SOCORRISME: ASSISTÈNCIA SANITÀRIA IMMEDIATA NIVELL II

Preventiu: Abans que passi solucionar els problemes que puguin ocórrer

Socorrisme

Reactiu: Reaccionar sobre el que passa

Situació d'urgència amb risc vital, per minúscul que sigui

Objectiu:

Mantenir els signes vitals: consciència, respiració i pols

No agreujar l'estat de la víctima. Fer només fins allà on sabem, si no ens recordem, no tocar.

Tranquil·litat del socorrista

Moure el ferit amb precaució sense fer més mal del que tenen

PAS Primària: pols, respiració i consciència. Secundària

Avisar als sistemes d'emergència (mossos, policia, 061a espanya, 112 món.

Autoprotegir-se amb guants, la situació (si és una accident posar els triangles 150 metres davant, 150 metres darrere, aturar el trànsit, si s'ha de fer bocaboca amb roba a la boca per evitar malalties.

Sensorials: cecs, muts i sords

Receptors especials

Motrius: discapacitat cadira de rodes

Parlar-los cara-cara mirant-los als ulls a la mateixa altura, per no fer-los sentir inferiors.

Disminuïts psíquics: parlar amb frases curtes i repetir varies vegades. Presentar-se, dir el teu nom. Esperen resposta. D'aquesta manera pots saber si la persona és sorda. Parlar sense tocar-los. Si no contesta pot ser que sigui sorda o que estigui nerviosa

Cecs: No cridar-los ni estirar-los. Se'ls ha d'acompanyar, explicar el que faràs, on els portaràs, com els curaràs, amb què...

Avis: No són disminuïts, t'entenen perfectament. Et poden ajudar a la situació. No tractar com un nen.

Nens: Si et guanyes els pares et guanyes els nens. Tractar-los bé no com “ai maco que t'ha passat...”

Estrangers: Problema d'idioma. Un somriure i respecte a la persona va perfecte. Amb mímica.... ensenyar-li el material amb el que el tractaràs..

PASSOS DEL PAS

PROTEGIR

Tancar gasos... no tocar els cables d'alta tensió encara que hi hagi branques ja que et podries electrocutar, esperar als bombers

En els accidents de trànsit posar triangles 150m davant/150m darrere

Armilla reflectant

Autoprotegir-se: gorres, guants (làtex, vinil..)

Barrera a la boca per fer boca-boca

AVISAR

061,bombers,112,policia, mossos d'esquadra Nacional

112 internacional

SOCORRER

Auxiliar, ajudar qualsevol en perill o necessitat. Obligació que tenim d'actuar correctament

Percebre

Explorar

Actuar

Evacuar

Percebre:

Edat aproximada, sexe ceguesa, paràlisis... de l'afectat

Estat d'ànim de les persones afectades

Tranquil·litzar

Explorar:

Verificacions, detectar lesions

1r signes vitals

2n preguntar i esperar contesta

3r afectació o discapacitats psíquiques

Actuar:

Passos necessaris per evacuar

Actuació eficaç, no córrer, exploració detallada i actuar. Preguntar el nom. Parlar sobre dolors que poden trobar.

Ens podem trobar persones introvertides o persones extrovertides.

Allunyar la gent que molesta...

Evacuar:

Traslladar persona afectada

Avaluar que cal fer en cada cas

composició lloc, com està, nivell de consciència

2. Exploració :.

a)Primària A tothom

b)Secundària: si es pot, si hi ha temps

saber si hi ha o no hi ha

I consciència

II respiració

III pols

I consciència

Cridar: Li passa alguna cosa ?

Obra els ulls, resposta automàtica

Si no contesta: preguntar tocant-lo

Si contesta V el pols hi és

A alerta el pols hi és

D Cervell adormit. Conscient del tot : comprovar inspiració i pols, resposta al dolor, estat de shock, es va parant fins que s'ha de fer RCP

Inconscient

N Comprovar respiració i pols. No pessigar ni res Si no hi ha pols RCP

II Respiració: freqüència, ritme i amplitud

• Freqüència: respiracions per minut

• Ritme: Amneas, respiració regular/irregular

• Amplitud Respiració superficial: quan hi ha dolor o profunda

III Pols

Mirar irrigació sanguínia. A la artèria, perquè es a prop del cor, és més ample. NO s`ha de treure roba...

Bradicàrdia cor a poc a poc -60 pulsacions per minut (pot estar en situació de shock)

Taquicàrdia Cor ràpid. + 120 pulsacions per minut. Pot ser que hi hagi hemorràgia interna

b)exploració secundària

• Escoltar el que diuen els familiars.

• La exploració secundària es fa de cap a peus seguint aquest ordre

• Mirar el cap: vigilar el cabell, sang...

