Primera part.

- La parla és consubstancial als humans.

- Em desenvolupat un llenguatge oral, no d'imatges perquè l'imatge transmet fragments de la realitat.

- Les llengües tenen exclusivament la capacitat sintàctica de construir el discurs de la realitat.

- Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada.

- En determinades situacions l'imatge és més important.

2. Què explica Tuson al voltant de les llengües primitives o exòtiques? Poseu-ne algun exemple.

Diu que totes les llengües són iguals,totes tenen gramàtica, normes, etc… Lo d'exòtiques és subjectiu.

Llengües minoritàries són les llengües que perden àmbits d'ús.

Llengües minoritzades són les que se xerren poc, però conserven tots els seus àmbits d'ús.

La llengua catalana està minoritzada i és minoritària.

4. Definiu què són llengües minoritàries i llengües minoritzades

Una llengua minoritzada és aquella que ha perdut àmbits d'ús a causa de la interposició d'una altre llengua.

Una llengua minoritària és aquella que té un nombre de parlants inferior respecte d'una altra (majoritària).

Una llengua minoritzada és aquella que ha perdut àmbits d'ús a causa de la interposició d'una altre llengua. Té possibilitat de normalització lingüística.

Una llengua minoritària és aquella que té un nombre de parlants inferior respecte d'una altra (majoritària).

Una llengua majoritària és aquella que té un nombre de parlants superior respecte d'una altra (minoritària).

Bàsicament són la voluntat política i social, però ho podem desglossar en 3 etapes:

• existència d'una normativa: llengua estàndard i una normativa que vehiculi els diversos usos lingüístics. Aquesta normativa implica una normalització i una normativització.

• Creació d'un marc favorable: una legislació capaç de promoure l'ús de la llengua i trencar amb les inèrcies i els prejudicis lingüístics.

• Implicació de la societat: Una llengua només viu en els seus parlants.

• Normalització en tres àmbits: Individual: integrar els que encara no usen la llengua i falicitar-ne l'ús. Social: invertir en el procés de substitució. Territorial: unir la comunitat lingüística en una àrea geogràfica, establint el monolingüisme territorial.

• El procés de normalització lingüística. Posa alguns exemples de normalitzacions reeixides:

Finés,danés, suec, hebreu,polonès, etc...

• Explica les diferències entre normativització i normalització d'una llengua.

La normativització afecta només a la llengua, la seva gramàtica (no s'aprèn a casa).

La normalització intenta aplicar una llengua a tots els àmbits d'ús (societat).

• Què és la substitució lingüística? Per què i com es produeix?

La substitució lingüística és el reemplaçament d'una llengua invasora, a la llengua pròpia d'un territori.

És el darrer escaló d'un procés que s'inicia des del moment que una llengua forana (A) intenta suplantar els àmbits d'ús de la llengua d'una comunitat. Així comença el procés de bilingüització, però la bilingüització és dinàmica, i el final d'aquest procés acaba amb la substitució lingüística i l'extinció de la llengua pròpia del territori.

Es produeix amb 3etapes: monolingüesA - pseudolingües - monolingüesB

• Què és el conflicte lingüístic? Quan i com es produeix?

El conflicte lingüístic se dona quan hi ha situacions de llengües en contacte. Al·ludeix a la lluita o competència entre dues o més llengües per conservar i mantenir els àmbits d'ús o els parlants. Comença quan una llengua ocupa els llocs i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d'una comunitat. El conflicte lingüístic està lligat a la substitució lingüística.

• Expliqueu el concepte de conflicte lingüístic i les conseqüències que suposa.

Al·ludeix a la lluita o competència entre dues o més llengües per conservar i mantenir els àmbits d'ús o els parlants. Comença quan una llengua ocupa els llocs i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d'una comunitat. El conflicte lingüístic està lligat a la substitució lingüística.

• Expliqueu el procés de mitificació del bilingüisme.

L'ús social de dues llengües no és mai equilibrat,majoritàriament la gent practica el bilingüisme passiu, el concepte ha estat utilitzat ideològicament per sectors que veuen en el bilingüisme dels altres la millor garantia per a mantenir el seu bilingüisme, tota situació bilingüe acaba amb la substitució lingüística, el bilingüisme és una situació transitòria.

• Expliqueu els conceptes de monolingüisme, multilingüisme, bilingüisme i bilingüisme.

Monolingüisme: 1 llengua = 1 Estat o persona.

Multilingüisme: 2 o més llengües = 1 Estat o persona.

Bilingüisme: 2 llengües = 1 Estat o persona.

Bilingüista: defensor del bilingüisme.

• Què és la interferència lingüística? Definició i exemples de tipus divers.

La interferència lingüística es produeix quan hi ha contacte lingüístic entre una llengua (A) i una llengua (B) i la llengua A pren paraules per a introduir-les al seu vocabulari, encara que no estigui contemplat legalment, però els parlants de la llengua les utilitzen.

Segona part.

• Explica la situació sociolingüística de la llengua catalana.

La situació sociolingüística actual és la següent:

- De cada vegada més gent estudia la nostra llengua, l'entén i el sap escriure, però no l'utilitza (fenomen de llatinització).

- Els elements de desprestigi encara continuen, ja que arrossega connotacions pejoratives de l'època passades, especialment entre els joves.

- S'ha perdut la transmissió generacional i en molts de casos, aquells que no la tenen com a llengua pròpia no l'han arribada a aprendre mai (bilingüisme unilateral)

- Un nombre important de població que no coneix el català perquè en arribar aquí han aprés el castellà i no el català perquè els mecanismes de la societat ho marquen així.

2. La normativització de la llengua catalana a començament del segle XX.

La normativització de la llengua catalana a començament del segle XX apareix com un objectiu de primera necessitat. La qüestió ortogràfica queda dividida en 2 corrents: els partidaris de defensar el català que es parlava i els partidaris que defensen un model de llengua basat en la tradició literària. L'any 1906 se celebra el 1er Congrés Internacional de la Llengua Catalana que juntament amb la creació de l'IEC (institut d'estudis catalans), i la tasca de Pompeu Fabra de codificar la llengua, apareixerà l'any 1913 la “Gramàtica Catalana”(llibre) acceptada per tothom. Mentrestant, un personatge com Mossèn Alcover que va participar al 1er Congrés de la Llengua Catalana, iniciarà dues tasques immenses i importantíssimes: L'aplec de rondalles mallorquines i l'elaboració del “Diccionari català-valencià-balear”. Una de les persones que més va ajudar a mossèn Alcover era Francesc de Borja Moll.

3. Com ha influït l'època de la dictadura en la situació de la llengua catalana actual?

La situació del català durant el franquisme és de repressió i prohibició totals. Després de la Guerra Civil, qualsevol element diferencial va ser objecte de repressió, entre ells la cultura i la llengua catalanes.

L'intensitat de la censura va ser diferent al llarg de la dictadura, ja que es va passar d'una situació molt estricte al principi, a una situació de certa permissivitat que va permetre el naixement d'un moviment conegut com la Nova Cançó (Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon...). Per la llengua,aquesta situació tindrà unes conseqüències importants:

• Bilingüització de la major part de la població ja que l'alfabetització només es fa en castellà i els mitjans de comunicació audiovisuals també, només utilitzen el castellà.

• Sorgiran tota una sèrie de prejudicis lingüístics entorn del català, ja que se'l considerarà amb més poc prestigi, insuficient, pobre... com una llengua de cultura.

• La llengua en la seva estructura lingüística tindrà també conseqüències negatives ja què en no usar-la en tots els àmbits formals s'empobrirà de barbarismes, etc...

• Cada estat té un model de política lingüística. Explica tres models de polítiques lingüístiques diferents.

Bèlgica, Canadà i Suïssa

• Expliqueu alguns models de planificació lingüística en diferents estats.

- Monolingüisme: reconeixement oficial i promoció d'una sola llengua.

- Protecció de minories: una llengua oficial, però respecte i protecció per a les minories lingüístiques.

- Autonomia lingüística: Una llengua oficial a tot l'estat i cooficialitat restringida a altres llengües en una part del territori (Estat espanyol)

- Federalisme lingüístic: estats d'estructura federal en què cada territori té la seva pròpia llengua oficial.

- Plurilingüisme institucional: l'estat reconeix i utilitza dues o més llengües en tot el seu territori.

6. El prestigi de les llengües de vegades està relacionat amb el suport que tenen d'un estat. Comenta-ho a partir de la lectura d'Una imatge no val més que mil paraules.

Per crear prejudicis de l'altre llengua.

• Defineix diglòssia i posa un exemple concret de situació diglòssica de la llengua catalana.

Situació en què dues varietats d'una mateixa llengua A1 i A2 s'utilitzen respectivament en els àmbits formals i informals. És un repartiment clar i estable de les funcions lingüístiques que, en principi, no presenta cap tipus de conflictivitat. Característiques:

• Els àmbits formals corresponen a A1 mentre que els informals a A2. Cap interferència.

• La A1 es considera de prestigi i superior.

• L'herència literària la trobem en la varietat A1.

• L'adquisició de la varietat formal se situa a l'escola, mentre que l'informal s'aprèn de manera natural.

• La A1 té gramàtiques, diccionaris i ha estat objecte d'estudis lingüístics.

• El lèxic és un element identificador de cada una de les dues varietat.

Exemples amb el català:

Als orígens quan només es parlava, no s'escrivia (llatí-català), i durant el franquisme (castellà-català)

• Què són els prejudicis lingüístics? Com influeixen a l'hora d'emprar una llengua?

Creure que no és moderna, que no serveix, etc...

• Fins a quin punt la ignorància crea tòpics i prejudicis lingüístics? Explica-ho a partir dels raonaments de Tuson.

Els tòpics són fruits dels prejudicis.