Capítol 1: La llengua en la societat

• Lingüístes: els que estudiaven l'estructura lingüística

• Funcions sòcio-culturals: cosa sense la qual no pot funcionar la societat catalana (si el cátala no exerceix totes les “funcions sòcio-culturals”)

• Ciència jove: ciència qué acaba d'aparèixer

Capítol 2: La Sociolingüística

• Paradigma sociolingüïstic: una altra mena de relacions con la llenga en “X”

• Unitat sociolingüística de la comunitat lingüística catalana: cosa que hi ha de reforçar

• L'enfocament sociolingüïstic: cosa que ens fará concebre l'anomenat problema de la llengua com una totalitat

• Ús lingüístic: fa referencia al fet que la llengua sigui efectivament usada

• Estructura lingüística: és l'essència de la llengua, en contraposició a l'ús lingüístics, que és l'existència

• Àmbit d'ús: és el conjunt d'ocasions en què una llengua és usada.

• Ús convencional: és el mas normal, està subjecte a un sistema de normes molt estricte i del qual és molt difícil eixir.

• Normes d'ús: normes que són dictades i imposades con un fet social.

• Funcions lingüístiques: coincidiexen amb els ámbits d'ús i depenen de les normes d'ús vigents

Capítol 3: El concepte de bilingüisme

• Bilingüisme unidireccional: bilingüisme que solament va en una direcció

• Bilingüisme substitutori: bilingüisme que tendeix a la substitució de la llengua dominada

• Ajustament transitori : una etapa necessària de cara a aconseguir la substitució sense que es notin les causes (la dominació sòcio-política)

• Tipus de bilingüisme :

• Bilingüisme integratiu: quan s'apren la 2a. llengua amb la intenció d'integrar-se plenament a la nova realitat i abandonar l'anterior

• Bilingüisme instrumental: quan s'apren la 2a. Llengua per raons estrictament practiques, sense cap desig d'integració social

• Bilingüisme ordenat: quan es mantenen perfectament diferenciats els dos sistemes lingüístics, amb poca o nula interferencia

• Bilingüisme desordenat: quan es barreguen els sistemes, tot creant, de vegades,un altre “suprasistema” que aplega les característiques de tots dos sistemes

• Bilingüisme simètric: es dominen dues llengües d'igual manera, encara que es tracti de situacions diferents

• Bilingüisme asimètric: no es dominen de manera equivalent les dues llengües

• Bilingüisme neutre: l'ús d'una o altra llengua és lliure, indistintament i sense conflictes. També s'anomena funcional

• Bilingüisme diglòssic: la tria no és lliure perquè existeix una insubordinació entre les llengües

• Bilingüisme limitat: afecta una part de la comunitat tant des d'un punt des d'un punt de vista geogràfic com social

• Bilingüisme generalizat: quan el fenomen s'estén a tota la comunitat sense excepcions considerables

• Bilingüisme precoç: té lloc en els primers anys de la vida

• Bilingüisme tardà : en el cas contrari al anterior

• Bilingüisme natural (familiar): l'individu esdevé bilingüe a causa de l'ifluència familiar

• Bilingüisme ambiental: quan s'adquireix per l'ambient extrafamiliar

• Bilingüisme oficial: quan les dues llengües gaudeixen d'un marc legal igualitari

• Bilingüisme no oficial: quan una de les llengües no és reconeguda oficialment

• Bilingüisme assimilador: el que té por objectiu l'extinció a llarg o mitjá termini de la llengua dominada

• Bilingüisme no assimilador: la pervivència de la llengua dominada queda pràcticament asegurada gràcies a una política lingüística molt igualitaria

Capítol 4: El concepte de substitució lingüística

• Relacions entre l'idioma i el seu medi sòcio-cultural han de ser dobles: les funcions socials de la llengua per una banda i les funcions lingüístiques de la societat per l'altra

• Ámbits formals : per exemple, administració pública, document públics, ensenyament, universitat, església, mitjans de comunicació, literatura, ciència, etc

• Ámbits informals o col.loquials : és la llengua normalment parlada al carrer, en familia, amb els amics íntims,etc

Capítol 5: L'assimilació lingüística

• Inmigrants-extranjers: els que vénen d'un altre estat

• Inmigrants-lingüístics : els qui vénen de una zona lingüísticament diferenciada del mateix estat

Capítol 6: El concepte de conflicte lingüístic

• Contacte de llengües: la situació en què dins d'un mateix territori la llengua natural i espontánia conviu amb la que té el poder

• Conflicte llingüistic: aquella cojuntura en què sorgeix el dilema de la normalització o l'extinció de l'idioma

Capítol 7: La llengua autocentrada (la importància del centre)

• Descentrament de l'ètnia o la nació dominada: ens mostra gràficament l'abans i el després d'aquest canvi (segons Roland Breton)

• Centre de decisió interior de l'ètnia o comunitat lingüística: el que permet interrelacions i connexions entre tots els elements de la societat i així els dóna vida i operativitat

• L'autocentrament: que el centre de decisió exterior sigui substituït per un centre de decisió interior

Capítol 8: El concepte de diglòssia

• Diglòssia: situació sociolingüística relativament estable en què, al costat dels principals dialectes d'una llengua, hi ha una varietat molt divergent, altament codificada, vehicle d'un cos de literatura escrita ampli i respectat, en que és àmpliament apresa en l'educació i usada sobretot com a llengua escrita i com a parlar formal, però que no ho és de cap sector de la comunitat en la conversa ordinaria o col.loquial

• Exemples de diglòssia:

• diglòssia i bilingüísme : Suïssa alemanya

• diglòssia sense bilingüísme: aristocràcies europees abans de la 1a. Guerra  

• bilingüísme sense diglòssia: grups d'inmigrants en zones industrials

• ni bilingüísme ni diglòssia: petites comunitats molt aïllades, gairebé inexistents

• Diglòssia parcial o funcional o exodiglòssia: quan la llengua de la minoria està desnivellada, però cada una té un ús llingüístic complet (com en Bélgica)

• Diglòssia total o territorial: quan sols una de les llengües ocupa totes les funcions llingüístiques

Capítol 9: L'estàndard lingüístic

• Llengua literaria:

• durant el segle pasta i part del present: allò que posteriorment hem decidit anomenar llengua estàndard, la llengua culta, usada en el àmbits formals, i la literatura només és un d'aquest àmbits

• actualment: és la llengua nacional, aquella que ha eliminat totes les diversitats redundants, supèrflues i antieconòmiques, aquella que unifica els diferents tons, matisos i solucions locals

• Puristes: persones que demanen de conservar la puresa de la llengüa tot esperant un tems millor

• Ilicenciosos: acusen als puristes de fomentar actituds antigramaticals rebels

• El sistema: l'estudi dels aspectes lèxics, sintàctics morfològics, fonològics o gramaticals, i l'aspecte de l'ús lingüístic i la seva relació amb la societat i la comunitat lingüística

Capítol 10: Dialectes i estàndard

• Comunicació interdialectal: tenim que obtar pel bilingüisme passiu per part de cada parlant, o siga que cadascú usa la seva variant local perquè tots dos entenen l'altra

• Varietat local: podrà usar-se inicialment com a vehicle general d'ensenyament (llengua vehicular), i també podrà convertir-se en una materia d'estudi especial

• Varietat estàndard: serà usada com a vehicle general de l'ensenyament

Capítol 11: El doble lligam

• Doble lligam: situació sociolingüística en què coincidiesen tres factors lligats:

• una relació estable, intensa i important, típicament important

• dues normes contradictòries que obliguen un membre de la relació

• una tercera norma que fixa els límits del joc i prohibeix sortir-ne

Capítol 12: La minorització lingüística

• La interposició: el fet que cuasi totes les relacions entre la comunitat lingüística de l'idioma minoitzat, dominant, i la resta de la humanitat passin per l'idioma dominant o majoritari és el que també s'ha anomenat cultura satèl.lit, la qual, tot i consevar l'idioma propi està lligada a l'altra cultura i en depèn tant que la població ha de ser bilingüe

Capítol 13: la “discriminació” lingüística

• Discriminació lingüística: concepte que ha estat usat gairebé exclusivament per explicitar una situació sociolingüística que es pretenia evitar, que l'espanyol era “discriminat” pel cátala

Capítol 14: Les actuacions contra el català

• Les actuacions contra el cátala: hi ha hagut en general tres tipus d'actuacions, qué son:

• la ignorancia: l'estat actua com si no existís cap altra comunitat lingüística que la castellana, ignora l'existència del cátala, el basc o el gallec

• la repressiò: l'estat deixa d'ignorar l'existència de la comunitat lingüística catalana i decideix destruir-la, per raons de poder polític i econòmic

• la integració: la profunda desigualdat a què ha estat sotmesa la llengua dominada per part de la dinámica estatal i la repressió conduiran a la manca de necessitat d'una política lingüística purament represiva contra la llengua catalana

• Repressió de una llengüa: només es pot produir a les llengües que tenen una fortalesa sòcio-política. A un poble vençut, ni li cal la repressió ; s'intenta reprimir una societat forta, però la repressió únicament és eficaç quan la societat és débil

Capítol 15 : La normalització lingüística

• Normalització lingüística: procés històric sòcio-cultural, en el qual un idioma és sotmès a la normativització i aconsegueix d'accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està plenament normalitzat quan ocupa tots els àmbits formals i informals

• Lleis de normalització lingüística: es tendéis a canviar bàsicament els aspectes més simbòlics de l'ús lingüístic (rètols...) i no s'avança en el terreny del canvi de les normes d'ús lingüístic

• La normalització lingüística real: per tal que avanci s'haurà de treballar en un doble front:

• el lingüístico cultural: desenvolupant les funcions sòcio-culturals de la llengua

• el sòcio-polític: reorganizant les funcions lingüístiques de la societat, remarcant el fet que l'ús lingüístic no és mai casual ni fortuït o arbitrari sinó regular i que obedeixa certes normes o hàbits imposats socialment

• Normalització lingüística: consisteix a reorganizar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions externes canviants

• Institució per a l'ús del Català: l'objecte central i permanent és l'ús mateix del català, i, també, les mentalitats i actituds sociolingüístiques, serà pública i estrictament no-oficial

• Estats unilingüístes: es combina un unilingüísme estatal amb un cert bilingüísme regional que emmascara una política lingüística dirigida a l'hegemonia absoluta i indefinida de l'idioma de l'estat

• Estats de multilingüísme: es basen en el monolingüísme territorial i un multilingüísme estatal

• Estats independents unilingües de les comunitats lingüístiques : han assolit la independència política i han convertit l'idioma anteriorment minoritzat en l'idioma nacional i hegemonic dins l'estat independent