• No tocar posició en que està

• Passar mans suau per front fins darrere x mirar si hi ha sang. Mirar si hi ha hematoma darrere orelles.

• Si hi ha sang per l'orella o dins l'oïda pot ser que hagi patit l'encèfal

• Ulls, si estan bé, si hi ha sang

• Dents, mandíbules, si s'han desplaçat...

• Coll, desviació de la tràquea, si hi ha sang... Posar l'orella sobre el coll per escoltar si hi ha crepitació (fractura)

• Clavícules: si estan senceres, totes dues alhora

• Esternon

• Costelles Tova

• Mirar la panxa palpant

• Dura: si està molt dura com la fusta es tracta de peritonitis, budells molt afectats

• Mirar amb les dos mans. Mirar els dits, crepitacions.....

• Cadera 1per una

• Cames. Una per una fins al peu

COS HUMÀ

Sistema esquelètic

Columna vertebral: separades x material elàstic. Amortigua pes gravetat i el pes del cos.

Columna vertebral és necessària per estar dret.

La graella costal (caixa toràcica) protegeix dos òrgans vitals, els pulmons i el cor.

Al cos humà hi ha prop de 200 ossos que es classifiquen en plans (frontal,parietal), curts (carps, metacarps...), llargs (fèmur, húmer, radi)

Els ossos fan funció de resistència i la funció de protecció. Els del crani, per protegir l'encèfal, els de la columna vertebral (per estar drets i per allotjar la medul·la espinal.

Qualsevol lesió a la columna cervical pot donar lloc a lesió medul·lar.

Esternon: os de sota el cor. Per iniciar el suport vital bàsic, compressió sobre l'Esternon per bombejar la sang.

Fractura: Pèrdua de continuïtat de qualsevol estructura i això provoca impotència funcional (no es pot moure), dolor, lesions que sagnen molt (ossos llargs)

Càpsula articular: lligaments, per mantenir les articulacions en moviment.

Lesió a articulació, és quan hi ha luxació, l'ós es troba fora de lloc. Dificultat o impotència per fer el moviment.

Discs intervertebrals: si es treu de lloc un disc, es provoca una hèrnia discal.

Sistema muscular

Voluntari: regit per la voluntat de la persona. Ens podem trobar ruptures, trencaments musculars.

Ruptures musculars: talls, dels accidents....

Ossos llargs = Músculs llargs

Contracció muscular: podem fer el moviment, tendons afavoreixen el moviment.

Els músculs del tòrax tenen la missió de defensar els òrgans vitals.

Si el tendó d'aquil.les es trenca, cal passar pel quiròfan. 6 mesos de baixa

Els músculs de la cara es caracteritzen perquè són petits, per efectuar la mímica de la persona.

Sistema nerviós

SNC: Sistema nerviós central (cervell, cerebel, tronc cerebral)

SNP: Nervis, medul·la espinal.

Cerebel: coordinació moviments, distància...

Tronc cerebral: Estat de vigília, estat d'adormir. Manteniment ritme cardíac i respiratori

SNC: Recoberts per les meninges, circula un líquid que no alimenta.

Els sentits són les parts especialitzades del SNC

Sistema arterial i venós

L'encarregat del sistema arterial i venós és el cor, que està compost de dos moviments: sístole(contracció) i diàstole (relaxació)

Venes: recullen les deixalles de les cèl·lules, van cap al cor i tot seguit cap als pulmons, després va cap al cor, una altre sístole.

El cor està compost per dos aurícules i per dos ventricles

En cada sístole els ventricles s'obren, després es tanca, per evitar que la sang torni enrere.

El ritme cardíac oscil·la entre 80 i 160 contraccions

Hi ha dos tipus de circulació, major o menor.

Aurícula ventricle dret, és la part de recollir la sang.

Aurícula ventricle esquerre, és part d'expulsar la sang

En cada sístole hi ha entre 60/160 cm3 de sang oxigenada

Vas sanguini cor-pulmons: artèria pulmonar es divideix en capil·lars sanguinis i després en alvèols, més de 300 milions

Circulació major = sang enriquida en O2

Menor: Ventricle esquerre fa 1 contracció de sang oxigenada arriba a tot arreu i amb les venes al s pulmons: intercanvi de gasos.

Si es perd massa sang es perd el coneixement

Pel fetge cada minut i passa prop de 1,5 litres de sang. El cervell no pot estar més de 30 segons sense sang perquè hi ha el seu aliment. Si el cervell es queda sense sang, les cèl·lules comencen a patir, es perd la consciència

Aparell respiratori

Els pulmons rodejats per pleures. Ajuden a mantenir el moviment correcte dels pulmons i evitar agressions

Freqüència respiratòria entre 12/18 per minut.

