1. Per quina raó afirmem que cap societat humana no podria funcionar sense la lengua?

No podria funcionar perquè la llengua no és tan sols un vehicle de continguts, sinó que ella mateixa és un contingut de lleialtats i rebuigs, un marc de situacions i temes, el que indica que cada societat té la seua pròpia llengua que la identifica i la diferència de les altres societats.

2. En què es diferèncien lingüística i sociolingüística?

La lingüística és tot el relatiu al llenguatge, a les llengües i a la lingüística o estudi científic del llenguatge i les llengües a més de l´estudi estructural de la lingüística interna, mentre que la sociolingüística pertany a l´estudi de les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment la covariació entre fets lingüístics i fets socials a més de la dinàmica i processos històrics que viu una comunitat lingüística.

3. De qui depèn el futur de l´ús d´una llengua?

El futur de l´ús d´una llengua depèn fonamentalment dels joves, que han d´aprendre cóm utilitzar una llengua i també depèn dels educadors, que són els que han d´ensenyar l´ús lingüístic.

4. Què es una comunitat lingüística? Cerca algun sinònim.

Una comunitat lingüística és un conjunt de persones que parlen un mateix idioma, encara que no implica del tot que es situen al mateix territori.

Sinònim: Població lingúística.

5. Quina importància té l´escola en la normalització del català?

També té una labor important perquè l´escola té que impedir que el català es perga perquè encara que als pobles es conserva més la llengua, a les capitals i altres zones urbanes s´està impossant la llengua dominant, l´espanyol, i per aixó es té que normalitzar el català perquè tan sols es podria excusar una comunitat lingüística que haja estat governada durant segles per forçes opressores, i així encara, triomfarà la llengua pròpia en cas que la població estiga disposta a “alçar” la llengua.

6. Diferencieu entre bilingüistes i bilingües.

El bilingüista defineix l´aspecte ideològic, mentre que el bilingüisme defineix l´aspecte real.

7. Per què el bilingúisme és una situació socialment inestable i transitòria? Cap a on condueix?

Condueix cap a una situació real de conflictee, una mena de compromís per tal d´aconseguir els efectes (la substitució) sense que es notes les causes (dominació sociopolítica).

8. Definex breument què és el bilingüisme unilateral.

El bilingüisme unilateral apareix quan una llengua dominant s´ha instalat en la comunitat, que el seu domini no és sols necessari sinó també suficient.

9. Els bilingüistes defensen el biligüisme del altres i practiquen el monolingüisme propi. Què significa aquesta afirmació?

Aquesta afirmació significa que els catalans defenen el bilingüisme catalè sempre i quan utilitzen el català com a llengua principal i no el castellà, una llengua que tots poden parlar sense problemes, tot el contrari que el català.

10. No hi ha idiomes intrínsecament “superiors” ni “inferiors”, però, quins objectius pretenen els que defensen precisament el contrari?

Els que defensen el contrari busquen que si hi ha un dèficit d´alguna funció, ja siga control lingúístic o consciència lingúística pot ocurrir que aquest dèficit inicial qrovoque un dèficit, valga la redundància, de funcions recíproques que al mateix temps ageujaran el dèficit inicial.

11. Per què diem que l´assimilació és un procés típic de les migracions? Per què en algunes ocasions no es produeix l´assimilació lingúística dels immigrats?

Perquè un grup d´emigrats en un país es veu obligat, pel pes demogràfic, cultural, social i `polític del país receptor, a assimilar-se més tard o més d´hora a l´idioma i la cultura pròpies d´aquell país.

Perquè el grup d´emigrats està poc lligat a l´entorn bilingüista i així consegueixen conservar la seua llengua inicial.

12. Per què les joves generacions immigrades poden jugar un paper favorable en la normalització del català?

Perquè aquestes generacions són les nascudes a Catalunya, el que significa que des que són ben xicotets podran parlar el català perquè quan més jove és una persona, més fàcilment apren una llengua. A més no tindran el problema que van tindre els pares d´aquests joves, que van arribar amb trenta nys (per exemple) a un país on no coneixien res de res.

13. En quin moment apareix el conflicte lingüístic?

En el moment en que dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d'una de les dues llengües o variants dels àmbits d'ús de l'altra.

14. Quines són les dos úniques sortides del conflicte lingüístic?

Les dos úniques eixides són la substitució (es converteix en tendència quan una comunitat lingüística ha estat minoritzada, pel que les normes d´ús lingüístic són terminants i s´abandonaria la llengua) i en cas que done temps, podríem arribar a la normalització que és per on va el català.

15. Quin és l'origen dels complexos lingüístics? Què s'hauria de fer per evitar-los?

L´origen dels complexos lingüístics són els hàbits deslleials, les pors a usar l´idioma propi davant els desconeguts i el complex d´inferioritat dels pobles dominats són algunes de les conseqüències de la llarga dominació política.

Per tal d´evitar-los s´hauria d´abandonar el complex d´esclaus i de vençuts, la dimisió lingüística i el discurs de la impotència, s´hauria de manifestar tothora amb la cara ben alta l´orgull de ser ciutadans nacionals.

16. Quines són les característiques que diferencien la diglòssia d'altres situacions de conflicte lingüístic?

En primer lloc, la diglòssia fou definida com una situació sociolingüística relativament estable en que, al costat dels pricipals dialectes d´una llengua, hi ha una varietat molt divergent, i a més s´uneix un bilingüisme que no provoca un conflicte lingúístic greu.

17. Per què cal que totes les llengües disposen i usen un estàndard lingüístic propi?

Perquè l´estándar aurà de tenir un conjunt de propietats: ser estable per la qe puga ser efectivament codificat i al mateix temops ser sufucientment flexible per a assumir les modificacions derivades dels canvis culturals. També ha de fer possible una expressió intel.lectual precisa i rigorosa, s´hi ha de poder expressar els conceptes abstractes i científics mijançant un lèxic precís i una gramàtica elaborada.

18. Per què en les situacions de conflicte lingüístic la llengua dominada o minoritzada troba dificultats a l´hora de construir l´estàndard?

Perquè quan a l´estàndard, arriba l´hora de “cultiu” per part de la societat, aquesta al ser nolt minoritària li costa molt traure-ho endavant, i si li afegim que a vegades hi ha sectors de la societat que no estan disposats a “cultivar” l´estàndard, encara costarà més esforç.

19. Amb quina intenció s'ha intentat i es continua intentant trencar la unitat sociolingüística del català?

Amb la intenció de que no dificulten la construcció d´un estàndard nacional.

20. És contradictori aprendre i usar l'estàndard lingüístic i alhora conèixer i usar els diferents dialectes?

No és contradictori perquè han de saber quan parlar català estandaritzat i quan parlar el col.loquial, ja que no seria lògic parlar sempre català estandaritzat o parlar sempre el català col.loquial.

21. Quina diferència hi ha entre “minoria lingüística” i minorització o llengua minoritzada?

Els idiomes europeus tenen en comú que els podríem anomenar “minorització” i que també ha estat anomenat “situació minoritària”, pel que la “minorització” és un aspecte del procés anomenat “modernització” que ha fet que moltes coses que abans eren excepcionals hagen esdevingut ordinàries, familiars.

El canvi que s´ha produït ha estattan radical perquè ha estat absolutament global, i els grans canvis sociolingüístics en són un altre important aspecte.

22. Per què diem que totes les llengües exerceixen un cert grau de discriminació lingüística? El català hauria de ser un cas diferent?

Perquè és una necessitat objectiva en qualsevol societat nacional, ja que en situacions de conflicte aquesta situació es fa molt present.

No és un cas diferent, perquè a la vegada que el català és discriminat pel castellà, el català intenta impossar-se al castellà discriminant-lo també, encara que el castellà es molt necessari a qualsevol lloc.

23. Com és possible que una llengua puga ser útil i no necessària? Poseu exemples que no apareguen en el llibre.

Perquè cal distinguir entre utilitat d´ús, que fa referència exclusivament al fet que una llengua ens és útil per a unes determinades funcions lingüístiques. Fer que una llengua siga útil per a unesdeterminades funcions no pressupossa que siga necessari. Per exemple amb el castellà als EUA on ens serà útil perquè podrem llegir algunes publicacions i programes en castellà, però no serà necessària perquè predomina l´anglès, que és la necessària de veritat.

24. Quina diferència hi ha entre normalització i normativització lingüística i per què de vegades es tendeix a confondre ambdós conceptes?

La diferència és que el concepte de normativització està inclòs dins el concepte de normalització, però que no el pressupossa, és a dir, que és possible que una llengua estiga normativitzada (fixada) però que encara siga d´una normalització acabada. La normalització lingüística és un procés històric socio-cultural, en el qual un idioma és sotmès a la normativització i aconsegueix accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està normalitzat quan ocupa tots els àmbits formals i informals.

25. Quina importància ha tingut la política dels estats espanyol i francès respecte a la normalització de l'ús del català i les altres llengües minoritzades? I què opineu de la que estan duent a terme els governs autònoms?

Els estats francès i espanyol sempre han intentat impossar la seua llengua davant la llengua catalana.

D´atra banda no em mereix ninguna opinió al respecte sobre el que està fent el govern autònom català, més que res perquè no sé cóm està la situació lingüística allà.

26. Les lleis de normalització lingüística són sempre eines vàlides per aconseguir la normalització lingüística?

No, perquè totes aquestes lleis institucionalitzen l´ús de l´espanyol als territoris respectius i suposen una certa normalització si donem al terme el sentit d´establir certes normes al respecte. De fet és la continuació d´aquesta situació, amb canvis que no questionen mai la supremacía jeràrquica, l´hegemonia de l´idioma de l´estat.

27. Com es facilita millor el procés de normalització lingüística, integrant les comunitats lingüístiques dins estats multilingües o fent que aquestes comunitats tinguin una existència independent? Raoneu-ho.

Es facilita millor la normalització lingüística fent que aquestes comunitats tinguen una existència independent perquè al separar-se de l´estat opressor, la llengua autòctona podrà desenvolupar-se més ràpidament i d´un mode més independent, sense tindre que estar pendent de l´antiga llengua dominant i així poder crear lleis i resolucions a favor de la llengua. També es permetrà que la gent aprenga més ràpidament el català.