SOCIETAT DE MASSES

En aquest apartat es definirà què és la societat de masses i com són els individus que la formen. Bàsicament s'explicaran quines són les característiques més significatives de aquests fenomen : la societat de masses.

Per introduir el concepte de la societat de masses, perimer s'ha de determinar el concepte de societat.

La societat que temps en rera estava formada per un grup de gent de bona família, s'ha anat ampliant fins a formar-se per tots els individus que constitueixen una particular unitat social. Si ens hi fixem, una de les característiques més clares del temps modern, és com va dir Edward Shils, “ la massa de la població s'ha incorporat a la societat”. Anteriorment la gran majoria de la població neixen i mai estarien inclosa en la societat.

L'home massa, des de la segona meitat del segle XIX, no troba cap barrera social. És a dir , tampoc en la forma de viure pública es troba al néixer amb cap limitació ni traveta que l'hi dificulti l'existència. No hi ha ningú civilment privilegiat. L'home massa ha après que tots els homes són legalment iguals.

Per tant la societat estava formada per una minoria i molts mai arribarien a formar part d'ella, fenomen que canvia en la societat de masses.

El fet de que “la massa” ja no accepti la seva exclusió de la societat, es converteix en la primera característica determinant de la societat de masses.

Anteriorment la “superestructura” de la societat, estava plasmada per les tradicions del treball, de la família i de la vida religiosa, avui en dia però, no es segueixen les tradicions, cap regla de comportament ni es té cap estructura organitzativa, en comparació a anys anteriors, ja que avui en dia les masses manquen d'elles, i els components vitals estan formats per els impulsos de les masses.

Les masses també es caracteritzen perque inclouen a tots els que no es valoren a si mateixos ,( ni en el bé ni en el mal) mitjançant raons especials.

L'individu que forma part de la massa, es sent “com tot el mon”, però això no és motiu per preocupar-se, sinó motiu d'orgull i satisfacció.

Veiem llavors que els individus que composen la societat de masses estan satisfets i reconeixen ser idèntics als altres.

El Sociòleg José Ortega y Gasset (1930), no només afirma la característica comentada anteriorment sinó que descriu a l'home massa com a l'antítesi de la figura de l'humanista culta. La massa és el judici dels incompetents, representen el triomf d'una espècia antropòloga que recorre totes les classes social i que basa el seu propi paper en el saber especialitzat, vinculat a la tècnic (industrialisme) i a la ciència.

La massa suporta tot allò que sigui diferent ,singular ,individual, qualificat i seleccionat ,encara que l'augment de les masses indica que la vida mitjana es mou a un nivell superior als precedents, les masses tant mateix rebel·len un absurd estat d'ànim: Només es preocupen pel seu benestar , i al mateix temps es senten solitaris, abandonats amb les causes d'aquest benestar, mostrant una absoluta ingratitud a lo que els hi facilita l'existència .Característiques que componen la coneguda psicologia del “niño mimado.”

Ens fixem llavors que, el benestar que abans s'hagués considerat com un benefici de la sort que inspirava humil gratitud al destí, s'ha convertit en un dret que ja no s'agraeix , sinó que s'exigeix. Segons el comentat anteriorment , podríem entendre l'home massa, com a un individu mimat, que tot li es permès i res l'hi és limitat, i no només això, sinó que les masses es troben amb un paisatge ple de possibilitats i a més a més segur, i tot a la seva disposició, sense dependre del seu previ esforç, com en el cas de que ens trobem el sol al cel sense que nosaltres l'haguem tingut de pujar amb el nostre propi esforç.

Entrant amb característiques de l'individu de la societats de masses, veiem com Simmel va observar que : “la massa és una formació nova que no es basa en la personalitat dels membres que la formen, sinó que només en aquelles parts que unifiquen a cada un amb tota la resta i equivalen a les formes més primitives de la evolució orgànica”. Veiem llavors que no hi ha la presencia de opinions variades. Les accions de les masses apunten directament a l'objectiu d'arribar a aquest de la forma més curta ; Això provoca que el que les domini sigui sempre una única idea, la més senzilla.

Arribem a la conclusió que aquesta ultima característica ens diu que les masses sempre són conduïdes per una mateixa idea.

