Índex

1. Sociologia i ciències socials

2. La sociologia com a ciència

3. Característiques que comparteix la sociologia amb altres ciències

4. La etimologia

5. Característiques de la sociologia com a ciència

6. El problema ètic i els valors

7. Problemes epistemològics

8. La teoria sociològica

9. La metodologia

1. Sociologia i ciències socials

La sociologia és una ciència social com la economia la demografia, la lingüística, les ciències polítiques, l'antropologia, la psicologia, la història , etc... El seu principi objectiu és l'estudi de la societat humana. La sociologia estudia l'ésser humà en la mesura que la seva condició ha de ser explicada socialment, així com els resultats socials de les seves intencions i el seu comportament.

La sociologia és una branca del coneixement objectiu de la qual és la dimensió social dels humans, a nivell de la realitat que es relaciona amb la societat.

La sociologia estudia l'estructura, els processos i la naturalesa de societat humana en general.

La sociologia és una ciència interdisciplinària, tracta d'integrar disciplines més específiques. Per exemple; la demografia, la estadística.

Abraça una zona més amplia de la realitat, una gran varietat de temes, la unitat de la sociologia ve donada per l'enfocament o mètode sociològic.

2. La sociologia com a ciència

Definició de ciència Branca del coneixement humà que tendeix a la comprensió racional i objectiva d'un àmbit de la realitat.

La sociologia seria una branca del coneixement de l'àmbit social de la realitat.

Exemple de temes de que tracta la societat:

La moda dels joves, la immigració l'esport, la inserció dels joves al món laboral, la música que escolten els joves, els valors socials, el suïcidi, la joventut, la violència de gènere, les tribus/bandes urbanes, la discriminació de gènere o racial, les addicions, els comportaments compulsius, la gent gran que viu sola o depèn de la família, ...

3. Característiques que comparteix la sociologia amb altres ciències

La sociologia, com altres ciències experimentals, simplifica l'objecte d'estudi i ha de demostrat la fiabilitat dels seus descobriments i mostrar rigor amb l'enunciat de les hipòtesis. La sociologia si no és rigorosa cau en la demagògia. Segons aquesta orientació positivista de la sociologia, els mètodes que ha d'emprar han de ser exclusivament quantitatius i experimentals, igual que altres ciències com l'estadística i les ciències naturals.

Un altre corrent sociològic diu que ha de ser una ciència de la cultura, l'ésser humà no es pot reduir a la qualificació segons el culturisme pot haver tractament matemàtic dels fenòmens socials però també s'han d'aplicar mètodes interpretatius, recolzats en l'anàlisi quantitativa de les situacions socials.

4. La etimologia

La paraula sociologia ve de la paraula societat i logos ( tractat o ciència, que dir, saber l'objectiu irracional de la realitat).

5. Característiques de la sociologia com a ciència

Són 5 característiques:

Empírica experimental

Teòrica

Oberta

Neutral

Crítica

1) La sociologia és empírica perquè els coneixements provenen de la observació, de l'examen rigorós de les dades comprovables. S'ha de tenir els fets per tal de comprovar-les experimentalment i també ha de tenir en compte el tractament de dades per no trobar-se amb situacions de manipulació, deformació, pèrdua o ocultació de la realitat.

La sociologia que amaga dades (estadístiques, demogràfiques, econòmiques...) és inconcebible, i s'està convertint en pseudosociologia.

2) Una teoria és un conjunt de proposicions generals lògicament i ordenadament lligades, que intenta explicar una zona de la realitat. Les teories científiques procuren explicar les lleis o resultats que regeixen una determinada realitat. Aquestes teories han de comprovar-se a la llum de l'experiència.

La teoria sociològica universalitza i integra les conclusions parcials aportades per la recerca empírica.

3) Oberta, vol dir que no és ni dogmàtica ni tancada. Totes les proposicions de la sociologia s'han de poder revisar, estan subjectes al dubte metòdic i són objecte de crítica. S'han d'evitar els prejudicis en la investigació. Descartes va introduir el dubte metòdic, es a dir, el dubte com a mètode científic “logito ergo sum” ( penso per tant existeixo). El coneixement sociològic és acumulatiu en el sentit que les dades, hipòtesis i teories més precises s'acaben imposant sobre les que ho són menys.

