Sociología y Trabajo Social


Sociología de l'educació: Theodore W Schultz y Lester C Thurow


Sociología de l'Educació

  • Crítica a Theodore W. Schultz.

En aquesta lectura, Schultz, mostra la seva teoria sobre la gran importància que tenen les inversions en capital humà. La Teoria del Capital Humà afirma que quan més inversió en ensenyament, més ràpida i satisfactòria serà la seva inserció en el món laboral, per tant , més productiva serà aquella persona en el món laboral cosa que comporta una remuneració més alta. Aquesta teoria apareix en un context històric in es molt poca la gent que realment veu importància en la inversió en capital humà i a més es poca la gent que pot permetre's el luxe d'invertir en estudis per als seus fills, ja que amb proutes feines es pot sobreviure amb els sous existents. Aquesta teoria, a més apareix en un context socio-econòmic on les relacions laborals i la transició cap al món laboral, no estan tant massificades com avui dia.

El primer problema al que Schultz fa referència, és a la dificultat que comportava en aquells anys teoritzar o parlar dels éssers humans en termes econòmics, com si és parles de productes i de la seva rendibilitat. Schultz creu que això és necessari de cara a poder establir uns valors més o menys reals per determinar la importància (mitjançant les xifres) de la inversió en capital humà. Així doncs per Schultz la inversió en capital humà és la solució a la desigualtat d'oportunitats en el món del treball, ja que estableix com a regla general: Major inversió en ensenyament = millor lloc de treball i remuneració. L'autor creu que “El no haver tractat tradicionalment els recursos humans com una forma de capital, ha afavorit el manteniment de la noció clàssica de treball com una capacitat de realitzar un treball manual que requereix poc coneixement i habilitat; una capacitat de la que ... tots els treballadors n'estan dotats.” El problema està en que aquesta suposada igualtat d'oportunitats comporta una inversió molt quantiosa (cost d'oportunitats de l'estudiant i el consum d'ensenyament) que moltes famílies de les capes més baixes de l'esfera social, no poden assumir o no estan disposades a assumir-les degut a la poca importància que per ells té l'educació. I un altre aspecte a tenir en compte, és que no totes les persones tenen una igual predisposició vers l'aprenentatge i per tna unes tindran sempre una “lleugera avantatja” vers les altres.

Tot seguit l'autor ens intenta fer una demostració visible sobre la seva teoria, explicant-nos alguns casos demostratius del creixement econòmic que comporta a posteriori la inversió en ensenyament. Ens posa de manifest la millor rendibilització de la terra per part dels agricultors més instruïts en la materia o bé la millor preparació de les noves generacions vers les precedents, degut als dotze anys d'escolarització que carreguen. Tot seguit l'auto ens fa un petit esbós sobre com calcular de forma quantitativa la inversió que suposa i els beneficis que n'extraiem de l'ensenyament. Classifica les despeses en tres classes: despesa pura o consum pur, inversió pura i despeses que tenen abdos efectes. Degut a que la manera de calcular i encasellar les despeses es molt costosa i subjectiva, creu en la possibilitat de quantificar-les mitjançant el rendiment que aquestes generen. Però baix el meu punt de vista atribuir tot el rendiment en el treball a la inversió feta en capital humà, em sembla simplificar massa tota l'esfera que envolta una persona pel que fa a qualitats.

En el següent punt de la lectura, l'autor proposa unes quantes reformes polítiques de cara a millorar tot el sector que ell creu més important de cara a assolir uns nivells de preparació i un millor aprofitament de les capacitats humanes. Aquesta crítica a les lleis existents, la fonamenta en la teoria que les organitzacions desmereixen la importància del capital humà enfront del capital físic de cara a la rendibilitat que comporta al mateix estat. Així doncs Schultz planteja el dilema de mirar de preparar a la gent per que pugui tirar endavant amb “igualtat d'oportunitats” en comptes d'intentar resoldre els problemes ja existents.

