SOCIOLOGÍA

1º Evaluació

La Historia de Sociología

(1º part) L'existència humana adopta la forma de la convivència amb els demès éssers humans.Tota vida social,suposa un conjunt de comportaments rel·lacionats entre sí i aquesta relació entre els individuus origina una serie de fenomens socials subjectes a canvis mes o menys profunds. L'estudi de la societat és una investigació molt antiga,doncs els 1ers investigadors grecs (Plató i Aristotil), ja es van ocupar d'aquesta dimensió de l'ésser humà i a traves del temps, la investigació social ha anat progressant de forma constant.

Aristotil deia que el ésser humà era sociable de naixament, com una tendencia natural.

Plató diu que hi ha 3 tipus de forma de governar la societat:

• Monarquia

• Republicana

• Aristocratica

Ell s'inclina per una republica aristocratica.La gent eligeix els mes savis,son els que estan en condicions de dirigir i governar la polis. Ell amb el rei Dionisi. Plató va dirigir la ciutat en nom de rei pero li va sortir malament i va haver de fugir.

Es podria dir que la sociologia com a ciencia sistematica apareix a la meitat del segle XVIII. Un dels mes importants pioners de aquesta ciencia va ser el francès Saint Simon. Observant les diferents activitat humanes, va deduir que tenien una estructura bastants semblants a la que tenien algunes societats animals.

CAP Pensament

PIT Valentía, força El cos humà

PARTS INFERIORS Funcions Vegetatives

DIRIGENTS Els savis (filosofs)

MILICIA Forts i valents Societat

COMERÇ Ciutadans i esclaus

Aquests dos esquemes, estàn trets de la republica de Plató. Plató deia que a partir dels 12 anys, els nens tenien que conduir cap a un dels 3 cossos. Els llestos serien dirigents, els valents anirien a la milicia i els demes serien ciutadans o esclaus.

Fins als 12 anys estudiarien junts i a partir d'aquesta edat per separat, tot seguint el cami de la seva vida.

Quan la sociología es converteix en cientifica, pregunta per les causes “Tota causa produeix un efecte” “Tot efecte es produït per una causa”

Saint simon va ser un apasionat de la biologia. Estudiava els costums d'alguns animals. Va arribar a dir que la societat humana era molt semblat a la de les abelles, ja que, cada individu té molt destacat el seu paper dintre de la mateixa. Va elaborar una sèrie d'idees. Es va interessar en les estructures socials d'alguns animals. Fa una rel·lació comparativa amb les societats humanes.

Cuadre Comparatiu

August Compte

(segle XVII-XIX) Deixeble de Saint simon. Va ser el primer investigador social que va utilitzar el terme de la sociología al juntar dos termes de diferents llengues:

“SOCIOLOGIA”

Societat societats (Llatina)

Pensament Logos (grega)

Aquest concepte apareix al segle XIX. L'orientacio sociologica de Simon i Comte es basa en “L'analisi empiric” que vol dir que s'observen directament als fenomens socials que es volen estudiar.

Aquestsmetodes van tenir gran influencia a França i Anglaterra. Alguns deixebles de comte (Littre,Durkheim, Levy-Bruhl) van fundar l'anomenada “escola sociologica francesa” que es considera la mes important escola d'investigació sociologica. Els mes importants sociolegs de Usa, Anglaterra i els Paissos del nort d'Europa, van seguir aquests metodes de “ l'escola francesa”. Com ara:

-Ferguson (angles)

-Herbert Spencer (angles)

-Carry (americà)

Nota: L'unic país que tambè va fundar la seva propia escola es Alemania. És el contrapunt de l'escola Francesa.

Durant el segle XIX es va desarollar “L'escola sociologia Alemana” .Els platejaments d'aquesta escola, estaven influits pel moviment romàntic que tenia fonamentalment, un carácter nacionalista i que creien en una “consciència col·lectiva” que els sociòlegs germànics anomenaven L'ESPERIT D'UN POBLE que apareix en cada època de l'història.