4) La metodologia ha de ser moralment neutral, es a dir, ha de practicar una neutralitat ètica de les proporcions empíriques o teòriques que vulgui demostrar. La persona que fa investigació sociològica no ha de jutjar moralment els fets socials, ha de ser una persona objectiva.

La sociologia proposa l'estudi racional i sistemàtic de la realitat social sense pendre partit moral. Es basa en la raó, les proves objectives i la reflexió oberta. Implica una ètica de la reflexivitat, es a dir comprendre la nostra condició i la dels altres.

La neutralitat ètica deriva de la moral de l'objectivitat, a través d'un exercici de recerca racional basat en l'observació de dades que ens ofereix la vida social, lliure de dogmatismes i ideologies.

5) La sociologia és una ciència que fa una crítica de la societat. Aquesta crítica ha de ser independent dels interessos creats que comprometin la objectivitat. Ha de ser creïble i jutjar amb independència el món que l'envolta, ha de ser honest i sincer. La sociologia i la ideologia són incompatibles, tot i que alguns termes o elements ideològics s'han introduït dins del treball sociològic, per exemple, el socialisme científic va influir molt en el desenvolupament terminolòic de la sociologia.

Els coneixements subjectius han de guiar aquest treball que ha de ser rigorós perquè la ciència ho és. Aquesta disciplina pot ser incòmoda per alguns grups de pressió. La valoració de moltes institucions multinacionals, etc. els temes com el tràfic d'armes, la drogaaddicció... poden ser incomodes per a certes persones o grups.

6. el problema ètic i els valors

L'objectivitat s'aconsegueix alliberant-nos dels prejudicis. La neutralitat ètica és una condició indispensable per a un bon estudi sociològic. Durkheim recomanava que els fets socials es tractessin com a coses. Weber dirà que la objectivitat s'aconsegueix alliberant-nos dels prejudicis. La sociologia admet certa flexibilitat, de tal manera que es pot permetre la defensa d'uns principis i el compromís social i moral.

El sociòleg té capacitat de resposta i ha de saber reaccionar davant les injustícies, però a la vegada, ha de mantenir la màxima distància dels problemes que analitza per tal d'evitar la càrrega emocional.

Per tal de fer una descripció objectiva i amb independència, la sociologia ha de ser honesta i almenys esbiaixada (desviada, decantada) possible.

7. Problemes epistemològics ( epistema veritat)

Els resultats d'aquesta ciència han de ser públics, i no només els resultats, també s'han de publicar els mètodes que es fan servir perquè es puguin comparar amb altres investigacions o treballs semblants.

El discurs ha de ser clar i entenedor, ben argumentat, que estigui raonat i que segueixi les regles de la lògica.

S'ha de deslliurar de concepcions prèvies i valoracions que puguin introduir prejudicis. La sociologia té una dimensió subjectiva que no tenen altres ciències perquè l'investigador està immers dins la societat. Els fets socials tenen unes característiques comunes als fenòmens naturals, són subjectius, generals, col·lectius, positius, es a dir, extern a les nostres consciències i permeten la seva classificació, anàlisi estadística i representació gràfica per emmagatzemar la informació i les dades obtingudes. Aquesta és la dimensió objectiva de la sociologia.

Aquest doble vessant objectiu és propi de la realitat social, que és a la vegada objecte i subjecte.

8. La teoria sociològica

L'ésser humà a nivell sociològic és subjecte simultani de diverses xarxes d'interaccions, creences i valors. La investigació sociològica tracta d'elaborar teories per entendre la multiplicitat de les dimensions socials.

La sociologia ha desenvolupat mètodes per establir correlacions entre diverses zones de la realitat aplicant diferents tècniques. Podem dir que la sociologia és una disciplina teòrica perquè intenta posar ordre en el caos. La seva finalitat és elaborar teories sobre la realitat social, es a dir, conjunts de proposicions integrades amb una lògica casual, que posseeixen un mínim grau de *validesa.