Aparell digestiu

Situat a la cavitat abdominal. Fetge/melsa/estómac/pàncreas

Si es lesiona es perd molta sang, s'ha de taponar la ferida per evitar que la sang surti

Aparell excretor

Ronyons/Pròstata/Uretra/Urèter

Absorció de substàncies tòxiques

Lesió a la part posterior: Possible lesió renal caigudes... Dolor intens, lumbar, sang al pipí

Sistema epitelial (pell)

Protecció canvis climàtics, cremades... Lesió: es debilita la pell, facilitat de infeccions, canvis de temperatura corporals...

OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈREA

Persona inconscient: Desconnexió total persona del mitjà extern.

Durant la pèrdua de coneixement la musculatura es relaxa... obstrucció via aèria, al perdre to muscular, els músculs llengua, col·lapsa el pas de l'aire.

Causes provocació de la pèrdua de consciència

Hipotèrmia, baixada de pressió, infart...

Llengua: part muscular adherit a sota la boca

Abans de efectuar massatge cardíac: desobstrucció de la via aèria.

Protocol per avaluar un afectat per alteració del nivell de la consciència

valorar nivell consciència. No moure ni sacsejar les persones que han patit accident traumàtica (caiguda de certa altura, accidents de trànsit...)

Valoració Respiració

1.Obertura i desobstrucció de la via aèria. Primer mirar que hi ha dins la boca: restes d'aliments, xiclets, dentadures .... retirar aquests objectes amb el dit amb forma de ganxo. Vigilar de no enfonsar més els objectes que trobem a la cavitat bucal.

Per obrir la via aèria utilitzarem la maniobra de front-mentó o front-coll (per qui hi ha possible lesió de la columna). Per efectuar front-mentó exercirem amb la mà esquerra pressió enrere sobre el coll i amb l'altre mà obrirem la boca, posant la ma sota el maxil·lar inferior, amb precaució.

2Apropar orella a la boca i fixant la mirada al pit durant deu segons, mirant fixament els moviments respiratoris (caixa toràcica).

Si no hi ha respiració: fer boca-boca , prement el nas perquè l'aire que introduïm sigui efectiu als pulmons.

Si l'aire s'accepta, la caixa toràcica s'infla. Fer dues insuflacions. Es fa servir les cànules ortofaringes (tub de gudel) per que es mantingui la desobstrucció de la via aèria.

Mitjans per fer el boca-boca

Es fan servir per utilitzar el contacte directe amb la boca.

Mascareta de butxaca vàlvula amb un filtre, per insertar i treure l'aire

Filtre impermeable.

Quan hi hagi fractura de mandíbula, es farà el boca-nas

En un lactant sempre es farà boca-bocanas.

Mecanismes utilitzats mecanitzats per fer bocaboca: embú.

Obstrucció de la via aèria en persona conscient (ennuegament)

Tos obstrucció parcial de la via aèria. La tos afavoreix el cos estrany s'impulsi. Si es debilita: si esta dret asseure'l. Fer 5 compressions entre els omòplats amb el palmell de la mà. Si no funciona fer 5 compressions amunt i adins per sota de l'Esternon (maniobra de hemlich).

Si està inconscient i es diu que s'ha ennuegat, s'ha debilitat i a caigut a terra.

Mirar consciència

Mirar si hi ha algú a la boca, i treure-ho

Fer les dues insuflacions de rigor

Tornar a intentar si no s'aixeca

Pensar que hi ha obstrucció a la via aèria

Fer 15 compressions/descompressions si no hi ha cos estrany a la boca tornar a fer 15 compressions, dos dits per sobre final Esternon (rcp modificat)

Nen ennuegat

1r 5 clatellades entre els omòplats

2n Meitat avall Esternon 5 compressions

3r compressions per sota el melic (més tard caurà a terra inconscient i fer RCP

CADENA SUPERVIVÈNCIA

L'aportació del socorrista és bàsica.

1r Demanda de 061/112

2n SVB: suport vital bàsic

3r SVA: Suport vital avançat (vam, administració oxigen)

Infart agut de miocardi: desfibrilació del cor. Desfibrilador semi-automàtic.

1r Socorrista fer RCP

si s'ha fet SVB, haurà arribat O2 i la possibilitat que tingui seqüeles baixa

En cas que sigui un nen, un ofegat, 1 traumàtic, intoxicat, primer fer 1 fase suport vital bàsic (15 compressions, 2 insuflacions)x5

80% de les aturades cardiorespiratòries són un problema cardíac.

Eliminar els perills del voltant: fils electricitat, gasos, treure el ferit de l'habitació si hi ha masses perills...

Treure roba per sortir de problemes, x fer massatge cardíac o valorar la respiració

Persona conscient: controlar respiració, consciència i circulació

Persona inconscient: vigilar molt. L'obstrucció de la via aèria, circulació sanguínia instantània.