Degut a aquesta concepció de la sociologia, els investigadors germànics van utilitzar “el metode especulatiu” i els van aplicar als aconteixaments historics,especialment a travès de la filosofia de KEGEL I FITCHE.

Aquest mètode considera que hi ha unes raons històriques que tenen un carácter dialectic, que si les coneixem, podrem decifrar els fenomens socials de mes importancia que influeixen en els individuus. Aquest plantejament deductiu (en contra del inductiu de l'escola francesa) ha influit especialment en els nacionalismes burguesos i les concepcions col·lectives, com és el cas del Marxisme o en les concepcions totalitàries, com és el cas del Nacisme.

2.Objecte,temàtica i mètodes de la Sociología

(2º part)

A) Objecte : L'objecte de la Sociología es el d'investigar el comportament huma interrelacionat entre sí (aixi p,ex.la sociología no s'interessa per la reacció que te l'individu quan corre espantat al veure's atacat per un tigre, però en canvi si que l'interessa la reacció que tè una persona o un grup de persones enfront de la pujada de preus). Aquest comportaments recareixen l'existencia d'una comunitat humana dins de la qual, tenen sentits aquestes relacions. La comunitat social pot ser simple o complexa, passatgera o estable, convecional o impossada...des de el grup humà que forma un club esportiu,fins al grup format per professors-alumnes en un centre docent, o bè, els que formen els ciutadans d'una regió o d'un estat. La Sociología estudia els fets socials dede dues perspectives:

-Perspectiva microscopica: estudia els fets i els fenomens socials de grups particulars i concrets, per analitzar les causes i les estructures que configuren aquests grups i buscant les conseqüències que produeixen (en un determinat barri, es pot estudiar la relació que hi ha entre els veïns, el nivell de deliqüència juvenil, o tambè, estudiar el nivell de sorolls que es produeixen)

-Perspectiva macroscòpica: estudia les estructures generals que formen els grups socials, investigant els elements i engranatges fonamentals que donen solidesa al teixit social.

B) Temàtica: Els temes fonamentals de la sociología fan referencia als diferents grups socials en general, amb els seus corresponents fenomens socials (macrosociologica) i als diferents grups socials en particular (microsociologica).

C) Mètodes: (cami que segueix el socioleg) El mètode mes important que utilitza la moderna sociologia es “el mètode inductiu” en el que es parteix d'unes determinades dades observades respecte dels fenomens socials que s'estan investigant,per descobrir les realcions que existeixen entre elles, les causes que les provoquen i les lleis que semblen regular-les (causes, relacions, lleis). Aquestes relacions o lleis socials, com depenen de les accions humanes i no de fets fisics, es tindran que formular el nivell de probabilitat, doncs estan afectats per la llibertat de l'ésser humà. Això suposa que molts aspectes siguin imprevisibles al seu comportament. No obstant, la uniformitat general de la conducta humana en el sentit social, es bastant considerable, el que suposa que no es tè que negar del tot el caràcter cientific de les ciencies socials.

Tota causa produeix un efecte

Tot efecte produeix una causa

Els métodes inductius de la Sociologia s'aplican a traves d'uns determinats processos, com per exemple recollida de dades: es delimita un ambit d'un determinat fenomen social (deliqüència juvenil, problemes des juvilats, integració dels inmigrants...). Aquesta observació pot tenir un carácter “exterior”, en quan s'investigan les mostres sense tenir en compte l'opinió de les persones consultades o pot tenir un carácter “interior” en la que es demana la col·laboració de les persones consultades a travès d'entrevistes personals o col·lectives, enquestes, trucades etc...

Quantificació de les dades que s'han recollit:

Les mostres es relacionen entre elles amb la finalitat de donar una explicació i valoració el mes aproximada possible dels orígens, les causes i les conseqüències dels fenomens observats.

