A- Snowboard

B- Normes mínimes

• Realitzar uns exercicis de encalentiment abans de fer la primera baixada del día.

• Observar totes les senyals verticals y cridades d'atenció, no entrar per pistes tancades.

• Consultar el plà de pistes i tria la que estigui més estabilitzada al teu nivell.

• Imprecindible l'us del casc.

• Revisar el teu material abans de pujar a les pistes.

• Deixar la teva tabla en la neu sempre sempre en direció cap abaix.

• Du sempre la corretja ben fixa.

• Vigilar el teu gir `'backside'' per evitar colisions imprevistes.

Material necessari

• Tabla d'snowboard.

• Roba..1ª capa Roba Interior-- Ens manté secs, per evitar problemes de

congelació.

2ª capa Prendes tèrmiques - Reté el calor produït per el cos

entre les càmares de l'aire que formen els seus teixits.

3ª capa Membranes impermeable-transpirable - Protegeix

contra el vent i l'aigua al mateix temps que permeteix

la transpirabilidad.

• Casc.

• Ulleres..- que ens puguin protegir dels rajos ultavioletes i amb un bon cristall.

• Protecció..- Crema solar, cacau pels llavis.

Lloc on es practica

• Muntanyes, on hi hagi neu, costa abaix.

Nombre de participants

• No hi ha un concret, però no han d'anar molts junts ja que es pot tenir la

possibilitat de tenir un accident entre tots. Però poden ser molts de

participants mentre que vagin equilibrats en el nombre que vagin junts, i

mantenguent la distància entre ells.

Objectius a conseguir

Tot depèn de com es practiqui l'esport..

- Tot sol.. -- Només es fa per diversió..

- Amb més companys.. - Doncs, es pot fer per diversió també, aunque cambiant

el mode, es poden fer carreres, que tracta en el que arriba primer guanya, i

intentant esquivar els obstàculs que hi hagi, i si es fan bots bonics millor.

C-Repercusions

• Positives Sencació de frescor (benestar), mantenir-se en forma, diversió, sense contaminació, sense fer soroll, sense modificacío de la natura (arbres, plantes, animals, etc..).

• Negatives Probabilitat d'accident o la mort.

D-Normes de seguretat

- Evolució del mant niuós Quan la neu comença a depositar-se en la superfície del sòl, comença a transformar-se mediant un conjunt de fenómens físics relacionats amb les condicions meteorològiques. Això fa que modifiqui el terreny i la forma dels grans. El resultat és un mant format per capes estratificades. Si el mant es torna inestable, podríen descadernar-se els allaus.

• Planificació del itinerari Abans de sortir de casa s'han de prendre els següents aspectes:

• Consultar del butlletí de perill de allaus: Estat i distribució del mant niuós, predicció del perill de allaus i tendència.

• Consultar la predicció meteorològica: Estat i evolució del temps.

• Sobre un mapa: Traçar el itinerari, tenguent en compta els possibles llocs perillosos i adaptar el recorregut a la situació de perill, possibiltat d'altres rutes, etc..

• Guíes de itineraris existents sobre la zona: consultar també a persones que coneguin la zona (guàrdies de refuig, etc..)

• Adaptar l'excursió al tamany del grup: nivell físic i tècnic dels companys, material que es disposa i el seu estat, etc..

• Lo que no s'ha d'oblidar (material bàsic de seguretat personal): ARVA o DVA (detector de víctimes de allaus), pala i bastons sonda.

S'haurà d'informar del lloc on es prové fer l'excursió, així en cas d'accident la búsqueda serà més fàcil. Abans de sortir s'ha d'accionar el ARVA en emisió, encara que ens dongui la sensació que no hi ha perill.

• Els allaus: S'enté per allau el desprendiment d'una massa de neu, de

Dimensions i recorregut variables, al llarg d'un vessant.

Depenguent del grau de cohessió i de l'estat físic de la neu, el tipus de l'allau serà diferent. Simplificant es coneixen tres tipus:

• 
  Allaus de neu recent Es produeixen durant o poc després de nevades intenses. Aquests allaus poden ser de neu seca (nevades amb temperatures inferiors als 0ºC) o de neu húmeda (nevades amb temperatures próximes als 0ºC). Aquests allaus es produeixen debut a una pèrdua de cohessió de la capa superficial per sobrecarga o aument de la temperatura durant o poc després de la nevada. Així que, aquests allaus son els temuts allaus de neu pols. Es produeixen durant les èpoques més fredes del hivern, són molt ràpids i a la vegada destructius.

• 
  Allaus de fusió Són debuts a la fusió del mant niuós quan la temperatura de l'aire aumenta notablement per damunt els 0ºC en cas de pluja. La neu és humida i pesada, i la velocitat de desplaçament és lenta, però això no vol dir que deixi de ser perillós. A vegades, pot arribar a esquitllar-se tot l'espesor del mant fins al sòl, arrastrant fang, roques, arbres, etc.. Són els denominats allaus de fons.

• 
  Allaus de placa Es produeixen per l'existència discontinuidades en el sent del mant niuós. El resultat és el esllavissament de les capes superiors, que aparentment poden parèixer estables, per damunt d'una capa de baixa cohessió o d'una superfície de regel. La fragilidad de les plaques i la desunió amb les capes inferiors fan que actuin com a trampes pels excursionistes o esquiadors,el sobrepès dels quals, al passar per damunt, actúa com a descadenant de l'allau. Aquests allaus són els que provoquen més accidents. Aquest tipus d'allau es pot produïr en el transcurs de tota la snowrada, sent més perillos en les èpoques més fredes de l'hivern.

• Sobre el terreny Durant el transcurs del nostre itinerari haurem de haver anat observant els diferents elements que poden afavorèixer el desencadenament de allaus, en tot moment s'ha de tenir una opinió formada sobre les següents qüestions:

• L'estat de la neu és suficentment estable o bé favoreix la caiguda dels allaus? En cas de nevades recents hem de tener en compta que:

Amb 30-40 cm de neu recent el perill de allaus és localizat.

Amb 50-60 cm de neu recent el perill de allaus és generalizat i es recomana no circular per l'alta muntanya.

Encara així, factors com el vent, la temperatura de l'aire i la superfície de la neu vella poden fer que, amb 10-20 cm de neu recent, una situació pot ser crítica.

La observació de caigudes espontànees de allaus, siguin del tipus que siguin, són un important signe d'alarma que no debem passar per alt.

• El sector que se està crusant és una zona de allaus?

-La inclinació: La majoria dels allaus es produeixen en vessants compressos entre 30-45 graus d'inclinació, per tant, és interessant saber en quin rang de pendents ens trobam.

-Orientació del vessant: atenció als vessants orientats a sotavent, doncs són les zones on probablement es troba plaques de vent. En cas de calor, es deuen evitar els vessants orientats al sud, que són els vessants amb més probabilidad es produiràn allaus de fusió.

-El relleu: Atenció a les pales regulars i a les zones convexes. Un terreny molt ondulat evita la formació de grans allaus.

-La vegetació: Mentre que un bosc dens és una zona segura, en un bosc claretjat poden produïr-se allaus.

• El temps que està fent, com afecta a la estabilidad de la neu?

El temps atmosfèric pot modificar ràpidament la situació nivològica existent. Els elements que es deben controlar són:

• Precipitacions: neu, pluja i la intensidad (sobrecarga, fusió).

• Vent: Força i direcció (formació de plaques de vent).

• Temperatura: actual i evolució probable (fusió, inestabilització per gradent tèrmic elevat).

• Visibilidad: Deu haver-se format la suficient per escollir bé l'itinerari.

• Boira: Humectació del mant niuós.

El vent dona claus per detectar la formació de plaques de vent.

2