Varios


SkyJack; Tim Vicary


SKY JACK!

1- Dins l'avio: En Carl, entra dins s'avio, i se seu en el seu seient ( 5f), devora té és seu amic, en Harald. Xerren sobre es fills den Harald, que demà és s'aniversari d'un dells. S'avio s'enlaira, i en Carl es posa a dormir.

2- Dins l'avio: Després en Carl s'aixeca, en Harald està dormit. Crida a sa hostessa, per demanar-li a quina hora arribaran, també li demana un tassa de cafè, i després li demana quan de temps fa que és hostessa, ella contesta 3 mesos. Ell li demana amem si li agrada i ella contesta que és molt emocionant ( està un poc nerviosa). Se veu es cafè i se posa a llegir es diari ( en Harald se desperta). Se posen a xerrar sobre una fotografia des diari, en Carl li diu a nen Harald que és famós, i en Harald li diu que ell és el famós, Harald li diu que només es un oficial de policia.

En Harald vol, una tassa de cafè, i crida a sa hostessa, però aquesta no be; aquesta està seguda al davant de l'avio xerrant amb dos homes joves, després tots tres entren dins sa cabina des pilot. Se sent una campaneta i dues veus que discuteixen, després xerra es pilot: demana als passatger que no tinguin por i diu que els plans han canviat i que han d'aterritzar en un altre aeroport.

Posteriorment surt de la cabina la hostessa amb una arma entre els braços.

3- En un altre lloc: Helen Sandberg ( primera ministra) arriba a casa seva amb un cotxe negre. La seva filla està llegint, i li demana que la ajudi amb el llibre, per que no s'entera; ella li diu que li dugui a la cuina amb una tassa de cafè. Després de conversar més de mitja hora, s'envà a dormir.

A les 12:15, sona el telèfon, i la veu que xerra amb ella li explica qualque succés. Al cap de 10 minuts ja es dins el cotxe camí de l'aeroport.

4- Dins l'avio: En Carl mira per l'avio, veu tres cotxes de policia prop de l'edifici de l'aeroport. Hi ha tres segrestadors, la dona esta al davant de l'avio, una altre home al darrera i un altre dins la cabina del pilot.

Sonen les campanetes i després la veu d'un home: som l'exercit de alliberament de persones, aquest avio es nostre i vosaltres sou presoners. No volem fer cap mal a ningú, però com podeu veure tenim armes i no dubtarem de disparar. Per això per favor quedeu asseguts i amb silenci. Estarem aquí una o dues hores. El govern d'aquest país, té dos germans nostres prop d'aquest aeroport. Em demanat al govern, que alliberi als nostres germans, quan ells siguin lliures, vosaltres sereu lliures.

En Carl li diu a nen Harald, que el govern, no alliberarà els homes, perquè son els que l'any passat varen posar una bomba dins un avio, i estan condemnats a 30 anys.

En Harald li demana el passaport a nen Carl. En Harald atura nen Carl, i aquest alça la vista per amunt. Hi ha la hostessa jove que els mira fixament mentre els apunta amb l'arma.

Al cap d'un instants li torna a demanar el passaport, Carl li dona. Harald posa el passaport dedins el cafè, el desfà en peçes i després sel menja.

5- En un altre lloc: Helen Sandberg arriba a l'aeroport, a la cabina de control. L'inspector Holm, l'espera amb un soldat; devora també esperant, hi ha el secretari de na Helen, el senyor Michael.

Helen es posa al corrent: 108 passatgers, 29 americans, 15 anglesos, 2 brasilers, 2 indis, 1 xinès, i tot els altre del mateix país.

Helen demana que es contacti amb els ambaixadors d'Amèrica i Anglaterra.

Helen, demana informació sobre el que volen els segrestadors i Holm li explica, que els segrestadors volen tres coses:

  • Volen que alliberin, els seus dos germans de la presó.

  • Volen més benzina, per volar cap un altre país.

  • Volen que surti tot això, en el diari, perquè diuen, que lluiten per la llibertat de la gent. Ells volen alliberar la gent.

  • L'inspector Holm li explica, el que volen els segrestadors, “ ells diuen que quan els seus germans estiguin dins l'avio, ells alliberaran els passatger, però volen 10 passatgers, i quan arribin amb l'avio a l'altre país els deixaran anar lliures”. En aquest moment va intervenir el coronel Carter: però hi ha una altra qüestió... ells diuen que si no hi ha els seus germans amb 2 hores mataran a un passatger. Ja ha passat una hora, així que només ens queda una hora a partir d'ara.