Normalment la confirmació de la teoria per part de l'experiència no és total sinó parcial.

La teoria ha d'explicar o preveure els fets socials, pot confirmar o corregir altres teories sobre el mateix fenomen.

Les teories neixen del diàleg, del debat i de la critica continuada, que es contrasta amb l'experiència i són susceptibles de millora. Les teories serveixen per donar una explicació als fets socials, les persones necessiten una visió general del món, del seu destí, de l'estructura i la dinàmica de la societat on viuen i les teories sociològiques tracten de donar una explicació racional.

La teoria sociològica inclou elements filosòfics i morals ha de posseir un grau mínim de generalització perquè aquelles teories que s'apliquen a fenòmens expressivament concrets no són teories sinó percepcions fragmentàries de la realitat.

Un exemple de la teoria sociològica seria l'estudi del suïcidi per Durkheim publicat el 1897. és un estudi d'una teoria general i una investigació d'un fenomen concret, el suïcidi sembla un acte aparentment privat i individual, però Durkheim tracta d'interpretar-lo sociològicament. L'autor d'aquesta teoria descarta tots els elements que pertanyen a la psicologia individual i influencies extra socials com a grup ètnic, el clima o la geografia.

*Validesa vol dir que la teoria proposa explicacions casuals dels fenòmens que estudia. Una teoria és valida quan els esdeveniments o investigacions confirmen la veritat de les seves proposicions.

Normalment la confirmació de la teoria per part de l'experiència no és total sinó parcial.

La teoria ha d'explicar o preveure els fets socials , pot confirmar o corregir altres teories sobre el mateix fenomen.

Les teories neixen del diàleg, del debat i de la crítica continuada, que es contrasta amb l'experiència i són susceptibles de millora. Les teories serveixen per donar una explicació als fets socials, les persones necessiten una visió general del món, del seu destí, de l'estructura i la dinàmica de la societat on viuen i les teories sociològiques tracten de donar una explicació racional.

La teoria sociològica inclou elements filosòfics i morals ha de posseir un grau mínim de generalització perquè aquelles teories que s'apliquen a fenòmens excessivament concrets no són teories sinó percepcions fragmentàries de la realitat.

Un exemple de la teoria sociològica seria l'estudi del suïcidi per Durkheim publicat el 1897. és l'estudi d'una teoria general i una investigació d'un fenomen concret, el suïcidi sembla un acte aparentment privat i individual, però Durkheim tracta d'interpretar-lo sociològicament. L'autor d'aquesta teoria descarta tots els elements que pertanyen a la psicologia individual i influències extrasocials com el grup ètnic, el clima o la geografia. Descarta causes com la suggestió, la imitació o fenòmens de tipus misteriós.

Les causes del suïcidi de cada societat les busca en la natura de les societats. Fa una classificació del suïcidi segons els motius que hi condueixin i no segons el mitjà emprat. En relacionar els índex de suïcidi amb els entorns socials (creences religioses, estructura familiar, règim polític, professió...) Durkheim estableix tres tipus principals de suïcidi:

1. El suïcidi egoista és inversament proporcional al grau d'integració dels grups els quals pertany l'individu. Segons Durkheim era més freqüent el suïcidi entre protestants que entre catòlics perquè el grau d'integració de les comunitats protestants era menor, ja que tenen una ètica individualista i més competitiva, són més autònoms. Les comunitats jueves i catòliques tenien lligams familiars més forts per tant la incidència d'aquest tipus de suïcidi era menor.

2. El suïcidi atòmic és conseqüència de la debilitat dels llaços socials, de la falta de definició de les normes de conducta que cal seguir. El suïcidi es relaciona amb la integració afectiva del grup i amb la cohesió interna ( dins del grup hi ha estima).

3. El suïcidi altruista (" egoista) està en proporció directa amb el grau d'integració del grup. Apareix a les societats tribals (tribus) on la cohesió social és molt alta i també en grups militars.

Aquest model teòric confirma la hipòtesi de que el suïcidi està relacionat amb la moral de la societat; el grau de solidaritat i d'integració de cada col·lectivitat o grup determinen el seu índex de suïcidi.

El tipus de societat on es donen més o menys índex de suïcidi seran:

Més índex de suïcidi	Menys índex de suïcidi
Moderna	Tradicional
Urbana (ciutats)	Rural (pobles)
De consum (insatisfeta, mai aconsegueix el que desitja)	Autosuficient (satisfà les seves necessitats bàsiques amb el que produeix)
Gran metròpoli	Petita comunitat
S. individualista	S. de cohesió

Una explicació causal i racional fa servir hipòtesis de causa/efecte, l'enfocament internacional, la classificació adequada i l'ús correcte de les dades estadístiques fins a arribar a l'elaboració d'una teoria versemblant (creïble) i digne d'aprovació.

Algunes conclusions de Durkheim van ser:

- El suïcidi egoista varia en relació directa al grau d'individualisme.

- L'individualisme varia en funció de la incidència del protestantisme, per tant, l'índex de suïcidi variarà amb la incidència del protestantisme.

- La teoria orienta la recerca empírica elevant les hipòtesis de treball a la categoria de proposicions teòriques.

- La creativitat de la sociologia, fruit de la interacció constant entre teoria i recerca, i diàleg amb altres ciències socials com l'economia, l'antropologia, la història, la lingüística...

- La teoria empírica explica fenòmens socials i incorpora elements predicatius.

9. La metodologia

És l'estudi dels procediments de treball utilitzats en investigació social. Estudia els mètodes de recerca i els principis que guien la disciplina sociològica.

La sociologia té una pluralitat de mètodes perquè el seu objecte de estudi és molt complex. L'objecte d'estudi té un doble vessant, objectiu i subjectiu que s'ha d'integrar en un sol enfocament. El criteri de la sociologia és utilitari, si el mètode aplicat d'ona resultats, si serveix, s'aplicarà. El mètode és el procés de recerca que ha de seguir el pensament per poder augmentar el coneixement sociològic.

La sociologia es distingeix per un ús extens de mètodes emprats per altres ciències. Les recerques sociològiques segueixen un camí; comencen amb la hipòtesi, que serà la base de la investigació i que no es pot confirmar ni rebutjar fins que no aconseguim resultats. Aquestes hipòtesis segueixen intuïtivament però com més recolzades estiguin amb reflexions, lectures, investigacions i experiències, més elaborades estaran i, per tant, seran més útils a la recerca. (per exemple: un treball de recerca).

Les tècniques que es fan servir, la definició de conceptes i l'abast de la recerca són l'esquema conceptual de la investigació, després es definiran les tècniques que es volen emprar, els conceptes utilitzats s'hauran de definir per poder avançar en la investigació.

Les persones investigadores procuren emprar conceptes ja aplicats per aquelles que els han precedit, d'aquesta manera la ciència sociològica és acumulativa.

El procés de conceptualització és un aspecte acumulatiu de la teoria sociològica, la classificació dels conceptes en inventaris sistemàtics ne's un altre.

Segons Weber els models són construccions mentals que expressen els trets fonamentals dels fenòmens els quals es refereixen en abstracte; els modeles no existeixen en la realitat objectiva però són necessaris per la compressió del món. Són sistemes de relacions que intenten copsar els elements essencials d'una situació real.

La recerca o investigació pròpiament dita no comença quant totes aquestes fases prèvies (formació de conceptes, formulació d'hipòtesis, elecció de models o marc conceptual) s'han portat a terme sinó que a la practica tot es va ordenant simultàniament. La veritable investigació sociològica comporta la explicació i interpretació de dades i informació sobre la realitat que concordi amb els models o marc conceptual, per exemple, la teoria del suïcidi de Durckeim ofereix una explicació causal del q ha passat i una predicció del q passarà sota certes condicions.