Parar de fer rcp per exemple si portes 20 minuts estàs esgotat i veus que no respon

Ofegats, gent amb disminució temperatura corporal: pot ser aguantar 20, 30, 40,45 minuts fer SVB

Suport vital bàsic en la persona inconscient

Alteració del SN

Disminució nivell de consciència.

Valorar consciència

Demanar ajut

obertura via aèria

No hi ha ritme cardíac

Fer 2 insuflacions

Si no reacciona valorar si el cor funciona, el pols (mesurar el de la caròtida, al costat del coll, desplaçar 3 cm la nou i comprovar signes de circulació).

2 insuflacions/15 compressions adult: a partir de 8 anys.

1 insuflació/5 compressions en lactants i pediàtrics

Cada 1 o 2 min aturar 1 moment i comprovar qualsevol senyal de vida

Si només es tracta d'una parada respiratòria, desobstruir la via aèria i fer insuflacions (12 per minut més o menys)

La dona embarassada no la posarem mai decubit supí (panxa enlaire) com les altres persones per fer qualsevol exploració, la posarem en decubit lateral esquerre, per evitar que el fetus pressioni sobre la vena cava. Mai apoiar sobre la part dreta ja que hi ha el fetge .

Ritme de RCP

En adults:

90/100 compressions/minut

12/15 insuflacions

Lactant: 0-1 any:

5 compressions

1 insuflació

Nen

5 compressions

1 insuflació

anar alternant les compressions i la insuflació

fibrilació ventricular

DEA desfibrilador extern automàtic

Quan el cor està en sistòlia, ------------------------- La línia de l'electrocardiograma esta plana

Fibrilació ventricular no es observable externament, necessari un dea directament, sinó utilitzar el massatge cardíac

HEMORRAGIES I SHOCK

Shock: falta d'oxigen

Hemorràgies: arterial: molta pressió

Venes: poca pressió

Capil·lars: petits venes d'enllaç, hemorràgies petites

Externes: Les que veiem

Internes: Les que passa dins el cos però no les veiem

Exterioritzables: S'han produït en òrgans interns, però podem sortir per un forat natural del cos. Més de 40% de la sang uns 2L de sang en poc temps desprès entra en xoc, pulsacions altes (taquicàrdia)

Externes: Surt la sang. Tamponar amb alguna cosa neta (gasses estèrils o tovalloles o draps nets) i aplicar sobre forat sagnant

Torniquet: Anular circulació del membre. ES fa amb un drap o jersei d'amplada considerable. Donar ben bé tota una volta al braç. Cada ½ hora es pot anar obrint i tancant .

Internes: Abdominal, toràcic

Pulmons, fetge, melsa. Segrega molta sang en poc temps, després d'un cop com ara accident de cotxe, caure d'una alçada, contusions abdominals...

No treure qualsevol objecte que pugui estar clavat com ara branques, trossos de ferro...

Exterioritzables:

Anus: Per la caca Sang negre, color quitrà hemorràgia al budell

Sang vermella: hemorroides

Vaginals: Si persona gran que sagni sang úter. Es pot tractar de càncer d'úter

Hemorràgia durant embaràs: aborts, 3 mesos d'embaràs, 3r trim embaràs, urgència, placenta que va cap a dalt

Boca: Sang espumosa, bronquis

Nasals: pinçar sobre el nas i el cap avall

Orella: No parar la sang, deixar que surti si ve de dins, ve del cervell, no taponar podria ocasionar hematoma al cervell. Portar sempre a urgències

Lesions ull : produïdes per lleixiu, salfumant, ... Ull obert sota aixeta dos o tres minuts tapa sempre els 2 ulls. Per evitar el moviment

Xoc

Pèrdua de sang, falta d'oxigen, vòmits i diarrees, cop de calor, pèrdua de líquid, xoc anafilàctic, sèptic: meningitis droga

Xoc dolor: abrigar , si presenta massa dolor després perd el coneixement

PICADES

Inoculació verí

Picades d'insectes: Inflamació zona, dolor, picades

Picades de paparres: Xuclen sang, 1r matar insecte amb insecticida, posar oli

Escorpins: Solen picar a extremitats. Si et piquen dolor, 1 picada deixa forat considerable, inflamació, adema considerable

Neteja: aigua + sabó. Compreses fredes o bel, mantenir extremitat immobilitzada

MOSSEGADES

90% de les mossegades són de gos

1r netejar. Simple mossegada, arrencament teixit tou.

Cobrir immobilitzar zona.