Així doncs, en aquesta lectura, podem veure una de les grans aportacions de defensa de la Teoria del capital humà com una de les solucions a les desigualtats a l'hora d'enfrontar-se al món laboral. Aquesta teoria sorgeix amb força en un moment on el món acadèmic és bastant elitista, però on encara es possible aquesta formula per aconseguir uns bons resultats en el món del treball, cosa que avui dia passa totalment el contrari: l'ensenyament està molt més a l'abast de totes les capes socials, però per contra, aquesta inversió en capital humà (degut a la massificació de les universitats i que tothom es escolaritzat fins als 16 anys), no garantitza de manera tant directa un bon treball ni millor remuneració, degut a que el títol, es una mera acreditació que fonamenta el punt de partida per poder accedir a la pre-selecció per al lloc de treball.

  • Defensa Lester C. Thurow.

En aquesta lectura de Lester Thurow, es critica la Teoria del Capital Humà des de diferents vessants. Primerament l'autor, ens fa adonar del fracàs de la teoria com a agent igualador entre els diferents agents socials, ja que no tots els agents, estan disposats a dur a terme una inversió tal en ensenyament (ni totes les empreses en formació dins el treball), be perquè no poden assumir una despesa de tal magnitud o be perquè simplement la manca de tradició acadèmica en els antecessors dels estudiants, que no creuen en una formula tant màgica d'accés a l'èxit professional.

A més a més, no creu en la base de la teoria que diu que les persones volen arribar a llocs de treball més elevats per rebre una remuneració més elevada (competeixen pel salari), sinó que creu que la competència es pels llocs de treball; per portar a terme tasques per les quals ha estat preparant-se de manera teòrica en els centres acadèmics. La teoria del capital humà, és una teoria massa economitzada, no es parla de l'autorrealització de les persones desenvolupant tasques a la seva altura sinó que parla de rendibilitzar les inversions, de major productivitat, de salaris més alts, etc. A més aquesta relació tant directa que segons la teoria del capital humà hi ha entre l'augment de la educació i l'augment de la producció, no és ni molt menys tant directa ja que molts cops per molt que augmenti el coneixement sobre una matèria, l'augment de la producció arriba un moment en que s'estanca.

Així doncs aquesta competència no es produiria per obtenir un major salari, sinó per poder accedir al segment del treball qualificat, més valorat en l'esfera social i més atractiu de cara a l'autorrealització personal (fugir del segment industrial del treball desqualificat amb poc prestigi social). Però l'altre problema que ens planteja, és l'exedent de personal qualificat, que provoca la saturació de les capes altes dels llocs de treball. Això a la vegada provoca que moltes persones ben qualificades, es vegin obligades a acceptar tasques o treballs per les quals estan sobrequalificades, cosa que provoca la devaluació de les acreditacions acadèmiques que s'acaben convertint en requisits bàsics per optar a algun tipus d'inserció laboral. Veient això l'auto ens fa demostratiu el fet que tot i augmentar l'educació, les desigualtats salarials i de llocs de treball es mantenen presents. Aquest fet en els nostres dies s'està convertint en un serios problema on les persones es veuen obligades a obtenir per alguna via algun tipus d'acreditació oficial per accedir a llocs que avanç eren tasques desqualificades o que simplement s'hi accedia per la via de la figura de l'aprenent. Així doncs, en aquest context, les úniques capes del món del treball que de moment es troben invictes a aquest fet són les totalment desqualificades, que de vegades comporten inclus connotacions negatives pel que fa al marc social.

Així dons avui dia, es manté el debat sobre la importància de la Teoria del Capital Humà en la transició al món laboral o en la movilitat ascendent en els llocs de treball mitjançant la formació reglada (cada cop més escassa per part de les empreses). Per tant , surten a la llum altres vies que poden tenir importància en la inserció laboral com pot ser el Capital Relacional. D'un temps ençà aquesta via ha estat la solució per a molts joves sense estudis o amb estudis bàsics per a poder forjar-se algun tipus de futur més o menys esperançador.




Descargar
Enviado por:Xavirr
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar