VIDA SOCIAL

CLASES SOCIALS

El poble romà (populus romanus) estava constituït per 2 grans grups:

• homes lliures ciutadans (ciues): gaudeixen dels drets de ciutadania (ius ciuitatis)

• esclaus

ius ciuitatis podia ser de dues classes:

• dret a votar a les assemblees

• dret a ser escollit per a desenvolupar càrrecs públics

• dret per a poder fer cerimònies religioses

• dret de tot ciutadà d'apel·lar a l'assemblea del poble en contra d'uns sentència

• dret a contreure matrimoni legal

• dret a la propietat

• dret a formar part d'un judici com a testimoni

• dret a rebre una herència

• dret que lligava als amos i esclaus

Aquests drets comportaven una sèrie d'obligacions IMPOSTOS (munera)

Altres obligacions: - formar part del cens

- fer el servei militar

Tot ciutadà podia perdre aquests drets. La pèrdua total de la llibertat i dels drets es deia capitis diminutio maxima.

Reforma per un emperador: va dividir els ciutadans en :

• ciutadans: patricis i plebeus

• no ciutadans: esclaus i alliberats

Lluita social entre: plebeus (es dedicaven al comerç i eren els rics) >--< patricis (grans terratinents) per una igualtat social, política i jurídica.

Es van començar a casar entre ells i així va néixer una nova classe social: la noblesa patricio-plebeia que va rebre el nom d'ordre senatorial o nobilitas (noblesa).

Esclaus : A partir del s.III a.C. arriben amb gran massa per les guerres. El nombre cada vegada era més gran i se'n podien comprar fins i tot al mercat on es venien amb unes condicions molt dures. Cató diu que se'ls tractava com a animals en el seu tractat d'agricultura. Eren res (cosa).

Tipus d'esclaus: - domèstics

- gladiadors

- els que treballaven a les canteres

- intel·lectuals (professors i metges vinguts de Grècia)

Amb l'arribada d'August es crea una nova jerarquia:

Patricis: - ordre senatorial (+ diners)

- ordre eqüestre (- diners)

D'aquests ordres naixien els càrrecs públics.

Plebe: tota la població lliure que no pertanyia als ordres privilegiats.

Esclaus: 250.000

L'amo els podia alliberar (manumitir). No tenien diners i vivien de la caritat.

Al s.II d.C. apareix a Roma una nova designació de les classes socials:

La família imperial va rebre el nom de nobilissimi

L'ordre senatorial clarissimi

L'ordre eqüestre perfectissimi

La plebe (la resta) humiliores

Els esclaus comencen a rebre un millor tracte amb l'arribada del Cristianisme. Eren: - presoners de guerra

- fills d'esclaus.

Depenien del poder absolut del cap de la família (Paterfamilias).

Podien se alliberats: - manumissió

- testament.

Un cop alliberats no tenien res més que la seva llibertat no eren considerats ciutadans.

Plebeus: - habitants de poblacions conquerides

- immigrants

No tenen cap dret polític com els altres però sí el dret de comerciar que els va enriquir.

Patricis: fills de les famílies originaries. Tenien tots els drets.

FAMÍLIA

El concepte social de família a Roma era diferent del nostre. El que caracteritzava a la família romana era que tots els membres (esposa, fills, esposes dels fills, fills dels fills, esclaus...) depenien del poder del paterfamilias. El seu poder era absolut. Sol ell era el propietari de tots els béns (res familiaris).

Podia fer assassinar els seus fills i a la seva esposa per un dret que tenia: ius vitae nesquie.

Un altre dret: “exposar els seus fills” per fer-los fora de casa que significava que eren condemnats a mort o a l'esclavitud si algú els recollia. Les dones van aconseguir que en el cas que el pare el rebutgés pogués ser criat per la mare independentment de la família. La mare era la matrona o domina.

Al s.II d.C. es perd aquest dret. El paterfamilias podia vendre els seus fills com a esclaus (mancipatio). Podia legitimar el seu fill o no alçant-lo en braços. Si el pare no abandonava al fill en néixer no ho podia fer.

Als 8-9 dies del naixement tenia lloc la purificació (lustratio). Les noies el dia 8 i els nois el dia 9. Se li posava el nom i se li donava una boleta d'or que era un amulet.

El nen rebia 3 noms:

• Praenomen: el seu nom personal o individual.

• Nomen: indica la família a la que pertanyia (conjunt de famílies).

• Cognomen: nom de família particular.

Les nenes en rebien 2: nomen i cognomen.

Els fills adoptats en rebien 3 + un segon cognomen que es referia a la família original.

Els nens: - infans (0-7 anys)

- puer (7-17 anys)

- puella (17/18/19; pròxima al matrimoni)

MATRIMONI

Era l'acte més important. Consistia en l'entrada d'una dona a formar part de la família del seu home tot deixant de pertànyer a la seva.

Durant molt de temps fou un dret propi dels patricis, però a partir del 446 surt una nova llei mitjançant la qual patricis i plebeus es podien casar legalment.

Edat legal: - dona: 12 anys (molt joves)

- home: 14 anys (a partir dels 35)

Hi havia cerimònia en la que la dona passava a formar part de les propietats del marit. Moltes vegades era decidit pels pares sense consultar als interessats.

Una altra manera de casar-se era la compra de la dona per part del seu marit.

El paterfamilias venia a la seva filla per obtenir beneficis. Amb el temps va arribar a ser una cosa simbòlica (ni compra ni venda).

El matrimoni significava que durant un any com a mínim havien de compartir la mateixa habitació. Si 3 nits consecutives no es produïa, es considerava nul el matrimoni.

Ja en el s.I a.C. apareix una altra forma de matrimoni per la qual la dona i l'home es casen perquè ells volen, la dona ja no depèn del marit i rep un dot del seu pare que serà seu.

Prèviament al matrimoni es celebraven unes cerimònies anomenades esponsals que eren el més important. En aquestes, esponsus i esponsa intercanvien els anells i es parla del dot que es donarà a la noia.

El matrimoni només era un contracte i es podia trencar com qualsevol altre contracte.

Fins al s.I a.C. només l'home podia divorciar-se; podia vendre la dona a un tercer o podia rebutjar-la. Els que més es divorciaven eren els famosos de l'època. Va arribar un moment en que hi va haver tants divorcis que es va convertir en una amenaça per a la unitat de l'imperi. August va posar lleis al divorci. El Cristianisme va fer canviar el concepte de matrimoni.

L'EDUCACIÓ

En els seus orígens, l'educació consistia en un respecte als costums tradicionals (mos maiorum).

En un principi el nen és educat per la família.

• Fins als 7 anys mare

• Dels 7-17 anys pare

El pare era qui ensenyava als nens el cultiu a la terra, les armes, el respecte als deus... Les nenes eren ensenyades per la mare en les diverses tasques domèstiques.

El noi que arribava als 17 anys deixava de ser puer per ser adulescens i entrava a la vida militar.

Quan l'imperi romà entrà en contacte amb Grècia l'ensenyament familiar no va ser suficient i van confiar els seus fills a esclaus grecs. Aquí neix l'ensenyança a l'escola.

• Escola primària o del litterator 7-11/12 anys

El nen anava a classe acompanyat pel paedagogus esclau que era qui formava la seva moral. S'ensenyava a llegir, escriure i calcular.

• Escola secundària o del grammaticus 12-16/17 anys

Aprenien a parlar correctament i a interpretar textos literaris.

• Escola superior o del rhetor 17-20 anys

L'ensenyament de l'art de l'oratòria.

5