No acostuma a ser habitual que en les seves coincidències, els membres d'una gran massa, posseeixin de una amplia llista d'idees en comú (amb els altres). També em de tenir en compte que cada idea simple té que ser la més radical i exclusiva.

Al llarg d' explicar les varies característiques d'aquest fenomen veiem que el seu comportament està relacionat amb la seva estructura: Les masses estan constituïdes per una organització homogènia d'individus que són substancialment iguals, no diferents, i de tots els grups socials. Les masses acostumen a estar compostes per persones que no es coneixen, especialment separades unes de les altres, amb escasses o cap possibilitat d'interactuar.

Blummer (1936 -1946), senyala que els individus (components de la massa) estan exposats a missatges, continguts, coneixements, que van més lluny de les seves experiències.

El factor principal de l'aïllament de l'individu és causat en gran part per la gran capacitat manipuladora del mitjans de comunicació de masses. D'aquest mitjans hi ha molts exemples històrics per exposar, com els fenòmens de la propaganda de masses pel nazisme.

Aquesta ultima característica s'era exposada més extensament en un següent apartat, titulat els mitjans de comunicació de masses.

Finalment arribem a la conclusió que la societat de masses i els individus que la formen compleixen les següents característiques:

• No accepten la seva exclusió de la societat.

• Es forma per una barreja de tots els grups socials, és a

dir, recorre totes les classes socials.

• Es conforma amb el seu entorn.

• No es valora a si mateix.

• Es basen en el culta al jo.

• Només es preocupen per el seu benestar.

• No tenen una valoració pròpia de la vida.

• No es basen en la personalitat pròpia de l'individu.

• No hi ha l'existència de opinions variades.

• Les masses són dominades i conduïdes per a una única

idea (la més senzilla).

• Són marcades per les ideologies dominants.

• L'individu es presenta aïllat.

• La massa no només es influenciada per els mitjans de

comunicació, sinó que es deixa influenciar.

LA TEORIA HIPOTÈRMICA

En aquest apartat es definirà en que consisteix la teoria hipotèrmica, la qual està molt relacionada amb aquest concepte de l'home massa.

Històricament la teoria hipotèrmica coincideix amb el perill de la segona guerra mundial i amb la difusió a gran escala de la comunicació de masses.

Els elements que més caracteritzen el context de la teoria hipotèrmica són:

La novetat dels fenòmens de la comunicació de masses i la connexió d'aquest fenomen amb les tràgiques experiències totalitàries d'aquells període històric.

La teoria hipotermica és una aproximació global al tema del “media”, indiferent a la diversitat entre els diferents mitjans, que responen a la pregunta: Quin efecte produeixen els “media en una societat de masses?

Es pot definir també el model hipotèrmic com una teoria de i sobre la propaganda: Aquesta definitivament és el tema central dels media.

Respecta a la propaganda s'enuncia que especialment durant els anys vint i trenta, van aparèixer prestatges senceres plenes de llibres que cridaven l'atenció sobre els efectes retòrics y psicològics utilitzats per els propagandistes. Algun dels seus títols: The Rape of the masses de Chakhotin, Propaganda in the next war de Rogerson, Psycholagy of social moviments de Contril.

L'àmbit del treball científic estretament vinculat a la propaganda és justament l'estudi de la comunicació de masses.

La Comunicació De Masses

En aquest apartat, és pretén principalment relacionar les característiques explicades anteriorment sobre la societat de masses i els individus que la formen, amb les característiques de la comunicació de masses. Es farà referència a l'efecte que te la comunicació de masses sobre els individus.

EL PARILL DE LA DESPERSUNALITZACIÓ.

Una de les característiques de la societat de masses és la falta de personalitat dels seus individus. Aquests perdien la personalitat i s'anaven convertint en homes massa a mida de que eren tractats com a tal, com a masses. Els mitjans de comunicació socials tracta a la societat com una massa: la radio, la premsa, la televisió; en els clubs de llibres que escullen les mateixes lectures per milions de lectors; En la mateixa educació per milers i milers de alumnes , però sobretot, en la moda: La moda de vestir, la moda del pentinat, del calçat ,etc i altres més importants com la moda del llenguatge, de la expressió, de les maneres, del pensament...

