit, la calcària, el marbre, la pissarra, l'argila, el carbó, etc.
-
Els minerals estan formats per diversos elements. Es distingeixen uns d'altres pel color, pel pes i per la duresa. Els minerals es troben moltes vegades units entre sí formant roques.
Després que hagen copiat al quadern aquests conceptes bàsics sobre roques i minerals, hauran d'anar i observar els exemples físics que hem portat a classe, i miraran si hi ha alguna roca que hagen copiat al seu quadern. Així, per torns, podran agafar-les i dibuixar-les mentre expliquem que sobre el sòl també trobem terra, grava i molts elements que es poden observar a simple vista.
Ha arribat el moment de passar a explicar els minerals, els quals observaran després i descriuran les seues característiques. La base de l'explicació serà:
Després els xiquets agafaran el mineral que més els agrade i faran una fitxa, la qual ha de contenir: dibuix del mineral, nom, duresa, color i forma.
Per acabar la sessió, els direm als xiquets que, com s'han portat bé, el proxim dia farem l'experiment, que requerirà uns materials, els quals hauran de portar. Aquestos materials són fàcils de trobar i econòmics:
-
Un pot de cristall amb tapa.
-
Terra d'horta o de jardí
L'altre material, que és l'aigua, ens encarregarem de portar-la amb garrafes (1 ó dues seran suficients).
3ª SESSIÓ
Els xiquets vindran molt excitats perquè van a fer l'experiment, així que serà un poc complicat dir-los que experimentarem al final de la classe. És convenient fer les activitats no tan divertides al principi, i les més motivadores i excitants al final.
Seguidament, fem que els xiquets traguen les fitxes que van fer la sessió anterior, i les arrepleguem per a corregir-les a casa.
Ara, els proposem fer activitats de forma oral per veure si han assimilat bé els conceptes. Les activitats, que tenen un caràcter introductori al tema per a que es vagen fent a la idea, poden ser com aquestes:
-
Què es pot fer amb el granit?
-
I amb la pissarra?
-
Per a què s'usa l'alumini?
-
Quines coses es fan amb el ferro?
-
Quins objectes es fan amb l'argila?
Després, per aprofundir més en el tema, els plantejarem les següents qüestions:
-
Digueu el nom d'algunes roques.
-
A Vila-real, què s'usa per a fer les teulades de les cases?
-
Dels materials que s'usen en la construcció d'una casa, quins estan fets d'argila?
-
Quins objectes coneixes que estiguen fets amb marbre?
-
Per a què s'usa el carbó?
I activitats per a completar al quadern:
-
Completa:
Un mineral és molt moll quan ___________________________________
Un mineral és moll quan _______________________________________
Un mineral és dur quan ________________________________________
-
Uneix amb fletxes:
Ferro | Cinabri |
Mercuri | Cassiterita |
Coure | Oligist |
Estany | Calcopirita |
Quan havem resolt totes les activitats, preguntes i dubtes, passen ja a fer l'experiment. Preguntem si tots han portat els materials, i com la majoria sí, explicarem el que anem a fer, que és el següent:
Agafem la terra de l'horta o de jardí i omplim el pot amb ella fins a la meitat.
Acabem d'omplir el pot amb aigua i es tapa. Ho agitem bé durant uns minuts.
Deixem reposar la mescla un dia.
Observem com es van anar separant els diferents components del sòl: a dalt els més lleugers i a baix els més pesats.
Procedim a fer l'experiment com s'indica, i finalment cada xiquet posa el seu nom en el seu pot, per a que no hi hagen confusions el pròxim dia. Observem com (encara que és recomanable esperar) van separant-se les parts a poc a poc.
4ª SESSIÓ
Aquesta sessió la dedicarem a descobrir el resultat de l'experiment del dia anterior i a fer una activitat de relaxació, la qual requerirà eixir fóra de l'aula per anar a la de gimnàstica, per comoditat de tots.
Observem els pots amb la terra i l'aigua, i formulem hipòtesis:
-
S'ha separat la terra en capes diferents?
-
En quantes capes s'ha format?
-
Es pot comparar amb la realitat?
-
Comparant-ho, quin nom posaríem a la capa superior?
-
I a la inferior?
Els xiquets s'han d'endur el pot a sa casa per fer una redacció que continga el que han pogut observar. També han de tractar de contestar a moltes de les preguntes que ens hem fet a classe (per exemple, les que acabem de formular).
Així, ara podem procedir a fer l'exercici de relaxació en l'aula de gimnàstica, en el qual han de romandre gitats a terra, escoltar el que diu el mestre i tractar de fer el que diu:
Tanca els ulls... El teu cos es va posant dur i rígid... No et notes les cames... Tampoc et notes els braços... Notes que a poc a poc el teu cos es va convertint en terra...
Sents que l'arada va obrint solcs profunds en tu i tallant-te en llesques. La teua duresa es va convertint en tovor i et sents tou, esponjós, bla i suau... Una pluja menuda cau damunt de tu i la humitat xopa a poc a poc el teu cos, fins al lloc més fondo de tu. Et trobes fresc i content. Estàs descansat i et sents fort per a fer moltes coses...