    Helen demana al seu secretari Michael la llista dels passatgers, i quan la mira, es posa les mans al cap tot exclamant “Deu meu!”.

    6- Dins l'avio: En Carl mira per la finestra i veu, que hi ha molts cotxes i moltes llums enceses a l'edifici. Ell recorda quan viatjava amb la seva família, que la seva filla feia moltes preguntes...

    Un dels segrestadors demana els passaport, en Harald li dona, però en Carl no, (per que no pot). Aleshores en Harald li diu al segrestador, que ell és policia i que en Carl és el seu presoner, i que el porta a la presó del seu país. El segrestador, registra les butxaques den Carl i no troba res, després obri el passaport den Harald, i de sobte li pega a la cara. Després li diu a nen Carl: potser tu seràs lliure.

    Els segrestadors, estaven enfadats. Un dells comença a caminar pel passadís apuntant amb l'arma als passatgers... al cap duns instants, treu del seient a un home i apuntant-lo, l'empeny fins al principi de l'avio.

    Sonen les campanetes i un segrestador parla: he parlat amb la primera ministra d'aquest país, li he dit que a les dues en punt volia els meus germans aquí, ella ma demanat més temps, però la presó només està 10 quilometres d'aquí.

    L'home que hi ha al davant de l'avio, és un espia Amèrica. Tots els americans que viuen en un altre país són espies. Si els meus germans no són aquí a les dues, ell morirà. Si intentau demanar ajuda, també morireu.

    7- En un altre lloc: Helen Sandberg intentava negociar amb els segrestadors. Ell deien que els seus germans eren innocents, que lluitaven per la llibertat de tota la gent. Ella en canvi, contestava dient, que eren criminals i que no els podia dur, però en canvi, la gent de l'avio era innocent, tenen famílies i fills.

    El segrestador li demana, tens els meus germans aquí? Ella contesta que NO. Ell li diu, que miri per la finestra... aquí devora tenc l'espia Amèrica, pensa que aquí dins hi ha molts espies i gent important. D'aquí mitja hora, tornaré a demanar pels meus germans.

    Helen mira a l'avio ( el veu molt petit, així que utilitza uns prismàtics). La porta de l'avio s'obri, però no hi ha cap escales. Entre la porta de l'avio i el terra hi ha un parell de metres. De la porta surt un passatger amb les mans damunt del cap, que bota de l'avio, però mentre ho fa la hostessa li dispara moltes bales que impacten a l'home, que mor dins una bassa de sang, després la dona torna dins l'avio i tanca la porta.

    El coronel Carter proposa a la primera ministra de atacar l'avio, amb un pla d'atac. Ella demana que porti els seus homes immediatament, també ordena a l'inspector Holm que dugui els presoners i que té 25 minuts.

    En Michael, informa a Helen de que els ambaixadors ja han arribat i ella els va a rebre.

    8- Dins l'avio: Quan la hostessa va tornar a l'avio, estava plorant.

    Un passatger Amèrica es va aixecar i li va dir: assassina!. Ella el va apuntar amb l'arma i va començar a disparar enlaire, per tot l'avio. Posteriorment li va dir que si no es callava mataria a tothom. Després es va posar un altre pic a plorar, i el segrestador de la camiseta negra, la va abraçar.

    De sobte en Harald es va moure, va sortir del seient i es va dirigir tot corrent cap al capdavant de l'avio, aprofitant que cap segrestador el veia, va agafar les cames dels dos segrestadors que s'abraçaven, i els va fer caure al terra. Ell també va caure, pretenia agafar una de les armes, però la segrestadora el va agafar pels cabells, mentres l'altre el sostenia pels braços. El tercer segrestador va sortir de la cabina i li pegà amb l'arma al cap. Harald va caure al terra. Aquest va cridar als passatgers, mentres els apuntava: quedeu asseguts!

    Tots es varen quedar asseguts menys Carl, que va intentar arribar al segrestador, veient que el capità de la cabina es movia darrera el segrestador. Però el segrestador que encara estava al terra o va veure i ràpidament es posa dret i apunta el capità. Tots dos havien fet tard! Carl es va asseure mentres un dels segrestadors el vigilava tot el temps. Ell va posar en Harald als seus peus.

    Després, manar a la hostessa que el registres. Ella el va esposar a la porta. Va trobar un parell de esposes, a l'altre butxaca, va trobar un diari, va mirar la fotografia en que en Harald i en Carl sortien junts a una fotografia, després es va aixecar i li va ensenyar al segrestador de la cabina, aquest mirà a Carl una bona estona i després juntament amb la segrestadora es varen posar a riure.