Important saber de qui és el gos, saber si té posada la vacuna de la ràbia

Mossegades de gat

No fan gran ferida però ferida petita molt més profunda. Pot comprometre 1 artèria

Serp

(serps d'aquí no mortals). No moure extremitat, anafilàxi augment de sensibilitat de les nostres defenses. Reacció cos contra alguna cosa que reconeix com a no vàlid

Pot arribar a xoc: compromís respiratori, necessitat oxigen, taquicàrdia i Bradicàrdia

ACÈPSIA I DESINFECCIÓ

Netejar les mans abans de tocar qualsevol pell.

Desinfectar amb antisèptic: alcohol iodat, povidona iodada, desinfecció ferides

Si la persona és al·lèrgica al iode, es pot utilitzar clorhexidina, color rosa que està compost per sabó i antisèptic

Material per tenir a la farmaciola

Desinfectant, pinces, gasses estèrils, tisores de punta rodona, tirites, venes

MOBILITZACIÓ I IMMOBILITZACIÓ DEL MALALT

Immobilitzar coll amb collaret cervical

Inconscient:

Control cervical, les vertebres que no es moguin

Alinear Cap/coll/tronc sempre moure en bloc.

Tot malalt traumàtic té lesió cervical, fins no es demostri el contrari

Ordre freqüència de lesions:

Xarinel.la dorso-lumbar

Columna vertebral

Columna cervical

Columna dorsal

Símptomes lesions columnes

Fractures alteració nerviosa

Fractures amb alteració nerviosa

Mecanismes de producció de lesions vertebrals

Flexió 2. Extensió 3. Compressió 4 Rotació

Mètodes immobilització columna

Tracció: estirar el cap

Material immobilització

Collaret cervical, fèrula espinal, taula llarga, matalàs de buit, llitera de cullera

Mètodes de Mobilització

Llitera de cullera.

Rautec: Extreure emergència malalt dins el cotxe sempre que sigui inconscient i no respiri

TRAUMA-TORAX ABDOMEN

Els 50% de les morts immediates o en els primers minuts després d'un accident són per les lesions sobre les estructures contingudes en el tòrax

Valoració trauma toràcic

Poder veure el tòrax

Mirar freqüència respiratòria

Preguntar el que li passa

Observar la coloració del malalt

Observar deformitats del tòrax

Palpar les costelles .

Patologies probables al tòrax

Pneumotorax: Aire que entra a la pleura i al pulmó

Obert: Fractura oberta de tòrax

Tancat: el malalt es va inflant el tòrax es deforma en ambdós casos

Pneumotorax tancat igual a forat al pulmó

Tractament: EN el cas del Pneumotorax tancat no es pot fer res, es veu la deformitat però no podem actuar

Obert: tapar estructura amb gassa estèril. Enganxar gassa per 3 punts - per un . Deixar-lo assegut incorporar-lo, tapar-lo amb una manta

Hemotorax

Baixada de pressió, no coagula bé. No sabem si el tòrax es ple de sang. Entan hipovolèmics. Taquicàrdia. Controlar calor i proporcionar oxigen

Objectes clavats

Apunyalament...

Foradament pleura.. deriva a Pneumotorax. No retirar mai res que estigui clavant. Fixar bé els objectes perquè no es moguin. Tou de gasses i esparadrap . Proporcionar oxigen.

Fractura costelles

o fissura de costelles. Es torna a col·locar a lloc. Cada cop que aspira li fa mal. Respiren superficialment

Tòrax inestable

Trencament costella per dos llocs. Part del mig queda suelta. Inspiració tall costella va cap a dins. Oxigen i tapar-lo

TRAUMA ABDOMEN

Fetge, melsa

Melsa: creació glòbuls vermells i glòbuls blancs (formació de la sang) . Hi arriba molta sang, es molt tova i fàcilment lesionable.

Lesions tancades o obertes

Lesions tancades

Melsa: Dolor part esquerra abdomen. Lesió melsa. Quiròfan directe, no es nota palpant.

Fetge: Aguanta millor impactes. Quan palpes es queixa de mal

Obertes

Hi ha algú clavat, no s'ha de treure

Evisceració, budells fora, no reintruduir-los, tapar amb gasses, vigilar infecció.

MECANISMES PERDUA DE CALOR

TRANSTORNS PER LA CALOR I PEL FRED

Calor

1.rampes

2. insolacions

3. cops de calor

rampes:

Contractures molt doloroses, rampes espatlles o panxa. Reposar víctima a l'ombra amb aigua fresca i abundant. Petit massatge i fer estiraments

Insolació:

Temperatura corporal elevada, pell calenta, humida vermella, es sua molt, cansament, nàusees, visió borrosa.

Posar víctima a lloc fresc i ombra, colocar compreses mullades, donar aigua abundant, trucar 061. NO donar aigua persones inconscients

Cops de calor

S'assembla a insolació en quan a símptomes però la persona amb cop de calor no sua. Portar víctima a un hospital traslladar lloc fresc i ombra, col·locar compreses mullades. Si convulciona la deixem convolcionar

LESIONS PER ELECTRICITAT

Poden veure's de seguida o al cap d'unes hores. Provoquen Contractures musculars. Poden provocar parades respiratòries o cardio-respiratories. Totes les enrampades tenen 1 punt d'entrada i 1 de sortida.

Quan la víctima esta enganxada algun lloc alta tensió... No acostar-s'hi fins que no arribin els bombers.

Si la línia es baixa tensió, separar el fil amb alguna cosa que no sigui conductor i allunyar d'aquest perill. Controlar signes vitals i si cal RCP, si esta inconscient i respira, PLS

TRANSTORNS PER FRED

4 maneres de perdre calor

Conducció, perdre calor per conducció ex contacte amb aigua. Aigua perd 25 vegades mes la calor

Convecció: L'aire que belluga s'emporta molta escalfor

Radiació: nosaltres radiem calor. El vapor que surt del nostre cos es calor que perdem. Ex: el que fa un estufa.

Evaporació: Transformació líquid a vapor. Suor.

Quan s'arriba a temperatures altes, el cos treu la calor amb la suor.

PROBLEMES D'EXPOSICIÓ AL FRED

Hipotèrmia

Es van contraient els vasos sanguinis des dels petits fins als últims més generals. (els dels òrgans nobles no). Notem que es comença a envermellir els dits..., va baixant la temperatura

Hipotèrmia lleu: Temperatura corporal 35-32 graus

Hipotèrmia greu: -32 graus

Escala de símptomes i signes i temperatures d'hipotèrmies

36-34 graus: tremolor i escalfreds

34-32 graus: Regidesa muscular progressiva (confusió, amnèsica)

32-30 graus: Cessen els tremolors, el cor va més poc a poc, somnolència, sensació de benestar (si es passa d'aquest punt és molt complicat recuperar)

30-26 graus: Pupil·les dilatades, reacciona a la llum. Anomalies ritme cardíac, inconscient.

26-24 graus: Pupil·la dilatada, inconscient, relaxació muscular total, mort aparent (respiració i cor molt febles) i entre en fibrilació

Donar-li calor no de cop. Escalfar apoca poc . Si te la roba humida, se li posa roba eixuta i anar comprovant la temperatura

Hipotermia sabera: ajuda d'equips d'emergència.

Símptomes en general: Persona confusa, insegur, pell pàl·lida, mucoses blavoses dificultat respiració. Fer prendre bany aigua tèbia, si esta conscient donar-li aigua amb sucre

Hipertermia

Hipotermia al revés. Excés de calor. En esforços amb temperatura alta o síncope per calor. Aixecar cames, estirar a terra en lloc fresc i ombra, pot arribar a perdre la consciència, un cop es recupera es pot donar líquid per beure

CONGELACIONS

1r grau

Pell pàl·lida, membres rígids i sensació de punxades, zones envermellides.

Tractament com el d'Hipotèrmia

2n grau

Apareixen bombolles al cap d'una estona de la fred

Butllofes color morat/negres. Inflamació extremitat afectada, molt dolorós

Tractament:

Si la persona està conscient: Donar beguda amb sucre, calentes

No donar mai alcohol, no fer friccions a l'extremitat

Amb congelacions de 2n i 4r grau no escalfen zones congelades ja que es pot xocar, col·lapse general, molt dolor.

Trasllat a centre sanitari

3r grau

Anacrosis pell: Pot ser qüestió de 2 o 3 hores. S'ha d'amputar sempre, trasllat a centre sanitari. Embolicar. Gases entre dits i embolicarem amb venes

Si no separem els dits, la pell es regenera i es pot tenir dits junts, després la pell s'ha de separar passant pel quiròfan. Gases amb vaselina o amb linitul

CREMADES

Químiques, abrasió líquid, flama directa, radiació, ...

1r grau

dolor i picor, color vermelles. Aigua fresca durant 15 minuts, crema hidratant o vaselina.

2n grau

Superficial

Dolor i butllofes (no rebentar mai), aigua durant 15 minuts: butllofa rebentada, es una entrada de bacteris. Aplicar gasa amb vaselina i portar a hospital

Profunda:

Moltes flictenes: vermelles. Calor molt pujat. Tractar a un centre hospitalari. Gasses amb linitul per separar els dits

Color envermellit, ferides menys doloroses que les superficials, acostumen a afectar teixit nerviós. Aigua abundant

3r grau

Afecta a totes capes pell. Vasos músculs.. es destrueixen nervis. Pot ser entre color blanca fins a negres.

Zona afectada anestesiada. Aigua durant molta estona, cobrir amb gasses amb linitul

Pot provocar xoc hipovolemic plasmorragic, el plasma s'evapora, poca circulació

Controlar vies aèries si cal fer boca-boca s'ha de fer amb mecanisme de barrera. Posar vaselina als llavis de l'afectat i mecanisme barrera

URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES

Malaltia cerebrovascular (ictus, ait, apoplexia, stroke)

1a causa de invalideses permanents.