Encara que es consideri a la Sociología com una ciència no del tot exacte, si que s'admet una aproximació bastant elevada dels resultats obtinguts. En aquest sentit l'elaboració de models, l'estadistica i el calcul de probabilitats han significat aportacions importants per la sociología moderna.

3.Grups socials:

Els elements fonamentals dels grups socials son els individuus humans. Una mateixa persona pot pertanyer a diferents grups socials pot ser fill dintre del grup familiar, atlelta dins d'un grup esportiu, pot tenir un càrrec dins d'un partit politic o menbre d'una agrupació cultural...per tant el ser humà pot representar diferents rols, segons en el grup social que es trobi i el seu comportament i forma d'actuar es tindra que adaptar al tipus d'ambit que es trobi.

Els canvis socials:

Els canvis socials poden ser substancials o accidentals. S'anomena Canvis Substancials on a determinades societats o grups socials sofreixen una profunda transformació. Aquest canvis es poden realitzar de forma progressiva o bè de forma revolucionaria. En els canvis socials apareixen diferents crisis que poden ser de tipus economics, politics, culturals, morals..etc..

Aquestes crisis poden estar motivades per una manca de solucions adecuades enfront els nous reptes que planteja.

La societat a travès de l'història o tambè poden ser a conseqüència perque apareixen noves idees que es volen obrir pas amb l'intent de transformar els grups socials

Els canvis s'anomenen accidentals quan una serie d'elements superficials es volen acomodar a les noves circunstancies que marquen el temps.

Grups socials:

Grups Familiars:

És el grup mes bàsic i fonamental. La seva constitució està basada en els vincles de sang o parentesc entre els elements que composen aquest grup. En el grup familiar s'originen relacions de convivència que tenen un carácter espontani i natural i això desarolla una serie de tendències de carácter ideològic, son les donen consistència al grup familiar tambè existeixen les ajudes materials i morals dels que componen que es donen entre sí.

La estructura fonamental i la base de la societat es la familía. Organització familiar: la etnologia és la ciencia que estudia la organització i el desenvolupament de les civilitzacions mes antigues i ens ha porpocionat moltes informacions sobre les diferents formes d'organitzar-se. Així per exemple en Roma Imperial la familia patriarcal on la dona quedava abarcada sota la autoritat del Pater, per altra banda les diverses formes de convivència dels grups familiars es manifesten en els pobles civilitzats en forma de familia monogama en altres cultures orientals apareix el grup poligamic:

-Poligimia: Unió entre un home i varies dones

-Poliandria: Unió entre una dona i varis homes (pobles nomades)

Grups Nacionals:

Estan formats per un conjunts de persones de carácter o etniques semblants i que estan vinculats pel naixament en una mateixa terra, comparteixen la mateixa llengua, història i cultura. Aquestes comunitats nacionals son conscients d'aquests vincles que s'arrelen en la seva forma de viure i en els seus sentiments.

Alguns païssos d'Europa (com es el cas de Anglaterra, França i Espanya) van formar la seva consciència nacional a aprtir del Reinaxament. Altres païssos (com és el cas d' Italia, Alemanya i Grecia) no es van constituir com a nacions fins el s. XIX. En altres continents (com és el cas d'Asia, i Africa) no han tingut consciencia de nació fins al segle actual, a partir de la descol·lonització realitzada per els païssos europeus (Alemanya, Anglaterra, França i Holanda).

2º Evaluació

Grups Municipals:

La base a tenir en compte en aquest grups municipals es la coincidencia i l'assentament geogràfic dels individus socials. En aquests grups municipals es destaquen els grups rurals i els grups urbans

Grups rurals:

En aquests grups predominan els treballs i la producció dedicada a la agricultura i la ramaderia.

A travès del temps s'han anat desenvolupant diferents maneres. Així tenim per exemple els primitius en el que els seus membres estaven units per el parentiu i vinculats en un mateix totem (simbol).