    9- En un altre lloc: Helen Sandberg rebia als ambaixadors d'Amèrica i Anglaterra ( molt diferents entre si). A na Helen no li agradaven aquest ambaixadors, perquè eren militars i els seus països eren més grans que el seu.

    Després de discutir una estona l'ambaixador americà, diu que té 50 marines americans a la seva ambaixada i que amb una hora poden estar allà, l'altre ambaixador contesta i diu, que amb una hora alomillor ja es tard, i que un home ja està mort. Ell informa, de que té 6 soldats esperant a fora dins el seu cotxe, i que són especialistes en segrestadors. Discuteixen entre ells i Helen els explica el que ella pensa, el que vol, i el que farà.

    • En primer lloc ( els explica), jo no tenia ni idea d'aquests soldats dins la ambaixada Anglesa.

    • En segon lloc, crec que atacar l'avio no es una bona idea, hi ha 108 passatger a dins, i vull que surtin vius, NO morts. Els agraeixo les seves idees, però recordin que aquests petit país és nostre i NO vostre.

    Quan els ambaixadors, ja partien, sona el telèfon, i en Michael l'agafa. La cara den Michael està molt seriosa, ell apunta a un paper una nota i després penja el telèfon. Qui és? Demana Helen.

    Ell contesta que és un missatge de radio, de l'avio, que diu: “nosaltres estimem els nostres germans. Nosaltres adorem que la Primera Ministra estimi el seu marit. Ell està dins l'avio, devora la porta”.

    Després d'uns minuts amb silenci, Helen recorda la imatge del passatger assassinat a tirs des de l'avio.

    El telèfon sona una altre vegada, el coronel Carter esta a fora, informa en Michael. En Michael li conta el contratemps al coronel.

    10- Dins l'avio: Harald i Carl estaven esposats a la porta, Harald ferit al cap, i amb problemes de visió. La segrestadora, els vigilava mentres els apuntava, un altre segrestador vigilava els passatgers, i el tercer estava dins la cabina del pilot.

    Carl, demanà un doctor pel seu amic ferit, però la hostessa, li contesta que quan tenguin els seus germans abord, ells tendrien un doctor.

    Després, Carl enfadat, es posa a discutir amb la segrestadora sobre la seva edat, ell li diu que es com una nina; ella en canvi, contesta mig plorant que té 20 anys i que no es cap nina. Ell li diu que ha matat una persona innocent, que tots són innocents. Ella li explica, que quan era petita, vivien 10 persones dins una habitació, sense aigua, sense bany. Que els seus pare no tenien treball ,ni passaport, ni res. Que ella era una de les 1000 persones d'aquell poble; en canvi a 10 quilometres hi havia la gent rica, amb cases precioses, cotxes preciosos.

    Al cap d'un instant, surt de la cabina del pilot, l'altre segrestador, que agafa pel braç a la hostessa i li diu que no xerri amb ells, tot seguit li pega a nen Carl a la cara, mentres li diu: tanca la teva boca, i pensa amb la teva dona!

    En Carl tenia sang a la boca, i una de les seves dents estava rompuda, de sobte alça el braç i mira l'hora que era, eren les 2:23, d'aquí 7 minuts el temps s'haurà acabat, pensà Carl. Em sap greu amic meu, tu, has intentat lluitar, i has intentat parlar, però crec que avui es l'últim dia que treballem, li va dir Carl a Harald a l'orella.

    11- En un altre lloc: A n'Helen , “li agradava” el coronel Carter, la forma de parlar, les seves idees, sabia escoltar quan ella parlava. El millor de tot ( va pensar), es que estaven fent un pla junts, un bon pla.

    Li va dir al coronel que tingues els seus homes preparats i que agafes el primer presoner quan arribes. A nen Michael li va demanar amem si ja havien arribat els presoners ( cosa, que no havien arribat), també li va manar que contactes amb l'inspector Holm per la radio del cotxe.

    Els duen, va dir Michael, quan encara parlava per telèfon. Helen mirava el rellotge, el temps passava de pressa, 2:24- 2:25- 2:26.

    Els tenim!, va dir Michael. Va informar de que un dels cotxes havia tingut un accident i que en 10 minuts estarien. 10 minuts!! Va dir Helen. Que condueixen un cotxe o una bicicleta? Va pegar un cop a la taula molt enfadada. Només tenen 4 minuts. Donem la radio, he de parlar amb els segrestadors.