33% amb aquesta malaltia es moren als 6 mesos

60% queden descapacitat

Causes: trastorn agut vasos sanguinis o bé alteració transitòria o definitiva

Hi ha dos tipus

Ictusequències: 85% dels que ocorren. Oclusió sobtada dels vasos cerebrals.

Ictus hemorràgics: resultat de la ruptura d'un vas cerebral (hipertensió arterial)

Tensió molt alta es rebenten els vasos

Causes principals: HTA hipertensió arterial, arítmies,

Mal de cap, vertígens, paràlisi de la meitat del cos. Pupil·les de diferent diàmetre (anisocòroia, midriasi), boca torta, dificultat absoluta de la parla,

Escala de valoració ictus

Pèrdua simetria facial

Moviments i força dels braços (mantenir braços estesos amb els ulls tancats durant deu segons).

Anormal: un dels braços no es mou o es mou poc

Alteració de la parla: pronuncia malament les paraules i parla inestable

Actuació: pacient en decúbit lateral esquerre i el cap lleugerament aixecat. Roba afluixada, procurant-li la màxima tranquil·litat. Control constants vitals. Una via aèria permeable, pols. Trasllat a un centre hospitalari.

Convulsions

Constriccions enèrgiques i involuntàries del sistema muscular esquelètic, pot afectar a un grup de músculs o a tot el cos. Com a conseqüència d'una agressió puntual del sistema nerviós. (traumatismes, infecció, febre, Accident vascular cerebral) o be per (epilèpsia, tumors cerebrals), que originen descarregues cerebrals anormals per irritació dels centres nerviosos motors cerebrals

Epilèpsia

Malaltia crònica d'origen cerebral deguda a lesions o disfuncions cerebrals, que sovint no els demostren. Consisteix en la repetició de crisis degudes a la descàrrega brusca d'intensitat anormal

Causes d'epilèpsia:

Epilèpsia idiopàtica (no se sap d'on ve)

Alcoholisme

Malaltia cerebrovascular

Tumors intracranials

Traumatismes

Convulsions febrils

Infeccions (meningitis)

Alteracions metabòliques

Suindromes abstinència a drogues

Intoxicacions fàrmacs (amfetamines)

Classificació crisis convulsions

Generalitzades: Pèrdua de la consciència es produeix des del primer moment de l'atac convulsions afecten a les 4 extremitats a) convulsions tonico-clòniques b) absències

Parcials o focals o localitzades

No hi ha pèrdua de consciència

Actuació davant les crisis convulsives

Protegir perillositat de l'entorn

No subjectar víctima, deixar que convulcioni.

Afluixar la roba del coll i la cintura

Col·locar víctima en PLS, en període post convulsiu

Explorar possibles lesions degudes a la caiguda o els cops (ferides, fractures)

Trasllat a centre sanitari

Si vomita durant convulsió posar el cap lateral

Convulsions febrils

Deficiències dels sistema termo-regulador

Actuació: bany aigua tebia-freda, fregues d'alcohol (no en menors de 2 anys ja que l'alcohol es absorbit per la pell i provoca intoxicació), antitèrmic, tranquil·litzar la víctima

Histèria

Atac de nervis

Té lloc després de patir un disgust.

Contraccions que semblen atacs epilèptics, tremolors tics, paràlisi, ceguesa, sordesa, l'histèric no es un simulador.

No perden coneixement complert, absència lesions, es deixa caure. Absència d'incontinència urinària Actuació: Ajudar el subjecte perquè perdi el protagonisme, consultar un metge quan sigui possible

URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES

Poden ser degudes a una alteració psicològica aguda (pànic, ansietat, depressió, trastorns d'adaptació)

Sovint impliquen dany personal o interpersonal (agressió, suidcidi, homicidi).

Poden mostrar un comportament desorganitzat (psicosi, deliri)

El pacient o la seva família ja pensen que necessiten suport mèdic immediat.

Intervenció verbal: directa, comprensiva

Intervenció farmacològica: psicofarmacs

Intervenció física: restriccions, contenció física

Demanda d'ajut

Inconsciència

Afectació menor: confusió, somnolència

Afectació greu: coma

Alteracions transitòries de consciència: síncope, Hipotermia

Alteracions disadores de la consciència: coma

Causes alteració: alcohol, drogues, traumes....

Determinar consciència: presència o absència

Lipotímia

Desmai: pal·lidesa pell, suor freda, respiració superficial, pols ràpid però dèbil

El desmai no deixa de ser un ...

Síncope

Aturada momentània del cor.Origina pèrdua consciència total i brusca

COMA

Pèrdua consciència perllongada. El pacient te respiració i pols

Es un estat greu del qual és difícil sortir-ne. Pot durar anys. Generalment el coma profund comporta la mort.

Valoració profunditat: AVDN

Que cal fer davant de......

Lipotímia: fer permeable la via aèria, decubit supí, cames 45 graus

Coma: Mantenir permeable la via aèria assegurar respiracions, rcp si es necessari PLS si té els signes vitals bé

INTOXICACIONS PER DROGUES

Alteracions psicològiques/físiques cervell. Dependència a la droga

Drogadicció: consum no terapèutic d'una substància alteració del comportament

Sobredosis: problemes seriós

Síndrome abstinència: A l'hospital

Tipus de drogues

Depressors (enaltiment)

Estimulants (s'accelera, s'activa)

Al·lucinògens (pertorben la realitat)

En el cas dels al·lucinògens apagar sempre llums, lloc fosc i veu baixa amb el pacient

Depressors: alcohol, heroïna, morfina, opi, sedants, ansciolitics, tranquil·litzats, dissolvents volàtils

Estimulants: Nicotina, cafeïna, cocaïna, fàrmacs antidepressius, amfetamines i derivats, èxtasi i drogues de síntesi

Al·lucinògens: Cànem indi (haixix, marihuana), LSD, mescalina, peiot, estramoni.

Depressors del sistema nerviós

Símptomes: depressió respiratòria. Disminució percepció sensorials, confusió, descordinació psicomotriu, parla farfallosa, febre, autoinjecció tòxic o droga a la vena. Pupil·les mida més petita, forma allargassada poc reactives a la llum

Actuació:

Si està conscient:

Parlar-li, controlar constants vitals, espai segur i lliure perill.

En cas que tingui al·lucinacions per consum de dissolvents volàtils:

Protegir-los del potencial del seu risc de violència, parlar en veu baixa, no abonar el deliri de la persona, plantejar dubtes sobre la realitat del seu pensament delirant.

Sobredosis depressors:

Cianosi: coloració blavosa o morada, pupil·les no reactives a la llum.

Trobarem la persona sense consciència, podria ser, demanar ajuda mèdica

Actuació: Ajuda mèdica, informació dels amics, constants vitals, pls si esta inconscient però respira, fer RCP si cal

Borratxera

Símptomes:

Eufòria, canvis bruscos d'humor, dificultat concentració. Agitació i trastorns equilibri, confusió, descoordinació psicomotriu, alteració de la marxa

Actuació: Proporcionar al pacient un espai físic segur i lliure de perills i controlar les constants vitals.

Alcohol+estimulants: conductes violentes

Sobredosis alcohol

3 grams d'alcohol en sang pot entrar en coma. Trasllat malalt hospital, ajuda metge. Controlar constants vitals, PLS si esta inconscient amb constants vitals

Estimulants

Cocaïna, amfetamines, drogues de síntesi

Símptomes: midriasi, sequedat boca, agitació i agressivitat. Tremolor mans i dits, febre, dolors. Convulsions, deliri paranoide, crisis pànic

Actuació: control signes vitals. Parlar en veu baixa, apoca poc. Protegir de violència. No abonar el deliri, evitar conflictes, en cas al·lucinació, tancar llums.

Sobredosis d'estimulants

Convulsions, taquicàrdia, parada cardiorespiratoria, hipertomia muscular.

Actuació: Aconseguir ajuda, inconscient respira, en PLS

Inconscient no respira RCP, vigilar convulsions

Crisi pànic

Vèrtic, dificultat dificultat respiratòria, ganes de vòmit, por de morir, por a tornar-se boig.

Actuar sense pressa, amb calma, comprensió, no deixar sola, tranquil·litzar-lo verbalment. Tractar d'adult a adult no manera maternal, pot aparèixer cop de calor

Al·lucinògens

Símptomes: alteració percepció, al·lucinacions verbals i auditives. Pot provocar accidents trànsit. Accessos pànic cap a altres, aparició de psicosis a llarg termini.

Actuació: mantenir els signes vitals del malalt, espai segur, evitar conflictes, il·luminar habitació si hi ha al·lucinacions.

Síndrome d'abstinència de l'alcohol

Tremolors, taquicàrdia, sudoració, hipertensió, ansietat, insomni, vòmits

Poden aparèixer convulsions, al·lucinacions

Delirium tranium

Màxim grau síndrome d'abstinència

Ansietat, tremolor mans, no poden dormir, desorientació, pot produir mort.

Posar PLS si esta inconscient però respira, fer rcp i no respira. Treure llum i hi ha al·lucinacions

Síndrome abstinència de barbitúrics

Tremolor, insomni, agitació, pot acabar en epilèpsia o coma. Re-administrar medicació