En quant a la vida rural de l'Edad Mitja estava basada en una estructura estamental, estructura que procedia de la jerarquia social dels pobles barbars. Els pobladors del món rural vivian al voltant del castell del senyor, que era com el seu protector i els hi donava terres perque les hi treballessin.

Els pobles moderns presenten una certa barreja entre l'activitat agricola i la producció industrial, aixó ha suposat un profund canvi de costums i de formes de viure que els apropa bastant a les formes socials dels grups urbans.

En l'actualitat els grups rurals es dediquen exclusivament a l'agricultura en el mon occidental els podem trobar els territoris de la Pampa a Argentina, els Kibutz a Israel i les grans granjes de EEUU i Russia.

Avantatges de la convivència en el mòn rural:

• El freqüent contacte que existeix entre les persones produeix una relació sencilla, franca i oberta. Al no haver sorolls procedents de les ciutats la gent está mes tranquila i relaxada.

• El contacte directe amb la natura ajuda a tenir l'anim mes tranquil i aixo fa que existeixin menys depresions.

• La natural confiança que hi ha entre els veins, d'un poble, permet que quan un es troba malalt es trobi mès acompanyat i quan passa per dificultats econòmiques, tingui mes confiança a demanar ajut.

• La situació geogràfiques dels pobles, permet tenir una vida mes sana ja que estan envoltats d'una atmosfera mes neta, d'uns aliments mes naturals i amb una aigua menys contaminada.

Incovenients de la convivència en el mòn rural:

• El freqüent tracte que hi ha entre els veïns, en ocasions provoca enfrotaments, i la seve excesiva coneixença., fa que hi hagin crítiques mútues. Sovint no saben resoldre aquests enfrotaments i es perlloguen al llarg del temps. Els motius poden ser perque falta una relació sincera perque no parlen d'una forma clara i valenta.

• Sovint hi ha poques posibilitats profesionals i socials i no ofereixen masses condicions per al futur, especialment per la gent jove. Això provoca que molts dels seus habitants tinguin que anar a viure a les ciutats abandonant el poble i la llar familiar.

• Degut a aquest limit que hi ha, en les relacions humanes, fa dificil conèixer les amistats que ajudi a enriquir a les persones.

• Les poques persones que tenen una cultura superior tendeixen a agrupar-se entre elles, per altra banda els joves es queixen de que s'avorreixen en els pobles ajuntats a les ciutats.

Grups Urbans:

Aquest grups es constitueixen per la aglomeració de individuus que no depenen directament dels bèns propis de la naturalesa. Antiguament els nuclis urbans basaven la seva economia de la producció artesanal, organització en forma de gremis.

A les èpoques modernes, la producció dels diferents bèns s'ha anat industrialitzant i tonificant. Això ha provocat tot un conjunt de conseqüències sociològiques; emigracions, construccions de grans barricades, canvis de costums en la covivència, contaminació atmosfèrica, problemes de deliqüència i drogadicció etc...

El repartiment de papers dins de les societas industrials, ha fet que a partir del segle XIX hagin aparegut les classes socials.

A les ciutats urbanes aquestes classes socials tendeixen a agrupar-se així ha de viure en zones diferents de la ciutat.. ( zones comercials, llocs residencials, barris marginals etc..)

Incovenients dels grups urbans:

• Una considerable contaminació atmosferica com a conseqüència del transport a motor.

• Existència de molts sorolls que provoquen una alteració al sistema nerviòs.

• Bastants ciutadans es senten aillats, amb una sensació de soletat, malgrat de que es troben rodejats de molta gent.

• Diferents grups descontrolats, marginals o violents realitzen actes de gamberrisme que pertuba profunda la convivència.

• Els sistemes de construcció de grans edificis, sòn un impediment, per gaudir de la natura.

• Els aliments que es consumeixen a les grans ciutats, en moltes ocasions ja ha passat un temps desde que es van elaborar.