En les teues entranyes cau una llavor. És molt xicoteta, dura i resseca. Tu l'agafes. Li dones part de la teua fresca humitat... La llavor ja s'infla i reblaneix. Per fi trenca el seu dur embolcall i va germinant suaument... El Sol et calenta la cara i tot el cos. Sents en tu la seua calor, que se't fica fins a les entranyes, fins on està la llavor...
El brot va trencant el teu cos de terra i ix a buscar la llum i la calor del Sol. Amb les arrels, s'agarra fortament a tu per a que li dones humitat i alè... Ara ja té un cos que creix fins a dalt i cada vegada és més fort. Es vesteix de flors... Després ja té fruits... I tu segueixes sostenint la planta i li dones humitat i alè. De tu agafa tot el que té; les flors i els mateixos fruits els té gràcies a la teua ajuda.
Ara tu estàs molt content, però al mateix temps molt cansat. Has fet un gran treball; un treball productiu i que tots t'agraeixen... Estàs content, molt content, i ja vas sentint com l'alegria et recorre el cos, les cames, els braços... Vas despertant a poc a poc... Tornes a classe. Obris els ulls. Mires al teu voltant i et trobes amb els companys.
RECURSOS EMPRATS
% ROQUES I MINERALS
Aquests materials els agafem de l'escola, normalment estan disposats en caixes amb cel·les. En cadascuna d'elles hi ha una roca o un mineral, depenent de l'agrupació. En les cel·les posa el nom de la roca o del mineral i un número, que serveix per a ordenar-les.
% FOTOGRAFIA
A: Capa superficial, la que conté humus
B: Subsòl
C: Capa inferior, formada per roques (no observable)
% EXPERIMENT
He utilitzat un pot de cristall qualsevol, li he llevat l'adhesiu i en el seu lloc li he posat el meu nom. He anat a l'ermita de les afores de Vila-real i he agafat terra fèrtil d'on creixen les plantes i he plenat el pot fins a la meitat d'aquesta terra. A continuació, l'he acabat d'omplir amb aigua, l'he tancat amb la tapa i l'he sacsejat fins a que, al meu judici, ha estat ben mesclat. Després l'he deixat reposar i he comprovat que les capes no tardaven molt a separar-se.
BIBLIOGRAFIA COMENTADA
Edit. SM. EQUIPO ARCO DA VELLA. Ciclo Medio. ALERCE. Naturales. 4º EGB. Libro del profesor.
Al no trobar cap llibre de Socials que parlés del sòl, vaig mirar per casualitat si un de Naturals si que contenia aquest tema, i amb sorpresa vaig comprovar que sí, i com ho vaig trobar igualment vàlid, el vaig agafar. Aquest llibre està dividit en dues parts: el llibre del professor, que parla de tots els aspectes teòrics de les unitats, i el llibre de l'alumne amb les solucions a les activitats. Hi ha 18 unitats on majoritàriament es parla del coneixement del medi natural, la unitat dedicada al sòl és la que fa 16 i la que tracta les roques i els minerals és la 17. En la unitat 16, a més de parlar del sòl, també dedica unes pàgines a les terres de cultiu i de les ferramentes del agricultors. En la 17, a més de parlar de les roques i dels minerals, també tracta el tema de les mineries i de les pedres precioses.
Per ajudar-me en aquesta unitat didàctica, he buscat també en internet i he trobat aquesta pàgina, que més que res tracta el tema del sòl des d'una perspectiva general i atenent també a la diversitat, la qual cosa està molt bé perquè té en compte a tots els xiquets i s'adapta a les diferències.
www.cnpms.embrapa.br/ aumento/fertil.html
Ací és on he trobat la fotografia del terreny fèrtil, de l'activitat de la 1ª sessió. Al tractar-se d'una pàgina escrita en un idioma que no entenc, la he mirat per damunt, però el que sí he pogut observar és que no es tracta d'una pàgina amb aspectes didàctics o docents. Només m'ha servit per a traure la fotografia.
www.conhecimentosgerais.com.br
Aquesta pàgina web és com l'anterior: d'idioma estranger i (crec) que sense aspectes didàctics. També només m'ha servit per a traure la foto del terreny estèril.
www.cyberclases.net/ images/horizontes.gif
D'ací he tret la fotografia de les capes del sòl, però aquesta pàgina no es pareix a cap de les anteriors, ja que sí té un temari que parla del sòl i de com ensenyar-lo als xiquets.
De molts minerals s'obtenen els metalls:
-
Del cinabri: mercuri
-
De la cassiterita: estany
-
De l'oligist: ferro
-
De la calcopirita: coure
Els minerals poden ser més o menys durs:
-
El que poden ratllar-se amb l'ungla són molt molls: guix
-
Els que es poden ratllar amb la navalla són molls: el cinabri
-
Els que ratllen el vidre són durs: el quars
Descargar
Enviado por: | Sargantana |
Idioma: | catalán |
País: | España |