Tenir caràcter i personalitat no vol dir sortir al carrer principal de Barcelona amb un lloro recolzat al cap. Moltes vegades es pensa que actuar d'aquesta manera es causat per una bona base de personalitat, però no és així, això només vol dir que s'intenta cridar l'atenció , expecta molt diferents de la personalitat.

Els “més media” operen sota la necessitat de ignorar els elements que diferencien els home, dirigint-se i fent sobresurti allò en que tots s'hi assemblen .En la nostre societat de consum, l'anunciant parla a tots els homes com si tinguessin que reaccionar de la mateixa manera. La moda parla a totes les dones com si fossin igual d'altes, de primes ,de belles, i a més a més pensessin igual. Per això inventa un home -una dona- comuna i intenta convèncer a aquells que reben el seu missatge perque reconeguin en ell la seva pròpia imatge. L'anunci es dirigeix a la massa, intentant que tots s'identifiquin amb ella. El mateix passa en el terreny de la propaganda política.

Les comunicacions de masses saben que amb aquest sistema, cada persona esta sent despersonalitzada, deshumanitzada. I això, en els individus de la societat de masses, encara que els hi molesti i els hi fatigui, ho accepten, atrofiant en elles las seves potències superiors, perque no pensen, ni creen, ni realitzen de forma personal res, si no que s'enganxen en l'engranatge de primera uniformitat, acceptant lo que tan fàcilment i , sense cap esforç per la seva part, rep, el que dicta la moda.

Si analitzem el que un anunci publicitari vol transmetre al a societat, veiem que es basa en la fàcil utilització del producte, o la comoditat que aquest l'hi ofereix tan en cas d'un producte com en cas d'un servei. Cridar l'atenció sobre el receptor, que el fi i al cap són els clients també és un aspecte a tenir en compta molt important. Està clar ,que amb un sistema com amb la publicitat, tan sigui televisiva, com propagandística, com fonètica i moltes més maneres de transmetre un missatge, el que és vol és influir, convèncer a tot una multitud, no només una miserable unitat la qual no els hi produirà cap benefici ni recompensa. Per aconseguir aquest últim objectiu citat, necessiten saber les característiques comunes dels seus receptors, per poder com hem dit anteriorment, crear un model que els uneixi a tots amb una mateixa opinió. Entenem llavors, que el principal objectiu d'aquesta societat de consum és obtenir benefici a través del mitja que sigui; això només s'aconseguirà amb el resultat d'una massa.

EL PERILL DE L'ABUNDÀNCIA.

L'home a patit un altre atac de personalitat en estar obligat a quedar-se satisfet amb la mateixa abundància material. Com que aquesta satisfacció acaba aviat, és necessari crear l'hi noves necessitats a mateix ritma. La moda compleix perfectament aquest paper, ja que varia cada sis, o fins i tot cada tres mesos.

Perque fer quelcom difícil si hi ha algú que ho fa abans i millor? Perquè decidir allò que m'agrada, allò que m'afavoreix, el que em sent millor, l'ho que remarca la meva personalitat, lo que no menys prea i burla la meva dignitat, si hi ha algú que ho diu per mi?. Tan les societats permissives com las totalitàries tenen un paternalisme perillós que impedeix que l'home intenti tenir idees pròpies en qualsevol dels dos sistemes. En els dos casos són manipulats mitjançant una coacció subtil de la que ell mateix no se'n adona. Es sotmet d'aquesta manera -sense resistència- als decrets que se l'hi imposen des de fora, incapaç de forma un judici propi, de fer una crítica que el porti a lluitar contra la massificació.

Si la persona es deixa portar per la corrent impetuosa de la pura satisfacció material, la seva personalitat queda totalment eclipsada amb un home-massa que no te temps per intentar ser ell mateix: un ésser que pensa, que coopera amb els de la mateixa espècia per aconseguir desenvolupar cada dia més i millor la seva intel·ligència, per exemple..

L'influencia dels mitjans de comunicació en les actituds de la persona, també és un fet important a tenir en compte; la veiem reflectida en molts casos, i la majoria de vegades es causada per la falta d'experiència . La persona esta cansada de veure repetidament les mateixes reaccions dels personatges modèlics davant d'una situació; Aquest fet per la persona és com un estil de aprenentatge que a falta d'experiència , un cop en la mateixa o semblant situació ,actuarà de la mateixa manera que aquell personatge d'exemple a seguir, va actuar.

Em de destacar, que no només es creen els models d'admiració, si no que també es fan uns models contraris a aquest que acostumen a ser els presentats com a còmics; Una persona actuarà davant una situació depenent de la reacció que vol que tinguin els altres davant la seva actitud, és a dir , si volen crear una situació graciosa, dramàtica, còmica, trista..

Si ens hi fixem tot el conjunt de l'univers de significats segregats per la totalitat dels aparells productors de ideologies que, segons diferents fonts d'influència , construeixen un únic marc de referència i és a partir d'aquest que l'home modern organitza el seu comportament.

Després d'aquest tres últim paràgrafs, veiem que la moda també influeix en el comportament de les persones;

L'APRANENTATGE.

En la educació si efectuen uns canvis a causa de la comunicació de masses, perque aquesta ammoble el cervell de la persona amb els cartells del metro , el que s'escolta per la radio, amb el que es veu pe la televisió , amb el diari que es llegeix camí de la feina, amb la última pel·lícula que s'ha transmès, amb les converses que es tenen amb els companys de feina i les xerrades. Actualment l'estructura del nostre pensament ha canviat molt, la educació rebuda, per exemple en un liceu - època de la vida en ensenyament humanista per excel·lència- té molt poc pes en la vida real, com a mínim per la majoria de la humanitat.

El que s'aprèn a l'escola només són rumors de idees passades. Els conceptes bàsics , les idees integrades de la seva percepció dels fets, i de les coses que se l'imposen per una via estadística molt diferent de la via de l'educació racional, cortesana, amb un grau elevat de coherència

Finalment ens adonem que l'educació d'avui dia, no es basa únicament amb els conceptes que l'escola et proporciona, si no que, els que més influencien en l'aprenentatge (dins de totes les edats de la persona)són els mitjans de comunicació de masses. Aquest canvi desencadena uns altres canvis relacionats amb el que em dit en l'apartat de les actitud de l'home-massa. El mal comportament dels nens respecta pares i tutors, la drogaaddicció , els assassinats de menors, la violència.. tots aquest casos i molts que més existents són fruit d'un aprenentatge erroni, d'influència televisiva, basada únicament en el seu interès d'atracció de clients, amb els rerafons determinats per a cada via- però únicament aquest mitjans s'han preocupat per el seu interès, no per la mala influència en la majoria dels casos que es dona a les persones.

BIBLIOGRAFIA

Com a font d'informació per a realitzar aquest estudi de l'home massa, s'ha utilitzat els següents llibres i enciclopèdies:

• Enciclopèdia Internacional De Las Ciencias Sociales.

Edició: Agilar.

• Semiótica Y Comunicación De Massas.

Edició: Peninsulo.

Aurot: Miguel de Moragas Spa.

• Comunicación 2, La Industria De La Cultura.

• La Rebelión De Las Masas.

Autor: Josè Ortega Y Gasset.

• La Investigación De La Comunicación De Massas.

Autor: Mauro Wolf.

• Enciclopèdia Catalana.

Edició: Enciclopèdia Catalana S.A.

Volum : 16

OBJECTIUS

Els objectius que s'han plantejat en aquest treball són, bàsicament, documentar i informar al lector sobre la teoria de José Oortega i Gasset, relacionada amb l'home-massa. Es pretén que el lector s'identifiqui com a un membre de la societat de masses, i s'assabenti de les característiques que el descriuen. Es vol aconseguir que aquest es vegi reflectit en l'home massa, i reflexioni sobre el que llegeix.

Es vol aconseguir aquests objectius seguint la següent estructura:

Perquè s'ha fet aquest estudi ?

Aquest estudi es va iniciar, amb la motivació de les continues xerrades a classes sobre si l'home de la nostre societat, és o no és un home massa. Aquest va ser el primer punt de referència, perque crec que és important saber , de quina manera som tractats, i com som considerats en la nostre pròpia societat. La presència de bibliografies de filòsofs desconeguts per a molts, com per mi mateixa, va ser també un punt a favor per a realitzar l'estudi , es una manera de ampliar els coneixements i adquirir una mica més de cultura. Finalment vaig considerar interessant fer aquest estudi , per poder analitzar el meu comportament en un futur, la meva forma de vestir, la personalitat dels que m'envolten i la meva pròpia... poder mirar des de un altre punt de vista, tots aquells aspectes que anteriorment a aquest estudi ni tan sols m'hagués adonat de que els feia, ni perquè els feia.

El mètode.

Per realitzar aquest estudi sociològic me basat en la recerca d'informació taraves de llibres especialitzats, de enciclopèdies electròniques, i d'internet.

S'ha anat treballant, combinant l'informació amb l'observació i l'experiència, com a ciutadana i membre de la societat de masses.

4.Presentació d'Ortega y Gasset

Aquest personatge és un personatge important per la teoria de l'home massa,i es facilitarà la seva biografia a continuació:

BIOGRAFIA:

José Ortega y Gasset va néixer el 1883 i morí al 1955.

Era un assagista i filòsof castellà. Fill de José Ortega y Munilla, Va ser alumne de varis escoles de jesuïtes, i va estudiar a la universitat de Madrid (1904); féu filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H.Cohen. Catedràtic de metafísica a la universitat de Madrid (1910 - 1936; de fet, però no en fou jubilat fins el 1952) oferir la seva interpretació del fenomen artístico-literaria. Las meditacions del Quijote (1914) i a La deshumanitzación del arte i Ideas 0sobre la novela (1925), mentre que en els vuit volums d'El espectador (1916-28) palesà la seva gran activitat de publicista. El tema de nuestro tiempo (1923), corresponent a la seva època de pensament prespectivista, fou seguit de l'article Ni vitalismo ni racionalismo (1924) inici de l'època ràcio-vitalista orteguiana, reflectida sobretot a Kant. Reflexiones de un centenario (1929), En torno a Galileo (1933)Historia como a sistema (1936), Ideas y creencias (1940) i ¿Qué es filosofía? (1956); Quant a la problemàtica polític -social, Ortega en tractà a España invertebrada (1922) i la rebelión de las masas (1930), obra que assolí una gran difusió. Fundà la revista “España “ (1915) i la “ revista de occidente” (1923). Ecom a liberal preocupat per els problemes de la societat, es va oposar a la dctadura del General Primo de Rivera, que es va mantenir des de 1923 fins 1930, i en el 1931 va funda, amb en Gregorio Marañón i Ramón Pérez de Ayala, la Agrupació al Servai de la República, una associació política. Poc despres va ser escollit diputat de la Assamblea Constituyente, càrrec que va ocupar des de 1931 a 1933. Al esclatar la guerra Civil el 1936, Oretaga no desitjant recolzar a cap de las dos parts, va decidir viure a l'estranger al 1945 a França , Holanda, Argentina i Portugal. Tornat a Espanya ,es va mantenir apartat de la política i de la Universitat de Madrid .El 1948 a Madrid, hi fundà amb Julián Marís d'Instituto de Humanidades i comença (1946) la publicació de les seves Obres Completes, que han inclòs diversos escrits pòstums.

Durant 40 anys, Ortega va ser una de les primeres figurs intelectuals de Espanya i el centre d'un ampli moviment intelectual que ha sigut denominat com “l'escola de Madrid”. Com a escritor conferènciant , mestre, orientador polític, filósuf i sociòleg creador, ha deixat un bon record en el pensament i en la literatura de l'Espanya del segle XX.

Ortega, Assagista destacat pels temes tractats, la força del seu estil és més gran que no l'originalitat del seu pensament , a partir del qual tanmateix ha estat creador tota una escola que accentua l'importància filosòfica del mestre. En aquest sentit cal remarcar l'intent orteguià de superar tan l'idealisme com el realisme mitjançant l'establiment de la vida com “ realitat fonamental”, del jo com a “ jo i les seves circumstàncies” i de la primàcia de la raó vital (racio-vitalisme).

En la teoria de José Ortega y Gasset és descriu la figura humana com a “home massa” descripció que estudiarem amb els apartats següents.

CONCLUSIONS

Un cop arribem al final d'aquest estudi sociològic, ens podríem plantejar qui som i com som considers.

La Societat De Masses

I

Els Mitjans De Comunicació De

Masses.