• Els ciutadans es veuen obligats a pagar mes impostos que els que es paguen en els pobles.

• Actualment un dels grans incovenients actuals es la dificultat de trobar aparcament del vehicle en els llocs on vas

Avantatges dels grups urbans:

• Els ciutadans de les ciutats tenen la posibilitat de relacionar-se amb bastanta gent i tenir un bon nombre d'amics.

• L'existència de numeroses institucions i entitats culturals, artistiques, socials i esportives permet que els individuus puguin desenvolupar-se en alguns d'aquest aspectes que elegeixen d'una forma lliure.

• Les posibilitats de trobar una feina profesional son mes freqüents, ja que en condicions normals les ofertes de treball son mes amplies i variades.

• L'atenció de les malalties o enfermetats de qualsevol tipus acostumen a ser ateses d'un forma ràpida i eficaç, tambè al que fa referència a tot tipus d'accidents ( circulació, laboral, fortuits..etc..) poden ser atesos de forma mes ràpida i mes adequada. ( existència de ambulància, un bon numero d' hospitals, ambulatoris, bombers...).

• Els canvis climatològics es suporten d'una forma mes moderades al interior de les ciutats, degut als mitjans existents com per l'estrucutura dels edificis.

• Per el mòn urbà existeix una oferta amplia de activitats recreatives que permeten a la joventut ocupar el temps de lleure de forma divertida i aprofitable.

3º Evaluació

Els Drets Humans:

Definició:

Són aquells drets que es fonamentan en la dignitat de la naturalesa humana. El ser humà, tambè s'anomena persona. El significat d'aquesta “persona” segons Boccio era la següent: “Naturalesa individual de substància natural”.

Els drets humans son anteriors i superiors a qualsevol llei estavlerta per els legisladors humans. Per altra banda les seves propietats més importants es que són inmutables i universals, i per aquest motiu han de ser reconeguts i protegits pels poders politics.

Persona Substància individual

Substància individual ( Jo propi)

Naturalesa racional ( Intel·ligència, voluntat, llibertat)

Caracteristiques dels drets humans:

• Els drets humans no els ha inventat cap jutge ni cap legislador humà

• Els drets humans depenen de la nostra naturalesa i existeixen on hi ha éssers humans.

• Els drets humans els tenim com a conseqüència de la dignitat que té la nostra naturalesa humana, i per tant no ens la dona cap instància humana.

• Tots els éssers humans són iguals perque tenim la mateixa naturalesa, malgrat que som diferents desde el punt de vista de les característiques individuals i personals.

Breu història dels drets humans:

Les antigues civiltzacions, degut al desconeixement general que hi havia sobre la dignitat de la naturalesa humana, tenien poca conciència dels drets humans, i per aquest motiu tenien un reconeixement molt limitat.

Amb l'aparició de les cultures gregues i romana, es va començar a desenvolupar aquesta conciència dels drets humans. Així per exemple a Atenes s'organitza politicament en formes bastant democràtiques. Així es dona el cas de que els ciutadans lliures puguin participar en l'organització de l'Estat ( la polis) a travès del senat. Tambè tenien en compte que els esclaus que tinguessin una bona conducta o mostresin unes bones qualitats, poguessin adquirir el dret de passar a ser esclaus a ciutadans lliures.

En l'época de limperi romà, tambè alguns esclaus quedaven integrats dins de l'estructura bàsica de la societat romana; que era l'organització familiar. Alguns d'aquests esclaus eran tractas com si fossin un membre més de la família.

Amb el sorgiment del cristianisme es va extendre la novetat de que tots els éssers humans són iguals davant del Déu creador. Aixó va suposar reconeixement de que tot l'individu té la dignitat de persona.

No obstant va haver de passar bastant temps per arribar a un reconeixement pràctic dels drets humans per part de la societat civil.

Un país avançat en els drets humans va ser Anglaterra, doncs en l'any 1225 ( S. XIII ) els nobles van exigir al monarca Joan “sense terra”, que firmés la famosa “Carta Magna” en la que es reconeixerien tot un conjunt de drets humans.

L'any 1688 ( S. XVII), despres d'una cruenta guerra civil entre monarquics i republicans, va triomfar a Anglaterra la anomenada ideologia liberal que afirmava com el principi de la constitució de que tots els individus són iguals davant la llei. Aixó va representa un fet històric que va desenvolupar i va enfrotir la doctrina dels drets humans.

L'any 1766 (S. XVIII), es va proclamar la “declaració d¡independència dels EEUU” en la que es va inspirar en el model anglés, per establir la seva constitució i per defensar tot un conjunt de drets humans.

1789 “L'assamblea nacional Francesa”, a conseqüència de la revolució va proclamar “Els drets de l'home i del ciutadà”. En aquesta declaració es va formular de forma solemne la declaració universal dels drets humans.

Al S.XIX, a conseqüència de la revolució industrial, va apareixer tot un conjunt de nous drets humans, especialment aquells que feien referència a la protecció dels obrers assalariats. Així per exemple va apareixer els drets que protegien contra la miseria social, les malalties laborals, els accidents de treball i els imprevistos de la fortuna ( incendis, terratremols, inundacions..)

Durant el S XX els drets humans van ser recollits en diferents tractas. Els dos més importants van ser, el “tractat de la Societat de Nacions” que es va firmar l'any 1918 un cop finalitzada la 1ª Guerra Mundial. L'altra tractat que es considera el més important va ser “La declaració universal dels drets humans” que es va signar a l'any 1948 a l'edifici de l'ONU que aleshores es trobava a París.

En l'actualitat la majoria dels païssos del planeta són membres de l'ONU i actualment la seva central es troba a la ciutat de Nova York. L'objectiu principal de l'ONU està dirigit a que existeixin unes bones relacions entre els diferents estats sobirans, i quan es presenti un conflicte entre ells el puguin resoldre dintre de l'organització, a travès del diàleg i la discusió civilitzada, i així s'evita el possible conflicte bèl·lic.

Cada un dels paissos que formen part de l'ONU, tenen el deure, no solament de proclamar els drets humans, sinó tambè l'obligació de respectar-los i fer-los complir.

Amb el sorgiment del cristianisme es va extendre la novetat de que tots els éssers humans són iguals davant del Déu creador. Aixó va suposar reconeixement de que tot l'individu té la dignitat de persona. No obstant va haver de passar temps per arribar a un reconeixement pràctic dels drets humans per part de la societat civil. Un país avançat en els drets humans va ser Anglaterra, doncs l'any 1225 els nobles van exigir al monarca Joan “sense terra”, que firmés la famosa “Carta Magna” en la que es reconeixerien tot un conjunt de drets humans:

• Dret a la vida.

• Dret a l'integritat personal; que suposa no sufrir cap motivació psíquica o física

• Dret a no se maltractat o torturat

• Dret a no se condemnat sense un judici prèvi.

• Dret a l'intimitat de la vida privada.

• Dret al secret de la correspondència.

• Dret a l'inviolabilitat del propi habitatge.

• Dret a la lliure expressió del pensament.

• Dret a una informació verdadera i objectiva.

• Dret a la sobirania d'un país, que suposa el dret a no ser invadits per un altre país i mantenir les propies fronteres.

• Dret al treball i a la justa retribució d'aquest treball.

• Dret a la propietat privada, especialment la que es fruit del propi treball.

• Dret al descans

• Dret a practicar la religió que un procesa

• Dret a utilitzar el propi idioma i a viure segons la pròpia cultura.

• Dret a una adequada assitència mèdica.

• Dret a viure en un habitatge digne.

• Dret a associar-se amb altres ciutadans per aconseguir objectius lícids.

10

Dirigents (abeja reina)

Tècnics (zanganos)

Comerciants (abejas obreras)

ESTUDI DE LA SOCIETAT