    • Una veu va dir: Molt bé senyora Sandberg, on son els nostres germans?

    • La contestació de Helen va ésser: estan venint, estaran aquí amb 10 minuts.

    • Massa tard. Els havíem donat mitja hora. El seu marit morirà d'aquí 4 minuts, va replicar el segrestador.

    • Helen li va dir al segrestador: no vol tornar a veure als seus germans? Li prometo que si mata al meu marit, no els tornarà a veure mai més.

    • La veu de la radio va contestar: 4 minuts senyora Sandberg.

    • Helen molt enfadada, li digué fort i clar: escolta assassí. Jo necessito només 10 minuts per tenir els teus germans a l'aeroport, i després tels enviaré a l'avio. Però si tu mates el meu marit, o qualsevol altre persona, et prometo que els teus germans moriran davant el teu avio. Es el que vols? O esperaràs 10 minuts?

    • Molt be, 10 minuts més, va contestar el segrestador a l'altra banda de la radio.

    • Gracis. Una altra cosa, els passatgers. Que passa amb ells? Els has de deixar lliures quan tinguis els teus germans abord. Va exigir Helen.

    • El segrestador es va posar a riure, perquè tu ets una dona, i te creus que tots els homes som beneits, li agrada el seu marit? Li va demanar.

    Enviem els meus germans, i benzina i després jo li enviaré els seus passatgers.

    • No, va contestar Helen. Jo t'enviaré un dels teus germans, tu m'envies els passatgers, i jo després te donaré la benzina i l'altre germà.

    • La veu es va posar a riure un altre cop. Tu te penses que estàs dins un supermercat comprant peix barato per un nin? Li va dir el segrestador. Enviem un germà, i nosaltres et donarem 100 passatgers, després ens dones la benzina i l'altre germà, i et donarem els altres passatgers. El pilot i el teu marit vendran amb nosaltres a un altre país, després els deixarem anar lliures. Va exigir el segrestador.

    Es va callar una estona perquè el segrestador s'impacientes.

    • Estàs d'acord, dona? O vols que mati el teu marit ara? Va imposar l'home

    • Si estic d'acord, t'enviaré el teu primer germà d'aquí 10 minuts. Va contestar Helen.

    12- Dins l'avio: Carl es tocà la seva dent rompuda amb la llengua. La porta de la cabina del pilot estava oberta, dedins, hi havia el segrestador amb barba.

    Tenia un nas allargat, pel negre i els seus ulls verds miraven les llums de la fosca cabina. Sostenia l'arma prop de la seva boca.

    Carl havia escoltat mitja conversació. 8 dels 10 minuts, havien transcorregut.

      • No es preocupi, senyor Sandberg, sortirem d'aquí, li va dir Harald a l'orella.

      • Potser si, o potser no, va contestar Carl. Però no vull que aquests assassins surtin amb llibertat.

    Harald va fer callar a Carl, ja que la hostessa els mirava. De sobte el segrestador amb barba va dir: Ja venen! Mira! Que estiguin preparats!

    Els dos amics es varen posar drets i varen mirar a traves de la finestra, hi havia tres homes que posaven coses a l'asfalt. Els homes duien posats abrics grocs per la pluja. Un home es dirigia a cap a l'avio.

    Veniu aprop de la porta! Ràpid! Va cridar la hostessa a Carl i Harald. La segrestador els va amollar i els va empènyer darrera dels seients. Després va obrir la porta. Espera, li va dir el segrestador amb barba, apaga les llums de la porta, et podrien disparar.

    La porta es va obrir, i va entrar l'home amb l'abric groc. Estava prim, amb pel curt. La hostessa va tancar la porta, i va encendre les llums. Els dos segrestadors es varen posar al voltant de l'home i varen començar a riure. Ets lliure! Ara ets lliure, germà! I l'altre, està bé? Entra a la cabina i parlarem. Li va dir el segrestador amb barba.

    En Carl i en Harald els miraven tristos. Així que ara ella els donarà el que vulguin per culpa meva, va deduir Carl. Estam segurs, de que quan siguin lliures tornaran a posar una bomba a qualque avio, va continuar Carl.

    Esperi, senyor Sandberg, li va dir Harald. La teva dona no es beneita i oh saps. Aquest joc encara no s'ha acabat. Estigues preparat. Li va dir Harald intentant animar-lo.

    Els altres passatgers estaven asseguts i callats, esperant la seva llibertat.

    13- En un altre lloc: Helen Sandberg estava a la finestra, de la sala de control, mirant fixament a l'avio. Venga, va dir. Perquè sa tancat la porta? On son els passatgers?

    Els segrestadors, no els volen deixar lliure. Va dir l'inspector Holm.

    To vaig dir, Primera Ministra, això és un greu error.

    Calla home, li va dir el coronel Carter. Crec que tenim algú a la radio. Va afegir.

    Devora seu, hi havia un soldat que girava els controls de la petita radio militar. De sobte, les veus de un dels segrestadors i el presoner entraven a la cabina.

      • Quants de soldats hi ha a l'edifici de l'aeroport, germà meu? Li va preguntar el segrestador de la barba.

      • Jo no e vist cap soldat, només policia. Va contestar el presoner.

      • Que estrany! Cap soldats? Va insistir el segrestador.

      • Jo no e vist res, germà. Li va assegurar el presoner.

      • Molt estrany. Però aquesta gent no és militar. No tenen massa soldats. Potser la dona farà el que ella diu, llavors.

    Que passa coronel? Perquè els podem sentir? Això son les veus dels segrestadors. Va demanar Helen.

    El coronel va riure, molt bé senyora, tu pots veure que està ploguent, o pot veure? Nosaltres no volíem que el nostre pobre presoner es banyes així que li hem posat un preciós impermeable, oh pots veure. Però és un impermeable molt car, perquè un dels seus botons es un petit transmissor de radio. Així que ara podem sentir tot el que diuen i sabem on estan situats dins l'avio!

    Helen va somriure. Bona idea, coronel. Jo tenc esperances amb l'ajuda.

    Primera Ministra, va interrompre Michael. Estan venint!

    Helen va mirar a través de la finestra. La porta de l'avio s'estava obrint i la gent davallava un pas darrere un altre. Un parell va començar a corre cap a l'edifici de l'aeroport, i uns quants es varen agenollar al terra.

    Que estan fent? Va demanar Helen.

    Resar, potser? Va dir Michael. Donant les gràcies a deu per continuar vius.

    Els policies i els doctors varen sortir de l'edifici per ajudar als passatgers. Helen estava dreta i mirava amb els prismàtics. No va veure en Carl.

    99, 100. Ja està, va dir el coronel Carter. La porta es va tancar. Ara nosaltres donarem la següent passa cap a l'avio. Adéu, Primera Ministra.

    Helen es va girar i va veure que el coronel estava posant la seva roba blanca damunt el seu uniforme militar. Va posar un parell de granades a la butxaca de l'abric i una metralladora ficada dedins una gran butxaca a l'interior de l'abric. Li va somriure a Helen. E d'ajudar als meus homes a posar benzina a l'avio. Que deu vagi amb tu, li va dir Helen.

    14- Dins l'avio: Les llums de l'avio es varen encendre un altre pic. Només quedaven 11 passatgers: Carl Sandberg i Harald, 4 de tripulació i 5 americans. Ells seien junts al mig de l'avio. La segrestadora i l'home jove de la camiseta negra els miraven.

    A través de la finestra, Carl va veure el conductor del cotxe de la benzina, que es dirigia cap a ells. Es va aturar, i cinc homes vestits de blanc varen sortir del cotxe. El conductor va anar al davant de l'avio a treballar amb els controls, i els homes començaren a posar benzina a l'avio.

    Llavors, ell va veure un altre home, amb un impermeable groc, que sortia de l'edifici de l'aeroport.

    El barbut segrestador va començar a xerrar molt excitat. Es ell? Si ,si que oh es. El nostre líder! El meu germà i la meva germana, nosaltres ho em fet! Ara, li eh d'anar a donar la benvinguda a la porta. Tu, germà, vigila el pilot de la cabina, i tu germana, vigila els passatgers.

    En Carl va mirar l'home de l'abric groc, que caminava aprop. Ell només podia veure un home al darrera de l'avio, posant-li benzina. Ell va pensar que els altres eren davall de l'avio, en algun lloc, però no sabia on.

    Harald va posar la seva mà al braç de Carl. Aquest el va mirar. Harald no va xerrar, però va mirar la hostessa, molt en compte. Quan la porta s'obrí, l'home de l'abric groc entrà, i la segrestadora es girà per mirar-lo.

    A través de la finestra, Carl va veure a l'home amb un abric blanc que corria defora davall de l'avio amb alguna cosa a la mà similar a una granada. Els altres dos homes blancs corrien defora devora ell.

    El braç de l'home es va alçar i ell va llançar la granada a través de la porta oberta. Es va sentir un fort BANG! davant de l'avio, i un destell de llum blanca va cremar els ulls de Carl. Casi immediatament havia un constant BANG! BANG! i dos més destells de llum blanca.

    En Carl no es podia moure. El renou era tan fort i la llum tan brillant que es va seure com una pedra. Ell va veure la segrestadora i l'home de la barba que estaven drets silenciosos, amb les seves armes a les mans i les seves boques obertes.

    Aleshores l'home de blanc va córrer a través de la porta amb una pistola a les mans. Va disparar a la segrestadora i al barbut home abans que es poguessin moure. El segrestador de la camiseta negra va sortir de la cabina del capità, devora de l'home de blanc, però els dos altres homes de blanc varen venir a través de la porta i el varen disparar.

    Els dos presoners amb el seu abric groc, varen intentar arribar a la porta, però els homes de blanc els varen empènyer al terra i els varen esposar amb les mans a l'espatlla.

    Carl va baixar la mirada. La al·lota estava estesa al mig del terra al seu costat.

    Ell va pensar que havia vist la mà de la segrestadora moguent-se cap a la seva metralladora, però llavors un dels soldats de blanc va córrer cap al mig i li va disparar un altre pic al cap. Un altre soldat la va estirar per les cames i el seu llarg pèl deixava sang al llarg de el terra.

    15- En un altre lloc: Helen Sandberg escoltava les explosions, i quan ella va mirar la llum blanca, va pensar que l'avio es cremava. Durant mig minut no va fer res, però les fortes explosions i els destells de llum, i després no va passar res. No hi havia llums en tot l'avio i cap més so.

    Es va girar cap en Michael. No has pogut obtenir res de la radio? Li va demanar.

    Oh intent, Primera Ministra. Però pens que està rompuda. Va contestar Michael.

    Ella va caminar cap a la porta. M'envaig a fora. Va dir

    L'inspector Holm estava dret davant d'ella. No hauries de fer-ho, Primera Ministra. No sabem que ha passat. Li va dir intentar convèncer-la.

    Per això m'envaig, va dir ella. M'envaig a descobrir-ho. Va continuar ella. No hem preocupa el que hem pugui passar. Ell era un home gros, però va tenir por d'ella. Ella caminava directament baixant les passes. A la sala de embarg, hi havia una multitud de passatgers esperant altres avions, i molts doctors, policies i periodistes de diaris. Ella caminava directa passant de tots ells i sortint a l'asfalt. Era fosc, i feia fred, i el vent bufa pluja a la seva cara. Quan ella estava mes o menys a 50 metres de l'edifici va sentir gent darrera ella, però no es va aturar.

    La porta de l'avio estava oberta i un home de blanc sortia a fora. Ell tenia una pistola a les seves mans i ell venia cap endarrere baixant les escales. Després d'ell venien dos homes amb impermeables grocs amb les mans darrera les seves espatlles, i llavors dos homes de blanc amb les seves pistoles.

    Dos oficials de policies venien després cap ella.

    Esperi, Primera Ministra, varen dir-li. Perfavor aturis, es perillós. No ara, va contestar ella. No és perillós per ningú.

    Ella caminava a través de la pluja sense aturar, i els joves policies caminaven darrera ella. Ells no tenien por de tocar-la i ells no sabien que havien de fer. Un parell de periodistes corrien després d'ells.

    Dos homes de blau sortien de l'avio, eren el pilot i el co-pilot. Llavors un parell d'homes ben vestits. Ella estava quieta prop de l'avio i hi havia molts de fotògrafs de diaris quiets al voltant d'ella, però ella no aturava de caminar.

    Un home gros i jove sortia de l'avio amb un altre prim, de pèl gris un, eren en Harald i en Carl. Helen podia veure que la cara de Carl estava molt blanca i tenia sang a la boca, però ell no podia caminar bé.

    Carl la va veure que venia, un petita però forta figura caminava a través de la pluja, amb la multitud de policies i fotògrafs al voltant seu.

    Harald, amic meu, li va dir Carl. Crec que estarem a les noticies un altre pic. Tu tendràs una altre foto per a ensenyar al teu petit fill en el seu aniversari.

    Carl i Helen Sandberg es varen trobar a la foscor i la pluja. I Carl estava bé; hi va haver fotos seves en tots els diaris del món el següent dia.




    Descargar
    Enviado por:Nazgul
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar